De bisbes, capellans i els seus sermons...

Novament el sermó d'un capellà (en aquest cas el de La Bisbal del Penedès) ha fet entrar en ebullició el personal.
Veig que encara hi ha gent que no ho té clar, per això els hi recordaré: TOTES les esglésies (catòlica, musulmana o jueva) són iguales; masclistes, homòfobes i, de manera genèrica, autoritàries. La diferència entre elles està en la societat en la que actuen. A l'Europa heredera de la revolució francesa, el màxim a que poden aspirar és a fer sermons pels seus, cada vegada més grans i menguants, fidels; a determinats païssos àrabs poden imposar la seva dictadura teocràtica al conjunt de la societat.
A Europa, si puguessin, ens farien passar per l'aro. A l'estat espanyol ja van fer-ho (no fa tant), durant dècades.
Catalunya o Espanya no són França o Suècia. Aquí encara l'església vol condicionar el conjunt de la societat, i quan tenen un govern "amic" encara ho mig fan. Però la majoria de la societat passa olímpicament de la seva concepció medieval de la moralitat.
Sóc ateu, però profundament laicista. Crec que s'han de respectar totes les idees, fins i tot les més absurdes. Respecto les creènces, sempre i quan quedin situades en l'ambit estrictament privat.
Si un capella o un iman, a casa seva i davant el seu ramat diu imbecilitats, el probema serà de qui continua anant a sentir-ho.
Si un regidor o un diputat (i més si no és creient) va a casa d'un capellà, perquè a les festes del poble és "tradició" que vagin els representants civils, i allà sent sermons masclistes o homòfobs, que no es queixi.
Als imbècils que protesten si un regidor es nega a anar a la processió o la misa de "festa major" i després es posen les mans al cap quan senten bajanades com les del capellà de La Bisbal, doncs això, fe'ls-hi constar la seva imbecilitat...

Educació pública, si. Adoctrinament subvencionat, no

És curiós que els mateixos que retallen serveis, equipaments i sous de mestres en l'educació pública vinguin ara a ser abanderats de la necessitat de continuar gastant recursos públics en escoles privades.

Pitjor encara, que s'entestin en mantenir les subvencions a escoles que (tal i com ha reconegut el Tribunal Suprem) discriminen els alumnes per raó de sexe.

A Catalunya, els motius donats per la conservadora i classista CiU són bàsicament de dos tipus: 1. Que els resultats acadèmics avalen el model discriminatori, i 2. El ja habitual del dret a l'elecció de model educatiu

Quant al primer motiu, el resultat acadèmic de, per exemple, les escoles de l'Opus no es basa en la segregació per sexes, sinó en que les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles (també es podria dir, les famílies que són acceptades per aquestes escoles) pertanyen a unes determinades classes socials. No crec que tinguin gaires famílies de nouvinguts i/o socialment desestructurades. D'aquesta manera, la nota mitja per alumne (ull!, que no les millors notes) sol ser més alta.

L'excusa de l'elecció del model educatiu és encara més absurda. Si ha d'haver llibertat per a triar un centre que separi als alumnes per motiu del seu sexe, no hauria d'haver igualment llibertat per a poder triar una escola que separi els alumnes per raó de la seva procedència? Si jo tinc dret a portar els meus fills, i que m'ho subvencionin, a una escola que no accepta noies, no tindria dret també a triar una escola, subvencionada amb diner públic, que no acceptés “moros” o “negres”?
Serien tan curosos els conservadors de CiU, amb el dret a subvencionar centres privats, si es tractés d'escoles musulmanes? I si hi ha pares que volem que els nostres fills rebin una formació marxista i creem una escola, també CiU ens la subvencionarà?

No haurien d'existir les subvencions públiques a escoles que adoctrinin. Qui vulgui que els seus fills rebin un formació religiosa i/o que els seus fills s'escolaritzin lluny de pobres, immigrants i persones “poc fines”, que s'ho paguin. És injust que ho haguem de pagar la resta amb ens nostres impostos. I si en tot cas, tan preocupada està CiU (i PP) per la llibertat d'elecció de centre, que impulsin i concertin la creació de centres musulmans o ateus, d'aquesta manera ampliarien la llibertat d'elecció d'escola a una part molt més àmplia de la població, i no a uns quants, als seus, als millors...

Cocinar un Cristo

Per aquest vídeo volem jutjar Javier Krahe:


 


Es tracta d'un vídeo realitzat els anys '70 (es veu que només prescriuen els delictes de Paco Camps i cia.) que, segons sembla, pot ferir els sentiments religiosos (delicte en l'Espanya del segle XXI...).
Mentrestant, els capellans pedòfils abusadors de menors (i qui els protegeix) continuen vivint en la més absoluta immunitat... La veritat és que,
Si esto es vivir en serio, preferimos hacer el indio!




 PD: Si algú s'ha pogut sentir ofès en els seus sentiments religiosos per aquest post, em sentiré francament recompensat.

