Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llamazares. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llamazares. Mostrar tots els missatges

21 de novembre del 2011

Eleccions Generals: Reflexions

Doncs ja tenim el resultats de les eleccions. Com comprovareu en el quadre següent, tampoc vaig fallar de tant la meva porra electoral. Bàsicament fallo el resultat del PSOE (confiava més en la seva capacitat de resistència) cosa que acaba beneficiant a PP, CiU i UPyD.

PP 186 181
ERC 3 2
PSOE 110 123
BNG 2 2
Esquerra Plural 11 12
CC 2 2
CiU 16 13
FA 1 1
PNB 5 5
Compromís 1 1
Amaiur 7 5
Gbai 1 0
UpyD 5 3





Consideracions:

El PP arrasa gràcies a la pujada de l'abstenció entre les files socialistes. El PP té un vot fidel que quan la participació baixa li permet àmplies majories, i quan puja, li permet resistir. El vot de la dreta està agrupat i fidelitzat, per això es el que més es beneficia de la injusta llei electoral.
El PSOE s'enfonsa i poca cosa es pot dir. Rubalcaba no és Felipe i el miracle no ha pogut ser. El PSOE pot ser i fer polítiques de dretes, però bona part del seu electorat no ho és. I s'ha demostrat.


Catalunya: 

Gran avenç de CiU donat, en bona part, per l'enfonsament de PSC. Les retallades no han pesat, total, ja es donava per descomptat que amb el PP vindrien més des de Madrid. CiU ha sabut aguantar el vot de la dreta a Catalunya.
El PP no pessiga entre l'electorat convergent de dretes.
ERC aguanta gràcies a fer unes candidatures que fidelitzaven els sectors independentistes més crítics amb el tripartit. Reconec que no m'agradava gens el candidat, era una candidatura a la defensiva i l'han encertada. Dubto moltíssim que aquesta gent (candidat i líder) arribin un dia a mobilitzar la gent que va arribar a mobilitzar en Carod.

Euskadi:

Ho he dit, des d'aquesta bitàcola, infinitat d'ocasions: PP i PSOE han estat alimentant de manera espectacular l'esquerra abertzale i ara això ha esclatat. La llei de partits era un bumerang que ara torna. Amaiur recull un sentiment estès a Euskadi i la campanya que li han fet a Espanya.
En PNB és una roca. La seva capacitat de resistència és envejable. Està ancorat en el teixit social basc i no el mouran tan fàcilment.
PSOE: qui es va a dormir amb nens, es lleva pixat. El govern amb el PP no era volgut per la societat basca. Es va poder formar pel tripijoc de la llei electoral. Ara paguen.
PP: Té el que té, igual que a Catalunya.

Nosaltres:

ICV-EUiA: Gran candidat, gran candidatura, gran programa i gran campanya electoral. El missatge era clar i adequat i el missatger el millor. Estem en una crisi brutal, l'esquerra social-liberal s'ha mimetitzat amb la dreta i calia aixecar la bandera de l'esquerra. Missatge d'esquerres envers les classes treballadores. En Coscu tenia i té el prestigi, coneixença i experiència per a portar aquesta bandera. La resta de la candidatura l'ha acompanyat a la perfecció.
Actes de campanya massius i entusiastes i bona acollida de les propostes.
EUiA tindrà diputat al Congrés per primera vegada en la seva història, un gran diputat: el company Joan Josep Nuet. S'ho mereix.
L'espai que representem torna, després de 18 anys, a tenir 3 diputats. La coalició suma i és una eina magnífica, cal protegir-la i conservar-la bé. Tots ho hem de tenir present abans de pensar en noves aventures...


L'Esquerra Plural a l'estat torna a resultats d'abans de l'any 2000. Al igual que Catalunya, l'Aragó ha estat un gran exemple. Unió i generositat en la diversitat. Gran Gaspar i Alberto Garzón, gran resultat d'EUPV al País Valencià, i gran recuperació d'IU a Madrid.
Vaig decidir afiliar-me a IU (finalment EUiA després de la meva arribada a Catalunya) després de la primera desfeta de l'any 2000. Després van venir les desfetes consecutives de 2004 i 2008. Ahir em va semblar tancar un cercle. Ara, a mirar cap amunt i aprendre de les errades passades.
Equo ens ha restat algun diputat (Cadis, Alacant, Còrdova, Madrid...), i crec que la seva decisió és errònia, tal i com s'ha demostrat. Tinc amics allà i respecto la evolució que vulguin fer amb el seu projecte, però crec que són moments de deixar de banda diferències i unificar les forces transformadores, respectant les diversitats i l'autonomia de cadascú. Si a molts llocs ha estat possible, per què a d'altres no?

Toca unificar la resistència al tsunami blau i neoliberal. El se'ns vindrà a sobre serà molt dur.

10 de novembre del 2010

Tupinada!

Transcripció íntegra de la intervenció del portaveu parlamentari d'IU, Gaspar Llamazares, al Ple:

(Madrid, 10 de novembre de 2010) Señorías, no estamos ante una reforma electoral, estamos ante la legitimación en la tradición política de este país del denominado ‘pucherazo’. El ‘pucherazo’ era un puchero del cual se restaban unos votos para añadirlos a los votos de la mayoría. De eso se trata, de arrebatar votos a las minorías para lograr incrementar de seis a diez diputados la representación de las mayorías, la representación bipartidista de este país.

En primer lugar, señorías, ¿qué pensarían ustedes de un partido de fútbol entre el primero y el último de la liga, donde al inicio del partido el primero de la liga gana por 9-0? Dirían que es un fraude, una estafa. Si además el árbitro fuera casero, dirían que es un fraude, que es una estafa. Si además el público fuera solamente del primero de la liga, dirían que es algo inconcebible. Y si los medios de comunicación fueran únicamente del partido más fuerte, del equipo más fuerte, dirían ustedes que es un fraude, una estafa y una burla. Pues bien, señorías, esa es la iniciativa que hoy traen ustedes a esta Cámara: un fraude, una estafa y una burla.

En segundo lugar, señorías, ¿a quién beneficia, por ejemplo, que mi grupo tenga que obtener 900.000 votos para dos diputados y, sin embargo, otros grupos en esta Cámara no necesiten ni 400.000 ni 500.000 votos, sino 60.000 votos para obtener un diputado, ocho o diez veces menos votos para obtener un diputado. Pues beneficia, fundamentalmente, a los dos grupos mayoritarios.

En este sentido es una ‘ley a la carta’ para mantener el bipartidismo en este país y cuando el bipartidismo es imperfecto beneficia a la alianza entre los dos grupos mayoritarios y los sectores conservadores. En definitiva, una propuesta bipartidista y una propuesta conservadora que, en nuestra opinión, deforma la representación política de los españoles. Un ‘pucherazo’, señorías, en toda regla.

¿En qué situación quedan los grupos parlamentarios o las fuerzas políticas denominadas terceras a nivel de todo el Estado? Quedamos a nivel de parias, porque en una sociedad que no es de castas, somos una casta inferior. Somos una casta inferior porque no tenemos todos los derechos ciudadanos, carecemos de plenos derechos políticos, tenemos una décima parte de los derechos políticos del resto de los grupos mayoritarios de esta Cámara. No se extrañarán, señorías, que consideremos que mantener este régimen electoral es ilegalizar y situar en la clandestinidad a las terceras fuerzas políticas de este país.

Señorías, existe una alternativa -y la proponía el Consejo de Estado-, una alternativa que combinara distintas medidas sin necesidad de reforma constitucional para pasar en la representación no a una representación proporcional, sino al menos no contraproporcional. Porque lo que ocurre hoy en esta Cámara y merced a esta ley es que se vulnera claramente el artículo 68 de la Constitución, que consagra la representación proporcional. En esta Cámara hay representación contraproporcional: con 300.000 votos se tienen ocho diputados y con un millón de votos se tienen dos diputados; contraproporcional, inversa a la proporcionalidad.

Señorías, también en esta iniciativa -y termino-, por excluir, se excluye el voto local de los emigrantes. No basta con que estén fuera del país, además hay que limitarles prácticamente de manera total su representación, su voto y sus derechos políticos. Nos parece un verdadero dislate. Ante la crisis económica y la crisis de la política, el cerrojazo y el ‘pucherazo’. Muchas gracias.

18 de març del 2010

PP-PSOE i nacionalistes ens deixen fora del sistema electoral

Ja ho he repetit per activa i per passiva, el sistema electoral espanyol és profundament injust. Les dades així ho evidencien:

Partit

Vots

Diputats

Vots per diputat

PSOE

11.064.524

169

65.470

PP

10.169.973

153

66.470

IU

963.040

2

481.520

CiU

774.317

11

70.392

UPyD

303.535

1

303.535

PNB

303.246

6

50.541

ERC

296.473

3

98.842

BNG

209.042

2

104.521

CC

164.255

2

82.127


Els números són clars: PP, PSOE i els nacionalistes (excepte, potser, ERC i BNG) són els més beneficiats per l'actual sistema electoral, un sistema electoral injust i que s'hauria de modificar. I això no és que ho digui jo, que ho dic, sinó que ho va dir, i per escrit, el Consejo de Estado.
Aquest òrgan no demanava reformes constitucionals, ni modificar les circumscripcions, ni mínims de % de vot a nivell estatal per a entrar al Congrés... No, aquest òrgan suggeria coses tan simples com ampliar el nombre de diputats (fins a 400) per tal de deixar una bossa de 50 pels anomenats “restos” (vots que no han servit per elegir un diputat), o "retocar" la injusta Llei d'Hont.
Els que s'han oposat a la reforma diuen que ho fan per a estalviar despeses, provinents de l'augment de diputats. Quina barra! Per que no es reparteixen els mateixos sous i dietes entre els 50 diputats de més? S'abaixaran les retribucions per a controlar les despeses? Vistos els números del quadre anterior, queda ben clar quin és el veritable motiu de la negativa: ells treuen un profit evident d'un sistema injust, i volen mantenir aquest “estatus”.
Com ben ha dit el nostre diputat Gaspar Llamazares: Ens han expulsat del sistema electoral! El mateix sistema electoral creat el seu dia (així van afirmar-ho els que el van crear) per a evitar un pes excessiu del PCE.
No contents amb això, a Euskadi el PP (amb una complicitat silenciosa del PSOE) proposa tornar a pujar el mínim necessari per a accedir al Parlament en un 5% per circumscripció. Aquesta mesura faria extraparlamentaris a EB i UpyD, i restaria diputats a Aralar (Alava i Biscaia). Es volen queda sols, amb un parell de partits nacionalistes.

