La taula compara els resultats hipotètics amb un sistema de circumscripció única estatal, amb 1 persona 1 vot (columna de la dreta), i els resultats reals de diumenge al 100% escrutat (columna de l'esquerra):
PSOE
|
120
|
98
|
PP
|
88
|
73
|
Vox
|
52
|
53
|
Unides Podem
|
35
|
45
|
ERC
|
13
|
13
|
C's
|
10
|
24
|
Junts per Cat
|
8
|
8
|
EAJ-PNV
|
7
|
5
|
Bildu
|
5
|
4
|
Más País
|
3
|
8
|
CUP
|
2
|
4
|
CC
|
2
|
2
|
BNG
|
1
|
2
|
PRC
|
1
|
1
|
Teruel Existe
|
1
|
0
|
Pacma
|
0
|
3
|
En blau els partits beneficiats i en vermell els perjudicats.
El problema no és la llei d'hont, sinó el sistema de circumscripcions de mides molt diferents, algunes enormes, com Madrid o Barcelona i d'altres diminutes, com Sòria o Terol, que fan impossible la proporcionalitat. El sistema, amb múltiples circumscripcions molt petites (que trien menys de 5 escons), està muntat per a que només els 2 primers partits puguin tenir representació en aquestes províncies (en situacions excepcionals, també la 3a força). Aquesta és la base sobre la que es va fonamentar el bipartidisme. Un sistema electoral creat per Abril Martorell (UCD) i Alfonso Guerra (PSOE) per barrar el pas a una representativitat important del PCE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada