Ebre, sequera, transvasaments i Roine

Dimecres al vespre vaig veure a la Nit al Dia una entrevista, que més que una entrevista va ser una lliçó magistral sobre la nova cultura de l’aigua. La vaig veure ja començada, així que no sé quines coses més es van dir. Tot i així, el que va dir el professor d’anàlisi econòmica de la Universitat de Saragossa i President de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Pedro Arrojo, va ser força interessant. No sé si vareu poder seguir el programa, de totes les maneres, us deixo de manera telegràfica alguna de les idees expressades:

1. Els transvasaments (de l’Ebre o d’un altre riu) com a solució per a combatre les sequeres són un error, ja que 4 de cada 5 vegades no són aplicables. Això és així perquè la sequera no és una qüestió local, sinó que normalment afecta a una zona geogràfica més àmplia. Es a dir, quan no plou al Xúcar durant molt de temps, tampoc sol fer-ho al Segura, Ebre, Llobregat o Segre. Aquest any la situació ha estat especial perquè durant el mes de març ha plogut molt a Navarra, Euskadi, Cantabria i l’Alt Aragó i és per això que ara embassaments com Mequinensa tenen més aigua emmagatzemada. Però aquesta circumstància no és habitual i per tant, confiar la solució a un transvasament que es podria no fer és un error.
2. Una solució a la situació actual passaria per crear bancs d’aigua. Comprar aigua als regants perquè deixin de fer-ho i compensar-les econòmicament la substitució dels cultius de regadiu per secà. Aquest sobrant, i només aquest, es podria transvasar. Aquest era un pla que ja tenia dissenyat l'ex-ministra Narbona. Sí la d’aquell ministeri que ja no existeix...
3. Arrojo criticava la manca de valentia política per afrontar la reconversió (amb les ajudes corresponents) del sector agrícola, al igual que es va fer amb el pesquer. Va denunciar que encara avui dia es continuen creant nous regadius (també a Catalunya).
4. Ell no veia bé la idea de transvasar aigua de la capçalera del Segre per una qüestió tant senzilla com que allà hi ha menys aigua i perquè també està afectat per la sequera. Potser quan estigués acabada la infraestructura no hi hauria res a transvasar. Considerava que en tot cas, si es volgués fer, s’hauria de punxar més avall.
5. La idea del Roine la veia absurda ja que aquesta aigua hauria de ser bombejada. El preu ja s’havia calculat fa uns anys i sortia a 0,7 euros/m3. Ara aquest preu estaria per sobre d’1 euro. Sent com és una solució a llarg termini, sent l’aigua d’igual o pitjor qualitat que la provinent de les dessalinitzadores, el cost mediambiental similar i molt més car (l’aigua de les dessalinitzadores surt a 0,4 euros/m3) aquesta solució no la veia factible.
6. Arrojo considerava que les solucions de futur passen per les dessalinitzadores (que aporten més aigua, més segura de cara al futur i de qualitat similar a la d’un transvasament), i que permetrien, a més, a més, recuperar el Ter; i en el cas de Barcelona, combinar això amb l’aprofitament de l’aqüífer que formen les aigües filtrades del Besòs i Llobregat.
7. Va sentir-se avergonyit del projecte anomenat “Gran Scala” (Las Vegas dels Monegres). Entre d’altres coses, a més de la destrossa mediambiental, perquè els promotors són uns delinqüents (sembla ser que són els mateixos de l’estafa del Gran Casino Virtual de Barcelona, anomenat projecte Goldenpot –si voleu més informació (aquí) -). Recordo que a l’Aragó només IU va mostrar la seva oposició a aquest projecte.

I el que jo em demano és: si aquest senyor (que per exemple va obtenir el Premi Goldman – l’equivalent al Nobel mediambiental) sembla tenir les idees clares, és una eminència en el tema, té com a objectiu la preservació del medi natural i està ben relacionat amb els grups ecologistes... Insisteixo, em demano com cony ningú li ha demanat la seva opinió abans de dedicar-se a improvisar i a enemistar-se amb els nostres amics de lluita.

traducción al español

Pedro Arrojo: "La Concha de San Sebastián es más valiosa como playa que como cantera de arena, y un río es más valioso como río que como agua"