Vist lo vist, em reafirmo en que qualsevol reforma del sistema electoral a Catalunya ha d'estar basat en la màxima proporcionalitat possible (1 persona, 1 vot) i sinó oposar-s'hi de manera frontal. Ja està bé que ens caiguin les hòsties antidemocràtiques sempre als mateixos.

8 d’octubre del 2008

GASPAR LLAMAZARES

Sovint la imminència dels aconteixements ens fan perdre la perspectiva global, i el cas de la trajectòria d'en Gaspar Llamazares al davant d'Esquerra Unida (IU) crec que n'és bon exemple.

He donat públicament suport a en Gaspar per a ser coordinador d'IU i per ser candidat a les eleccions. Les raons ja les vaig explicar el seu dia, però podrien resumir-se en la seva honestedat, la seva visió oberta d'IU i de l'organització territorial de l'Estat. Hi havia una altra raó, que amb tota sinceritat haig de reconèixer: l'alternativa encapçalada pel sr. Frutos o aquells que posava com a candidats em resultava infinitament pitjor (l'Enrique Santiago m'agrada molt més des de que es va separar de l'ombra "frutista").
Seria absurd no reconèixer les importants mancances de Gaspar com a candidat: poc carisma, imatge trista (gairebé donant pena), timidesa... No era un candidat a l'ús, però jo sempre he valorat molt més la seva honradesa i capacitat de treball.
El que sí que considero innegable és l'assajament indecent de que ha estat objecte des del dia mateix que va sortir elegit coordinador general per només un vot. No se l'ha deixat respirar ni un moment. Perquè les crítiques no van aparèixer arrel la derrota electoral de 2004, van anar a sac des del primer dia.

Gaspar ha estat assetjat i la clara victòria a les primàries per elegir candidat a les darreres eleccions espanyoles el van alliberar. Però precisament va ser aquesta victòria (de les poques que ha gaudit) la que li va fer perdre el seny. Es va considerar legitimat per desfer-se de l'oposició interna i per aquesta feina es va recolzar en determinades persones tan sectàries, o més, que els que li han estat massacrant. Persones que consideraven, no només les postures de l'oposició, sinó també les bases del projecte superades (el conegut cas del País Valencià n'és bon exemple). Va agafar tics autoritaris i personalistes, saltant-se normatives internes i les decisions del CPF.

Sincerament crec que la decisió de dimitir abans de la IX Assemblea Federal és encertada. Hi ha persones que no tenen prou amb la seva desaparició de la primera línia de l'escena política, volen la seva humiliació pública. Això hagués pogut tensionar l'Assemblea, i en aquests moments no és el que necessita IU.

Gaspar passa a l'història d'IU, al igual que tots el dirigents que el van precedir (tan a IU com abans al PCE). Només per això crec que es mereix un mínim respecte. Va anunciar la seva decisió de dimitir a la festa d'EUiA, a Catalunya, un lloc on sempre ha estat ben rebut i tractat amb respecte. Faig meves les paraules que allà se li van dir: Gaspar, sempre seràs ben rebut a Catalunya. A EUiA sempre recordarem que quan des de l'estat ningú (ni polític, ni intel·lectual) no va aixecar un dit per a defensar-nos del pim-pam-pum al que ens sotmetia el PP i la seva caverna mediàtica, tu ens vas recolçar i vas intentar fer pedagogia a les espanyes.

Pel que a mi respecta sempre seràs més apreciat que algun altre (català, i del maresme per més senyes) que ha demostrar una deslleialtat brutal envers IU.

5 de maig del 2008

Només IU vota contra el “decret de la sequera”

Això, per desgràcia, vol dir només un diputat de 350. ICV va votar a favor i, l’altre partit del, recordo, grup parlamentari, ERC, es va abstenir. Aviem, pot haver algun votant del nostre grup parlamentari (IU-ICV/EUiA-ERC) descontent amb el vot que vam donar?...Tenim per tots els gustos, JA, JA!

Ja en serio, jo no se amb que vot m’identifico més. La abstenció d’ERC no la comento perquè us confesso que per entendre-la necessitaria un curs de 60 hores sobre política precongresual d’ERC. Això sí, confio mil vegades més en el que volen i desitgen els companys d’ERC que en el que volen i faran els altres companys del govern d’Entesa. Ja de l’oposició ni parlo. Aquests si poguessin s’emportarien, això sí a canvi de diners, l’aigua en galledes.

L’explicació del vot del company Herrera l’entenc. El que ha aconseguit el nostre diputat amb només un vot és molt positiu: la reversibilitat i la titularitat catalana de la infraestructura. Però no sé si això és suficient per votar a favor. Molt em temo (pel que costarà l’obra) que aquesta infraestructura tindrà més vida que el govern d’Entesa. No vull dir que el govern d’Entesa tingui els dies comptats (potser sí), però el que està clar és que no durarà 10, 20 o 30 anys. I desprès, qui tindrà el poder d’obrir o tancar l’aixeta? Són de fiar PSC, CiU o PP? Continuarà en un futur la gran feina en política d’aigua que s’està fent des del departament (estalvi, recuperació aqüífers, renovació canonades)?
Tot i la situació d’excepcionalitat, hem creat un precedent (prou ens ho recorden els populars valencians i murcians...). Hi ha la disposició addicional 4ª que preveu nous transvasaments en d’altres situacions d’excepcionalitat. La canonada estarà feta (i no es desmuntarà una part!) i els del “totxo” s’aixecaran de les seves cendres, no ho dubteu. De moment ZP ja s’ha carregat el ministeri de medi ambient (i l’ha fusionat amb... AGRICULTURA!) i amb ell, s’ha carregat l’única ministra amb sensibilitat mediambiental i que plantava cara als poderosos lobbys de la construcció. Jo de ZP no me’n refio ni una mica així!

Reconec que el vot d’IU és el que més m’agrada i amb el que em sento sentimentalment més identificat. Veure emportar-se l’aigua de l’Ebre i la cara dels companys de la Plataforma em remou les entranyes. Però en les explicacions que he sentit d’en Llamazares no sé si s’ha mesurat prou la situació d’excepcionalitat que viu Barcelona a l’hora de decidir el vot.
Seré un exagerat, però em sento com si fos en Nobel amb l’invent de la dinamita. Fem una cosa que de moment serà positiva, però el futur us que se’n faci d’aquesta m’espanta.

Realment, crec que la solució del Segre millorada hagués estat més correcta. Millorada en el sentit d’agafar l’aigua més avall, que fos aigua dels regants (compensant-los) i no del caudal. Quines diferències hi ha? Objectivament poques, com a molt que només haurien d’entendre’ns amb regants catalans. Però subjectivament n’hi ha moltes.
Del Segre, a pocs llocs es pot portar aigua. I la situació actual de diferència de caudal entre les conques del Segre i Llobregat és molt excepcional, o sigui que li evitaríem temptacions a més d’un. A més, hi ha la idea estesa (cap al sud) que l’Ebre vessa aigua i no fa més que desaprofitar-la llençant-la a mar (quina incultura). A més els peperos del totxo no treuen els ulls d’aquest riu...

Ah! i havia dit que no me'n refio dels socialistes?


traducción al español

25 d’abril del 2008

De tripartits i mocions. D’Ezker Batua, EUiA i IU. Del futur optimista i del passat en putrefacció

Avui el coordinador en funcions d’IU, Gaspar Llamazares, fa unes declaracions [veure] en que afirma que els regidors d’Ezker Batua estan fora de la formació després d’abstenir-se (2) i votar en contra (1) la moció de PNB-PSOE a Arrasate. Llamazares hauria de plegar ja, sense perdre ni un minut. A IU no li convé un coordinador en funcions i diputat que dia a dia demostra que ha perdut el cap. Llamazares és avui exemple del passat recent d’IU, un passat en putrefacció que molts volem deixar enrere.

Es pot discutir el posicionament dels companyes d’Arrasate, però el que no es pot fer és dir imbecil·litats. Gaspi diu que fa fora els regidors d’EB. Dir això és com si jo dic que faig fora en Carretero d’ERC. Perquè Gaspi ja hauria de saber que EB, al igual que EUiA, som organitzacions independents d’IU i per tant organitzativament sobiranes. Però és que a més, a més, un dels regidors d’Arrasate (el que va votar en contra) ni tant sols és d’EB sinó que milita a Zutik, organització escindida de l’esquerra abertzale que condemna la violència i que va anar en coalició amb EB a Arrasate. Com dic, aquestes coses només les pot dir una persona que ha perdut el nord. Gaspar, en record de les coses bones que hagis pogut fer en el passat, plega ja!

Al meu entendre, i és una opinió personal, un exemple de futur en el món de l’esquerra transformadora és l’Oskar Matute. El diputat basc que va visitar Vic, convidat per EUiA, fa poc més d’un any és una persona optimista, diu les coses clares i sap fer autocrítica. Ara ha saltat a l’actualitat per una carta que ha fet pública amb d’altres companys d’EB fent autocrítica i reclamant renovació i recuperació d'una altra manera de fer les coses [carta]

A continuació us deixo una entrevista que li van fer abans d’ahir a Tele-Bilbao. És una mica llarga (+25 minuts) i si no us la voleu mirar sencera, us recomano que feu córrer el vídeo fins al minut 22 on l’Oskar parla de la situació als municipis governats per ANB on PNB i PSOE volen fer les mocions de censura en sèrie.
Molt recomanables són igualment les opinions sobre la presència d’EB al tripartit basc, el manteniment de la paraula donada, el futur del tripartit... Aplicable al govern català? Jo crec que sí. Ah! I que consti en acta: coincideixo de manera gairebé total amb la seva anàlisi. Podeu trobar aquesta més que interessant part de l’entrevista entre els minuts 11:45 i 16 de la mateixa.

