Va haver-hi una època en que Irun dominava el futbol guipuscoà i lluitava per l’hegemonia del basc amb l’Athletic de Bilbao. Això era com dir que era una referència futbolística a nivell estatal, amb Reial Madrid i Barça. Avui això és impossible. L’esport amateur, i més tractant-se de futbol, no té espai a l’elit. Només els diners d’algun constructor o d’algun excèntric rus poden fer que un equip petit arribi a aquesta elit, i les nefastes conseqüències ja les hi sabem, sobre tot, i molt recentment, a Gasteiz.
Han passat 45 anys des de que un històric del futbol amateur ha tornat a un lloc que es pot considerar pràcticament elit del futbol. Molts anys arrossegant-se per camps de tercera divisió i, fins i tot, regional. Des de la dècada dels 90, però, amb una presència quasi constant a 2ªB.
Una maledicció que es va veure multiplicada durant aquesta primera dècada del segle XXI.
L’any 2003 després d’una molt bona lligueta d’ascens es va arribar a l’últim partit contra la ‘Grama’ en aquesta situació: 1. Gramenet 10p 2. Real Unión 9p 3. Màlaga B 9p 4. Lanzarote 1p
El partit definitiu es jugava a l’Stadium Gal contra la ‘Grama’, qui guanyés pujava. Després d’anar guanyant tot el partit per 1-0, al minut 86 marcava la ‘Grama’ el propiciava l’ascens del Màlaga B que va guanyar el seu partit per 3-0. Era un 29 de juny, vespra del dia gran de les festes irundarres, els San Marçals.
L’any 2005, ja en format play-off i després d’eliminar un altre històric, el Rayo Vallecano (1-1 a Vallecas i 1-0 a Irun), es jugava l’ascens doble partit amb el Lorca Deportivo, entrenat per l’irundarra Unai Emery. El partit d’anada, a Lorca, va acabar amb un 1-2 favorable als irundarres. Tot semblava fet. El partit de tornada va acabar amb el mateix marcador (fent l’1 a 2 el Real Unión al minut 95). El Lorca jugava amb un jugador menys, però un tir des del mig del camp feia l’1 a 3 i deixava una altra vegada la decepció entre l’afició unionista.
El darrer intent va ser l’any 2007. L’Unión va jugar en primera ronda amb l’Alacant. El partit d’anada, a Irun, va acabar amb un 1-0. La tornada va acabar amb el mateix marcador i a la pròrroga es va classificar l’equip alacantí (2-0).
Ahir per fi es va trencar la maledicció. De vegades el futbol pot donar sorpreses meravelloses i la il·lusió pot vèncer el bestial capitalisme esportiu. Potser d’aquí uns quants anys, aquesta temporada, la de l’ascens a 2a, acabarà sent més recordada per l’eliminatòria de copa en que l’equip unionista va tornar a eliminar, una altra vegada més, el Reial Madrid.
el jugadors del Real Unión celebren l'ascens des del balcó de l'Ajuntament (Pl. Sant Joan) amb l'afició. Al fons, ja instal·lades, les atraccions per les festes de San Martzial