D'imams i capellans

A la premsa és avui notícia l'obertura de diligències contra un Imam de Terrassa acusat d'incitar a la violència contra la dona.
Vagi pel davant que aquest tipus de personatges em generen una repulsió i un fàstic que els lectors habituals d'aquest bloc segurament ja coneixereu.
Dit això, haig d'afegir que no és menor la repulsió que em genera la hipocresia d'uns poders públics que actuen contra aquests tipus de declaracions, però que callen davant d'altres declaracions com aquestes:

• Bisbe de Tenerife: Hi ha menors que provoquen els abusos sexuals
• El bisbe d'Oriola-Alacant minimitza els maltractaments i titlla de malaltia l'homosexualitat
• L'arquebisbe de Granada: els homes 'poden abusar' de les dones que hagin avortat

Aquestes declaracions són un petit exemple de les habituals diatribes amb que els màxims representants de l'església catòlica espanyola intoxiquen la societat.

Són més greus (si és que s'han produït) les declaracions de l'imam de Terrassa? No ho crec. Han estat encausats els bisbes i capellans de l'estat per aquest tipus de declaracions? Mai, que jo recordi.

Determinats imams radicals dificulten la integració d'una part de la immigració musulmana a Catalunya i l'estat, això és indubtable. Però l'exemple de molts dels seus "camarades" catòlics del país d'acollida no és precisament didàctic.

Si l'imam de Terrassa va dir realment el que diuen que va dir, ha de ser encausat i castigat. Però mentre declaracions similars dels bisbes espanyols siguin acceptades i consentides, anar contra l'actuació el representant d'una minoria religiosa dóna tota la pinta de discriminació, i això no és bo.

Avís urgent: Fugiu!, Vic serà invadida!!!

Aquest diumenge Joseph Ratzinger, cap de l'església catòlica, visita Madrid per a donar la benedicció a milers de querubins del món mundial que es concentraran en una manifestació, barreja de reivindicació i festa combaiana.

En plena crisi, retallades sanitàries, educatives, socials en general, en que l'única cosa que no es retallen són les aportacions a l'església (catòlica, és clar), aquesta festa la pagarem entre tots nosaltres. Diuen que la visita papal serà, a banda d'espiritual, econòmicament beneficiosa. Però el tema és que qui més benefici en traurà, no financia la juerga, i la juerga no surt precisament barata.

El pitjor de tot és que a banda de pagar-li la juerga als querubins papals, haurem de sentir com ens diuen que som culpables de la manca de valors de la societat, que els laics (i més si som ateus) criem els nostres fills en l'amoralitat, que som uns assassins de futurs nens, que avui dia les dones no es respecten a sí mateixes, que els homosexuals són uns malalts...

Sortiran al carrer les banderes espanyoles barrejades amb les vaticanes, Oreja Mayor i les seves víctimes de l'"Espanya se rompe", l'amaga-pedòfils Rouco, Família i Vida contra ETA, l'ex-infiltrat als GRAPO Pío Moa, l'anti-avortista assassí de civils iraquians Aznar... en definitiva, tota una colla de frikis als que l'administració pagarà per a que ens insultin.

I en solidaritat amb el sofert poble madrileny, que haurà de patir aquesta plaga retrògrada, la població de Vic també tindrà el seu cumba-festival querubí. Anuncien els més catastrofistes que fins a 5.000 fans de Maria Ostiz passaran per Vic. Les autoritats ja han demanat a veure qui vol acollir-los (i jo amb la Txeca desmuntada!). Tranquils, no els hi faltarà allotjament (cedit, segur, pel Bisbe i l'ajuntament), tampoc els hi faltarà la botifarrada de rigor i la grata companyia d'un bisbe com Déu mana, de monges sud-americanes (que són les més autèntiques) i dels fatxes locals (encapçalats, imagino, pel més mediàtic de tots).
Per sort jo tinc els meus fills, a salvo de sotanes, de vacances a Euskadi. De fet jo tampoc hi seré, ja que marxo a buscar-los, així m'estalviaré haver de muntar el niu de metralladores a la taulada i col·locar les mines antitancs davant el portal de casa.

No vull ni imaginar què dirien alguns si, no 5.000!, sinó només 500 musulmans es reunissin a Vic camí de la seva peregrinació a la Meca. Per descomptat que la botifarra ens la estalviarien, i dubto que ningú els allotges a casa seva, ni a cap lloc públic, però és ben segur que els fatxes locals (encapçalats pel súper-fatxa) posarien el crit al cel (mai millor dit). Però aquest estat aconfessional és així...

I que consti en acta, no sigui que algun tontet fatxa m'ho pugui retreure: jo no vull que els musulmans, jueus o evangelistes tinguin el mateix tractament que els catòlics, el que jo vull és que els catòlics tinguin el mateix tractament que els musulmans i resta de confessions. En tot cas, tots ells mereixen el meu més profund menyspreu. Aquí és únics que semblem no tenir drets som els ateus...

