Debut a les caminades populars

Avui he debutat en un tipus de caminada que té molts adeptes però que ho havia practicat mai, la popular. Els amics Jordi i Irene amb qui ja vaig anar la setmana passada al Cadí en tenen més afició i em van fer la proposta.
La caminada triada per al debut va ser la de Tagamanent, que celebrava la seva 6ena edició. L'hora d'inici, entre 2/4 de 8 i les 8. Fresqueta a l'hora de la inscripció i bastant gent (clar, acostumat a caminar en petit grup...).
En Jordi m'havia venut una caminada familiar amb molt poc desnivell i uns 20km de distància. La distància final va ser d'uns 18km, i sort! perquè el "poc desnivell" es va acabar convertint en gairebé 1000 metres de desnivell acumulat. De molt bon fer, però Déu ni do.
La ruta triada per l'organització "Les Guilles" m'ha resultat d'una bellesa impressionant. Camins entre boscos i corriols que ens han permès gaudir d'una exuberant vegetació. I allà on el bosc deixava contemplar el paisatge, vistes privilegiades dels cingles de Bertí, Aiguafreda, La Garriga i,fins i tot, Montserrat. El camí de tornada ens ha fet passar molt a prop dels Cingles de Follor, que eren desconeguts per a mi, i que tenen una gran bellesa.

Al 2on punt d'avituallament... amb donuts de color rosa i moscatell!!!

Menció a part mereix l'organització de la caminada. Un "10" amb majúscules.
Un "10" en la senyalització del camí. Qualsevol persona, encara que no tingués cap sentit de l'orientació, tenia difícil perdre's.
Un "10" en quan a llocs d'avituallament i personal encarregat (de totes les edats!) . I també un "10" en quan al contingut dels avituallaments i la seva situació. L'esmorzar al Mas l'Agustí, punt més alt de la ruta, a més de complert i ben organitzat permetia unes vistes espectaculars.
Jo no tinc experiència, però tant en Jordi com l'Irene i l'Ester, m'han assegurat que era de les millors organitzacions amb les que s'havien trobat.

En definitiva, crec que repetiré alguna altra vegada això de caminar amb més gent. És divertit...