Eleccions gallegues i basques

Euskadi


Les enquestes només són enquestes, marquen tendències, però no poden afinar amb total exactitud. Les tendències mostraven pujada clara i contundent de l'esquerra abertzale, les forquilles d'aquestes enquestes donaven un empat entre PNB i Bildu, però és clar, això passava si agafaves el resultat del PNB per la banda més baixa de la forquilla i el de Bildu per la part més alta.

La realitat és que el PNB (igual o més que CiU a Catalunya) està molt arrelat a la societat basca. Hauria d'estar molts anys a l'oposició per a trencar aquest arrelament. El PNB és un partit intel•ligent, sap perfectament que el victimisme beneficia Bildu, una força en ascens, i per això li ha deixat el govern de Guipúscoa, gairebé sencer, per a què també patís un cert desgast. A on Bildu governava, han baixat en vots.
El candidat del PNB era dolent (dels pitjors de la història diria), però el PNB és més que el seu candidat. Bildu ha volgut anar de massa moderada, amb una candidata fluixota, i tot i el creixement, ha punxat. El resultat de Guipúscoa n'és un gran exemple: a les municipals Bildu va passar pel damunt del PNB, ara el PNB li ha empatat.

El PSE no s'ha enfonsat a Euskadi, això és fals. Els 25 diputats eren una ficció producte de la tupinada de la il•legalització de l'esquerra abertzale. El PSE ha tornat als seus resultats habituals. Ara té 16 diputats, 3 més que en 2001 i 2 menys que en 2005.
El PP si que s'ha enfonsat. Només 10 diputats. En 2001 tenia 19 i en 2005 15.

Ezker Anitza no ha arribat. Li ha faltat molt poc (de fet, amb unes dècimes més en cada territori històric podia haver tingut 3 diputats), però no ha arribat. Sense diners (no tenia ni mailing electoral), sense el seu nom històric (segrestat per Madrazo i cia) i sense presència als mitjans (tot i tenir un parlamentari) ja que la presència la tenien el madracistes, no ha estat possible. Tot i així, jo veig el got mig ple. Tenim militància (els altres no), tenim amics (a l'estat i a Europa) i tenim vots. Ah, i sobre tot, hem netejat l'organització d'aquells que la venien a canvi de "situar" els seus amics als consells d'administració. El futur serà dur, però serà nostre.
Ezker Anitza ha obtingut el 2,69% dels vots. Els madracistes d'EB, amb els mitjans i els diners de la seva part, l'1,54%. UPyD, amb l'1,94%, ha obtingut 1 diputat, amb 5.400 vots a Àlaba (3,46%) ha tret el diputat. L'anormal legislació electoral basca, que atorga els mateixos diputats per territori independentment de la seva població, ha beneficiat als ultraespanyolistes.
No tots els polítics són iguals. Ho demostra Mikel Arana, coordinador d'Ezker Anitza que ha plegat per no complir els objectius. Ha hagut de lidiar amb unes condicions dificilíssimes, amb tot en contra, en una formació nova. Ell no és responsable de no haver entrat en el Parlament. Però plega. Decència.

Galiza

El PP resisteix. Resisteix, no avança. Tot i que passa de 38 a 41 diputats, el PP perd gairebé un 1% respecte a 2009, però la llei d'Hont amb la presència de 4 forces al Parlament gallec en lloc de 3 el fa avançar en escons.

Això, i que el PSOE s'enfonsa, aquí si. Però algú es podia estranyar? El tal Pachi (amb "ch") Vázquez devia ser molt bona persona, però com a candidat, uf! BNG també perd molt. Masses baralles internes i l'efecte "Beiras".

L'anomenada "Syriza Galega" o Alternativa Galega d'Esquerdas triomfa. Un exemple de com s'ha d'actuar. La formació més organitzada i nombrosa d'aquesta coalició, Esquerda Unida-IU, cedeix el lloc de cap de llista a un candidat molt ben valorat i de raça, en Xoxé Manuel Beiras. S'incorpora també a Equo. Una gran coalició que ha obtingut un 14% dels vots, xifra molt superior als resultats d'IU a Espanya, o de ICV-EUiA a Catalunya. Beiras ha tingut el protagonisme però els diputats de la coalició es repartiran de manera molt equitativa entre els seus membres... Unitat, generositat, programa. Un bon exemple.

Un motiu més d'orgull per estar on estic...!

Un motiu més d'orgull per estar on estic, militant i treballant, són aquests senyors. El companys que durant 8 anys han fet possible el miracle de milers i milers de bascos: joves, gent gran, persones en perill d'exclusió...

Milers de bascos que no s'han hagut d'hipotecar per imports astronòmics fins a la seva jubilació. La demostració que es pot transformar la realitat, que el que diem que farem, ho fem, i és possible. En plena bombolla immobiliària aquests senyors han salvat el futur de molts joves. Ara, en plena crisi, molts segur que ni se'n recorden...

Ara marxen. Aquesta setmana s'han acomiadat. Només se'n porten la satisfacció de la feina ben feta, i l'admiració dels seus companys d'arreu l'estat. Gràcies!

A les eleccions basques del març Ezker Batua va tenir el 3,51% dels vots i va passar de 3 a 1 diputats. Javier Madrazo va perdre la seva acta de diputat.

A les europees d'aquest mes EB va obtenir l'1'88% dels vots. 

En ambdues cites electorals, l'abstenció entre el jovent va ser elevadíssima...

Coherència: Julio Anguita, Javier Madrazo

La coherència ideològica és avui dia un valor que va a la baixa. Javier Madrazo sempre va ser coherent, va considerar que per desencallar el conflicte polític que viu Euskadi i per acabar amb la violència que exerceix ETA s'havia d'apostar pel diàleg i la democràcia. A la que ETA va declarar una treva va apostar per donar la paraula al poble. Així, EB va decidir entrar en el pacte de Lizarra, juntament amb els partits nacionalistes bascos. Van intentar fins l'últim moment que el PSE també entrés, però era el PSE de Redondo Terreros... Al pacte de Lizarra va entrar EB per decisió molt majoritària de la seva militància. També IU va donar suport a la decisió i Julio Anguita, aleshores coordinador general, va rebre moltes crítiques per defensar aquesta decisió. Les úniques discrepàncies van arribar quan ETA va declarar la fi de la treva i EB no va trencar el pacte. A la que ETA va cometre el primer atemptat, i l'esquerra abertzale no es va desmarcar, EB va abandonar el pacte de Lizarra.
Mai li van perdonar a Madrazo la foto del pacte de Lizarra. Era la nota discordant. El que Aznar, Mayor Oreja i Redondo Terreros denunciaven com a confabulació nacionalista, tenia dins un partit no-nacionalista. Imperdonable! Van començar atacs furibunds contra Javi. Fins i tot, durant la campanya electoral de l'any 2001, en un acte conjunt de PP i PSE al kursaal de Donosti, amb Savater de padrí de cerimònies, en un vídeo se'l va comparar amb els nazis.
També va fer molt mal la seva coherència d'esquerres. Durant els 12 anys de govern PNB-PSE les polítiques d'habitatge consistien en adjudicacions de pisos a dit per part dels socialistes. En sanitat passaven els exàmens d'oposicions als seus afiliats (cas jutjat i condemnat per la justícia). Va arribar Madrazo i va donar la volta, com a un mitjó, a aquestes polítiques, demostrant que es pot governar aplicant un programa d'esquerres.

Ara, per fi s'han cobrat la peça. Javi Madrazo no serà diputat i EB sortirà del govern. No diré que Javi no va cometre errors, segur que si. Però el que és ben segur és que aquests errors no van ser comesos de manera conscient. És, a més d'una persona honesta, una persona bona. Amb tot el que l'ha caigut a sobre, mai han sortit de la seva boca paraules insultants dirigides a ningú.
Avui un centenar de persones signen una carta de recolzament a la persona de Javier Madrazo. Gent del món de la cultura, justícia i companys d'esquerres. Molts mitjans es fan ressò que entre aquestes signatures figuri la de Julio Anguita. Julio sempre ha donat suport a EB en totes les campanyes electorals, tot i les legítimes diferències sobre IU a nivell federal, Julio sempre ha donat la cara i ha ajudat EB.
També va haver-hi un dia en que Julio va ser assetjat pels mitjans de comunicació estatals i per sectors interns d'IU. Era l'època de la, tan famosa com a falsa, "pinza". Quan més cridaven des del interior d'IU determinats sectors, 11 coordinadors territorials d'IU, van donar suport a un document redactat per Manolo Moreneo que deia coses com: «Con los anuncios reiterados por parte de una determinada organización [PDNI] de abandonar IU si esta no cambia de proyecto político y de coordinador o los llamamientos realizados por algún dirigente [Rafael Ribó] a la insurrección de supuestas élites, se pretende descalificar a priori la preparación y los resultados de la Asamblea, lo que supone una presión inaceptable para los hombres y mujeres de IU y la ruptura con las reglas más elementales de una organización democrática»
Entre els 11 coordinadors signants del document es trobava Javi. Era l'any 1997.

Avui, que les coses pinten bastos, Julio torna a fer un exercici immens de coherència i generositat, i signa la carta de suport a Javi Madrazo. No li nega, com ningú, errors, simplement se li reconeix haver estat una persona coherent en la defensa de polítiques d'esquerres, una persona castigada i assetjada pels mitjans estatals i que mai es va girar. Avui, molts dels que des de dins de casa nostra es van afegir al pim-pam-pum contra Javi deuen estar despistats. Jo no, Julio pot haver comès també errors, però el que ningú li podrà negar mai és la coherència i la lleialtat.

Aquí podeu trobar la carta de suport a Javier Madrazo. La carta em sembla meravellosa i fa justícia a una gran persona. No cal dir que la subscric fil per randa.

Entre els firmants d'aquesta carta es troben: Antonio Álvarez Solís, Julio Anguita, Mikel Arana, Bernardo Atxaga, Nestor Basterretxea, Garbiñe Biurrun, Pilar del Río, Alfonso Dubois, Julio Flor, Luis García Montero, Amaia Goikoetxea, Periko Ibarra, Carlos Jiménez Villarejo, Kepa Junkera, Antton Karrera, Serafín Llamas, Gaspar Llamazares, Paul Nicholson o Lolo Rico.

Resultats de les eleccions a Euskadi

Faré la meva particular anàlisi dels resultats electorals a Euskadi des d'una doble vessant, la general, i la particular de cada força política.

A nivell general, la sensació que tinc és de trampa, trampa orquestrada des de Ferraz per guanyar unes eleccions que de cap altra manera haguessin guanyat. Il·legalitzar el10% de l'electorat et dóna una certa avantatge... El que ahir era legal (s'havia de negociar amb ETA, amb una força legal que representés políticament l'esquerra abertzale) ara ja no l'és. Ni llistes negres, ni blanques, ni res. Gent que no està condemnada, ni té cap causa pendent amb la justícia, no es pot presentar perquè algú sospita que simpatitza amb l'esquerra abertzale. Insisteixo, parlem de gent amb els seus drets polítics teòricament intactes.

Però és que ni així poden guanyar, perquè no han guanyat. Les auto-anomenades forces constitucionalistes (jo m'estimo més dir-les nacionalistes espanyoles) han obtingut 482.839 vots, la resta (nacionalistes bascos i Ezker Batua) 532.725. 50 mil vots menys. Han guanyat perquè una llei electoral, encara més injusta que l'estatal, els beneficia. Amb un repartiment proporcional dels escons, en base a la població, haurien perdut (i EB tindria garantits com a mínim 2 diputats). La por a que Àlaba es convertís en una nova Navarra continua donant rèdits.

Amb els 100 mil vots nuls de l'esquerra abertzale (molts vots més si haguessin pogut dipositar vots vàlids) els 'constitucionalistes' haurien obtingut el 43% dels vots, o sigui, més o menys com sempre.

A nivell particular i comentant els resultats dels partits:

PNB: Els nacionalistes espanyols no ho entenen. El PNB és més que un simple partit de dretes a l’ús. Es capaç de conjugar un cert conservadorisme tradicionalista amb polítiques socials realment avançades, el soberanisme amb el pragmatisme. El PNB està molt arrelat des de fa dècades a la societat basca. Ha superat escissions i crisis passades i presents, i continua guanyant a pesar de les campanyes que es fan, en la seva contra, des d'els mitjans i el poder central. Si haguessin mantingut la coalició amb EA haguessin tornat a arrasar obtenint, fins i tot millors resultats que l'any 2001.

PSE: Imatge, imatge i diners. Molta gent a Euskadi al·lucina amb López, diuen que és sens dubte el candidat més fluix presentat pel PSE. Diners i campanya a l'estil ZP. Van reconèixer que el seu objectiu era erosionar EB, i no han desistit fin el final. Ara tindran un problema. Sempre han criticat el frentisme dels que tenien el 55% dels vots, i ara volen governar en un front espanyolista amb el 43% de suport ciutadà.

PP: A Euskadi, com a Catalunya, les enquestes sempre li auguren pitjors resultats dels que tindrà. Aquesta vegada, amb corrupció, divisió interna, un candidat nou i no tan radical, UPyD... tornen a parar el dur cop que s’anunciava. No ens enganyem, la dreta extrema del PP té, a la societat basca i catalana, una base sòlida que mai els falla. És patètic, però provoca una certa enveja. Tant de bo nosaltres tinguéssim un % tan important de votants fidelitzats al màxim.

D3M: Quarta força a Euskadi, tot i saber els seus votants que anar a votar no tenia utilitat pràctica. Les il·legalitzacions han cohesionat un món en dispersió. Aquests també mantenen encara una bona base electoral, però ull, Aralar comença a erosionar el seu vot. No voler desmarcar-se clarament de la violència els pot portar a la seva auto immolació.

Aralar: Pugen gràcies al vot més pragmàtic d’una part de l’esquerra abertzale i cert vot descontent d’EB i EA. Les persones que més els han tractat diuen que tenen veritable obsessió per situar-se a les institucions. Segurament ens han pres vots perquè donen una imatge d’independència del poder, però governen a més institucions que nosaltres! Es saben vendre molt bé, però els hi falta més implicació social, més gent i ganes de trepitjar carrer. Si arriben a aconseguir-ho, i el món Batasuna no s’espavila, poden acabar menjant-se’ls

EA: La major cagada electoral de tots els partits. Van decidir trencar una coalició que els hi donava una representació molt superior a la real, sense saber-se ben bé per què. A més, l’han fet quan Aralar venia empenyent amb molta força. Els vots dels llocs on no han obtingut representació, més les restes del PNB, els haguessin donat uns resultats espectaculars. Ara es queden entre el PNB i Aralar. Ho tenen molt negre

EB: Tot i l’enorme injustícia, el seu resultat ens ha de servir a tots plegats per aprendre. En la societat actual ja no s’hi val amb una bona gestió, amb un bon programa i amb honradesa. Tampoc es decisiva la gran implicació amb les entitats socials. En la societat actual una massa immensa de ciutadans no participen en la societat civil organitzada, només miren la TV. Hem de trobar la manera d’arribar a ells, i no podem confiar en els mitjans de comunicació tradicionals. També és urgent mirar la manera d’arribar al jovent, que a nosaltres ens proporciona molts vots, i que és una de les bosses d’abstencionisme més importants. L'escisió d'Oskar Matute i els seus també ha fet molt mal. Tot i reconèixer la vàlua de Javi Madrazo, vital per situar EB en les molt bones quotes de votants que ha tingut, s’ha d’analitzar si la seva imatge de govern ens ha ajudat a mobilitzar el vot jove i rebel. Per a mi era un gran candidat, però jo analitzo continguts i proposta d’una manera molt polititzada. El que parlo és d’aquella gent, potencial votant, gairebé tan condicionada per la proposta concreta com per la imatge que els arriba pels mitjans. Madrazo era poder, un poder exercit durant anys amb grans resultats per les polítiques d’esquerres, però poder a la fi, i aquesta és la imatge que tenien molts ciutadans. De la injustícia d’aquests resultats n’hem d’aprendre tots. Només una bona gestió, impecable des del punt de vist de l’esquerra, i honrada no és suficient. El gran repte és com arribar a la societat d’esquerres, que existeix, avui molt desorganitzada.

UPyD: Són Rosa Díez i poca cosa més. Jo no crec que tinguin molt recorregut, tot i els darrers bons resultats que han obtingut. Tenen tics de forces d’extrema dreta (populisme desmesurat, personalisme en el lideratge, demagògia...). I s’aprofiten de la guerra dels mitjans aznaristes (Mundo, COPE...) contra el PP de Rajoy, ja que aquests mitjans s’han bolcat amb ells, donant-les una repercussió mediàtica molt superior a la seva implantació real. Quan el focus dels mitjans es desviï cap a un altre lloc, i quan comencin les disputes personalistes (que serà quan algun dels càrrecs que comencen a tenir tingui més projecció pública i vulgui poder intern) acabaran a garrotades. Al temps...

• cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Dissabte per Bilbo
• cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Diumenge d'apoderat a Barakaldo

M'han agradat molt aquestes anàlisis de les eleccions basques:

• D'un dels artífexs de la magnífica política d'habitatge a Euskadi, Fernando Martínez Hinojal, l'entrada al seu bloc, Arkimia, que porta per títol: Aciertos y errores, justicia y realidad
• Del regigor d'EB a Irun, Manu Millán, al seu bloc Irun Berdea: Valorar el resultado electoral
• En un altre sentit, el comentari de J.G. Centeno al seu bloc, Acero Bolchevique: Aquellas pinzas y aquestos pactos

Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Diumenge d'apoderat a Barakaldo

