Si, la sobirania popular, perquè el poble només pot estar representat per aquelles persones que han estat escollides democràticament en eleccions lliures.
Aquesta sobirania a Europa l'encarna el Parlament Europeu, només allà es troben les persones que escollim els ciutadans europeus a les eleccions i que ens representen. Aquest Parlament moltes vegades ha estat una institució decorativa, de simple ratificació de les decisions dels "dirigents" dels estats membres. Però aquesta vegada ha dit NO! i ha aturat una de les majors agressions contra la classe treballadora europea.
Estem davant una demostració palpable del que ja veníem dient des de fa temps: les eleccions al Parlament Europeu importen, i molt. La no participació, fomentada moltes vegades des del poder, serveix de legitimació a aquells sectors que volen aprofitar el desconeixement del que es cou a Europa per a colar-nos directives restrictives de drets socials. Algun ministre de treball, que al seu Estat segur que no gosaria fer reformes d'aquest tipus, aprofita la llunyania de Brussel·les i l'heterogeneïtat de l'Europarlament per a fer realitat les seves perverses obsessions.
Però segurament aquesta victòria de l'Europa social no hagués estat possible sense la mobilització de bona part de la ciutadania europea agrupada al voltant de sindicats i partits d'esquerres. Una gran victòria que afegir a les dels referèndums francès, holandès o irlandès. Al igual que a Irlanda, intentaran tornar a la càrrega, però que no ho dubtin: els que pensem que aquesta Europa social és intocable, no donarem cap pas enrere...
PD: El grup parlamentari de GUE-NGL no accepta les 65h setmanals, però tampoc les 48. Defensem i continuarem fent-ho la jornada de 35h setmanals.
També parlen i celebren aquesta derrota neolliberal:
1 comentari:
Una gran victòria contra el capitalisme més descarat. Enhorabona per tota la campanya que hem fet als blocs (i molts altres lloc) contra aquesta averració.
Publica un comentari a l'entrada