Kortatu - Jaungoiko ta lege zaharra

Eleccions gallegues i basques

Euskadi


Les enquestes només són enquestes, marquen tendències, però no poden afinar amb total exactitud. Les tendències mostraven pujada clara i contundent de l'esquerra abertzale, les forquilles d'aquestes enquestes donaven un empat entre PNB i Bildu, però és clar, això passava si agafaves el resultat del PNB per la banda més baixa de la forquilla i el de Bildu per la part més alta.

La realitat és que el PNB (igual o més que CiU a Catalunya) està molt arrelat a la societat basca. Hauria d'estar molts anys a l'oposició per a trencar aquest arrelament. El PNB és un partit intel•ligent, sap perfectament que el victimisme beneficia Bildu, una força en ascens, i per això li ha deixat el govern de Guipúscoa, gairebé sencer, per a què també patís un cert desgast. A on Bildu governava, han baixat en vots.
El candidat del PNB era dolent (dels pitjors de la història diria), però el PNB és més que el seu candidat. Bildu ha volgut anar de massa moderada, amb una candidata fluixota, i tot i el creixement, ha punxat. El resultat de Guipúscoa n'és un gran exemple: a les municipals Bildu va passar pel damunt del PNB, ara el PNB li ha empatat.

El PSE no s'ha enfonsat a Euskadi, això és fals. Els 25 diputats eren una ficció producte de la tupinada de la il•legalització de l'esquerra abertzale. El PSE ha tornat als seus resultats habituals. Ara té 16 diputats, 3 més que en 2001 i 2 menys que en 2005.
El PP si que s'ha enfonsat. Només 10 diputats. En 2001 tenia 19 i en 2005 15.

Ezker Anitza no ha arribat. Li ha faltat molt poc (de fet, amb unes dècimes més en cada territori històric podia haver tingut 3 diputats), però no ha arribat. Sense diners (no tenia ni mailing electoral), sense el seu nom històric (segrestat per Madrazo i cia) i sense presència als mitjans (tot i tenir un parlamentari) ja que la presència la tenien el madracistes, no ha estat possible. Tot i així, jo veig el got mig ple. Tenim militància (els altres no), tenim amics (a l'estat i a Europa) i tenim vots. Ah, i sobre tot, hem netejat l'organització d'aquells que la venien a canvi de "situar" els seus amics als consells d'administració. El futur serà dur, però serà nostre.
Ezker Anitza ha obtingut el 2,69% dels vots. Els madracistes d'EB, amb els mitjans i els diners de la seva part, l'1,54%. UPyD, amb l'1,94%, ha obtingut 1 diputat, amb 5.400 vots a Àlaba (3,46%) ha tret el diputat. L'anormal legislació electoral basca, que atorga els mateixos diputats per territori independentment de la seva població, ha beneficiat als ultraespanyolistes.
No tots els polítics són iguals. Ho demostra Mikel Arana, coordinador d'Ezker Anitza que ha plegat per no complir els objectius. Ha hagut de lidiar amb unes condicions dificilíssimes, amb tot en contra, en una formació nova. Ell no és responsable de no haver entrat en el Parlament. Però plega. Decència.

Galiza

El PP resisteix. Resisteix, no avança. Tot i que passa de 38 a 41 diputats, el PP perd gairebé un 1% respecte a 2009, però la llei d'Hont amb la presència de 4 forces al Parlament gallec en lloc de 3 el fa avançar en escons.

Això, i que el PSOE s'enfonsa, aquí si. Però algú es podia estranyar? El tal Pachi (amb "ch") Vázquez devia ser molt bona persona, però com a candidat, uf! BNG també perd molt. Masses baralles internes i l'efecte "Beiras".

L'anomenada "Syriza Galega" o Alternativa Galega d'Esquerdas triomfa. Un exemple de com s'ha d'actuar. La formació més organitzada i nombrosa d'aquesta coalició, Esquerda Unida-IU, cedeix el lloc de cap de llista a un candidat molt ben valorat i de raça, en Xoxé Manuel Beiras. S'incorpora també a Equo. Una gran coalició que ha obtingut un 14% dels vots, xifra molt superior als resultats d'IU a Espanya, o de ICV-EUiA a Catalunya. Beiras ha tingut el protagonisme però els diputats de la coalició es repartiran de manera molt equitativa entre els seus membres... Unitat, generositat, programa. Un bon exemple.

Eleccions Generals: Reflexions

Doncs ja tenim el resultats de les eleccions. Com comprovareu en el quadre següent, tampoc vaig fallar de tant la meva porra electoral. Bàsicament fallo el resultat del PSOE (confiava més en la seva capacitat de resistència) cosa que acaba beneficiant a PP, CiU i UPyD.

PP	186	181		ERC	3	2
PSOE	110	123		BNG	2	2
Esquerra Plural	11	12		CC	2	2
CiU	16	13		FA	1	1
PNB	5	5		Compromís	1	1
Amaiur	7	5		Gbai	1	0
UpyD	5	3

Consideracions:

El PP arrasa gràcies a la pujada de l'abstenció entre les files socialistes. El PP té un vot fidel que quan la participació baixa li permet àmplies majories, i quan puja, li permet resistir. El vot de la dreta està agrupat i fidelitzat, per això es el que més es beneficia de la injusta llei electoral.
El PSOE s'enfonsa i poca cosa es pot dir. Rubalcaba no és Felipe i el miracle no ha pogut ser. El PSOE pot ser i fer polítiques de dretes, però bona part del seu electorat no ho és. I s'ha demostrat.

Catalunya: 

Gran avenç de CiU donat, en bona part, per l'enfonsament de PSC. Les retallades no han pesat, total, ja es donava per descomptat que amb el PP vindrien més des de Madrid. CiU ha sabut aguantar el vot de la dreta a Catalunya.
El PP no pessiga entre l'electorat convergent de dretes.
ERC aguanta gràcies a fer unes candidatures que fidelitzaven els sectors independentistes més crítics amb el tripartit. Reconec que no m'agradava gens el candidat, era una candidatura a la defensiva i l'han encertada. Dubto moltíssim que aquesta gent (candidat i líder) arribin un dia a mobilitzar la gent que va arribar a mobilitzar en Carod.

Euskadi:

Ho he dit, des d'aquesta bitàcola, infinitat d'ocasions: PP i PSOE han estat alimentant de manera espectacular l'esquerra abertzale i ara això ha esclatat. La llei de partits era un bumerang que ara torna. Amaiur recull un sentiment estès a Euskadi i la campanya que li han fet a Espanya.
En PNB és una roca. La seva capacitat de resistència és envejable. Està ancorat en el teixit social basc i no el mouran tan fàcilment.
PSOE: qui es va a dormir amb nens, es lleva pixat. El govern amb el PP no era volgut per la societat basca. Es va poder formar pel tripijoc de la llei electoral. Ara paguen.
PP: Té el que té, igual que a Catalunya.

Nosaltres:

ICV-EUiA: Gran candidat, gran candidatura, gran programa i gran campanya electoral. El missatge era clar i adequat i el missatger el millor. Estem en una crisi brutal, l'esquerra social-liberal s'ha mimetitzat amb la dreta i calia aixecar la bandera de l'esquerra. Missatge d'esquerres envers les classes treballadores. En Coscu tenia i té el prestigi, coneixença i experiència per a portar aquesta bandera. La resta de la candidatura l'ha acompanyat a la perfecció.
Actes de campanya massius i entusiastes i bona acollida de les propostes.
EUiA tindrà diputat al Congrés per primera vegada en la seva història, un gran diputat: el company Joan Josep Nuet. S'ho mereix.
L'espai que representem torna, després de 18 anys, a tenir 3 diputats. La coalició suma i és una eina magnífica, cal protegir-la i conservar-la bé. Tots ho hem de tenir present abans de pensar en noves aventures...