Tot i el cansament acumulat vaig dormir malament, així que vaig ser puntual a l'hora de l'esmorzar. A 2/4 de 9 havíem de sortir cap a Barakaldo les dotze persones que anàvem de reforç a la segona població de Biscaia. Allà ens esperaria la Rosa, d'EB, que és d'aquesta localitat.
Vam fer el viatge fins allà en metro juntament amb els companys de Sestao, ja que totes dues són poblacions de la marge esquerra del Nervión i comparteixen línia de metro.
A les 10h havíem quedat amb la Rosa. Ja de dret vam anar a la seu local d'EB per a repartir-nos els col·legis. Finalment em van assignar un col·legi gros una mica més amunt del local d'EB, fent parella amb la mateixa Rosa.
Ja ens havia avisat la Rosa a l'hotel que les millors complicitats que trobaríem amb la resta d'apoderats, serien amb la gent del PNB. I no va fallar. Només arribar al col·legi un nano del PNB, amb qui vaig acabar fent molt bones 'migues', ens va dir que a una taula no hi havien butlletes nostres (ni a la taula, ni a la cabina) i que ell va agafar unes miques d'una altra taula i n'hi va posar. Vam anar cap allà amb el representant de la Junta electoral i vam comprovar que no és que ens les haguessin tretes, sinó que havien estat substituïdes per més butlletes del PSE. Els apoderats socialistes van mirar cap a una altra banda.
En aquest col·legi, Rontegi, només hi havia apoderats de PNB, PSE i PP. Amb els de PSE la relació va ser nul·la, molt prepotents i xulos. Val a dir que vaig tenir millor relació amb un apoderat del PP fill de Barakaldo. Amb els nanos, tots d'uns vint i pocs anys, del PNB la relació va ser molt bona. Ens vam repartir les taules per tenir-les totes controlades i ens vam passar les actes, control de butlletes, etc. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran quantitat de viatges que feien determinades persones portant avis amb dificultat de mobilitat a votar. Aquí si que les persones que anaven fent aquests viatges mostraven una relació molt afable amb els apoderats del PSE. Va ser la tònica general del dia, molt vot de gent gran i molt poc del jovent. Em va preocupar, tot i que ja em van dir que Barakaldo és una població amb molta gent gran.
La Rosa em va explicar la campanya d'EB. Molt arrelada al carrer i participativa amb les entitats i associacions. També vam parlar de la bona relació actual del sector EPK, àmpliament (90%) majoritari a l'assemblea de Barakaldo (de fet la portaveu municipal és l'Amaia Martínez, que va disputar la coordinació a Madrazo l'any 2004) i el sector majoritari de Madrazo. Es veu que la 'traïció Matute' els ha unit una mica més.
Al matí només vaig abandonar el col·legi per fer una canya amb l'home i el nen de la Rosa, que té l'edat del meu fill petit, Hegoi. Dura vida la del polític en la seva relació familiar...

Vam quedar tota la colla per dinar plegats. Els amics d'EB ens van portar a un 'xinès' d'unes amistats seves. Allà vaig poder parlar amb d'altres membres de l'assemblea local. Gent molt afable i senzilla amb qui vam poder parlar i riure. La Rosa, que havia anat a dinar amb la seva família, em va trucar per dir-me que no m'acompanyaria a la tarda. Ja m'havia comentat que els havien passat una projecció bastant fiable que deia que teníem en risc el diputat de Biscaia per només uns 300 vots. Com que ella s'encarregava de tema de censos va ser cridada per anar a fer trucades i recordar a la gent propera la necessitat d'anar a votar. Va marxar molt preocupada, ja no la tornaria a veure. Qui la va veure a la nit va dir que estava molt fotuda.
La gent de l'Assemblea de Barakaldo també estava preocupada. Tot i així, em vaig portar una fenomenal sensació d'aquesta assemblea. Com deia abans, vaig veure aquesta gent (majoritària de l'EPK) molt implicada amb el projecte. Per cert, algú dels de Sestao no va ser tractat de manera similar per algun membre (cas puntual) de l'assemblea sestaotarra, que precisament no era de l'EPK. No m'estenc més en aquest tema perquè va ser molt puntual i crec que el comentari fet sobre l'esquerra transformadora a Catalunya, era l'opinió d'una ínfima minoria. Els de Getxo, Tràpaga, etc van tornar tan contents com nosaltres amb els de Barakaldo.

A la tarda nervis. Vam acabar de parlar de com organitzar-nos amb els companys del PNB, contant que jo m'havia quedat sol, i a les 20h vaig entrar al recompte. Cagum l'orda, mai havia comptat tants vots socialistes. Un company del sindicat ELA que feia de representant de la junta (clar simpatitzant d'Aralar) i amb que vaig establir també molt bona relació em va passar l'enquesta d'ETB. Manteníem els 3 diputats i els partits nacionalistes espanyols no sumaven 38. Vaig respirar, però per poca estona.
Una parell de taules es van endarrerir una mica i vaig haver d'esperar. Els companys d'EB ens havien recalcat la necessitat de tenir totes les actes. A 1/4 de 10 vaig marxar cap al local de Barakaldo. Ja vèiem que el de Biscaia ballava amb una diferència de 100-200 vots. En arribar vam veure que el d'Alaba també i per la mateixa diferència. Com són els coses, tant els companys d'EB com nosaltres teníem clar que si la cosa ballava de 100-200 vots en cada territori històric acabaríem perdent tots dos diputats. La sort mai ha estat del nostre costat. En marxar del local de Barakaldo encara conservàvem el diputat de Biscaia.
En teoria de Barakaldo anàvem a Bilbo a l'hotel on estaven concentrats els companys d'EB. En la pràctica, com que ens vam endarrerir, ja ens van dir que anéssim directament al nostre hotel per marxar cap a Catalunya. En aquells moments semblava definitiu que el diputat de Biscaia també queia. Amb un cens de 620.000 votants, 108 vots ens han separat del diputat.

la 'Brigada Barakaldo d'EUiA' amb companys de l'assemblea local

Vaig marxar de Bilbo trist. No tant pels resultats, que també, sinó per no poder pair la derrota amb els amics bascos, als que vam deixar bastant fotuts. Vuit anys de polítiques socials molt progressistes que aniran enrere. Vuit anys sent exemple en matèria d'habitatge, serveis socials i immigració, i no l'hem pogut capitalitzar. Tot això serà substituït per la corrupció espanyolista. I no només del PP. No fa tant, els socialistes passaven els exàmens d'oposicions públiques als seus afiliats (cas Osakidetza). I jo, crec que objectivament tot plegat ha estat molt injust. La bona acció de govern no dóna rèdits i la corrupció no passa factura (mirem Galícia). En fi, anava a dir que és el que el poble ha volgut, però no és del tot així. Sense la col·laboració política-judicial i les il·legalitzacions per interessos electorals això no hagués passat.
A 2/4 de 7 arribàvem a Barcelona. Els resultats electorals van ser negatius, però queda el meravellós record de l'experiència viscuda amb els amics i companys d'EUiA i EB. Amb gent així cap sacrifici és en va, i cap disgust pot durar gaire.

• Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Dissabte per Bilbo

Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Dissabte per Bilbo

Tal i com anunciava en un post anterior, aquest cap de setmana he estat amb una cinquantena de companys d'EUiA a Euskadi per fer d'apoderat electoral d'Ezker Batua.
És aquest el primer post d'una sèrie de 3. Als dos primers parlaré de la meva experiència a Biscaia. Posteriorment faré un darrer en que analitzaré, des de la meva perspectiva, el que han sigut els resultats electorals a Euskadi.

els més matiners esperant el bus a la seu d'EUiA

Dissabte, vam quedar els tres osonencs, en Mateo, 'la Guada' i jo, a ¾ de 7 per baixar a Barcelona. Ens havien insistit molt en la puntualitat, que tan poc habitual sol ser entre nosaltres, ja que el bus sortiria a les 8h. Poc abans de ¾ de 8 ja hi érem, o sigui que vam poder fer un cafè amb d'altres companys. Finalment, sortíem a 2/4 de 9 cap a Euskadi. Àmplia representació del Vallès Oriental, l'Hospitalet i joves.
Durant el viatge l'ambient molt bo. Sort que va ser amè, perquè va durar gairebé 9h, entre parades vàries...

Arribàvem just passades les 17h a Bilbo. Entre els brigadistes catalans moltes ganes de sortir ja de 'potes' i 'pintxos'. Però encara vam haver d'esperar a que la Rosa, d'EB, ens donés instruccions de com ens organitzaríem i pel transcurs de la jornada electoral (com tractar possibles conflictes amb gent de D3M, etc...). El Mateo i la 'Guada' anirien a Sestao, jo a Barakaldo amb gent bàsicament de l'Hospitalet. Un cop rebudes les instruccions, vam quedar els tres osonencs per sortir plegats a donar un volt i sopar, allà cap a 2/4 de 9 del vespre. Així que vaig tenir temps per veure gairebé íntegre el partit de la Real (un altre desastre més). També vaig poder parlar amb el meu amic 'Rulo' que viu a Bilbo amb la seva família, vam quedar per després de sopar.

La idea del sopar ja la teníem ben clara, 'potes' i 'pintxos' per a després entaular-nos. Al casc antic ambient, però no tant com a Donosti.
Després dels pintxos, un lleuger sopar a base de calamars en la seva tinta, 'cocido', bacallà al pil-pil i morros. Tot regat amb txakoli. Vam sortir i ja vam tornar cap a l'hotel, que també era cèntric. Allà havíem quedat amb en 'Rulo' i tots quatre vam fer una copeta i la xerrada corresponent.
Com que l'endemà s'havia de matinar i ja era gairebé la 1, en Mateo i la 'Guada' es van retirar. Feia temps que no em trobava amb en 'Rulo', així que nosaltres vam sortir a fer una altra copa ràpida. En ficava al llit passades les 3 de la matinada, i a 2/4 de 8 havia quedat per esmorzar...

Gallecs, bascos: No feu cas de les serps!

En aquests moments dec estar ja a Bilbao en espera de col·laborar demà com apoderat d'Ezker Batua en les eleccions basques. Com que per bascos i gallecs és jornada de reflexió, no he pogut resistir-me a la temptació de deixar programat aquest post, més que res per ajudar-los a reflexionar.
He trobat, gràcies al facebook de l'Hugo Martínez Abarca, el vídeo d'aquesta incommensurable cançó de Javier Krahe que va ser inclosa en el disc de Joaquín Sabina, ...Y Viceversa.
Sembla mentida que després de cantar aquesta cançó, Sabina es passés també al bàndol dels de la cella. Amics gallecs, compatriotes bascos, penseu que la "llengua de la serp" us voldrà embolicar, però que les propostes d'esquerres les trobareu a Esquerda Unida i Ezker Batua. VOTEU SENSE POR!



TVE va gravar aquest concert, però a la que va començar a sonar aquesta cançó (Cuervo ingenuo), van aturar la gravació en un clar acte de censura. Al disc, però, si la podeu trobar. Van intentar enviar Krahe a l'ostracisme, però una bona colla de seguidors fidels l'han mantingut en "candelero" fins a data d'avui, quan amb 65 anys encara continua emocionant i fent riure amb lletres magnífiques com aquesta.
Krahe continua sent dels que encara no ha fet el gest de la cella amb el dit...

Me'n vaig d'apoderat a Euskadi

Doncs si, demà dissabte, al matí, marxo a Euskadi amb prop de mig centenar de companys d'EUiA. Anem com a brigadistes a col·laborar amb els nostres companys d'Ezker Batua a la jornada electoral de diumenge.
Ja a les darreres conteses electorals a Euskadi, EUiA ha col·laborat solidàriament enviant militants per ajudar EB a la campanya i a la jornada electoral. D'Osona anirem tres persones.
La previsió és marxar dissabte al matí des de la seu nacional d'EUiA i tornar diumenge a la nit, un cop s'hagi acabat el recompte (imagino que sortirem allà cap a les 24h). La zona on anirem serà bàsicament la de Bilbao, d'altres anys s'havia anat també a Guipúscoa. Així que bé, diumenge tocarà fer d'apoderat. Espero poder comptar molts vots d'EB i després poder-ho celebrar amb els nostres companys bascos.
Podreu anar seguint tot plegat des del meu twitter i també des del facebook.

Els blocaires tindran el seu espai a la IX Assemblea

Els propers 15 i 16 de novembre IU celebrarà a l'Auditori Pilar Bardem de la ciutat madrilenya de Rivas Vaciamadrid la seva IX Assemblea Federal. Una assemblea que segons sembla pot ser decisiva per a l'organització referent de l'esquerra transformadora a l'estat espanyol. Tanta importància té l'esdeveniment que els que volen refondre el capitalisme, perquè continuï sent el mateix que és, ens han contraprogamat.

El cas és que a petició dels blocaires agrupats al voltant d'IU, EUiA i EBB, a la IX Assemblea hi haurà un espai habilitat amb wi-fi per a què els blocaires que així ho desitgin puguin actualitzar els seus blocs i escriure sobre l'esdeveniment.
Els blocaires d'I love IU hem decidit per consens (aviem si prenen bona nota els dirigents) cedir invitacions per a que persones alienes a IU o la seva blocosfera també puguin assistir-hi.
En un principi ens han deixat 70 places, de les quals hem reservat 5 per la xarxa blocaire "las ideas", 5 més per als blocaires de "red progresista" i 5 per a persones "no adscrites" a cap xarxa.
De totes les maneres, com que es preveu complicat que puguin assistir 55 blocaires d'I love IU (alguns ja seran delegats) es poden ampliar les places per a convidats.

Per a inscriure's s'han d'enviar aquestes dades a l'adreça de correu: bloguerosiu@gmail.com

Nom i cognoms
e-mail
telèfon contacte
nom del bloc

Les places es reservaran per estricte ordre d'arribada. Es podran enviar sol·licituds fins a inicis de novembre (la data concreta encara no està determinada)

Animeu-vos. L'experiència por resultar més que interessant!

El Parlament basc s'equivoca: a Espanya NO es tortura

Demà farà una setmana del brutal assassinat a mans d'ETA del guàrdia civil Juan Manuel Piñuel Villalón. El Parlament i el govern basc van condemnar enèrgicament aquest atemptat i han organitzat homenatges a les víctimes de tots els terrorismes (ETA, GAL, BVE...).