Com diu l'Oskar,hem d'exigir un preu més alt pels nostres suports i esperar si els altres estan disposats a pagar-ho...

traducción al español


11 de març del 2008

Sí, hem perdut. I avui ha tornat a sortir el sol i he anat a treballar...

Doncs sí, no hi ha dubte, nosaltres hem perdut. No serè dels que neguen l’evidència, però el que sí que voldria fer és algun comentari sobre coses que considero interessants/importants:

Hem perdut perquè no hem pogut, en aquest últim any, superar adversitats i errors propis. Per exemple: 1) Creure que ZP confiava en nosaltres i ERC per fer girar les coses a Espanya cap a l’esquerra. Com a tothom ens ha enganyat i no hem reaccionat fins que ja era massa tard (aquest error se l’apunto a Gaspar i el seu equip), per exemple votant a favor algun pressupost que no tocava. 2) La deslleialtat d’un sector d’IU envers la direcció. Direcció que no ha posat ordre a temps, i que quan ha volgut fer-ho ja tenia la precampanya a sobre. 3) Ja sabíem que se’ns venia a sobre el vot útil i no l’hem sabut combatre (més la direcció que no pas les bases). 4) Desgast del govern d’Entesa: Alguns dels nostres votants ens poden estar passant comptes per alguna conselleria que no acaben d’entendre. No vull dir que la gestió sigui realment dolenta, però la sensació negativa hi és i s’ha de capgirar. Dir que el problema no hi és i que tot és perfecte és negar la realitat.

El tsunami ens ha arrasat. La premsa pels seus interessos (l’empresa està matant el periodisme) ha fet d’altaveu mediàtic del bipartidisme presidencialista que s’està intentant imposar. Potser en lloc de fer propostes de manera assossegada haurem de despullar-nos (C’s) o insultar a tothom fent-nos amic d’en Losantos (Rosa Díez). Divendres quan vaig veure com notícia destacada a El País i Público que ANB d’Arrasate no condemnava l’atemptat i que governava gràcies al suport d’Ezker Batua vaig veure clar que el cercle es tancava. El PSOE, el grup Prisa i La Sexta ens havien donat el tir de gràcia.

Ens estan robant de manera descarada. 1 milió de vots, dels quals 650 mil han anat directament a les escombraries. Tornaré a fer l’estadística dels resultats amb un sistema proporcional pur i amb un sistema de circumscripció autonòmica. Però hi ha dos coses clares: 1) Nosaltres: 1 milió de vots / 2 diputats. CiU 800mil vots / 11 diputats. PNB 300mil vots / 6 diputats. 2) Tenim el 3,8% dels vots, sobre un Congrés de 350 diputats en correspondrien 13. Tornem a ser clarament els grans damnificats, juntament amb UPyD i com ja vaig avisar el seu dia, ara també ERC. Repeteixo, ens estan robant.

ICV-EUiA a Osona, i sobretot a Vic, creix. A Vic pugem del 4,01 a 6,03%, a Osona del 3,6 al 5%. 1082 persones ens han fet costat a Vic. Fins fa poc nosaltres només podíem somiar passar dels 1000 vots a les municipals. Ara, ho hem fet a les autonòmiques i a les generals. Sembla egoista dir-ho, i més en un panorama general de derrota, però alguna cosa bona estarem fent a Vic i a la comarca perquè la confiança de la gent en el nostre projecte es multipliqui elecció darrera elecció. Sobta comparar els nostres resultats amb els de companys d’altres poblacions als que, en eleccions generals, només podíem veure de lluny. Ara superem en percentatge: L’Hospitalet, Sta. Coloma de Gramanet, Girona, Granollers, Castelldefels, Sta. Perpètua, Badalona, Terrassa o Rubí (d’aquí havia estat alcaldessa la nº2 de la llista); i ens posem a l’alçada de Barcelona, Sabadell, Cornellà o El Prat. Tot un motiu de satisfacció per a nosaltres. De totes les maneres, hem de fer una profunda reflexió de perquè ens han arrasat els socialistes precisament on més havien putejat la població.

Gaspar Llamazares. És injust. Ha fet una bona tasca i la derrota se l’emportarà pel davant. No s’ho mereix. Ha tingut errors, i algun d’important, però és un polític honest i honrat. No ha pogut superar el poc carisma i la imatge de derrota que arrossegava des de feia 4 anys. Quan sento dir al meu voltant que tots els polítics són iguals i que tant és votar a un com a un altre en fa pena. Si tots el polítics són iguals és perquè volen comportar-se com li agrada a la gent, i punt. Polítics que expliquen les coses de manera tranquil·la, sense esveraments, sense insultar, sense donar l’espectacle, aquests, no venen. És l’exemple de Gaspar i d’en Joan Ridao. Per a mi, aquests són exemple de bons polítics. Però per al votant que tant es queixa dels polítics, no. Aquest votant s’estima més el fals somriure de ZP, els insults de Rajoy o les pallassades de Carod.