L'Esquerra Plural a l'estat torna a resultats d'abans de l'any 2000. Al igual que Catalunya, l'Aragó ha estat un gran exemple. Unió i generositat en la diversitat. Gran Gaspar i Alberto Garzón, gran resultat d'EUPV al País Valencià, i gran recuperació d'IU a Madrid.
Vaig decidir afiliar-me a IU (finalment EUiA després de la meva arribada a Catalunya) després de la primera desfeta de l'any 2000. Després van venir les desfetes consecutives de 2004 i 2008. Ahir em va semblar tancar un cercle. Ara, a mirar cap amunt i aprendre de les errades passades.
Equo ens ha restat algun diputat (Cadis, Alacant, Còrdova, Madrid...), i crec que la seva decisió és errònia, tal i com s'ha demostrat. Tinc amics allà i respecto la evolució que vulguin fer amb el seu projecte, però crec que són moments de deixar de banda diferències i unificar les forces transformadores, respectant les diversitats i l'autonomia de cadascú. Si a molts llocs ha estat possible, per què a d'altres no?

Toca unificar la resistència al tsunami blau i neoliberal. El se'ns vindrà a sobre serà molt dur.

PP-PSOE i nacionalistes ens deixen fora del sistema electoral

Ja ho he repetit per activa i per passiva, el sistema electoral espanyol és profundament injust. Les dades així ho evidencien:

Partit	Vots	Diputats	Vots per diputat
PSOE	11.064.524	169	65.470
PP	10.169.973	153	66.470
IU	963.040	2	481.520
CiU	774.317	11	70.392
UPyD	303.535	1	303.535
PNB	303.246	6	50.541
ERC	296.473	3	98.842
BNG	209.042	2	104.521
CC	164.255	2	82.127

Els números són clars: PP, PSOE i els nacionalistes (excepte, potser, ERC i BNG) són els més beneficiats per l'actual sistema electoral, un sistema electoral injust i que s'hauria de modificar. I això no és que ho digui jo, que ho dic, sinó que ho va dir, i per escrit, el Consejo de Estado.
Aquest òrgan no demanava reformes constitucionals, ni modificar les circumscripcions, ni mínims de % de vot a nivell estatal per a entrar al Congrés... No, aquest òrgan suggeria coses tan simples com ampliar el nombre de diputats (fins a 400) per tal de deixar una bossa de 50 pels anomenats “restos” (vots que no han servit per elegir un diputat), o "retocar" la injusta Llei d'Hont.
Els que s'han oposat a la reforma diuen que ho fan per a estalviar despeses, provinents de l'augment de diputats. Quina barra! Per que no es reparteixen els mateixos sous i dietes entre els 50 diputats de més? S'abaixaran les retribucions per a controlar les despeses? Vistos els números del quadre anterior, queda ben clar quin és el veritable motiu de la negativa: ells treuen un profit evident d'un sistema injust, i volen mantenir aquest “estatus”.
Com ben ha dit el nostre diputat Gaspar Llamazares: Ens han expulsat del sistema electoral! El mateix sistema electoral creat el seu dia (així van afirmar-ho els que el van crear) per a evitar un pes excessiu del PCE.
No contents amb això, a Euskadi el PP (amb una complicitat silenciosa del PSOE) proposa tornar a pujar el mínim necessari per a accedir al Parlament en un 5% per circumscripció. Aquesta mesura faria extraparlamentaris a EB i UpyD, i restaria diputats a Aralar (Alava i Biscaia). Es volen queda sols, amb un parell de partits nacionalistes.

Vist lo vist, em reafirmo en que qualsevol reforma del sistema electoral a Catalunya ha d'estar basat en la màxima proporcionalitat possible (1 persona, 1 vot) i sinó oposar-s'hi de manera frontal. Ja està bé que ens caiguin les hòsties antidemocràtiques sempre als mateixos.

La hipocresia laica de Patxi López

Els dirigents del PSE-PSOE (que no dirigents socialistes), així com la seva Brunete mediàtica, ens volen fer creure que el canvi de simbologia en la presa de possessió del nou lehendakari respon a una voluntat laica pròpia d’un representant de l’esquerra. 
Que hi hagi persones que s’ho creguin em resulta realment sorprenent. Patxi López l’únic que pretenia és demostrar que començava l’etapa d’un nou govern conformat amb l’objectiu de desmuntar el que ells consideren perniciosa simbologia nacionalista (basca, és clar). A mi ja m’està fenomenal que substitueixi la Bíblia per l’estatut, la constitució o un còmic d'Astèrix. També m’agrada que faci servir la fórmula de prometre en lloc de jurar per Déu. Però vendre tot això com a un trencament laïcista amb unes fórmules religioses, que es volen imputar gairebé en exclusiva al PNB, suposa un insult a la intel·ligència. 

López podia eliminar totes les bíblies del món, però la Bíblia no és més que un llibre, carregat amb tota la simbologia que es vulgui, però un llibre. La realitat, molt més perillosa, és que al costat d’en Patxi López hi havia una senyora que és Presidenta del Parlament basc gràcies a un pacte entre els seus respectius partits. Una senyora ultraconservadora que es presenta a si mateixa com a propera a l'Opus i que en matèria de determinats drets es sent identificada amb el reaccionisme més ranci d’en Ratzinger. Això sí que és real. Aquest pacte tindrà conseqüències pràctiques en la vida dels ciutadans bascos. El govern del nou lehendakari dependrà d’uns conservadors a ultrança com l'Arantza Quiroga. 

Però si el que volien demostrar els psoecialistes és una voluntat laïcista en la presa de possessió d’un representant civil, podien actuar en conseqüència i donar suport a la sol·licitud d'IU d’eliminar la Bíblia i el crucifix de les preses de possessió dels ministres del govern central. O suprimir les representacions religioses als esdeveniments públics (enterraments o casaments d’estat, etc...). 
El que no poden pretendre és fer-nos creure que només era present la Bíblia a les preses de possessió dels lehendakaris del PNB. O que separarà la religió de la vida civil, quan permet que sigui Presidenta del Parlament basc una senyora que havia fet les declaracions que havia fet. O que dóna el poder a Navarra a un partit molt proper als dictats de l'Opus Dei. 
Efectivament el PNB té, dins de la seva base social i dirigent, una important identitat catòlica. Però el laïcisme és precisament respecte envers les creences de tothom. La identificació amb la religió catòlica de molts dirigents del PNB no ha estat impediment per a impulsar a Euskadi les polítiques més avançades de l’estat en matèria de drets i llibertats sexuals i afectives o en matèria de foment de l’ús d’anticonceptius. A Euskadi es pot avortar, no com a la Navarra d'UPN.   

Com sempre, els psoecialistes funcionen a cops d’efecte. Diuen trencar amb el conservadorisme catòlic del PNB posant una Presidenta del Parlament propera a l'Opus, un govern a Navarra proper a l'Opus i mantenint la Bíblia i el crucifix a les preses de possessió dels seus ministres. Ser catòlic i representant polític no hauria de suposar cap problema, sempre i quan aquesta condició personal no afecti o es vulgui imposar a la resta de ciutadania. M’estimo més això que no pas un presumpte no catòlic que després concedeix tots els beneficis possibles a l’església.

Per cert, com molt bé indica el company Manolo Millán aquí, Patxi López, que ja abans havia pres possessió a les Juntes de Gernika, va fer servir aquesta fòrmula: "Tomo posesión y asumo el cargo de lehendakari del Gobierno del País Vasco, así como de la condición de representante ordinario del estado en su territorio y prometo cumplir las obligaciones de mi cargo con lealtad a la Corona, al Estatuto de Autonomía de Gernika y demás leyes vigentes". Humiliat davant Déu no, però sí davant la corona. Interessant la fòrmula feta servir per aquest representant ordinari de l'estat...

Lehendakari a la força

Avui s'ha oficialitzat allò que ja sabíem fa unes quantes setmanes, des de que el PP va oferir al candidat del PSOE aquesta possibilitat i aquest va acceptar-la. Patxi López es convertirà en el primer lehendakari espanyolista de la història.

Tots els mitjans de comunicació estatals s'han dedicat a justificar aquest govern frentista i a desqualificar les crítiques del PNB al mateix.

Efectivament, l'alternança als governs és positiva (això almenys diuen els que porten anys a l'oposició). Tampoc es pot objectar res al fet que el partit més votat no governi; estem en un sistema parlamentarista, no presidencialista. Si hi ha una majoria alternativa, és lògic que pugui formar govern.

Però jo que no sóc tan politicament correcte i que tinc tendència a dir les coses pel seu nom, em reafirmo en la idea que ja vaig expressar quan vaig analitzar els resultats electorals: Patxi López serà un lehendakari imposat retorçant la legalitat, per no dir, imposat a la força. 

