Demà començo, com molts catalans, la meva participació a les processons de Setmana Santa. Hi ha processons que porten a la platja, d’altres a la muntanya. La que jo faré em portarà al meu país d’origen, Euskadi.
Aprofitaré per fer una cosa que m’agrada, ensenyar el meu país. Últimament em dedicava més a ensenyar el meu altre país, Catalunya, als amics bascos que em visiten, però aprofitaré que ens acompanyaran aquests dies uns amics osonencs per fer de guia.
Ja m’han dit que tenen interès, estant a les dates que estem, en conèixer el santuari de Loiola i el d’Arantzatzu. A més, tot i no ser catòlics (almenys practicants) volen veure una de les processons més famoses de Guipúscoa, la d’Hondarribia (preciós poble veí d’Irun). Així que tornaré a casa i tornaré a presenciar una processó que no veia des de que era ben petit.
Ah! Però no us penseu, també tindré temps per participar en rituals de Setmana Santa més populars i divertits. Per exemple, la partició del pa (acompanyat, això sí per un bon “chuleton” de vaca – el bou és un animal quasi extingit-) i del vi (o potser tocarà sidra). Euskadi es continua considerant un país majoritàriament catòlic, però divendres les sidreries estaran a rebentar. I en elles, la paraula abstinència no apareix al diccionari.
Marxeu o no, que ho passeu molt bé aquests dies. Ens retrobem a la tornada...
traducción al español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada