Si bé a la premsa escrita es destaca de manera molt asèptica el claríssim triomf d'Evo Morales a les eleccions de Bolívia, ja de bon matí alguna emissora de ràdio ha començat a parlar de triomf del populisme, tornant a fer la comparació amb els clars triomfs electorals del president veneçolà Hugo Chávez.I que voleu que us digui, aquests mitjans tenen bona part de raó. Les dades constaten que Morales, al igual que Chávez, ha fet servir el populisme per a guanyar-se la simpatia dels seus ciutadans. És molt fàcil guanyar unes eleccions presentant-se amb una mitjana de creixement del PIB durant el seu mandat del 5,2%, la taxa de creixement més alta de 2009 a tot l'hemisferi. Així qualsevol guanya!, amb un govern que en quatre anys fa créixer el país més del que havia crescut els trenta anys anteriors... Pot haver-hi una mesura més populista que aquesta? Doncs sí: augmentar la inversió pública en més de quatre punts de 2005 a 2009, i a sobre, augmentant els subsidis i assistència social per a pobres i avis.
Un populista en tota regla! que no només fa créixer el país, sinó que no li fa vergonya guanyar-se els vots dels seus ciutadans treient-los de la misèria. Però el pitjor de tot bé ara: com a aconseguit aquest resultats econòmics l'Evo Morales?
Segons el Centre per a la Investigació Política i Econòmica (CEPR, en anglès), Bolívia ha aconseguit aquest creixement econòmic a pesar de la crisi, la disminució de la inversió estrangera i la suspensió de l'ATPDEA (programa de preferències aranzelàries amb els Estats Units). Com han tret, doncs, aquests resultats? Segons l'informe de la CEPR, "l'economia sota el govern Morales", la major part d'aquest creixement prové de l'augment d'ingressos per a hidrocarburs, la renacionalització de la indústria i els augments de preus.
Osti! El creixement econòmic de Bolívia i, sobre tot, la positiva repercussió que ha tingut sobre la vida dels menys afavorits, ha vingut derivada de la nacionalització de les indústries del país, històricament en mans privades i estrangeres.
I aquest si que és un exemple nítid de populisme. El mateix exemple del que va ser acusat Chávez: explotar els recursos propis del país per a donar educació, sanitat i, sobre tot, menjar als pobres. I és clar, els pobres els hi acaben votant...
I així, no és d'estranyar que es vulguin treure de sobre a Morales igual que van intentar amb Chávez. El president d'un país del tercer món que és capaç de generar creixement amb la nacionalització dels recursos del seu país i després fer servir aquest creixement per a distribuir-ho entre les classes mitges i baixes, és un populista a exterminar. Ja posarem a darrera un Micheletti qualsevol que torni a restablir l'orde primermundista.