País Valencià. Sangria que ens ha fet perdre el diputat per València i algun vot més a l’Estat. Avui la traïdora Isaura Navarro diu que la culpa és d’EUPV i que s’ho han de fer mirar. Doncs molt bé senyoreta, al País Valencià EUPV ha tingut un suport del 2,71% (3,13 a València), mentre que la teva aliança amb el referent de Convergència ha obtingut l’1,09% (1,33 a València). Si comptem que el Bloc va obtenir el 2004 l’1,53% (1,86 a València), com t’expliques tu els teus resultats? Amb quin suport volies ser candidata d’EUPV? Apunyales EUPV per ajuntar-te amb el Bloc i perdre vots, genial! Ah, molt bé també algun membre de la coalició formada per IU-ICV-EUiA que ha anat al País Valencià a reclamar el vot per a una candidatura diferent a la de la coalició. Mereixia la pena el ridícul?

Gràcies! 1 milió de gràcies! Gràcies a tanta gent que ens ha fet costat, tot i que aquest suport no s’hagi transformat en diputats. Gràcies a la militància, que és el millor de la nostra coalició. Gràcies als que no ens han abandonat a pesar de les dificultats. La nit electoral Gaspar deia que la nostra coalició té futur, que és possible i necessària una esquerra a l’esquerra del PSOE, que les idees de justícia social, igualtat, respecte al medi ambient, a les dones, als immigrants i als que menys tenen en general no estan passats de moda. Jo així ho crec i per això continuaré treballant. Sempre explico que vaig decidir passar a col·laborar activament amb IU l’any 2000 (encara vivia a Euskadi). Va ser després de la desfeta de les generals d’aquell any (vam passar de 21 a 8 diputats). Vaig considerar indignant i injust el resultat ja que vam ser els únics que vam lluitar a l’Espanya profunda contra Aznar. Ara, la injustícia és encara major... Ànims Joan i Gaspar, féu sentir la nostra veu a Madrid!!



Volia haver penjat aquest vídeo dissabte. L'atemptat d'Arrasate en va fer passar les ganes. Ara, el recupero per donar les gràcies a totes aquestes persones que, sense deixar-se seduir pel cavall guanyador, ens van mantenir el seu suport. Gràcies!

traducción al español

4 de febrer del 2008

Els "deu manaments laics" d'IU

Us presento, amb tota la satisfacció d'un ateu, anticlerical (i recentment apostata) convençut, els que Gaspar Llamazares ha anomenat "deu manaments laics d'IU".
Aquesta sèrie de mesures tenen com a objectiu aconseguir un veritable Estat aconfessional enfront del intent de l'Església catòlica de transformar els seus preceptes morals en lleis.
Després dels pactes i connivències del PSOE, i de personatges com a Paco Vázquez i PP Bono, amb l'església caòtica, ja anava sent hora que algú es presentés amb un programà clar sobre el que han de ser les relacions del poder civil i públic amb l'eclesial. Us deixo els "manaments".
Ah! Aquests, millor practicar-los que memoritzar-los...

1.- Denúncia i revisió dels acords "preconstitucionals" amb la Santa Seu.
2.- Sortida de la Religió de les escoles.
3.- Revisió de la política de concerts educatius.
4.- Autofinanciació de l'Església i la revisió dels "privilegis econòmics-fiscals".
5.- Derogació de la llei de Llibertat Religiosa i l'aprovació d'una nova llei de creences.
6.- Nou reglament laic del cerimonial de presa de possessió a les institucions públiques
7.- Llei de terminis de la interrupció voluntària de l'embaràs
8.- Llei de cures pal·liatives i "mort digna"
9.- Desenvolupament efectiu de la llei de Memòria Històrica i la retirada de "tota la simbología franquista de les esglésies",
10.- Reglamentació i l'obertura d'un registre de l'apostasia.

més informació: diari "Público"

traducción al español

21 de gener del 2008

IU-EUPV: Passem pàgina fent les coses ben fetes

Segurament ens trobàvem davant d’un dels processos d’elaboració de candidatures més positiu i serè en la història d’IU. Una excepció, però, va venir a enterbolir tota la bona feina feta per la resta de federacions: el ja conegut cas del País Valencià. 


