El bloc d'Iñaki Escudero: i love iu

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris i love iu. Mostrar tots els missatges

29 d’agost del 2011

Volem votar!

26 d’abril del 2011

El dia que IU va néixer jo tenia 12 anys. Em quedaven encara molts per a afiliar-me i uns quants per a poder votar.

Vaig dipositar el meu vot per IU a un col•legi electoral del meu barri irundarra de Lapitze a les primeres eleccions a les que vaig poder participar, les espanyoles de l’any 1993. IU obtenia un 9,55% de vots al conjunt de l’estat i un 7,23% a Irun.
A partir d’aquí vindria una indefinició electoral per la meva part: molta simpatia per IU a la que votava en eleccions espanyoles i per EA i, a ja finals dels ’90, per l’esquerra abertzale als que votava en eleccions basques i municipals.

L’any 1996 va guanyar el PP d’Aznar, després de les desastroses (per a l’esquerra) polítiques del PSOE (us sona?). Amb Aznar les coses van anar a pitjor i l’única oposició a l’estat va venir d’IU. Les de l’any 2000 van ser les primeres eleccions generals a les que no vaig votar IU (el candidat em semblava penós i no m’agradava el pacte amb el PSOE) i van ser les darreres a les que vaig votar una força política diferent (l’esquerra abertzale).
La patacada d’IU del 2000 (de 21 a 8 diputats) em va fer replantejar-me moltes coses. L’esquerra abertzale es feia més abertzale que d’esquerres, abandonant la bona gent amb la que van crear Euskal Herritarrok (o jo em feia més d’esquerres que abertzale) i vaig decidir que tocava fer pinya per fer fora el PP i donar un cop de mà a IU, en crisi econòmica pels resultats. Aquell dia 12 de març de 2000 vaig decidir que m’acabaria afiliant a Ezker Batua-IU.

Bé, com molts projectes de l’any 2000, el d’afiliació a EB-IU va quedar aparcat. Just 12 mesos després d’aquell 12 de març, aterrava a Vic. Molts projectes nous i d’altres que quedaven enrere.
Finalment no em vaig acabar afiliant ni a EB, ni a IU. El 2002 anava a l’antiga seu nacional d’EUiA, a Via Laietana, a afiliar-me. A EUiA no compartim afiliació amb IU (som una organització independent, no una federació), però al igual que molts companys d’EUiA, sentim IU com una cosa pròpia.

Demà, jo també celebraré el 25è aniversari d’IU com a propi. A IU la sento tan casa meva com EUiA, una casa a la que em trobo molt agust.
Felicitats, IU!

També parlen (o parlaran) del 25è aniversari d’IU:
A bloguear, Cero Negativo, La Terca Iutopía, Multiverso Incognoscible, Quien mucho abarca, Kabila, Arraio Sound System, Desde la cantera , Punts de vista, El blog de Jangas, Ventanas del Falcón, Ciberculturalia, La Ratera, Relatando Desde el Bajo Llobregat, Viramundeando, Bosque de Brocelanda

9 de desembre del 2010

I Love IU amb WikiLeaks

Als poderosos, que estan acostumats a imposar la seva voluntat i a castigar als disidents, els hi ha sortit un competidor també poderós: la xarxa!
El cas de Wikileaks, i la persecució de Julian Assange, ha demostrat que "El Poder" s'ha trobat amb una contestació que no esperava. Des de la xarxa s'ha organitzat la contestació i algun fonament del poder establert ha tremolat.
Volen posar finestres al cel, no entenen res! Han intentat callar la veu de Wikileaks tancant els servidors i el que s'han trobat és milers de "mirrors" duplicant aquesta web.

I Love IU, la xarxa de blocaires propers a IU, ha creat la seva pròpia web-mirall de Wikileaks, el seu propi "mirror". Si un dia tanquen el web de Wikileaks podríeu entrar des d'un dels "mirrors" que dupliquen la seva web, per exemple des d'aquí: http://www.iloveiu.org/wikileaks.php
No sé si aquest "mirror" acabarà tenint utilitat, no és aquest el seu objectiu primordial. El seu objectiu és demostrar el compromís d'I Love IU amb la llibertat d'expressió i la solidaritat amb qui fa públics els secrets d'Estat que, els enemics de la llibertat, ens volen amagar.

28 de setembre del 2010

29SET: PIQUET informatiu d'I Love IU

Les persones d'I Love IU escalfem la vaga. L'ampli piquet informatiu d'I Love IU està format per:

http://www.asueldodemoscu.net/?p=5584
http://www.asueldodemoscu.net/?p=5574
http://www.asueldodemoscu.net/?p=5556

http://muyloco.wordpress.com/2010/09/26/sobran-razones-para-hacer-huelga-general-el-29s/

http://viramundeando.blogspot.com/2010/09/un-poco-de-humor-ante-la-huelga.html

http://arraiosoundsystem.blogspot.com/2010/09/reflexiones-sobre-el-29s.html

http://basseta2007.blogspot.com/2010/09/recomendaciones-para-la-huelga-del-29-s.html

http://www.sotoencameros.net/2010/09/no-hay-mas-rastrero-que-ser-un-esquirol.html

http://desdelacantera.blogspot.com/2010/09/los-verdaderos-piquetes-violentos-de-la.html

http://blogs.tercerainformacion.es/iiirepublica/2010/09/27/el-miedo-la-memoria-la-huelga/

http://javiermadrazo.wordpress.com/2010/09/27/motivos-para-la-huelga-del-29-s/

http://ventanasdelfalcon.blogspot.com/2010/09/video-critica-los-puntos-claves-de-la.html

http://blog.sindominio.net/blog/enchufe/general/2010/09/27/las_bicletas_son_para_la_huelga

http://nicolasdurancornella.blogspot.com/2010/09/desmontando-excusas-para-ser-un.html

http://nicolasdurancornella.blogspot.com/2010/09/zapatero-usa-como-piquete-anti-huelga.html

http://www.hoipoi.net/webs/nuet/?p=497 http://bosquedebrocelandia.wordpress.com/2010/09/27/sin-miedo-a-la-huelga/
http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2010/09/27/gioconda-belli-huelga
http://ceronegativo.net/2010/09/27/especial-informativo-huelga-general-desde-la-fiesta-del-pce/
http://carlosnavarroselma.blogia.com/2010/092701-a-los-militantes-del-psoe-de-mi-pueblo..php
http://elblogdeantero.blogspot.com/2010/09/el-miercoles-la-huelga-sobran-motivos.html
http://radiorexurdimento.blogspot.com/2010/09/carta-abierta-los-que-el-29-s-no-iran.html
http://www.iescudero.cat/2010/09/29-de-setembre-una-vaga-justificada.html
http://arv1952.blogspot.com/2010/09/dialogo-trampa.html
http://www.sotoencameros.net/2010/09/nos-tratan-como-imbeciles-no-les-demos.html
http://blogs.tercerainformacion.es/victorcasco/2010/09/27/yo-estoy-en-la-huelga/
http://marina-eupv.blogspot.com/2010/09/els-diputats-deupv-ens-sumem-la-vaga.html
http://mizubel.lacoctelera.net/post/2010/09/27/no-estan-cosas-como-no-hacer-huelga

19 de juliol del 2010

Tornada del paradís

Al igual que al 2006 i 2008, enguany hem tornat a gaudir de les vacances estivals a la comarca do Barbanza, al marge nord de la Ria d'Arousa. Després de fer escala a Irun i gaudir de les seves festes de Sant Marçal, el primer dia de juliol vam sortir direcció Palmeira, poble pertanyent al concello de Riveira, per a gaudir d'uns dies de descans.
El meu lligam a la Ria d'Arousa ve de les estades estiuenques, fins a l'adolescència, al poble originari de la meva família materna. És un lloc al que em sento molt vinculat i que, si no fos per la gran llunyania de Catalunya, visitaria molt més sovint. El nord de la Ria d'Arousa és ideal per a descansar gaudint de platges, paisatges i una gastronomia excepcionals, tot plegat allunyat de la massificació turística i des restaurants de dubtosa qualitat gastronòmica.

Ria d'Arousa, zona de Cabio

Un luxe poder gaudir gairebé en solitari de platges paradisíaques, fins i tot veient alguna vegada passar dofins. Un plaer veure arribar a port els petits vaixells que tornen cada dia amb l'excel·lent marisc i peix encara viu... El clima és un altre dels atractius, a l'estiu són majoritaris els dies de sol (tot i que algun de pluja n'hi ha), i les temperatures no solen sobrepassar els 30º, sempre acompanyats de la brisa atlàntica.

Platja do Vilar

Aquesta bona climatologia fa que cada vegada més ens decantem per quedar-nos a la Ria, en lloc de fer turisme per fora, i aprofitar les nombroses platges i oportunitats per a passejar amb tranquil·litat.
Tot i així, uns dels dies de pluja, el primer, vam aprofitar per a visitar Santiago, cosa que no fèiem des de 2006. Santiago és una ciutat preciosa amb els seus carrers estrets al casc antic, les seves 'tasques' i la imponent plaça del Obradoiro amb la seva grandiosa catedral.
El segon i últim dia que va ploure, va ser pura casualitat, vaig quedar per a conèixer un company 2.0 d'I Love IU, murcià però, al igual que jo, amb vincles arousans, en Dani Martínez (bloc, facebook i twitter). Sempre és divertit i agradable conèixer físicament aquests companys 2.0 amb que tanta relació virtual tenim.

Ressenya gastronòmica

Obligada si parlem de Galiza. L'especialitat de les Ries es basa, com no pot ser d'una altra manera, en la seva exuberant riquesa marítima en forma de peix i marisc. Tot i que no es pot obviar el gust per un d'aquests entrecots de vedella del país.
El producte estrella és el musclo, tot i que en l'època en que vam ser encara no havia assolit la seva mida òptima. Bons substituts van ser el pop i les navalles. Això en el que es refereix als mariscos més econòmics.
Si la situació ho permet, sempre s'han de testar uns bons escamarlans (cuits, i de 100g mínim la unitat) o unes cloïsses al natural. Cranques, nècores o llamàntols també poden fer les delícies dels amants del marisc.
Qualsevol peix fresc en una bona “caldeirada” és un luxe pels amats dels peixos (la “caldeirada” millor, al meu gust, la de ratlla).
Un altre dels productes típics és l'empanada. Si és amb pa de “milho” (blat de moro) i està ben feta és una delícia. L'habitual pels nostres indrets és la de tonyina, bacallà o carn. Allà també és habitual, però recomano testar les de pop, escopinyes, sardines, zamburiñas o xoubas (una mena de sardines petites).
També és obligada la ingesta de pebrots de Padrón (localitat molt a la vora). Dels pebrots de Padrón es diu que uns piquen i altres no. Abans els que picaven feien plorar, ara és difícil trobar-los.

Quant als llocs, normalment vaig a tir fix. N'hi ha un parell que sovintejo molt: O Xardin, prop del l'ajuntament de Riveira, i el bar-xiringuito Lombiña, a la platja de Cabio (entre Palmeira i a Pobra de Caramiñal). La relació qualitat preu és magnífica.
Si el que es vol menjar és marisc d'alta gama, un clàssic és la Marisqueria Garcia, a tocar del port de Riveira. No hi anava des de l'adolescència i, a més de no haver canviat la sobrecarregada decoració, mantenen la qualitat. El preu tampoc és exagerat.

Entrada relacionada: Retorn d'allà on Déu es va estirar a descansar

8 de juny del 2010

La corrupció torna a esquitxar IU

Doncs sí, perquè al final estem sent la gent d'IU els que més tacats estem quedant amb la xacra de la corrupció.
El darrer cas el protagonitza el nostre regidor al municipi madrileny d'Alpedrete, i company blocaire d'I Love IU, Fernando Jiménez. Els fets són els següents:
Un militant del PP es ven uns terrenys a una empresa constructora. Aquest simple militant mesos després passa a ser responsable d'urbanisme del seu municipi, Alpedrete.
Aquest passat més de gener IU-LV d'Alpedrete denuncia l'enriquiment exagerat d'aquest responsable d'urbanisme gràcies a la requalificació dels mateixos terrenys projectada al PGOU de la població. Com coneixia el aleshores militant de base popular el futur PGOU? I la constructora? Hem de creure que és pura casualitat que només 6 mesos abans de treure a la llum pública el desenvolupament del PGOU aquest militant (i futur regidor d'urbanisme) del PP es vengués els terrenys objecte de requalificació a la constructora?

El cas és que igual que va passar a Seseña amb l'alcalde d'IU Manuel Fuentes i la seva denúncia contra “el Pocero”, o al País Valencià amb la diputada Marina Albiol i les seves denúncies a Fabra, qui denuncia la corrupció acaba sent jutjat denunciat pels mateixos corruptes.

Avui hi ha vaga general convocada en la funció pública. El motiu és que els hi volen fer pagar a ells, els treballadors públics, la crisi provocada, en bona mesura, per l'especulació urbanística promoguda, entre d'altres, per polítics i empresaris corruptes. Mentrestant, també avui, un company blocaire i company d'IU serà jutjat per denunciar aquesta corrupció.

Ja sé que és una frase que tinc gastada amb d'altres companys però, Fernando, és un veritable honor compartir militància amb una persona com tu!

1 d’abril del 2010

La darrera 'Setmana Roja' (de moment)

Seguint l'estela que des de Sibèria ha deixat Alejandro Solana, aquesta setmana li ha tocat fer la Setmana Roja a Grândola. Si l'anterior va estar marcada per l'acord a que van arribar PP i PSOE amb els partits de la dreta nacionalista per no reformar la llei electoral, aquesta setmana a la blogosfera més vermella hem estat liats llançant pedres contra l'Església. Bé ... alguns vam llançar pedres, d'altres, com Uxío desde su Radio Rexurdimento “arroxo un pequenho croio” o Viul que llançava una pedreta de no res.

Entre pedra i pedra hi va haver lloc per als pals, els pals judicials que s'està duent Garzón com a jutge en la instrucció del cas Gürtel. D'això precisament parlaven Hugo, i Andres S. Portela. De la Gürtel, trames de corrupció i altres assumptes pepers també va parlar Domingo aprofitant que està en potència un pacte per l'educació.

El PP sempre dóna que parlar i si no que l'hi preguntin a Kabila, que aquesta setmana ho ha fet amb ganes i com si fos un serial diari ens narra les aventures de Jaume Matas, Mayor Oreja i de la major llengua viperina del regne : la lideressa. Javier Mesonero ho va resumir molt bé en la seva entrada (recordant una frase cèlebre de Rajoy: "Anem a intentar fer a Espanya el que Jaume i tots vosaltres vau fer a les Balears") deixo el tema del PP en aquest punt, perquè si de Kabila alguna cosa he de ressaltar és la magnifica entrada que va fer sobre Israel i els EUA on denuncia la connivència d'aquests dos estats, units per alguna cosa més que llaços d'amistat.

I com el 28 de març, és l'aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández, els blocaires d'IU no podíem deixar passar l'oportunitat d'honorar la seva memòria, al mateix temps que demanar la justícia i dignitat que li van denegar en vida. Antonio espera que aquest any, quan es compleix el centenari del seu naixement, s'anuli seva injusta condemna a mort per tornar-li al poeta la dignitat que es mereix. Angels, a més, ens explica la detenció, per la Guàrdia Civil, del poeta el gener del 36 i el manifest de protesta que van signar els seus amics (encapçalat per Federico García Lorca). Precisament van ser aquests fets els que el van animar a entrar al Partit Comunista.

Seguint amb Miguel Hernández, Hugo, Juan Segovia i Kabila llancen un missatge en positiu, perquè positius són els versos del poeta per a aquells que lluiten per un món millor. Com a positiu i emocionant va ser l'homenatge que ahir li van fer els veïns del Pla de Molina, com ens explica Daniel.

I ara hauria de dir que la setmana vinent li toca el torn a .... però no ho faré perquè no hi haurà setmana que ve. És possible que la Setmana Roja pateixi una transformació i es converteixi en una altra cosa.
De moment, aquesta iniciativa, que porta molt de temps a la xarxa, es prendrà un descans. Així que, des d'aquí, esperando el mes de Abril, s'acomiada la Setmana Roja recordant Miguel Hernández.

Vuela niño en la doble
luna del pecho:
él, triste de cebolla,
tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa ni
lo que ocurre.

23 de març del 2010

Setmana Roja siberiana...

Aquesta setmana s'encarregava de fer el recopilatori dels millors post de la blocosfera roja a l'Alejandro editor del bloc: deportado en Siberia. Aquí reprodueixo aquesta gèlida recopilació:

Des de Rússia amb amor, porto la meva primera Setmana Roja (aquesta vegada a la siberiana), on espero poder recollir, amb mes fortuna que erro, el més significatiu de tot el que s'ha mogut pels blocs vermellosos de tota la web. Però sense molta més presentació, anem per feina que el mèrit d'aquesta setmana no és meu.

El mèrit s'ho han compartit entre Grândola i Domingo que van fer dels seus blocs un altaveu de denúncia de les amenaces que el company Fernando està patint a causa del seu bon treball. El suport d'aquests companys blocaires és més que merescut.

També tenen mèrit Hugo, Kabila i Pedro, que es fan ressò de l'enquesta oferta per Públic en la qual es mostra com la monarquia va perdent cada cop més suports. No obstant això cadascú el recull de diferents maneres.
Hugo llança una pregunta a l'aire "Qui podria penjar-se la medalla d'aquest fet?", Kabila fa un estudi sociològic i periodístic disseccionant les opinions sobre la monarquia en segons quins
diaris, i Pedro més fa una crida "mil músics ens esperen per tocar l'himne de Riego al Borge".

Viul aporta el mèrit a la Setmana Roja siberiana de fer una crítica gairebé filosòfica sobre l'aspecte dels pactes i l'estranya necessitat que darrerament la societat sembla tenir d'aquests. Estem tan bojos com per renunciar al programa?

L'Esquerra Abertzale també ha tingut lloc en aquesta Setmana Roja, i tot això ha estat per mèrit de CeroNegativo i Hugo, que ens explicaven les seves opinions sobre la nota de premsa emesa per aquest col·lectiu basc i l'immediat atemptat contra el policia francès a manera de improvisada replica. Això no va tenir res de mèrit.

I per fi arribem al nucli dur de la Setmana Roja. La pinça i la llei electoral. El mèrit és que, com apuntava Sabanés, la revolució roja ha estat de les grosses. I si no que l'hi preguntin a Pedro, a Moscas, a Andrés, a Grândola, a Álvaro, a Luis, a David, a Kabila, a Félix, a Iñaki, a Lidia, a Fernando... (i d'altres vint-i-tants que em deixo enrere).

Fins i tot estem vivint ara un sa debat intern entre els que recolzen "el manifest en defensa dels drets fonamentals d'internet", com a Manolo, i els que no, com Hugo. La setmana entrant donarà per parlar.

I finalment, el mèrit de posar-hi fi i nota "graciosa" a la Setmana Roja és per Hugo (que per
cert, es porta el leninet de la setmana per les seves quatre aportacions) i Mikel Arana, que posaven en evidència el delicat assumpte de la confusió que es crea en les policies d'uns i altres
països a l'hora d'identificar etarres. En creuar el pirineu, treieu-vos la txapela, encara que no sigueu ni bascos.

En fi, aquí s'acaba la setmana vermella siberiana, no sense abans desitjar bona setmana i adreçar-vos, de la meva part, a aquesta mateixa hora d'aquí set dies, a casa de Grândola.

22 de març del 2010

La meva contribució a la lapidació de Ratzinger

Deia ahir el representant màxim de l'església catòlica, Joseph Ratzinger, que "qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra".
Doncs jo, seguint la campanya iniciada per Don Ricardo en "A Sueldo de Moscú" i a sol·licitud del líder i consentidor dels pederastes, tiro la meva pedra. La tiro perquè jo no he abusat de ningú, i molt menys de les persones més febles i innocents. I la tiro per veure si l'encerto en tot el cap al Papa de les joventuts hitlerianes, donat que segurament els pederastes tornaran a sortir indemnes dels seus delictes i solucionaran el tema amb tres ave-maries i dos pares-nostres.
Aquí va la meva pedrada:

De moment, també han tirat la seva pedra:

Don Ricardo: Ahí van mis piedras
Domingo Benito: ¡Piedra va!
Javier Mesonero: Piedras
Ceronegativo: A sus ódenes, su santidad
Juan Segovia: ¡Ahí va mi piedra, espero dé en toda la frente!
Kabila: Por nuestras piedras les conocereis
Grandola Vila Morena: Pederastia y lapidación
Romenauer: Vuelvo un minuto para tirar mi piedra

Tireu també la vostra pedra!

20 de març del 2010

L'esquerra s'aixeca contra la tupinada de PSOE-PP-CiU-PNB

El conjunt de blocaires de l'esquerra, agrupats en la seva majoria al voltant de l'agragador "I Love IU", però també d'altres com Ignacio Escolar o Juan Carlos Escudier, hem sortit en allau a denunciar la tupinada electoral de la dreta nacionalista (central i perifèrica). 2 anys de treball en comissió per a no fer-hi res, passant-se l'informe del Consell d'Estat pel forro.
Fins al moment, tots aquests companys i companyes han escrit als seus blocs denunciant l'antidemocràtic us de la majoria per a treure profit electoral propi:

Moscas en la Sopa: Lecciones de democracia
Soto en Cameros: La Pinza neoliberal PPSOE bloquean la reforma del sistema electoral
La Tercera IUtopía: Siguen siendo untos TramPPosos, PSOEstafadores
Maldice, que no es poco: Más contradicciones: Ley Electoral
Kabila: Hay que ser demócratas antes que electoralistas
Un lugar a dos leguas de Ciudad Real: Sobre la no reforma de la ley electoral
Carlitos Buenaventura: Lo llaman democracia y no lo es
Desde las Trincheras: La Pinza del PPSOE contra la democracia
Miguel Aso: Democracia a medida
Viramundeando: Una pinza contra la democracia
O povo é quem mais ordena: Le llaman democracia y no lo es
Desde la Cantera: El PSOE y el PP unidos contra la reforma electoral
Músico, poeta y loco: Para Alfonso Guerra & friends
Mi lugar en el (otro) mundo (posible): Democracia bloqueada: la ley electoral del PPSOE
Quien mucho abarca: Cuatro partidos corruptos y sus nueve testaferros
Amanece que no es poco: Seguiremos en democracia imperfecta
Mikel Arana: No habrá reforma electoral
Javier Madrazo Lavín: Así nos va
Javier Parra: El “pucherazo a la española” de PSOE, PP, PNV y CiU
Juan Carlos Escudier (Articulista de Público): ¡Peligro, ley electoral! No tocar
Ignacio Escolar (Ex-director i articulista de Público: La injusticia electoral
Cuando murió el vino: La pinza entre el PSOE y el PP impide la reforma de la ley electoral
Ventanas del Falcón: El bloqueo de la reforma de la Ley Electoral alimenta la corrupción e impide que España sea más de izquierdas
Nicolás Durán: Hagan juego señores, Sistema Electoral bipartidista a la carta, gana la banca
Ceronegativo: Lecciones de democracia

I, per suposat, servidor: PP-PSOE i nacionalistes ens deixen fora del sistema electoral

16 de març del 2010

La setmana més roja d'Alpedrete

Fernando Jimenez Briz, un jove regidor d'IU d'Alpedrete, a la serra madrilenya, pren el relleu de Javi Moscas en aquesta setmana marcada pel “Dia de la Dona Treballadora”. Són diversos els blocs que n'han parlat, però Fernando ha triat el bloc de Lidia i el de Sira. Kabila també va fer una menció especial d'una dona exemplar com Aminetu Haidar i ceronegativo va publicar un curt molt i molt recomendable.

El intento por parte de la derecha de juzgar al Juez Garzón (suena a disparate esta frase) también ha sido objeto de debate dentro de la blogosfera de izquierdas. Hugo Martínez Abarca resumió de forma brillante los verdaderos motivos en esta campaña de acoso y derribo.

S'ha escrit molt sobre Cuba i campanyes d'assatjament. Lucien de Peiro en el bloc A Sueldo de Moscú parlava de l'instrumentalització d'Amnistia Internacional en el cas cubà, i el recomana quan sembla que ha d' imperar el pensament únic sobre la revolució cubana.

També s'ha recordat aquesta setmana l'aniversari del 11 de Març. Aquest6 dia les bombes varen tocar el cor de moltes persones, sobr tot, de les que viuen a Madrid. Inés Sabanés també ens ho recorda amb tristesa.

Malgrat l'injusta derrota del Real Madrid també aquesta setmana s'ha parlat de la crisi que patim treballadors i treballadores. Àngels Martínez parlava de les alternatives que hauria de tenir una esquerra alternativa, Gregorio Gordo del “corbachazo” i Viul de la darrera rebelió d'Esperanza Aguirre.

Hem donat espai a la cultura: mols blocaires han parlat de la mort de Miguel Delibes com Javier, Miguel o Antonio.

I acabo amb un vertader misteri. Amb una incògnita que podria ser investigada per Fox Mulder o fins i tot sortir de la illa de "Perdidos". Si vols descobrir que passa amb els zeros a I Love IU has d'anar al bloc de Domin.

I la Setmana Roja anirà des d'Alpedrete fins les terres siberianes on l' Alejandro viu deportat.

Versió catalana de la Setmana Roja: Àngels Martínez

8 de març del 2010

Mosques vermelles en la Sopa setmanal

Aquesta setmana li tocava la tasca de seleccionar el millor de la collita de la blocosfera de l'esquerra transformadora a Javier Mesonero, editor del bloc de referència Moscas en la Sopa. Un company amb molt bon criteri, com demostra el fet que entre les entrades seleccionades hagi escollit una de servidor. La resta de la collita la teniu aquí:

Gorka Esparza, el nostre corresponsal a Brobdingnag, es fa ressò d'una manifestació que té com a objectiu endurir la Llei del Menor i apunta, encertadament, als responsables polítics que s'estan posant a la foto d'una reforma conservadora.
David, es va fer ressò d'una de les notícies de la setmana: les alegries per al cos que es donen alguns jutges a compte de relacionar naps per cols. Al seu bloc hi ha un article d'allò més complert sobre el sainet muntat pel Senyor Velasco.
Leolo es fa la pregunta del per què els mercats financers no ataquen alguns països hiper-endeutats i arriba a la conclusió que gos no menja goa (bé, Javier Burón ho diu d'una altra manera més correcta, amb anàlisi i dades).
A compte del contracte sonda que la patronal ha intentat ficar-nos, Antonio considera que ja només ens falta el dret de pernada. És el que té que en aquest Estat continuï havent una patronal del segle XIX i baixant... que la consideració que té dels drets dels treballadors ha quedat retratada. Dies més tard, Ceronegativo va ampliar el dret de pernada de la CEOE a marcar els treballadors. Exagerat?. Fieu-vos d'en Díaz Ferrán...
Inés ens explica la indignació que molts hem sentit quan hem llegit que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la personació d'un imputat com Correa contra Garzón i ho relaciona amb els llocs de l'administració que Aguirre, tan generosa ella, posa a disposició del més ultra. Reyes també es declara perjudicada i ofesa per aquest mateix tema amb arrels, que recordin, s'enfonsen al Parlament madrileny, amb tres diputats imputats votant a cor amb els del PP.
Seguint amb una justícia més semblant a un sainet, Viul ens posa una foto d'un Fabra amb vestit de ratlles. En aquest país del conte a l'inrevés, Marina Albiol ha estat denunciada per l'ínclit personatge costumista de Castelló. Els pardals disparen als caçadors. Hugo fa també campanya de suport a la diputada. (si no els funciona l'enllaç, culpabilitzin la junta la trócola).
Un altre corresponsal nostre, aquest a Kabila, li envia un encàrrec a aquells que ens diuen que Cuba fractura l'esquerra i se'ls oblida incloure entre els fòrceps de la separació, aquells elements de la política nacional que suposen més barreres que la falla de San Francesc entre IU i PSOE.
Iñaki es fa ressò del debat iniciat al Parlament català sobre la iniciativa legislativa popular per a eliminar les curses de braus. A mi me dona molta enveja no ser català en aquests moments pel respect mostrat pel Parlament per a debatre una iniciativa popular. A les comunitats governades pel PP, mentre l'educació i la sanitat comencen a haver de ser considerades com a polítiques en vies d'extinció com ens recorda Ventanas del Falcón, es declara als toros Bé d'Interès Cultural. Qüestió de prioritats, segur.
Àngels no s'oblida de la tragèdia grega. Aquesta en que les imatges són reduïdes a la mínima expressió als telenotícies i que ens demostra un poble en lluita pels seus drets. Àngels apunta a la responsabilitat de Goldman Sachs en l'enfonsament del país hel·lè.

I la setmana vinent serà Fernando, corresponsal privilegiat de la serra madrilenya desde la Cantera alpedretenya qui hagi que desfullar la setmana roja.

4 de febrer del 2010

La setmana roja d'Àngels Martínez (en castellà)

La companya d'EUiA Àngels Martínez Castells s'encarregava aquesta setmana de portar-nos el millor de la setmana a la blocosfera de l'esquerra transformadora. Aquí us deixo la seva elecció:

Recojo el testimonio de Viul en una semana roja que ha quedado resumida, de hecho, a un largo e intenso fin de semana en el que destacan tres elementos fundamentales:

- la locura (que ya parece irreversible) del Consejo de Ministros y las medidas "elucubradas" el pasado viernes;

- la marcha contra la corrupción de Seseña a Madrid;

- y el Forum Social celebrado en Madrid y en Barcelona con participación de distint@s compañer@s de IloveI. Sin embargo, el primer tema se lleva la mayor parte de comentarios:

El episodio demencial del gobierno.

Las medidas del viernes del Consejo de Ministros claman al cielo. Ya el miércoles nuestro amigo bloguero RGAlmazán nos adelantaba desde su Kabila los deseos de la patronal, de las mutuas de seguros y ¡cómo no! del Banco de España, en ¡Vaya tres patas para un banco!. Y el que avisa no es traidor, porque el viernes esos perversos deseos se cumplieron en gran medida. A las pocas horas del estropicio, en Moscas en la Sopa le sacaban los colores al ministro Corbacho, reloj en mano: "Las cuatro y veinte y Corbacho sin dimitir". Por su parte, Hugo trató también del tema concluyendo con un tajante aviso para navegantes y afirmando que el PSOE está en modo suicida, mientras Alberto Garzón se vuelca en la pedagogía y se pregunta, socráticamente, ¿De verdad están en peligro las pensiones?. Desde el Pais Vasco, Mikel Arana, ve cada vez más lejos la edad de jubilación, y quizás, a modo de resumen, pueda proponer la opinión de Antonio Rodríguez en el sentido de que, de seguir así las cosas, la salida de la crisis no será social.

Ya sé, ya sé que el derechazo del viernes y el tema de las pensiones se ha llevado la mitad de la selección (y aún me he quedado con ganas de citar otr@s compañer@s, por lo que les recomiendo un paseo por el agregador de IloveIU), pero más se quiere llevar el Gobierno de nuestros derechos...

Aún así, queda margen para hacer la selección de los blogs que tratan los otros dos temas que les anunciaba:

Sobre la marcha contra la corrupción:

Izquierda Unida ha sabido también este fin de semana sacar pecho, denunciar la corrupción sin pelos en la lengua, y defender a Manuel Fuentes, alcalde de Seseña, a pesar de que algunos utilizaron incluso Facebook (según cuenta Pedro Mellado) para oponerse con demasiada chulería y retratarse en color sepia entre los que no apoyaban la marcha ni a Manuel Fuentes.

Sin embargo, la convocatoria ha sido un éxito, como también lo valora el propio Manuel Fuentes entrevistado en el blog de ceronegativo, que espero en breve deje constancia de cómo se llenó esta mañana el Ateneo hasta la bandera (en este caso, roja y republicana). Una amable invitación a sentir el orgullo a ser de IU la encontramos también, con fotos de la marcha, en ceros a la izquierda.

Fórum Social en Madrid y Barcelona:

A costa también de pecar de orgullo (pero ya saben que si hay algo bueno, seguro que alguien le añade pimienta diciendo que es pecado), no puedo dejar de recomendar La Ratera, donde Toni Barbarà explica el taller de salud en el FSCat, y celebra que la asociación de ciudadanos y ciudadanas Dempeus per la Salut Pública (que buena guerra ha dado a pesar de su corta edad) cumple hoy, 31 de enero, su primer año de vida. Y aunque parezca a toro pasado, no se pierdan tampoco el video promocional del Foro Social de Madrid que pueden ver en El blog de dAv!d. Lo que se denuncia en el mismo no tiene, por el momento, fecha de caducidad.

Y como no nos podemos olvidar de Haití, les dejo con la receta de un suculento pastel solidario hecho por David Montilla (que yo sepa, nada que ver con el President) y su hijo.

Y la semana que viene, más y mejor, en Kabila.

15 de setembre del 2009

Després de l'estiu, torna la SETMANA ROJA

I torna amb el recull del millor de l'estiu, que tot i el període vacacional, ha estat productiu entre els blocaires d'I Love IU.
S'encarregava de fer la selecció el buc insígnia de la blocosfera roja, aquí la teniu:

La blocosfera de l'Esquerra no només no ha estat inactiva, sinó que a més ha crescut i amb projecció de futur. Hem tingut un nou moscovita que ens ha portat don Ricardo, i que segur ja s'ha muntat un petit i reeixit bloc.
Una mica més crescudet ens ha arribat en Viul, un nou blocaire d'I Love IU, que ens escrivia sobre la hipocresia internacional arran d'una trobada entre els eixerits presidents de les democràcies més exemplars del planeta.
Res a veure, per cert, amb aquesta ferotge dictadura veneçolana: la caló i el diari global van fer mossa al cervell de Javi, qui no aconseguia entendre com els empresaris patris decidien regalar la seva riquesa al sàtrapa de Caracas.
Aquest estiu han ocorregut algunes coses que han cridat l'atenció de la blocosfera d'esquerres. Singularment el cop d'estat d'Hondures. L'Àngels va destacar la solidaritat d'I Love IU amb el poble hondureny i la seva resistència contra els colpistes.
Mentre ens intentaven convèncer que el d'Hondures no era un cop, explicaven que el que sí que hi ha és una persecució contra la dreta espanyola. Inés ens recordava (i l'hi recordava a la cara als diputats madrilenys del PP) que l'únic espionatge il·legal que coneixem relacionat amb el PP és el que els mateixos van ordir des de les institucions autonòmiques madrilenyes.
Per l'agost hem commemorat el 70è aniversari de l'assassinat de les Tretze Roses. Hi ha hagut moltíssims records, denúncies d'hipocresia, etc...? Però cada any qui més ens emociona és Rafa, que des de Kabila recorda les que van ser companyes de la seva mare a la presó de Las Ventas.
Menys emocionant ha estat la tableta d'Aznar. Mentre passejàvem els nostres sacsons per platges, terrasses i quiosquets de món, vèiem les fotos del Terminator de les Açores. Javi, el hijo rojo, ens desvetllava els cinc passos seguits per Aznar per a aconseguir un abdomen sobre qual es pugui deixar una bici dreta sense necessitat de pota de cabra.
Sobre els successos de Pozuelo de Alarcón, Enchufe ha reflexionat pausadament, sense caure en els tòpics d'un tertulià, alcalde o defensor del poble.
Altres assumptes menys frívols semblen oblidar-se si no són assassinades centenars de persones en poques setmanes. És el cas de Palestina. Ceronegativo ens va recordar que tot segueix igual i que, malgrat el que ens diguin els anuncis, l'exèrcit israelià segueix responent amb bales i desproporció qualsevol moviment a l'altre costat del mur de Cisjordània.
També sobre publicitat ens parlava Rafa Hortaleza, que va realitzar una gran anàlisi: el pla per a aconseguir la III República, que Cayo Lara li va explicar al Rei, està escrit als catàlegs d'Ikea.
Per últim, l'Alberto Garzón iniciava, en aquest article, uns interesantíssim assaig explicant què és neolieralisme.

Comença novament la Setmana Roja, elaborada cada setmana per algú d'I Love IU. El pròxim serà Viul, autor de A bloguear, a bloguear, que s'estrena en aquestes tasques.

22 de maig del 2009

Vot d'esquerres, sí... però sense amnèsia!!!!!!!

Gran vídeo del buc insígnia d'I Love IU, l'Hugo Martínez Abarca. Quan et demanin el vot d'esquerres i et vulguin atemorir amb la dreta, no tinguis amnèsia. Vot d'esquerres, sí: contra la dreta dura i la dreta camuflada...

VOTA LA IZQUIERDA - VOTA L'ESQUERRA

31 de març del 2009

Mig any del millor

Aquesta setmana li tocava la selecció al company irundarra Fernando Martínez Hinojal, editor del bloc Arkimia. Una edició especial: la del primer mig any, especial també perquè inclou per primera vegada blocs aliens a I love IU. No per compatrioterisme deu haver triat la meva entrada sobre el mossos com a una de les destacades, és que era realment bona!

Tot i així, li agraeixo haver-me seleccionat. Us deixo aquí la seva tria:

Fa sis mesos es va començar a editar un "top-ten" de la blogosfera propera a IU, dels blocs de l'agregador I love IU. Desprès de un torn d'uns trenta resmens ens ha semblar que era moment de crèixer i obrir-nos a altres blocs, a esquerres transformades, alternatives i diverses, encara que no estiguin agrupades a I love IU. Aquest és el primer resum obert. Per ell proposo el nom de "la setmana roja". Em sembla un bon nom per començar, ja que el seu contingut és obert, plural, divers, i recull les opinions de qui volgui compartir-les.

Els temes d'aquesta setmana han estat: la crisi econòmica, la yihad católica antiabortista, la polèmica dels mossos i Bolonya, la coalició PP-PSOE a Euskadi, l' assamblea d' IU-CM,...

Sobre la crisi ha escrit Kabila, coincidient amb Moscas en la Sopa, Quien mucho abarca, Pensamientos de Libertad i jo mateix, recomenant lectures interessants per entendre les claus del fracàs del sistema capitalista; la lectura és una primera i interessant mesura prèvia a la lluita per a la transformació del sistema. Més informació als blocs dels autors del llibre editat per ATTAC, Juan Torres López iAlberto Garzón, i el seu prologuista, Pascual Serrano. I en la rabiosa actualitat,Pedro Mellado explica la intervenció del Banco de España a la Caja Castilla-La Mancha.

La resposta fanàtica-integrista-catòlica contra les propostes de modificació de la lley d'interrupció voluntària de la gestació és el tema de "La santa mani", d'Hugo M. Abarca, de "¿y si hay una procesión y no vamos nadie?", de Ceros a la izquierda y d' Henar Moreno, que parla a més sobre la financiació pública de la reacció yihaddista-vaticana.

Iñaki Escudero, Des l'esquerra, explica una posició força equilibrada i raonable sobre la llastimosa actuació dels mossos d'esquadra contra estudiants anti-Bolonya i les responsabilitatss del Govern Catalá. Sonre Bolonia y el capitalismo académico ha escrit Enrique Javier Díaz Gutiérrez un article interessant aDominio Público, com també Gerardo Pisarello a Rebelión, com ens avisa l' Ángels des de Punts de Vista.

Sobre el pacte PP-PSOE en Euskadi per tenir lehendakari i formar govern han escrit a Ezkerraren Aukera Zarautzen, amb l'opinió d'EzkerBatua-Berdeak sobre aquesta coalició, i don Moscas ens recorda el que la nostra memòria de peixoblida.

L'Asamblea de Izquierda Unida de la Comunidad de Madrid s'ha comentat a diversos llocs, i com a mostra A sueldo de Moscú , "Con la gente: más fuertes, más útiles", amb la resolució política que sembla obrir una nova etapa més cohesionada.

Finalment, encara que no es tracta d'un tema de tanta actualitat, m'ha interessat l'article de Júcaro a 14 de Abril, "Israel: 1 tiro, 2 muertos". La setmana propera serà JavierM, a Moscas en la sopa, qui seleccionarà el més interessant dins i fora d'Ilove IU.

El bloc d'Iñaki Escudero