IX Assemblea Federal. Aprofitem l'oportunitat. Jo també signo

Des del 9 de març i fins ara només havia signat un dels documents–manifestos–solucions dels molts que circulen. Aquest document era: Pedimos la palabra: Y ahora, las bases
Vaig fer-ho perquè pensava (i penso) que després de la patacada electoral calia una reformulació del projecte sobre la base de la unitat i la lleialtat. Pensava (i penso) que aquest gir s'havia d'afrontar deixant de banda la tutela de les diferents famílies, corrents, etc, i dels dirigents que les representen, que són els dirigents que han estat portant el timó (i el contra-timó) d'IU aquests darrers anys.
Va sorgir aquest document, y ahora las bases, potser una mica des de les vísceres de la derrota, des del cansament de les baralles i deslleialtats internes que ens han portat fins on som ara. Y des d'aquestes vísceres jo vaig donar-li suport.

A posteriori van sortir tres documents més, diguem-ne, “oficials”. Un al voltant del sector oficialista PCE, un altre del sector llamazarista y un tercer que volia representar una mena de punt intermig, l'anomenada Nacional II (perquè es va impulsar des de les federacions de Madrid, Aragó i Catalunya).
Imagino que al igual que tothom, jo també em sento més identificat amb un d'aquests tres documents. I aquest, és el document que va impulsar el sector majoritari d'EUiA: Creiem en el futur d'IU
És un document que posa èmfasi en el valor de les assemblees de base, en la claredat i transparència del censos, en la unitat interna. Per tant, és un document que lliga perfectament amb el que he exposat anteriorment. Haig de dir que els altres dos documents “oficials” també tenen parts que subscriuria i que ens donen esperances de cara al futur. Però el problema d'aquest document (el de la N-II) com el dels altres dos és que està redactat des de sectors concrets i per dirigents concrets.
Penso, i mira que em costa dir-ho, que ara no és el moment de tenir la raó o el millor document. Ara és el moment d'arribar a l'Assemblea, i sortir d'ella, sense que ningú tingui la sensació d'haver perdut. Ara és el moment de buscar la transversalitat des de la base. Si una cosa manté de bona IU és la seva base, la militància. Les intencions dels tres documents “oficials” poden ser boníssimes, però un cop arribats a l'Assemblea, tothom es reconeixerà, i com totes les dades insinuen, s'haurà de pactar. Pactes entre dirigents que ja van pactar, despactar, aliar-se i traicionar-se durant anys. Fins i tot dins de la N-II, on hi ha gent més que vàlida que conec de la militància compartida a EUiA, però on també hi ha alguna persona molt coneguda que té un passat bastant obscurantista de pactes i baralletes internes.

Després de mesos de reflexió, penso que allò que vaig signar en un primer moment continua sent vàlid. Van sortir d'altres documents que m'agraden, tipus “por la tangente”, “IU somos todos” o “EnConstrucción”. A més, pel que diuen, sembla ser que a moltes assemblees de base comença a forjar-se una insubmissió activa contra els tres documents “oficials”, bé no votant-los, bé votant els alternatius.
Ara m'assabento que surt un document que sembla ser una refundació dels alternatius (tangente, enConstrucción, somos todos) sorgit del consens dels que els van inspirar. Aquest document es diu: Aprovechemos la oportunidad. El cambio desde la unidad y la democracia participativa

No soc un il·lús. Imagino que no tothom que l'ha signat és independent i sense interessos amagats, però el document, la seva filosofia i la pluralitat de qui l'ha fet i signat m'agraden. I ara, a tres setmanes de la IX Assemblea, és hora de prendre partit: ja he signat aquest document!

Encara tinc esperances que aquells que no van ser capaços, ni de posar-se d'acord en un únic document, ni en els censos, retirin els seus documents i convergeixin en un únic document comú com aquest, que crec, ningú no tindria dificultats en signar.

Si això finalment no passa, guanyi qui guanyi sempre trobara en aquest militant de base una persona lleial (que no submisa) amb la nova direcció. El futur d'IU està on sempre ha estat: a les mans dels seus militants. Sort.