Biblioteques 2.0

Com molts podeu haver comprovat, porto ja unes setmanes (mesos) en que la meva activitat blocaire ha afluixat de manera més que considerable. Manca de temps, desídia... Potser un xic de tot plegat. La veritat és que davant la manca d’ànims per posar-me davant el teclat i fer treballar la matèria gris, facebook i, sobre tot, twitter, són excel·lents substitutius. I més des de que disposem d’aquestes demoníaques eines com són els mòbils amb connexió a tot lo imaginable.

El cas és que, per sort, les mancances blocaires que estem patint alguns, es veuen compensades àmpliament pel bon esforç d’altres companys que han agafat l’Osonosfera per les banyes, i l’estan tirant endavant de manera encomiable.

El nou projecte de l’Osonosfera és el de les biblioteques 2.0 (us recomano entrar al bloc creat a l’efecte). Una magnífica idea que enllaça a la perfecció amb l’esperit de l’Osonosfera i dels projectes que ha anat engegant durant la seva existència. L’extensió, debat, aplicació i coneixement de les eines 2.0 en diferents àmbits de la societat.

Al bloc s’han anat explicat experiències pràctiques, tan a nivell d’aplicacions com d’utilització, de les eines 2.0 al món de les biblioteques. Us recomano que hi entreu, és realment interessant.

Però el que jo ressaltaria com a tema apassionant és el del futur de les biblioteques davant l’avenç de les tecnologies. Un debat ineludiblement lligat al futur del llibre, dels diaris, del coneixement en general... Un debat que no és pot deslligar dels sentiments. Jo, que em considero un apassionat d’internet i de les eines 2.0, em veig, a data d’avui, totalment incapaç de substituir els meus estimats llibres en paper pel llibre electrònic. Vaig contracorrent? Em quedaré sense biblioteques tal i com les coneixem ara, o es convertiran aquestes en reductes per a gent com jo?

El debat és apassionant i dóna per omplir pàgines i pàgines. Si el meu cervell torna a greixar-se i si em torno a reconciliar amb el teclat, espero deixar una reflexió sobre el tema al bloc.