Sobre aquest tema ja n’he escrit, encara que sigui tangencialment, en aquest bloc (1, 2 i 3). L’origen del conflicte es troba en la deslleialtat de dues diputades de les corts valencianes d’EUPV adscrites a un determinat corrent (EiP). Aquest corrent perseguia la transformació d’EUPV, i de retruc d’IU, en una organització amb una identitat diferent. Fins i tot van constituir-se en un nou partit (de moment dins d’EUPV) anomenat Iniciativa del Poble Valencià (IPV), tota una declaració de cap on volien portar EUPV.
Aquests companys, encapçalats per la diputada Isaura Navarro, tenien un punt a favor i un altre en contra. A favor, el suport de destacats dirigents d’IU i fins i tot, tal com s’ha demostrat, del seu coordinador Gaspar Llamazares. Aquest, reforçat pel bon resultat obtingut a les primàries d’IU, no va tenir miraments en donar suport a Navarro oposant-la al sector majoritari format per independents i, he aquí el problema, pel PCPV.
El punt en contra de Navarro i companyia era important: estaven en clara minoria dins d’EUPV.
La raó democràtica i legal estava del costat d’EUPV però tot i així Llamazares i algun dirigent més s’han entestat en donar suport aquesta minoria. Aquests pensaven que el Consell Polític Federal (CPF) d’IU, on venen tenint una clara majoria, el seguiria fins al final. I és aquí on tots plegats s’han equivocat. No era qüestió d’una guerra entre llamazaristes i PCE, era una qüestió de legalitat i sobirania d’EUPV.
Diumenge al CPF d’IU Llamazares es va veure obligat a pactar i acceptar les candidatures d’EUPV. S’havia quedat en minoria ja que molts dels seus partidaris no teníem pensat donar-li suport en aquest tema.
Al final, s’han aprovat les llistes de tot l’Estat (falta només Euskadi, pendent d’un hipotètic pacte amb Aralar) amb una amplíssima majoria (més del 90%). El País Valencià tindrà els candidats que va triar la seva militància i Gaspar s’haurà adonat (almenys això espero) que som molts els que donem suport al seu projecte d’obertura i modernització d’IU, però que no volem deixar de ser el que som per a convertir-nos en un altre cosa. Isaura i companyia, com ja pensàvem, un cop han vist que no podien canviar la identitat d’EUPV i d’IU, no accepten els resultats i diuen que es presentaran al marge d’IU. Com dic, era d’esperar.
Determinada premsa propera al PSOE explica el tema com a una victòria del PCE davant Llamazares (cosa absurda perquè la majoria d'EUPV va donar suport a Llamazares a les dues darreres Assemblees Federals). Parlo d’uns mitjans que habitualment fan campanya pel PSOE cridant el vot útil. Però a part d’explicacions oportunistes, la realitat és que al CPF d’IU es va escenificar la voluntat de respectar la sobirania d’EUPV, i perquè no dir-ho, també la d’IU. Vam guanyar els que no ens sentim part de cap trinxera i que només volem que IU i els seus col·ligats progressin electoralment. Diumenge va guanyar IU, i a partir d’ara hem de fer pinya per obtenir els millors resultats possibles.
 

19 de desembre del 2007

Gaspar també cau a la trinxera

IU va ser durant la legislatura 2000-2004 l’única organització a nivell estatal que va fer front a la majoria absolutista d’Aznar quan d’altres es dedicaven a signar lleis de partits i fer consensos. Durant aquesta legislatura ha impulsat les principals lleis de progrés social aprovades. Tota aquesta activitat ha passat pràcticament desapercebuda per a la premsa. Però com sempre aquesta setmana tornem a ocupar portades gràcies a qüestions internes.

Gaspar Llamazares ha rellevat de les seves funcions a la Presidència Executiva Federal (PEF) a tres membres destacats de línia oficial del PCE. Primer de tot diré que la decisió la veig natural. M’explico: estem parlant d’un òrgan executiu, no decisori, i en aquest cas crec normal que estigui format per persones amb clara voluntat d’executar amb lleialtat les decisions preses pels òrgans competents. I ja fa set anys que determinades persones es dediquen més a fer d’oposició interna que la feina encomanada. El que ja no puc entendre és el perquè d’aquest moment: a tres mesos de les electcions i amb una divisió ja existent entre una minoria cremada i dolorida per la recent derrota a les primàries, això no es més que afegir més llenya al foc i no crec que convingui.

Un tema diferent és el del País Valencià.
Ja n’he escrit des d’aquest bloc. No tinc totes les dades i segurament les versions deuen ser molt diferents depenent la banda de la que vinguin, però del que no tinc cap mena de dubte és que una decisió d’aquest calibre (fer canviar el resultat àmpliament majoritària d’una Assemblea imposant unes primàries) ha de tenir motivacions legals (estatutàries) molt fonamentades i potents. I jo, llegint la resolució de la PEF, no trobo aquestes motivacions enlloc. Les motivacions (mediar entre dues parts que no es posen d’acord a l’hora de fer una candidatura), si fossin realment aquestes, obligarien a intervenir a la direcció federal en la confecció de la majoria de candidatures d’IU. Aquest conflicte neix de la traïció d’un col·lectiu d’EUPV que ja ha creat el seu propi partit i ha anunciat que tiraran pel dret. Hagi o no acord ells es presentaran amb el Bloc (que te com a referent, recorde-m’ho, CiU). El PCE ha trobat al País Valencià un filó en la seva pesada i llarga batalla contra el coordinador d’IU, i Gaspar ha fet servir la dita “els enemics dels meus enemics són els meus amics”.
Vaig afiliar-me a EUiA en arribar a Catalunya. Aleshores a EUiA s’estava plantejant un referèndum per a col·ligar-se amb ICV. Des de llavors he apostat sempre per aquesta coalició, pensant que és un error que aquestes dues identitats de l’esquerra anessim per separat. Continuo pensant-ho, però el que no és acceptable és que una organització hagi de quedar subordinada a una altra, que és el que crec que es pretén al País Valencià.
Des del moment que estava clar que la traïció d’EiP portava inexorablement a la creació d’una altra organització (IPV) a imatge d’ICV, les primàries havien d’haver estat la solució inicial. Dubto que ara, al final de procés, siguin viables i justes. Les candidatures i les coalicions al territori han de ser fetes des del territori.