1. Patxi López va dir que no faria un govern frentista. La realitat és que governarà amb el suport extern de PP i UPyD, un suport donat amb l'únic objectiu de fer fora un altre govern. Només és factible a Euskadi el que és impossible arreu de l'estat  
   
2. Patxi López governarà amb 25 diputats sobre un total de 75, 1/3 part del Parlament. No estem parlant d'un govern producte de la suma aritmètica de grups diferents, es tracta d'un govern que només té el suport (extern) del PP i d'UPyD per l'investidura. A partir d'aquí s'haurà de guanyar els suports dia a dia. Repeteixo un govern que representa 1/3 del Parlament i 1/4 part dels vots.
   
3. Patxi López ha aconseguit el suport per a la seva investidura del 43% del vot ciutadà. Governa perquè els mateixos que han votat la seva investidura van arribar a un acord per fer una llei ad hoc per il·legalitzar una part del electorat que fins aquel dia era legal. Mai s'ha plantejat la il·legalització de Falange, España 2000 o Democràcia Nacional. Si un dia s'il·legalitzés el PP i PSOE, el milió de vots d'IU li donarien una majoria suficient per a governar. Legal? Sens dubte. Legítim? Mai.
   
4. Ibarretxe plega de la política. Mayor Oreja, en actiu i com a candidat per a les europees, veu com el pla que va posar en marxa el 2001 per fi es porta a terme. Rosa Díez s'ho deu mirar tot amb un somriure de satisfacció, ella, consellera amb governs del PNB i entusiasta del pla Mayor Oreja representa, diuen, aire fresc en el panorama polític. Esperpèntic!

Euskadi és l'exemple palpable que en determinades polítiques, aquelles que anomenen d'estat, el PSOE i el PP defensen projectes idèntics. Organització territorial de l'estat o el model econòmic són bon exemple. Aquest model és el que també volen exportar a l'hora de fer realitat la construcció europea. Hi pensarem el dia 7 de juny?

Resultats de les eleccions a Euskadi

Faré la meva particular anàlisi dels resultats electorals a Euskadi des d'una doble vessant, la general, i la particular de cada força política.

A nivell general, la sensació que tinc és de trampa, trampa orquestrada des de Ferraz per guanyar unes eleccions que de cap altra manera haguessin guanyat. Il·legalitzar el10% de l'electorat et dóna una certa avantatge... El que ahir era legal (s'havia de negociar amb ETA, amb una força legal que representés políticament l'esquerra abertzale) ara ja no l'és. Ni llistes negres, ni blanques, ni res. Gent que no està condemnada, ni té cap causa pendent amb la justícia, no es pot presentar perquè algú sospita que simpatitza amb l'esquerra abertzale. Insisteixo, parlem de gent amb els seus drets polítics teòricament intactes.

Però és que ni així poden guanyar, perquè no han guanyat. Les auto-anomenades forces constitucionalistes (jo m'estimo més dir-les nacionalistes espanyoles) han obtingut 482.839 vots, la resta (nacionalistes bascos i Ezker Batua) 532.725. 50 mil vots menys. Han guanyat perquè una llei electoral, encara més injusta que l'estatal, els beneficia. Amb un repartiment proporcional dels escons, en base a la població, haurien perdut (i EB tindria garantits com a mínim 2 diputats). La por a que Àlaba es convertís en una nova Navarra continua donant rèdits.

Amb els 100 mil vots nuls de l'esquerra abertzale (molts vots més si haguessin pogut dipositar vots vàlids) els 'constitucionalistes' haurien obtingut el 43% dels vots, o sigui, més o menys com sempre.

A nivell particular i comentant els resultats dels partits:

PNB: Els nacionalistes espanyols no ho entenen. El PNB és més que un simple partit de dretes a l’ús. Es capaç de conjugar un cert conservadorisme tradicionalista amb polítiques socials realment avançades, el soberanisme amb el pragmatisme. El PNB està molt arrelat des de fa dècades a la societat basca. Ha superat escissions i crisis passades i presents, i continua guanyant a pesar de les campanyes que es fan, en la seva contra, des d'els mitjans i el poder central. Si haguessin mantingut la coalició amb EA haguessin tornat a arrasar obtenint, fins i tot millors resultats que l'any 2001.

