Castell de Milany (Ripollès)

Reprenc, després de molt temps, l'activitat blocaire-muntanyenca amb una excursió, realment espectacular, feta aquest passat dissabte.
Tot i que en un principi la idea era anar cap a la Cerdanya finalment, més aviat per mandra, ens vam decidir pel veí Ripollès, i a fe, que la decisió no ens va pesar... La idea era pujar al Castell de Milany (1.533m), des del Coll de Canes (1.120m) per acabar l'excursió a Vallfogona (945m).
Vam sortir d'hora de Vic, a 2/4 de 7, direcció Ripoll. De Ripoll vam agafar la N-260 direcció Olot. 4-5 quilòmetres passat Vallfogona vam arribar al Coll de Canes on vam descarregar a la colla. Després vam tornar a Vallfogona per a deixar un cotxe i vam retornar al Coll per a afegir-nos a la resta de colla.
Les abundants pluges de la primavera ens van deixar els camins plens d'un verd exuberant. Ja des de bon inici ho vam poder comprovar, abundant vegetació alta i verda, els boscos humits i rajant aigua per arreu... Un espectacle de vida!

La senda d'inici des de Coll de Canes s'havia d'intuir. Herba d'un metre d'alçada feia el recorregut selvàtic. Vam enfilar-nos entre les boires d'un dia que despertava solejat i, de seguida, en vam ficar per dins del bosc. Seguíem el PR C-59 direcció el collet de la Verdura. A la que el bosc ens ho va permetre, les vistes cap el sector de Sant Privat i el Puigsacalm van ser magnífiques, un mant verd cobria totes les serralades.

Sempre seguint el PR carenejant direcció sud, vam arribar al Pla de Falgars i, a continuació a la collada de Fra Anton. Aquí vam haver de girar cap a l'est, sense deixar el PR, per arribar al collet del Bosc. A partir d'aquí el camí es va fer una mica més entretingut, ja que vam haver de fer petites grimpadetes, sense cap dificultat, per acabar arribant al punt més alt de l'excursió: l'ermita romànica de Santa Magdalena de Cambrils (1.547m). Aquí ens vam aturar a esmorzar.
Un cop recuperades forces, vam continuar camí direcció est cap a la Creu de l'Espinal (1.414m). A l'alçada del Puig de l'Obiol vam enllaçar amb el GR-3 que seguiríem cap a la Creu del Castell. A la dreta teníem el camí de baixada cap a Vallfogona, però tot tirant recte, i després d'una altra petita grimpadeta sense dificultat, vam arribar al Castell, del qual només queden alguns rocs.
Les vistes des de dalt s'intuïen magnífiques, però no les vam poder gaudir en plenitud ja que havien anat creixent abundants nuvolades.

Vam desfer el camí fins a la Creu del Castell i, ara a l'esquerra, vam agafar el camí de baixada entre l'espectacle dels regs formant cascades i salts d'aigua. I com que perquè hi hagi aigua als regs ha de ploure, doncs nosaltres vam haver de pagar peatge per l'espectacle de que vam gaudir en forma de xàfec que, per sort, ens va agafar entre fagedes, cosa que ens va protegir bastant.

El camí de baixada, seguint el GR, no tenia cap dificultat i era, com deia, espectacular gràcies al verd de les fagedes i l'abundant aigua. L'única dificultat venia donada per l'estat dels corriols, plens de fang. Després de baixar un tros per pista forestal, vam haver de girar a l'esquerra, amb Vallfogona ja a la vista, per fer un darrer tram de baixada entre camps. Així vam arribar a la ribera de Vallfogona, que vam travessar pel Pont Vell, per, després d'una lleugera pujadeta, entrar al poble. Gairebé 7h d'excursió, que es podien haver reduït una miqueta, però és que l'espectacularitat del camí donava peu a aturar-s'hi i contemplar-ho i gaudir-ho amb calma. Una molt bona excursió!

Ressenya gastronòmica

Una part del grup va haver de retornar a la Plana, la resta ens vam quedar a dinar a Vallfogona. El lloc triat va ser el restaurant Can Polla. Menjar cassolà molt ben fet. Vaig triar de primer una torrada amb escalivada i anxoves. De segon, mitjana de vedella. El postre un clàssic: músic. Com dic, tot molt bo. El preu, al meu entendre, sense ser excessivament car, tampoc no era barat: amb cafè i begudes (vi de la casa) uns 28€