Vaig votar (i tornaria a fer-ho mil vegades) per Gaspar a les primàries. La principal raó, que el considero el millor candidat possible avui dia. Ell i els que li vam donar suport vam dir per activa i per passiva que a les primàries només triàvem un candidat i no un coordinador o una línia política. Ara crec que Gaspar està actuant com si la majoria (clara i indiscutible) que li va donar suport, l’hagués fet per imposar un canvi. Aquí s’equivoca, si es vol presentar per a dirigir IU ja li tocarà passar la revalida de la militància, però ha de tenir en compte que les majories poden canviar.

La direcció del PCE ja fa temps va cavar una trinxera des de la que dia sí, dia també ha estat disparant al coordinador i a una bona part d’IU. Ara Gaspar sembla ficar-se en una altra trinxera que li venen cavant algunes persones del seu entorn, persones que volen un canvi en la identitat d'IU. És el moment de mantenir el cap fred i treballar, com fem la majoria de militants, pel que interessa realment al ciutadà: és el moment dels que no volem ficar-nos en cap trinxera, dels que no entenem la tàctica suïcida del PCE però que tampoc volem ser ecosocialistes, dels que volem compartir coalició amb ICV i donem suport als companys d’EUPV, en definitiva, dels que prenem les decisions pensant només en si són encertades i no per anar contra ningú ni per estar a una trinxera. En fi, dels que pensem i actuem com la majoria de militants i simpatitzants d’EUiA i d’IU.

4 de desembre del 2007

A EUiA ens quedem sense primàries

Ja ho teníem tot preparat, i avui s’ha confirmat que ens quedem sense primàries a EUiA. Ramon Franquesa del PSUC-viu, que es presentava amb una candidatura anomenada “Democràcia Radical”, s’ha retirat. Així doncs, el company Joan Josep Nuet serà el primer candidat d’EUiA a la llista per Barcelona.
L’excusa argüida per aquesta candidatura és la intromissió d’ICV en les candidatures d’EUPV. Ja vaig escriure sobre aquesta qüestió i coincideixo que hi ha una intromissió inacceptable, però l’actuació de la direcció d’EUPV tampoc està afavorint el consens. Independentment del posicionament que pugui tenir cadascú sobre aquest tema que afecta als companys valencians, crec que l’excusa en sí és d’un contingut pobríssim.
Els companys del PSUC-viu van decidir presentar una candidatura alternativa a Nuet en un Consell Nacional justificant la decisió en base a una hipotètica potenciació del debat polític. L’excusa que han esgrimit per retirar-se que té a veure amb el debat polític?
Crec que un cop presentada la candidatura havien d’haver-la tirat endavant fins el final. L’experiència viscuda amb les primàries per triar el nº1 per Madrid va demostrar que el procés va sacsejar i revitalitzar IU. Va haver-hi un bon debat intern, i sobre tot se li va donar la veu a la militància que va parlar. Penso que va ser una fabulosa experiència de potenciació de la democràcia. I m’agradava l’idea d’importar el procés a EUiA.
Molt em temo que la veritable raó per retirar la candidatura té més a veure amb el resultat de les primàries a IU. Vista la claredat del resultat a algú li han tremolat les cames. Per a guanyar, el PSUC-viu necessitava que la militància d’EUiA doblés el resultat que li va atorgar en la IV Assemblea Nacional. I vist el panorama, amb moltes adhesions de la militància del PSUC-viu a Llamazares i Nuet, crec que algú ha pensat que era millor no remoure el tema ja que semblava més possible rebaixar a la meitat l’exigu 25% de la IV Assemblea que no pas augmentar suports. En tot cas el procés d’elaboració programàtica segur que donarà oportunitat per a debatre en profunditat.
A més, avui hem sabut que el secretari general dels comunistes andalusos, Felipe Alcaraz, no serà el candidat per un dels feus intocables del PCA, Sevilla. Al procés de consulta a la militància que s’ha fet a la província de Sevilla no ha arribat a assolir ni un 30% dels suports. Que n’és de bonica la democràcia!!!

15 de novembre del 2007

Enhorabona Gaspar, gràcies Marga

Ahir va acabar el procés d’elecció del candidat d’IU a les eleccions generals del més de març. El resultat va ser clar 62,52% - 37,48%, però el que m’agradaria destacar per sobre de tot és el rellançament que aquest procés ha suposat per IU i EUiA. Les nostres organitzacions s’han tensionat, però aquesta vegada en un sentit positiu. La mobilització ha estat intensa i la participació també. El cens d’IU és un dels deutes pendents que s’han de solucionar, IU no té 58.000 militants, almenys tal i com s’entenen a qualsevol organització (EUiA per exemple). Els 22.000 vots, descomptant els 4.300 que es van retornar suposen tot un èxit de participació.
Però l’èxit que han suposat aquestes primàries no hagués estat possible sense la presència dels que s’han demostrat com a dos bons candidats. Gaspar ha fet una bona campanya, explicant les raons per votar-li. Però sobre tot m’agradaria destacar la campanya lleial i positiva envers el conjunt d’IU que ha fet la Marga Sanz. Ha hagut competència entre candidats però no males arts i sobre tot li hem d’agrair aquesta actitud a la Marga Sanz. Ha demostrat ser una bona candidata, i espero i desitjo que algun dia pugui arribar a guanyar unes primàries: les de la secretaria general del PCE.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails