Sí, hem perdut. I avui ha tornat a sortir el sol i he anat a treballar...

Doncs sí, no hi ha dubte, nosaltres hem perdut. No serè dels que neguen l’evidència, però el que sí que voldria fer és algun comentari sobre coses que considero interessants/importants:

Hem perdut perquè no hem pogut, en aquest últim any, superar adversitats i errors propis. Per exemple: 1) Creure que ZP confiava en nosaltres i ERC per fer girar les coses a Espanya cap a l’esquerra. Com a tothom ens ha enganyat i no hem reaccionat fins que ja era massa tard (aquest error se l’apunto a Gaspar i el seu equip), per exemple votant a favor algun pressupost que no tocava. 2) La deslleialtat d’un sector d’IU envers la direcció. Direcció que no ha posat ordre a temps, i que quan ha volgut fer-ho ja tenia la precampanya a sobre. 3) Ja sabíem que se’ns venia a sobre el vot útil i no l’hem sabut combatre (més la direcció que no pas les bases). 4) Desgast del govern d’Entesa: Alguns dels nostres votants ens poden estar passant comptes per alguna conselleria que no acaben d’entendre. No vull dir que la gestió sigui realment dolenta, però la sensació negativa hi és i s’ha de capgirar. Dir que el problema no hi és i que tot és perfecte és negar la realitat.

El tsunami ens ha arrasat. La premsa pels seus interessos (l’empresa està matant el periodisme) ha fet d’altaveu mediàtic del bipartidisme presidencialista que s’està intentant imposar. Potser en lloc de fer propostes de manera assossegada haurem de despullar-nos (C’s) o insultar a tothom fent-nos amic d’en Losantos (Rosa Díez). Divendres quan vaig veure com notícia destacada a El País i Público que ANB d’Arrasate no condemnava l’atemptat i que governava gràcies al suport d’Ezker Batua vaig veure clar que el cercle es tancava. El PSOE, el grup Prisa i La Sexta ens havien donat el tir de gràcia.

Ens estan robant de manera descarada. 1 milió de vots, dels quals 650 mil han anat directament a les escombraries. Tornaré a fer l’estadística dels resultats amb un sistema proporcional pur i amb un sistema de circumscripció autonòmica. Però hi ha dos coses clares: 1) Nosaltres: 1 milió de vots / 2 diputats. CiU 800mil vots / 11 diputats. PNB 300mil vots / 6 diputats. 2) Tenim el 3,8% dels vots, sobre un Congrés de 350 diputats en correspondrien 13. Tornem a ser clarament els grans damnificats, juntament amb UPyD i com ja vaig avisar el seu dia, ara també ERC. Repeteixo, ens estan robant.

ICV-EUiA a Osona, i sobretot a Vic, creix. A Vic pugem del 4,01 a 6,03%, a Osona del 3,6 al 5%. 1082 persones ens han fet costat a Vic. Fins fa poc nosaltres només podíem somiar passar dels 1000 vots a les municipals. Ara, ho hem fet a les autonòmiques i a les generals. Sembla egoista dir-ho, i més en un panorama general de derrota, però alguna cosa bona estarem fent a Vic i a la comarca perquè la confiança de la gent en el nostre projecte es multipliqui elecció darrera elecció. Sobta comparar els nostres resultats amb els de companys d’altres poblacions als que, en eleccions generals, només podíem veure de lluny. Ara superem en percentatge: L’Hospitalet, Sta. Coloma de Gramanet, Girona, Granollers, Castelldefels, Sta. Perpètua, Badalona, Terrassa o Rubí (d’aquí havia estat alcaldessa la nº2 de la llista); i ens posem a l’alçada de Barcelona, Sabadell, Cornellà o El Prat. Tot un motiu de satisfacció per a nosaltres. De totes les maneres, hem de fer una profunda reflexió de perquè ens han arrasat els socialistes precisament on més havien putejat la població.

Gaspar Llamazares. És injust. Ha fet una bona tasca i la derrota se l’emportarà pel davant. No s’ho mereix. Ha tingut errors, i algun d’important, però és un polític honest i honrat. No ha pogut superar el poc carisma i la imatge de derrota que arrossegava des de feia 4 anys. Quan sento dir al meu voltant que tots els polítics són iguals i que tant és votar a un com a un altre en fa pena. Si tots el polítics són iguals és perquè volen comportar-se com li agrada a la gent, i punt. Polítics que expliquen les coses de manera tranquil·la, sense esveraments, sense insultar, sense donar l’espectacle, aquests, no venen. És l’exemple de Gaspar i d’en Joan Ridao. Per a mi, aquests són exemple de bons polítics. Però per al votant que tant es queixa dels polítics, no. Aquest votant s’estima més el fals somriure de ZP, els insults de Rajoy o les pallassades de Carod.

País Valencià. Sangria que ens ha fet perdre el diputat per València i algun vot més a l’Estat. Avui la traïdora Isaura Navarro diu que la culpa és d’EUPV i que s’ho han de fer mirar. Doncs molt bé senyoreta, al País Valencià EUPV ha tingut un suport del 2,71% (3,13 a València), mentre que la teva aliança amb el referent de Convergència ha obtingut l’1,09% (1,33 a València). Si comptem que el Bloc va obtenir el 2004 l’1,53% (1,86 a València), com t’expliques tu els teus resultats? Amb quin suport volies ser candidata d’EUPV? Apunyales EUPV per ajuntar-te amb el Bloc i perdre vots, genial! Ah, molt bé també algun membre de la coalició formada per IU-ICV-EUiA que ha anat al País Valencià a reclamar el vot per a una candidatura diferent a la de la coalició. Mereixia la pena el ridícul?

Gràcies! 1 milió de gràcies! Gràcies a tanta gent que ens ha fet costat, tot i que aquest suport no s’hagi transformat en diputats. Gràcies a la militància, que és el millor de la nostra coalició. Gràcies als que no ens han abandonat a pesar de les dificultats. La nit electoral Gaspar deia que la nostra coalició té futur, que és possible i necessària una esquerra a l’esquerra del PSOE, que les idees de justícia social, igualtat, respecte al medi ambient, a les dones, als immigrants i als que menys tenen en general no estan passats de moda. Jo així ho crec i per això continuaré treballant. Sempre explico que vaig decidir passar a col·laborar activament amb IU l’any 2000 (encara vivia a Euskadi). Va ser després de la desfeta de les generals d’aquell any (vam passar de 21 a 8 diputats). Vaig considerar indignant i injust el resultat ja que vam ser els únics que vam lluitar a l’Espanya profunda contra Aznar. Ara, la injustícia és encara major... Ànims Joan i Gaspar, féu sentir la nostra veu a Madrid!!



Volia haver penjat aquest vídeo dissabte. L'atemptat d'Arrasate en va fer passar les ganes. Ara, el recupero per donar les gràcies a totes aquestes persones que, sense deixar-se seduir pel cavall guanyador, ens van mantenir el seu suport. Gràcies!

traducción al español