Carretero s'empipa amb els catalans

Sembla ser que al 'patriota' Carretero no se li va posar molt bé la fredor amb que la gran majoria de catalans va rebre al cap d'estat vaticà. Segons ha afirmat en el Fòrum Europa: "si algun dirigent català és tan estúpid per dir que no li sembla bé la visita del Papa, comencem a tenir més problemes dels que teníem...Tots els líders polítics haurien d'intentar caure bé al Papa, no fos cas".
El fons de l'argument de Carretero és que independentment de la fatxa moral i dels actes de la cúpula catòlica, hem de ser acrítics amb aquesta gent perquè pot ser d'ajuda a l'objectiu independentista.
Carretero va més enllà i diu que per aconseguir la independència "hauríem de caure bé als americans i si Barcelona és la ciutat del món que més manifestacions fa contra els americans, tampoc no ens va bé". És a dir, no ens manifestem contra les invasions i guerres il·legals de l'administració Bush. Deixem de banda els centenars de milers de morts, ells fan nosa als nostres anhels... No reclamem el compliment de l'aconfessionalitat de l'estat, no critiquem que el Papa no hagi dit res en la seva visita a Barcelona dels abusos a menors consentits per la seva església, no parlem de drets d'homosexuals, dones o sexualitat... a veure si el cap d'estat vaticà s'empipa i no dóna l'ordre a l'estat espanyol de concedir-nos ser independents. Una frase resumeix perfectament la ideologia internacionalista i solidària de Carretero: "Hem de canviar Catalunya, no el món"

Ja ho he dit més d'una i de dues vegades en aquesta bitàcora: l'independentisme amoral que representen algun dels nous partits-oportunistes em repugna, i entre ells i per sobre de tots, el de Carretero. Una persona a la que els drets de les persones o la seva mort en una guerra li són indiferents si això suposa un entrebanc als seus anhels, a banda de fàstic, em provoca por. Déu ens guardi que aquest personatge acabés governant el país. No sé que seria dels que podríem resultar incòmodes pel seu projecte "d'Una, Gran i Lliure".

I que ningú no s'equivoqui! No critico un projecte o ideologia que molts companys defensen amb total honradesa intel·lectual i moral, critico la distorsió malaltissa d'aquesta ideologia.

Manifest:

"Santedat, arribeu a una terra amb una consciència de nació que sempre ha estat reconeguda per la tradició eclesial, com s'explicita en el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya"

Manifesto:

Que la visita d’un cap espiritual, sigui de l’espiritualitat que sigui, m’importa una fava. Que respecto les persones que puguin creure les fantasies que vulguin, però que això no ens afecta a la resta de ciutadans.

Que vivim en un país aconfessional i laic, on la religió ha de ser respectada però no pot ocupar un espai públic. La religió s’ha de circumscriure a l’àmbit privat. No ha d’haver-hi afavoriment de cap religió per part dels poders públics.

Que la visita d’aquest cap d’estat s’hauria d’aprofitar, com s’ha fet en altres ocasions amb d'altres caps d'estat, per a reclamar mesures de democratització en el seu país, eleccions lliures i igualtat en la presència de la dona en la vida pública.

Santedat, arribeu a una terra amb una consciència de nació que sempre ha estat reconeguda pels seus anhels de llibertat. Una nació oberta, pionera en la consecució de drets socials i personals.

Santedat, arribeu a una nació reconeguda per la seva tradició anticlerical, com així ho demostra la història passada dels segles XIX i XX.

Santedat, respecteu als que no t’esperem, als que volem viure la vida en llibertat. Santedat, penseu que la majoria de la població d’aquest país no practica les vostres creences, que no es casa pel vostre rite, abans obligatori.

Santedat, penseu que en aquest país és legal la homosexualitat i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Que les dones poden decidir sobre la seva sexualitat. Que l’adulteri no és motiu de presó. Que les parelles, casades o no, poden decidir quan volen tenir descendència. Que l’abús de menors no només és un pecat, sinó que també és un delicte penal.

Santedat, capellanets i signants de manifestos nacional-catòlics, quan parleu d’aquesta terra, amb consciència de nació, penseu en TOTS els seus habitants. També en els que no practiquem les vostres creences i obligacions morals que, per cert, som la majoria del país.

Un bon resum del govern ZP

Informava avui el diari Público que el govern del PSOE torna a ficar al calaix dels incompliments una altra d'aquelles promeses electorals tan progressistes que va fer: la llei de llibertat religiosa.
Aquella imatge de progressisme profundament d'esquerres que va voler donar el president Rodríguez Zapatero s'ha quedat en un no res. Continuarem amb casaments i funerals d'estat monopolitzats per l'església catòlica, crucifixos a les escoles públiques o prevalença d'una religió quant a finançament es tracta. ZP depèn de la dreta (PNB i/o CiU) per a mantenir-se al poder i no vol confrontació ideològica amb el PP, així que de cara a la propera campanya electoral ZP ens tornarà a recordar que va retirar les tropes d'Iraq (que vol dir que les va traslladar a l'Afganistan) com a mesura progressista. I encara esperem la reforma de la Llei Electoral...
Després d'intensificar la seva política econòmica neo-liberal (aquí sí que mai no ha volgut fer cap gest cap a l'esquerra), ara també retalla en aquelles polítiques més ideològiques i gratuïtes. Un bon resum de la legislatura ZP. Si en aquestes circumstàncies Rajoy no és capaç de guanyar les eleccions, quedarà demostrat que és un dels polítics més fluixos de l'estat des de 1978...

Israel = Estat Assassí-onista

Els EUA i l’UE demostren una vegada rere altra que la hipocresia, en el que a la política internacional respecta, i especialment quan es tracta de l’estat naz(s)ionista “amic”, no té límit.
Qualsevol canvi de govern en un país del món que no agradi als ‘amos’ de l’imperi global és atacat de manera implacable. Han intentat assassinar dirigents de països, provocar cops d’estat i, fins i tot, han intervingut militarment. Però Israel no. Israel és un estat amic i, com a tal, té via lliure per fer el que vulgui.



