El bloc d'Iñaki Escudero: Trepitjant neu per Sant Jaume de Frontanyà

Dissabte una colla d’amics ben reduïda (només érem 3) vam sortir a fer cames pel Berguedà. Vam triar una ruta que transcorre pel GR-241 (un GR circular que surt de Borredà, passa per Sant Jaume de Frontanyà, la Nau i torna a Borredà). La part d’aquest GR que vam fer surt del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, i endinsant-se pel mig de boscos arriba al turó de Faig i Branca. Aquesta és la ruta més habitual, però pot allargar-se la caminada fins al turó de Puig Lluent, que és el que vam fer nosaltres.
En començar la caminada ja vam veure que trepitjaríem neu. Els homes del temps la van encertar de ple i a partir dels 1300 metres (sortíem de 1070m) ja va començar a veure els arbres enfarinats per la nevada de la nit anterior. Segons vam anar pujant la nevada es va fer més evident fins el punt que el turó de Faig i Branca (1520m) el vam pujar ben blanc. Durant tot el camí vam gaudir de privilegiades vistes del Puigmal, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i les Penyes Altes (les tres primeres ben blanques). El camí entre avets i fagedes nevades i un bosc molt net cobert per una catifa blanca ens oferia imatges espectaculars.

A punt de pujar el Puig Lluent

Després d’agafar forces en forma d’esmorzar, vam afrontar el punt més alt de la sortida, el Puig Lluent (1630m). Les vistes des d’aquí eren formidables, i la neu ja tenia un gruix de 3 o 4 centímetres.
La tornada la vam fer pel mateix camí. Però faltant poc menys de 2km per arribar a Sant Jaume, vam deixar el GR i vam agafar el PR C-51 que ens allargava 3km més l’excursió i ens permetia una vista privilegiada de Sant Jaume des del Pla del Cingle.
A la tornada el sol escalfava més i ja només vam poder veure restes de neu als llocs més bacs. Als indrets més fondos algun bassal i el camí mig enfangat ens recordava el que havia estat un camí nevat i molt humit. A la resta del bosc la presència d’aigua era inexistent, semblaria que la tornada la vam fer en una altra època de l’any.

Ja s’ha dit que les pluges i la neu de dijous i divendres no havien fet pujar gaire el nivell dels embassaments. Cal aigua als embassaments perquè el país té set, però aquesta vegada la terra i els boscos se l’han beguda tota. Pel que sembla, ells també tenien molta set.