PSE: Imatge, imatge i diners. Molta gent a Euskadi al·lucina amb López, diuen que és sens dubte el candidat més fluix presentat pel PSE. Diners i campanya a l'estil ZP. Van reconèixer que el seu objectiu era erosionar EB, i no han desistit fin el final. Ara tindran un problema. Sempre han criticat el frentisme dels que tenien el 55% dels vots, i ara volen governar en un front espanyolista amb el 43% de suport ciutadà.

PP: A Euskadi, com a Catalunya, les enquestes sempre li auguren pitjors resultats dels que tindrà. Aquesta vegada, amb corrupció, divisió interna, un candidat nou i no tan radical, UPyD... tornen a parar el dur cop que s’anunciava. No ens enganyem, la dreta extrema del PP té, a la societat basca i catalana, una base sòlida que mai els falla. És patètic, però provoca una certa enveja. Tant de bo nosaltres tinguéssim un % tan important de votants fidelitzats al màxim.

D3M: Quarta força a Euskadi, tot i saber els seus votants que anar a votar no tenia utilitat pràctica. Les il·legalitzacions han cohesionat un món en dispersió. Aquests també mantenen encara una bona base electoral, però ull, Aralar comença a erosionar el seu vot. No voler desmarcar-se clarament de la violència els pot portar a la seva auto immolació.

Aralar: Pugen gràcies al vot més pragmàtic d’una part de l’esquerra abertzale i cert vot descontent d’EB i EA. Les persones que més els han tractat diuen que tenen veritable obsessió per situar-se a les institucions. Segurament ens han pres vots perquè donen una imatge d’independència del poder, però governen a més institucions que nosaltres! Es saben vendre molt bé, però els hi falta més implicació social, més gent i ganes de trepitjar carrer. Si arriben a aconseguir-ho, i el món Batasuna no s’espavila, poden acabar menjant-se’ls

EA: La major cagada electoral de tots els partits. Van decidir trencar una coalició que els hi donava una representació molt superior a la real, sense saber-se ben bé per què. A més, l’han fet quan Aralar venia empenyent amb molta força. Els vots dels llocs on no han obtingut representació, més les restes del PNB, els haguessin donat uns resultats espectaculars. Ara es queden entre el PNB i Aralar. Ho tenen molt negre

EB: Tot i l’enorme injustícia, el seu resultat ens ha de servir a tots plegats per aprendre. En la societat actual ja no s’hi val amb una bona gestió, amb un bon programa i amb honradesa. Tampoc es decisiva la gran implicació amb les entitats socials. En la societat actual una massa immensa de ciutadans no participen en la societat civil organitzada, només miren la TV. Hem de trobar la manera d’arribar a ells, i no podem confiar en els mitjans de comunicació tradicionals. També és urgent mirar la manera d’arribar al jovent, que a nosaltres ens proporciona molts vots, i que és una de les bosses d’abstencionisme més importants. L'escisió d'Oskar Matute i els seus també ha fet molt mal. Tot i reconèixer la vàlua de Javi Madrazo, vital per situar EB en les molt bones quotes de votants que ha tingut, s’ha d’analitzar si la seva imatge de govern ens ha ajudat a mobilitzar el vot jove i rebel. Per a mi era un gran candidat, però jo analitzo continguts i proposta d’una manera molt polititzada. El que parlo és d’aquella gent, potencial votant, gairebé tan condicionada per la proposta concreta com per la imatge que els arriba pels mitjans. Madrazo era poder, un poder exercit durant anys amb grans resultats per les polítiques d’esquerres, però poder a la fi, i aquesta és la imatge que tenien molts ciutadans. De la injustícia d’aquests resultats n’hem d’aprendre tots. Només una bona gestió, impecable des del punt de vist de l’esquerra, i honrada no és suficient. El gran repte és com arribar a la societat d’esquerres, que existeix, avui molt desorganitzada.

UPyD: Són Rosa Díez i poca cosa més. Jo no crec que tinguin molt recorregut, tot i els darrers bons resultats que han obtingut. Tenen tics de forces d’extrema dreta (populisme desmesurat, personalisme en el lideratge, demagògia...). I s’aprofiten de la guerra dels mitjans aznaristes (Mundo, COPE...) contra el PP de Rajoy, ja que aquests mitjans s’han bolcat amb ells, donant-les una repercussió mediàtica molt superior a la seva implantació real. Quan el focus dels mitjans es desviï cap a un altre lloc, i quan comencin les disputes personalistes (que serà quan algun dels càrrecs que comencen a tenir tingui més projecció pública i vulgui poder intern) acabaran a garrotades. Al temps...

• cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Dissabte per Bilbo
• cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Diumenge d'apoderat a Barakaldo

M'han agradat molt aquestes anàlisis de les eleccions basques:

• D'un dels artífexs de la magnífica política d'habitatge a Euskadi, Fernando Martínez Hinojal, l'entrada al seu bloc, Arkimia, que porta per títol: Aciertos y errores, justicia y realidad
• Del regigor d'EB a Irun, Manu Millán, al seu bloc Irun Berdea: Valorar el resultado electoral
• En un altre sentit, el comentari de J.G. Centeno al seu bloc, Acero Bolchevique: Aquellas pinzas y aquestos pactos

Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Diumenge d'apoderat a Barakaldo

Tot i el cansament acumulat vaig dormir malament, així que vaig ser puntual a l'hora de l'esmorzar. A 2/4 de 9 havíem de sortir cap a Barakaldo les dotze persones que anàvem de reforç a la segona població de Biscaia. Allà ens esperaria la Rosa, d'EB, que és d'aquesta localitat.
Vam fer el viatge fins allà en metro juntament amb els companys de Sestao, ja que totes dues són poblacions de la marge esquerra del Nervión i comparteixen línia de metro.
A les 10h havíem quedat amb la Rosa. Ja de dret vam anar a la seu local d'EB per a repartir-nos els col·legis. Finalment em van assignar un col·legi gros una mica més amunt del local d'EB, fent parella amb la mateixa Rosa.
Ja ens havia avisat la Rosa a l'hotel que les millors complicitats que trobaríem amb la resta d'apoderats, serien amb la gent del PNB. I no va fallar. Només arribar al col·legi un nano del PNB, amb qui vaig acabar fent molt bones 'migues', ens va dir que a una taula no hi havien butlletes nostres (ni a la taula, ni a la cabina) i que ell va agafar unes miques d'una altra taula i n'hi va posar. Vam anar cap allà amb el representant de la Junta electoral i vam comprovar que no és que ens les haguessin tretes, sinó que havien estat substituïdes per més butlletes del PSE. Els apoderats socialistes van mirar cap a una altra banda.
En aquest col·legi, Rontegi, només hi havia apoderats de PNB, PSE i PP. Amb els de PSE la relació va ser nul·la, molt prepotents i xulos. Val a dir que vaig tenir millor relació amb un apoderat del PP fill de Barakaldo. Amb els nanos, tots d'uns vint i pocs anys, del PNB la relació va ser molt bona. Ens vam repartir les taules per tenir-les totes controlades i ens vam passar les actes, control de butlletes, etc. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran quantitat de viatges que feien determinades persones portant avis amb dificultat de mobilitat a votar. Aquí si que les persones que anaven fent aquests viatges mostraven una relació molt afable amb els apoderats del PSE. Va ser la tònica general del dia, molt vot de gent gran i molt poc del jovent. Em va preocupar, tot i que ja em van dir que Barakaldo és una població amb molta gent gran.
La Rosa em va explicar la campanya d'EB. Molt arrelada al carrer i participativa amb les entitats i associacions. També vam parlar de la bona relació actual del sector EPK, àmpliament (90%) majoritari a l'assemblea de Barakaldo (de fet la portaveu municipal és l'Amaia Martínez, que va disputar la coordinació a Madrazo l'any 2004) i el sector majoritari de Madrazo. Es veu que la 'traïció Matute' els ha unit una mica més.
Al matí només vaig abandonar el col·legi per fer una canya amb l'home i el nen de la Rosa, que té l'edat del meu fill petit, Hegoi. Dura vida la del polític en la seva relació familiar...

Vam quedar tota la colla per dinar plegats. Els amics d'EB ens van portar a un 'xinès' d'unes amistats seves. Allà vaig poder parlar amb d'altres membres de l'assemblea local. Gent molt afable i senzilla amb qui vam poder parlar i riure. La Rosa, que havia anat a dinar amb la seva família, em va trucar per dir-me que no m'acompanyaria a la tarda. Ja m'havia comentat que els havien passat una projecció bastant fiable que deia que teníem en risc el diputat de Biscaia per només uns 300 vots. Com que ella s'encarregava de tema de censos va ser cridada per anar a fer trucades i recordar a la gent propera la necessitat d'anar a votar. Va marxar molt preocupada, ja no la tornaria a veure. Qui la va veure a la nit va dir que estava molt fotuda.
La gent de l'Assemblea de Barakaldo també estava preocupada. Tot i així, em vaig portar una fenomenal sensació d'aquesta assemblea. Com deia abans, vaig veure aquesta gent (majoritària de l'EPK) molt implicada amb el projecte. Per cert, algú dels de Sestao no va ser tractat de manera similar per algun membre (cas puntual) de l'assemblea sestaotarra, que precisament no era de l'EPK. No m'estenc més en aquest tema perquè va ser molt puntual i crec que el comentari fet sobre l'esquerra transformadora a Catalunya, era l'opinió d'una ínfima minoria. Els de Getxo, Tràpaga, etc van tornar tan contents com nosaltres amb els de Barakaldo.

A la tarda nervis. Vam acabar de parlar de com organitzar-nos amb els companys del PNB, contant que jo m'havia quedat sol, i a les 20h vaig entrar al recompte. Cagum l'orda, mai havia comptat tants vots socialistes. Un company del sindicat ELA que feia de representant de la junta (clar simpatitzant d'Aralar) i amb que vaig establir també molt bona relació em va passar l'enquesta d'ETB. Manteníem els 3 diputats i els partits nacionalistes espanyols no sumaven 38. Vaig respirar, però per poca estona.
Una parell de taules es van endarrerir una mica i vaig haver d'esperar. Els companys d'EB ens havien recalcat la necessitat de tenir totes les actes. A 1/4 de 10 vaig marxar cap al local de Barakaldo. Ja vèiem que el de Biscaia ballava amb una diferència de 100-200 vots. En arribar vam veure que el d'Alaba també i per la mateixa diferència. Com són els coses, tant els companys d'EB com nosaltres teníem clar que si la cosa ballava de 100-200 vots en cada territori històric acabaríem perdent tots dos diputats. La sort mai ha estat del nostre costat. En marxar del local de Barakaldo encara conservàvem el diputat de Biscaia.
En teoria de Barakaldo anàvem a Bilbo a l'hotel on estaven concentrats els companys d'EB. En la pràctica, com que ens vam endarrerir, ja ens van dir que anéssim directament al nostre hotel per marxar cap a Catalunya. En aquells moments semblava definitiu que el diputat de Biscaia també queia. Amb un cens de 620.000 votants, 108 vots ens han separat del diputat.

la 'Brigada Barakaldo d'EUiA' amb companys de l'assemblea local

Vaig marxar de Bilbo trist. No tant pels resultats, que també, sinó per no poder pair la derrota amb els amics bascos, als que vam deixar bastant fotuts. Vuit anys de polítiques socials molt progressistes que aniran enrere. Vuit anys sent exemple en matèria d'habitatge, serveis socials i immigració, i no l'hem pogut capitalitzar. Tot això serà substituït per la corrupció espanyolista. I no només del PP. No fa tant, els socialistes passaven els exàmens d'oposicions públiques als seus afiliats (cas Osakidetza). I jo, crec que objectivament tot plegat ha estat molt injust. La bona acció de govern no dóna rèdits i la corrupció no passa factura (mirem Galícia). En fi, anava a dir que és el que el poble ha volgut, però no és del tot així. Sense la col·laboració política-judicial i les il·legalitzacions per interessos electorals això no hagués passat.
A 2/4 de 7 arribàvem a Barcelona. Els resultats electorals van ser negatius, però queda el meravellós record de l'experiència viscuda amb els amics i companys d'EUiA i EB. Amb gent així cap sacrifici és en va, i cap disgust pot durar gaire.

• Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Dissabte per Bilbo