Em correspon la cinquena selecció dels posts publicats a la bloggosfera d'IU i el seu entorn. He rebut el testimoni de ceronegativo, i em permeto fer aquesta proposta amb petites variacions en la forma (mai en el fons!):
Entre els que considero millors textes comença la setmana Roberto Cacho amb la seva magnífica “Carta a Miguel Revilla”. Coincideixo amb Roberto que “el peor de los populismos es el que ni siquiera viene de la derecha plebiscitada, sino de esos señores bajitos y con bigote que tropiezan con los valores y se suben a las bajas pasiones para ganar algunos votos....”
Segueix Hugo Martínez Abarca amb “Las fosas de no sé quién”, posant en el seu lloc, amb la dignitat de les 7 associacions de memòria històrica que varen aportar els noms de 130.137 víctimes, a un "jove" del PP que tornarem a veure més endavant.
Una conjunció de Ceros (ceronegativo i ceros a la izquierda es varen posar d'acord –com gairebé sempre-- per a dir-nos que “El País miente”. . Bé, crec que ja ens ho temíem, però no passa res per recordar-ho... El que és per mi, no quedarà!
Leire Olmeda "Saturada" ens explica els seus dubtes sobre el que sembla ser proposta “estrella” del Ministerio de Igualdad ... I entre post i post, una recomanació: el blog feminista de Amaia Aparicio, Katagorri. Totes les notícies que hi recull són interessants, encara que destaco de manera especial “Más de 18.000 extranjeras son víctimas de la explotación sexual en España”.
Reflexions sobre la crisis n'he pogut llegir moltes aquesta setmana, però en destacaria tres, sense ordre d'importància:
1) Toni Salado (Bloc Politikon) sobre Intervencionismo-vs-iniciativa, on explica com les intervencions de l'Estat en economía poden tenir vocació d'equitat o, tan sols, fer la gara-gara fins al proper "pelotazo".
2)Tomàs Vicente Martínez, "Haciendo la O con un canuto" , defensa que "el capitalismo no ha fracasado” i ho ilustra amb exemples que van més enllà de l'economia, perquè, com afegeix en un post posterior (que podrien ser continuació un de l'altre), “Objetivos sí tienen, principios no”
3) i finalment, Jorge Resina, “El retorno y la crisis”,
es fa –i ens fa— algunes preguntes força serioses en tornar de vacances. Ja que sembla que de moment la revolució no és possible, no estarem assistint a un nou ascens del feixisme?
Al marge de la crisi, Kabila , a Dívar y de Rosa, agravio comparativo ens explica que anomenar a un jutge ultracatólic com a President del "Consejo del Poder Judicial" en un Estat aconfesional no sembla, precisament, el més encertat . Per mí, tota la raó!
Don Ricardo, en el “Primer Avance de la Cuenta de Resultados de Juan Jota Güemes”, ens explica com el gendre de Carlos Fabra va presentar a negociants i especuladors --i en el Ritz-- el "Plan de Infraestructuras Sanitarias de la Comunidad de Madrid." No s'ho perdin!
I per acabar, video i poema: Del millor bloc que, amb humor, resegueix la realitat, el de Manolo Lay, recomano veure el video “Los jóvenes españoles son del PP” ... i visca Wyoming!
I pel que fa al poema, el trobareu en el bloc de Miguel Ruiz, "Leer y escuchar" . És una re.lectura obligada de Pablo Neruda . Em sembla una magnífica oda d'amor que pot tenir, a més, certa utilitat conjuntural. Per exemple, algú podria dir baixet, amb tot el respecte, a cau d'orella d'alguna Comissió Unitària: “Me gusta cuando callas, porque estás como ausente....” ?
La pròxima setmana més, de la ma de Juan Peña, en el seu bloc
Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid .
Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada