Amb el PSOE, la "pinza" al nas

Fa poc més d’un mes, el 22 de juny, el Secretari General dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, afirmava que el pacte a CajaMadrid entre IU, CCOO-Comfia, PP i una grup d’impositors suposava un “error gravísimo que perjudica a los madrileños y que yo creo que tampoco es bueno para ellos [IU] como fuerza política”. Afirmava Gómez que “el verdadero acuerdo político" -para el que ha "tendido la mano" a Aguirre- consiste en que ésta "cancele" el acuerdo con IU y se comprometa a que la Caja financie a las familias, autónomos y pymes que lo necesitan, a que haya "menos injerencia política" en la entidad y a que la elección del presidente "no sea fruto de la arbitrariedad del Gobierno ni de nadie”.

Bé, com deia, només un mes més tard el PSM s’ha sumat a l’acord de CajaMadrid i el seu Secretari General, l’acròbata Gómez, afirma que aquest pacte "sigifica recursos económicos para pequeñas y medianas empresas, para autónomos, hipotecas para las familias y para los ayuntamientos, que tienen que convertirse en un motor de crecimiento". Increïble la cabriola feta en només un mes: de ser un pacte que no ajudava al finançament de famílies, autònoms i pimes; a un pacte que significa recursos pels mateixos. No és poca la desvergonya demostrada.

Més fastigosa encara és la desvergonya periodística dels “voceros” habituals dels socialistes. El País titulava el dia 10 de juny: ‘El PP e IU rescatan la 'pinza' en la Asamblea para sacar adelante la nueva Ley de Cajas’. Aquest va ser el missatge llençat aquells dies a l’opinió pública pel PSOE i els seus mitjans servils: IU reeditava l’invent felipista/polanquista de la “pinza”.

I ara, què? On és la “pinza”? Com és que el PSM es suma a un acord tan dolent ? Com va dir en el seu dia Xabier Arzallus, per tractar amb els socialistes, el que s'ha de portar és una "pinza"... al nas!