Ens imaginem que l’Iran, Cuba o Veneçuela ataquen una flota de vaixells humanitaris americans en aigües internacionals assassinant una vintena de persones? Quina seria la reacció dels EUA?
La supèrbia del règim sionista d’extrema dreta només és comparable a la dels seus patrocinadors nord-americans. La vergonya d’un 'gueto' amb desenes de milers de persones vivint amuntegades i en situació extrema no commou les ‘democràcies’ occidentals. Davant aquesta situació de total impunitat vers el genocidi del poble palestí i el terrorisme a cara descoberta, només queda la solidaritat amb aquells que lluiten, de la manera que sigui, contra aquest estat religiós, racista i genocida.
Israel és un estat il·legítim imposat per la força i la vergonya de les potencies occidentals, vergonya pel genocidi jueu durant la 2a Guerra Mundial. On és ara la vergonya pel genocidi palestí?
Ningú no dubta que els excessos del règim nazi durant els anys 30 i 40 només podia acabar amb la destrucció d’aquell estat racista i terrorista. El mateix final que seria desitjable per tots els estats que basen la seva actuació en la protecció d’una raça/religió a través de la superioritat militar.

La meva contribució a la lapidació de Ratzinger

Deia ahir el representant màxim de l'església catòlica, Joseph Ratzinger, que "qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra".
Doncs jo, seguint la campanya iniciada per Don Ricardo en "A Sueldo de Moscú" i a sol·licitud del líder i consentidor dels pederastes, tiro la meva pedra. La tiro perquè jo no he abusat de ningú, i molt menys de les persones més febles i innocents. I la tiro per veure si l'encerto en tot el cap al Papa de les joventuts hitlerianes, donat que segurament els pederastes tornaran a sortir indemnes dels seus delictes i solucionaran el tema amb tres ave-maries i dos pares-nostres.
Aquí va la meva pedrada:
De moment, també han tirat la seva pedra:

• Don Ricardo: Ahí van mis piedras
• Domingo Benito: ¡Piedra va!
• Javier Mesonero: Piedras
• Ceronegativo: A sus ódenes, su santidad
• Juan Segovia: ¡Ahí va mi piedra, espero dé en toda la frente!
• Kabila: Por nuestras piedras les conocereis
• Grandola Vila Morena: Pederastia y lapidación
• Romenauer: Vuelvo un minuto para tirar mi piedra

Tireu també la vostra pedra!

Moviment Laic i Progressista sobre la intervenció de ZP a la National Breakfast Prayer

El Moviment Laic i Progressista ens envia, a través de facebook, aquesta nota sobre la presència del president espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero, al National Breakfast Prayer. Coincideixo totalment amb ells...

Des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem fer pública la nostra decepció per la forma que ha pres la intervenció del President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el National Breakfast Prayer que va tenir lloc la setmana passada a Washington. Considerem que els representants públics no han de participar, com a tals, en actes de caràcter religiós, com és el cas de l'esdeveniment celebrat dijous. Entenem que hagi acceptat la invitació per motius d'agenda internacional, però considerem que ha desaprofitat l'oportunitat de fer un discurs que expressés la dimensió més espiritual i pluralista de l'acte, característiques molt presents en la tradició política nord-americana. Malauradament, el President Zapatero ha reivindicat una tradició de la qual no ens en podem sentir orgullosos, com la conquesta d'Amèrica o el tòpic de la bona convivència entre religions en l'edat mitja, una fal·làcia que a més va tenir un final tràgic del qual encara arrosseguem les conseqüències.

I encara ens volen continuar donant lliçons de moral !

Se'm fa difícil entendre com avui molta gent encara continua considerant l'església catòlica com a referent a escoltar sobre determinades qüestions que consideren que afecta a "la moral". Per exemple la reforma legislativa sobre el dret a l'avortament, o el tema de l'educació, més exactament la presència de la seva religió a les escoles i, sobre tot, la titularitat catòlica de moltes d'elles.
Si d'entrada és incomprensible aquest afany d'intervencionisme manaire per part d'aquesta organització antidemocràtica i sectària, el que ja acaba la paciència és la immensa hipocresia que gasten per a justificar aquest intervencionisme, i més en el moment en que ho fan.
Protecció de la vida del menor no nascut diuen... Evitar que els menors creixin amb una educació sense valors (els seus s'entén)... Banalització del sexe... Aquestes són les raons que sovint donen per a oposar-se a regulacions legals de temes que consideren "seus". I aquestes mateixes raons les repeteixen, sense avergonyir-se, mentre es fa públic l'informe que constata el que ja havia estat denunciat: la protecció per part de la jerarquia eclesiàstica irlandesa dels abusos comesos a les seves instal·lacions. Violacions de menors que, només entre els anys 50 i 80, van afectar a uns 35.000 infants, maltractaments físics i psicològics establerts per norma, alimentació insuficient i deficient... I tot això, com deia, amb el protecció activa de la jerarquia eclesiàstica que l'únic que feia es alternar de centres els abusadors i maltractadors, ampliant així l'àmbit dels seus abusos.

