Al Cadí. Canal de Cristall i canal Baridana

Dissabte sortida d'aquelles que queden guardades a la retina. Proposada pel nostre particular expert en muntanya, en Ramon, excursió per la cara nord del Cadí amb dos reptes de nivell: la canal de Cristall i la canal Baridana.

Anar a la cara nord del Cadí vol dir anar a la Cerdanya, que vol dir matinar. Tots a punt per sortir a les 6h, i cap a la Cerdanya, destí Estana.

la canal de Cristall (centre imatge) vista des de Prat de Cadí

Estana és un privilegiat poblet al que s'arriba agafant el desviament, direcció Montellà, que trobem a Martinet (ctra. N260 direcció La Seu). Dic privilegiat perquè sembla expressament situat per a la contemplació de tota la cara nord del Cadí.
A ¼ de 9 ja caminàvem. Primer, i ben indicat, direcció el Pla de Cadí. El camí, entre bosc, entretingut. Triguem en arribar al Pla poc menys d'una hora i mitja. Si deia que Estana era un lloc privilegiat per a contemplar el Cadí, la vista des del Pla de Cadí no admet comparació possible.
És un indret elevat sobre els boscos situats al peu de la serralada. Pla, verd, i amb la immensa paret de pedra barrant el pas. No hi ha millor vista possible.
Una de les coses que també pots veure davant mateix dels nassos és la canal de Cristall. Per aquí hem de pujar!?. Sembla increïble, per molt que t'ho miris, no acabes de veure-ho clar. L'estomac se t'encongeix, i abans que ho fes més van decidir aprofitar l'idíl·lic indret per esmorzar.
En acabar, cap a la canal. Sembla està a tocar, però encara hem de caminar una estoneta. En travessant un petit tros de bosc perdem les marques del PR i ens desviem una mica cap a la dreta. Aquest fet provoca que per arribar al peu de la canal tinguem de travessar un petit tros de tartera bastant inclinat. Buf! Si ja ho fàcil es torna complicat...
Arribem al peu de la canal i mirem amunt. En dues paraules: im-pressionant. Més de 500 metres de desnivell ben recte.

 Amb en Jordi i l'Irene a mitja canal de Cristall, abaix Prat de Cadí

Sense gaires càbales comencem a pujar. Grimpada senzilla, per la poca dificultat i perquè no és gens aèria. En fi, que no acollona tant. Però cantem victòria massa aviat. La grimpada encaixonada s'acaba i la canal s'obre molt més, s'acaben també els grans rocs estables que ens donen confiança, i comença una zona dreta i sense esglaonaments. Ens hem d'arrambar a la paret de la canal per a trobar un punt de suport segur. Tot i així la pujada és lenta i bastant penosa. Fan mal les cames i, sobre tot, fan mal els ronyons d'haver d'anar a quatre potes.
Arribem al coll i mirem avall. Espectacular! El Prat de Cadí sembla una petita illa perduda en la distància. Descansem una mica i fem un glot d'aigua. Al coll trobem les úniques persones que veurem durant tota l'excursió...
Seguint la línia marcada pels congosts de la serralada arribem al punt més alt del Cadí: el Puig de la canal Baridana o Vulturó. El dia és magnífic, molt assolellat. Però fa una mica de vent, i com que estem ben suats (bé, tots menys l'Irene) decidim baixar a dinar al coll de la canal Baridana.
La mitja hora del dinar va ser mitja hora mirant la canal Baridana des de dalt. Això vol dir veure vint metres d'inici de tartera i res més, a continuació el terra desapareix. Mirem a dreta i esquerra i veiem les parets que tanquen la canal pels laterals. Són quasi verticals, potser més i tot que les de la canal de Cristall. L'amanida d'arròs que m'estic fotent costa que em passi pel coll.

Ramon a la baixada de la canal Baridana

Acabem de dinar i comencem a baixar, poc a poc i amb molt de respecte i precaució. També em de vigilar de no fer baixar rocs, tasca molt complicada, pel que procurem anar ben junts. Miro de clavar tot el que puc les botes a terra. Per sort la tartera deu ser molt poc transitada i de seguida ens trobem moltíssima pedra. Això facilita força la baixada ja que podem clavar molt bé els peus a terra. Al final, la baixada va resultar d'aquelles per gaudir de valent. Fins i tot fa pena acabar-la.
Però l'acabem. Acabem les fites de màxima dificultat i amb això pensem que hem acabat l'excursió. Res més lluny de la realitat. La baixada del bosc és curta però inclinada. Les noves botes (era la tercera caminada i la primera seriosa), semi-rígides, pesen com si fossin de ciment, els peus en fan mal i el que havia de ser una passejadeta des dels voltants de El Quer Foradat fins a Estana s'acaba convertint en una caminada, fàcil, però llarga. Tot plegat més de tres hores des del final de la tartera de la canal Baridana.
Arribem a Estana cansats però molt satisfets. Passen les 19h. Gairebé 11 hores des de la sortida. La cervesa de rigor a l'únic bar del poble al calor d'una llar de foc dóna ganes de quedar-se. A Vic arribo cansat a les 22h. Em perdré un dels concerts del MMVV que tenia marcat, el dels Quicos.

tartera de la canal Baridana