Aquesta mateixa església que a tots els nivells ha estat corresponsable dels abusos a centenars de milers de nens i nenes al món (recordem també la gravetat dels abusos als Estats Units i Sud-Amèrica) Aquesta mateixa església que ha patrocinat i encoratjat la guerra a països de l'Àfrica, és la que condemna als que defensem l'ús del preservatiu per a aturar l'expansió de la Sida, als que defensem el dret de les dones a la seva sexualitat i maternitat, als que volem una educació pagada amb diners públics sense intervenció del poder clerical... És impresentable: els mateixos que han sodomitzat i arruïnat la infància a milers i milers d'infants volen erigir-se en intèrprets suprems dels seus interessos.
Els abusos han estat generalitzats arreu del món. No pot representar cap atenuant las demandes de perdó. Les denúncies dels abusos mai s'han iniciat al si de la mateixa església, sempre han sortit dels afectats; i les disculpes només s'han ofert quan la justícia o les comissions d'investigació han documentat irrefutablement els abusos. Mai han denunciat el que sabien que passava a casa seva, i només han demanat perdó quan els han enxampat. Aquesta organització, que té entre els seus principis el vot de pobresa, no ha dubtat en pagar ingents quantitats de diners per tal de tapar els seus escàndols pedòfils.
Sincerament, que l'església vulgui continuar erigint-se avui com a defensora dels infants faria riure, si no fos perquè a conseqüència de la seva posició de poder molta canalla indefensa ha hagut de plorar.

Entre Déu i els mortals

Com si d'una declaració política del més alt nivell feta per un gran mandatari es tractés, les manifestacions fetes l'altre dia pel portaveu de la Conferència Episcopal, monsenyor Martínez Camino, han omplert portades de diaris i emissores de ràdio. Que aquest religiós amenacés amb l'excomunió, l'infern o la caiguda de la titola als diputats que votessin a favor del projecte de llei de l'avortament sembla ser un fet destacable, del nivell de l'amenaça d'agressió bèl·lica d'un cap de govern estranger.
D'aquesta manera, amb aquest protagonisme que se'ls hi otorga, no és d'estranyar que aquests personatges de la Conferència Episcopal es sentin totalment legitimats per a condicionar la vida política. Però, està legitimada la Conferència Episcopal per llençar aquestes amenaces als catòlics? Doncs sí, i tant que sí!

La religió, com molt bé solen recordar-nos els capellans, és una qüestió de Fe. Hi creus o no hi creus.
Pots creure, o no, que hi ha un ser superior creador del món i la vida que, com si d'un pare es tractés, vigila si fem bondat o no.
Pots creure, o no, que va enviar el seu fill a la terra per ser martiritzat en el nostre benefici. I que, a més, es va aixecar de la tomba. Això, més o menys és el cristianisme.
I també pots creure, o no, que l'església catòlica, amb el Papa al capdamunt, és qui representa i interpreta els interessos de pare i fill a la terra. Això, més o menys, és ser catòlic.
Doncs bé, creure o no aquestes coses és qüestió d'això, de creure i, a més, és voluntari. Si creus que l'església representa els interessos divins, t'ho creus i punt. No hi ha volta de fulla. I, per tant, les bajanades que puguin dir els senyors de l'església les has de complir. Si creus en Déu i creus que el Papa és la paraula de Déu, per tant infal·lible, i aquest Papa diu que l'avortament és pecat mortal, doncs és pecat mortal, i com que hi creus has de complir les seves ordres. Això, a efectes pràctics, vol dir que has de votar el que diu el senyor Camino o tornar l'acta de diputat per no votar contra Déu. Algú que creu en l'existència de l'infern s'arriscaria a anar-hi de cap per votar una llei dels humans? Algú que creu en Déu com a ésser suprem gosaria contravenir-ho?

La realitat és que els polítics que es reclamen catòlics actuen com la majoria dels catòlics, és a dir, són més aviat catòlics per tradició/fet cultural que per convenciment i creença en els dogmes de la seva religió. Un polític catòlic pot dir que se la porta fluixa el que digui la Conferència Episcopal o el Papa (que des de 1968 s'han expressat molt clarament sobre l'avortament)? Aquests polítics catòlics, creuen més en el que diuen els portaveus de la seva església, o en mantenir el seu escó?
En definitiva, sí que és legítim (i més tractant-se de qüestions de Fe) que els portaveus de Déu a la terra indiquin als seus fidels com s'han de comportar. Si aquests (els fidels) tenen problemes de consciència entre la seva Fe i les seves obligacions com a membres d'un partit, hauran de triar (en el cas dels polítics de dretes, no hi ha tants problemes, ja han demostrat que de problemes de consciència no en tenen...).
En quan als que, en relació a l'església catòlica, l'únic en que creiem és en la imbecil·litat dels seus dirigents, les paraules dels Ratzinger, Rouco, Camino i cia. tenen el mateix valor que les paraules, que sobre una qüestió de política, pugui expressar el club de fans de Michael Jackson. En el meu cas, només demanaria a la premsa que s'abstingués, tot el possible, de fer d'altaveu de les bajanades d'aquests senyors, que sinó al final s'ho acaben creient...

Una anàlisi 'profunda' sobre el conflicte a Iran

Doncs si, com que és tema d'actualitat crec del tot necessari fer una anàlisi profunda i d'alt contingut polític sobre el que està passant a l'Iran.

Com a referent per a basar la meva opinió en la matèria, m'he centrat en una opinió expressada fa ja més de 20 anys per uns gallecs. Aquí la teniu:

Si, penso que haver de triar entre dues persones que: defensen un estat teocràtic, que no reneguen de l'energia nuclear, del Coran, del Consell de Guardians, d'un Iman com a institució suprema de l'estat... en definitiva triar entre persones que defensen que Iran continuï sent una república islàmica em resulta absurd i inútil. Tan absurd com trencar-me les banyes intentant esbrinar quin governant seria millor per a Europa: Joseph Ratzinger o Rouco Varela.

Hi ha hagut irregularitats a les eleccions de l'Iran? Segurament si. Hi ha repressió a l'Iran? Segurament també. Igual que a molts indrets del món. Però d'aquí a haver de triar entre dos conservadors partidaris d'un estat teocràtic...

"Sólo vine a comprar pan, y me enseñasteis el Corán" "Ayatolah no me toques la pirola..." Magnífic. Sens dubte, l'opinió més encertada sobre la qüestió!

La hipocresia laica de Patxi López

Els dirigents del PSE-PSOE (que no dirigents socialistes), així com la seva Brunete mediàtica, ens volen fer creure que el canvi de simbologia en la presa de possessió del nou lehendakari respon a una voluntat laica pròpia d’un representant de l’esquerra. 
Que hi hagi persones que s’ho creguin em resulta realment sorprenent. Patxi López l’únic que pretenia és demostrar que començava l’etapa d’un nou govern conformat amb l’objectiu de desmuntar el que ells consideren perniciosa simbologia nacionalista (basca, és clar). A mi ja m’està fenomenal que substitueixi la Bíblia per l’estatut, la constitució o un còmic d'Astèrix. També m’agrada que faci servir la fórmula de prometre en lloc de jurar per Déu. Però vendre tot això com a un trencament laïcista amb unes fórmules religioses, que es volen imputar gairebé en exclusiva al PNB, suposa un insult a la intel·ligència. 

López podia eliminar totes les bíblies del món, però la Bíblia no és més que un llibre, carregat amb tota la simbologia que es vulgui, però un llibre. La realitat, molt més perillosa, és que al costat d’en Patxi López hi havia una senyora que és Presidenta del Parlament basc gràcies a un pacte entre els seus respectius partits. Una senyora ultraconservadora que es presenta a si mateixa com a propera a l'Opus i que en matèria de determinats drets es sent identificada amb el reaccionisme més ranci d’en Ratzinger. Això sí que és real. Aquest pacte tindrà conseqüències pràctiques en la vida dels ciutadans bascos. El govern del nou lehendakari dependrà d’uns conservadors a ultrança com l'Arantza Quiroga. 

Però si el que volien demostrar els psoecialistes és una voluntat laïcista en la presa de possessió d’un representant civil, podien actuar en conseqüència i donar suport a la sol·licitud d'IU d’eliminar la Bíblia i el crucifix de les preses de possessió dels ministres del govern central. O suprimir les representacions religioses als esdeveniments públics (enterraments o casaments d’estat, etc...). 
El que no poden pretendre és fer-nos creure que només era present la Bíblia a les preses de possessió dels lehendakaris del PNB. O que separarà la religió de la vida civil, quan permet que sigui Presidenta del Parlament basc una senyora que havia fet les declaracions que havia fet. O que dóna el poder a Navarra a un partit molt proper als dictats de l'Opus Dei. 
Efectivament el PNB té, dins de la seva base social i dirigent, una important identitat catòlica. Però el laïcisme és precisament respecte envers les creences de tothom. La identificació amb la religió catòlica de molts dirigents del PNB no ha estat impediment per a impulsar a Euskadi les polítiques més avançades de l’estat en matèria de drets i llibertats sexuals i afectives o en matèria de foment de l’ús d’anticonceptius. A Euskadi es pot avortar, no com a la Navarra d'UPN.   

Com sempre, els psoecialistes funcionen a cops d’efecte. Diuen trencar amb el conservadorisme catòlic del PNB posant una Presidenta del Parlament propera a l'Opus, un govern a Navarra proper a l'Opus i mantenint la Bíblia i el crucifix a les preses de possessió dels seus ministres. Ser catòlic i representant polític no hauria de suposar cap problema, sempre i quan aquesta condició personal no afecti o es vulgui imposar a la resta de ciutadania. M’estimo més això que no pas un presumpte no catòlic que després concedeix tots els beneficis possibles a l’església.

Per cert, com molt bé indica el company Manolo Millán aquí, Patxi López, que ja abans havia pres possessió a les Juntes de Gernika, va fer servir aquesta fòrmula: "Tomo posesión y asumo el cargo de lehendakari del Gobierno del País Vasco, así como de la condición de representante ordinario del estado en su territorio y prometo cumplir las obligaciones de mi cargo con lealtad a la Corona, al Estatuto de Autonomía de Gernika y demás leyes vigentes". Humiliat davant Déu no, però sí davant la corona. Interessant la fòrmula feta servir per aquest representant ordinari de l'estat...

Són com animals...

La conferència episcopal llença una campanya per equiparar els drets dels fetus i els de determinats animals en perill d'extinció

Des de l'Esquerra anima a una campanya per equiparar la situació de la jerarquia catòlica i la de determinats animals a exterminar:



Ah, i no us podeu perdre això:

• Sinoescoma.es

• Quien Mucho Abarca (1, 2)

El millor dels millors contra el pitjor dels pitjors

Aquesta setmana els blocaires que formem part de la blocosfera roja, verda i violeta hem reaccionat amb fàstic i ràbia continguda (i no continguda) contra el brutal atac israelià contra la franja de Gaza que ha deixat centenars de morts, entre ells nens i nenes i demés població civil. Una macabra manera de recordar els innocents en el seu dia.
Les persones d'IU hem estat dels pocs que hem condemnat públicament l'agressió. En homenatge als assassinats i en condemna de la matança sionista hem decidit no fer l'habitual selecció de les 10 millors entrades setmanals. En el seu lloc, el millor de la setmana serà un recull de totes les entrades publicades a I love IU sobre aquesta massacre. Fins la data en que l'amiga Àngels Martínez Castells va tancar el recull, la llista és aquesta:

• Toni Barbarà a La Ratera, "Denúncia i Rebuig a la criminal agressió...",
• Rafa GAlmazán, Kabila. Genocidio en Gaza
• Rafa Hortaleza, a Ceros a la izquierda "Hay dos caras de Madrid..." , continua informant posteriorment amb un video de Cayo Lara a la manifestació de Madrid.
• Don Ricardo, a A sueldo de Moscú, "Destruyamos el Estado de Israel"
• Antoni Puig Solé, "El sofriment del poble palestí"
• Alfonso Salmerón, a L'Hospitalet que vols: "El genocidio que no cesa"
• Alvaro Villar, a Soto en Cameros, "Holocausto en Palestina"
• Ventanas del falcon, que ja havia fet un reportatge fotogràfic, continua amb "Video Gaza: el bombardeo visto desde dentro"
• Curro Corrales Contra el terrorismo de estado
• Javier Mesonero en el seu bloc Moscas en la Sopa "Que cese la violencia, ¿qué violencia?"
• Hugo Martínez Abarca, a III República, "Quienes no condenan el terrorismo"
• Victor Casco, a Digo Vivir, amb el post "Ataque israelí a Hamas".
• Domi Benito, Contra la población Civil
• José Antonio Jiménez, en otro Viso es Posible "Israel masacra Palestina"
• Iñaki Escudero, a Des de l'esquerra, "Israel=Estat naz(s)ionista"
• David Avrid, a Replicant, Bloc d'Abril, "Nova masacre en la víspera dels Innocents"
• Pedro Manuel Herrera, a La fantasía del supersaltamontes "El sionismo es criminal"
• Chus Alonso Lazareno, "Israel vs.Palestina"
• Fernando Martínez Hinojal, a Arkimia, "Israel terrorista"
• Miguel Ruiz Rios, a Leer y escuchar no es suficiente "Odio Israel"
• Marc Navarro, a Les coses d'en Jomi "Amb Palestina al COR"
• Rafa Hortaleza, a Ceros a la izquierda, "Cayo Lara en la manifestación..."
• José León, a Organizando la respuesta, "Holocausto en Gaza"
• Félix Diez, a Desde las trincheras, "El Partido Comunista de Israel apuesta por el cese de la ofensiva militar en Gaza"
• Kaneda, a El Hijo Rojo, "Abandonar la consigna del Estado palestino independiente"
• Eva María Duran, a Mi lugar en el (otro) mundo posible, "Testimonios desde Gaza"

El company ceronegativo ha fet un seguiment que inclou reportatge amb fotografies de la manifestació de Madrid y un video amb Inés Sabanés. Ho podeu veure a ceronegativo.

SOLIDARITAT AMB FERNANDO PASTOR. Que es fiquin el crucifix per...

Hi ha coses que van més enllà de les idees polítiques. Són coses que entren dins de l’àmbit del que és raonable o no. I no és raonable que en un estat, que no és teocràtic ni confessional, la simbologia religiosa envaeixi l’espai públic amb total impunitat, i menys si aquest espai públic és l’espai on es formen els nostres fills.
Això tan raonable devia pensar Fernando Pastor quan va comprovar que l’aula on s’estava educant la seva filla estava presidida per un crucifix. L’aula d’una escola pública, escoles on els pares creients de qualsevol religió, agnòstics o ateus portem els nostres fills perquè siguin formats en igualtat . Fernando va demanar que es retirés aquest símbol religiós i no se li va fer cas, i ves per on no es va conformar. Va iniciar una reclamació per via judicial, i aquesta mateixa setmana la justícia li ha donat la raó.
La raó s’havia imposat. Però això no vol dir que la irracionalitat dels sectaris (mai millor dit) quedés aplacada. A continuació us dono a conèixer aquest escrit d’en Fernando Pastor on explica la situació que estan visquen, ell i la seva nena, en l’actualitat:

Esperemos que la Junta no recurra y se acabe cuanto antes, pues hoy ha habido incidentes serios en el colegio, con un grupo de padres descangando su ira contra mí, tanto a la entrada como a la salida. Yo, que me tengo por una persona mentalmente fuerte, creo que no podré aguantar que se repitan más días, en presencia de mi hija como ha ocurrido hoy. Estoy muy triste y preocupado por ello, tanto que por primera vez ha pasado por mi cabeza abandonar, cambiar a la niña de colegio y dejarlo todo. Luego en frío veo que no puede ser que eso ocurra, y que hay que seguir, pero hoy que pensaba que iba a ser un día feliz, el primer día post sentencia, ha sido triste. Me recordaba la ira reaccionaria de los sectores más ultras, con infundios y demás. Y todo instigado por la directora del colegio, que ha debido de decir que por mi culpa este año no hay fiesta de navidad.

En fin. Un saludo a todos y ya os iré contando.

És intolerable l’actuació de “persones” pertorbades com la ultra de la foto. Si volen que els seus fills siguin adoctrinats com ells, que els portin a una escola religiosa, pagant, es clar. Penso que cal la revisió immediata del Concordat, qui vulgui un model d’escola adoctrinadora que se’l pagui de la seva butxaca, no es pot admetre la imposició d’una religió a persones que no la volen.
Menció a part mereix la direcció OPUSiana d'aquest centre escolar. S'ha negat a acceptar la sentència i no ha retirat la simbologia religiosa, i el que és pitjor, està manipulant la canalla dient coses com que per culpa d'en Fernando aquest any es quedaran sense Nadal. I tot plegat sense la intervenció de l'administració, que fa ja temps que l'havia d'haver destituït, perdó si que ha intervingut, dient que recorrerà la sentència... Digne d'un govern del PP!

Les mostres de solidaritat amb Fernando Pastor estan arribant de tot arreu. Els blocaires d'I love IU les estem canalitzant a través dels comentaris de suport deixats als nostres blocs. Nosaltres li farem arribar al destinatari, perquè com és lògic, no penjarem l'adreça de correu d'en Fernando havent-hi ultres com els que l'amenacen.

També podeu dirigir-vos via e-mail a la direcció del centre escolar: 47003350@educa.jcyl.es i deixar la vostra opinió.
O enviar missatges al portal de la Junta de Castella i Lleó- Direcció Provincial d'Educació (la directora és Araceli Valdés Tremiño)-, de la que depèn el centre: http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/dpvalladolid/tkMail?locale=es_ES&textOnly=false&pgseed=1227780849356

És necessari fer arribar a aquesta gent el missatge que Fernando no es troba sol.
Vagi també des d'aquesta bitàcora tota la meva solidaritat. Ànims!

Foto: 20 minutos

Existeix Déu? Respostes...

Gràcies al company Hugo ja tenim la resposta. I no, no és la resposta d'un ateu apòstata com jo. És la resposta d'un creient.
Aquestes coses, com no podia ser d'una altra manera, només poden passar als EUA.

Si algú pensa que sóc una mica sectari per presentar només arguments probatoris de l'inexistència de Déu. Aquí sota us deixo un argument en favor de la seva existència. D'on? Clar que si, també des dels EUA.

El vel a les escoles

Dins del marc de propostes populistes i racistes amb les que el PP vol acabar d’assegurar-se el vot de l’extrema dreta n’hi ha una que crec que si mereix ser analitzada amb més deteniment.

No és el famós contracte de bons costums PPopulars (que segur que jo no compliria), els únics contractes que han de signar els nouvinguts són els laborals per així acabar amb l’economia submergida que tant beneficia les butxaques de molts populars. Tampoc crec necessari analitzar les bajanades de senyoret de cortijo andalús, com les de l’engolidor de torrades (i vedella, quan va ser el ministre de les vaques bojes) Arias Cañete.

La proposta que sí que crec que és mereixedora de comentari és la de l’eliminació del vel a les escoles. Els populars argumenten la mesura (al igual que el nostre conegut fatxa local vigatà) en una hipotètica defensa dels drets de les dones, però també diuen que a Ceuta i Melilla no l’aplicarien en base a la idiosincràsia local. Per tant, en aquestes dues localitats els drets de les dones sí que poden ser, segons els populars, trepitjats.

Però l’argument definitiu que fan servir per justificar el seu racisme explícit és que a França també es va legislar en aquest sentit, i aquesta argumentació suposa una fal·làcia inacceptable. Jo estic d’acord amb la legislació que sobre aquesta qüestió s’ha fet a França, n’estic d’acord perquè al país veí el que s’ha legislat és sobre la presència dels símbols religiosos a l’escola i no sobre el vel.

A França, des de fa moltes dècades, el model d’escola majoritari i promocionat és el d’una escola pública de qualitat. Al igual que a d’altres països (Finlàndia, Suècia...) el model d’escola pública és senya d’identitat i motiu d’orgull d’aquell país. Una altra senya d’identitat és el laïcisme de l’Estat. Així, el que s’ha volgut garantir a França és el laïcisme a l’escola pública eliminant tota presència de simbologia religiosa. S’ha de recordar que aquesta mesura va ser criticada, abans que ningú, per Joan Pau II: “Quan la religió es relegada a l’esfera privada es perjudica la societat, ja que nombroses institucions socials i civils s’empobreixen”. Com he dit, jo veig bé la supressió del vel a l’escola, ja que defenso una escola pública i laica. Per tant, la prohibició del vel hauria d’anar acompanyada de la supressió del vel de les monges, dels crucifixos i de l’assignatura de religió; i tot plegat hauria de començar per la supressió dels concerts educatius amb les escoles religioses.

Com ben podreu imaginar, la proposta del PP no va en aquest sentit. Es una proposta racista i discriminatòria perquè només vol la prohibició de la simbologia d’una determinada cultura/religió mentre que proclama l’ampliació de la presència d’una altra. És molt significatiu que en aquest debat l’església hagi mantingut un mutisme sepulcral, ja ho diu la dita castellana: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar...”

traducción al español