Demà també es compliran 5 dies d'una iniciativa d'Aralar, aprovada pel Parlament basc, que denuncia l'històric ampar del(s) govern(s) espanyol(s) a la pràctica de la tortura. Van votar l'iniciativa els mateixos que van condemnar l'atemptat, excepte PP, PSOE i EHAK (per diferents causes). Al tripartit basc (PNB, EA i EB) i a Aralar l'han caigut bastonades de tots els colors i de tots els llocs possibles. Ja se sap, condemnen la violència amb la boca petita i denuncien les tortures amb la boca grossa.

Avui un fabulós post escrit des del sud de l'Ebre, es a dir el regne d'Espanya, tracta aquesta qüestió d'una manera clara, valenta i desacomplexada. Jo realment puc afegir molt poca cosa més. Només que m'alegro, i molt, poder sentir aquestes coses fora d'Euskadi i Catalunya.
Com no, el creador d'aquest post és un dels millors blocaires de l'esquerra transformadora espanyola, l'Hugo Martínez Abarca. Si us plau, no deixeu de llegir-vos-el, és excepcional.

Ah! i com a mostra que les tortures són totes mentida, i que només pretenen desprestigiar els governs de torn, us deixo la foto que l'he "agafat prestada" a l'Hugo.

A l'esquerra un malparit iraquià intentant desprestigiar el govern nord-americà

A la dreta un basc de merda intentant desprestigiar el govern espanyol

traducción al español

Vomitiva justícia espanyola

Desprès d’un dimarts bastant carregat: sortir de treballar, esport, participació en el programa del 9TV Angle Obert i reunió amb els blocaires osonencs; el dimecres em va passar factura i un refredat que arrossegava feia temps em va portar al llit en sortir de la feina. Així que paradoxalment vaig passar el dia del treball estirat al llit (no se si això es pot reconèixer com a una mena de celebració).
Durant aquests dies van passar coses, i alguna d’important. Però les que més em van fer empipar (i potser pujar la febre) van ser algunes sentències judicials que demostren que durant la transició va quedar molta merda amagada sota les catifes.

A Arrasate va començar el ridícul de les mocions ètiques (té nassos el terme que han anat a triar aquests pocavergonyes). La premsa al servei de la dreta PPera i dels social-liberals va carregar sense pietat contra els nostres companys bascos d’EB. A darrera va venir Hernani i aquí van comprovar que a un país on fins a 7 o 8 organitzacions tenen representació municipal no es poden presentar mocions per a repartir-se el poder entre dos partits. Ni programa, ni diàleg, ni res, només xantatge emocional al caliu d’una mort. Molt ètic, molt ètic no ho sembla...
Però qui s’hagués pensat que el nacionalisme espanyol es quedaria quiet anava ben errat. Tenien un pla B, el jutge campeador. Si per les bones (per dir-ho d’alguna manera) no podien... per les dolentes i a la garjola!
Ja dubto si és incompetència o mala baba a l’hora de voler resoldre el conflicte basc. Mentre que alguns intenten demostrar que la via política és l’única útil i possible, altres s’encarreguen de llençar per terra aquesta feina. Primer t’il·legalitzen, després et deixen ser legal, guanyes democràticament (les eleccions i les mocions que et presenten), i quan no et poden fer fora amb la seva democràcia, t’envien a la presó. És aquest l’exemple de participació i integració en les regles democràtiques de l’esquerra abertzale?
Del jutge-polític Garzón poques coses a dir. Vaig llegir el seu llibre biogràfic, el hombre que veía amanecer, que demostra la manera que té d’instrumentar els sumaris: ell té una evidència i desprès busca les proves per a demostrar aquesta evidència, tot un desgavell processal. La pràctica també ha demostrat com extreu les confessions: a la presó fins que el reu s’estovi una mica. Aquest tipus és un indecent.
Una vegada més s’ha demostrat que els nostres companys d’EB han ocupat la centralitat en el conflicte basc. No actuen per oportunisme (com el PNB), ni per electoralisme (PSOE), ni per nacionalisme (PP). No es deixen acollonir ni per PRISA, ni Pedrojotes, ni Llamazares de pacotilla. I al final es demostra que el vot donat en consciència acaba sent el bo (ara el PNB que volia el poder aliant-se amb el PSOE critica al jutge campeador!). És un orgull compartir espai amb aquesta gent. Enhorabona Ezker Batua!

L’altra sentència que s’ha conegut aquests dies treu a la llum l’Espanya més casposa i fastigosa. El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha anul·lat en aquest territori els continguts de l’assignatura d’educació per a la ciutadania referits a: ideologia de gènere, homosexualitat i opcions vitals. Diu aquest Tribunal que suposa una invasió en l’ètica, dret i moral. Conèixer i respectar els drets de gays i dones atenta contra el dret i la moral, vaja.
I resulta que amb els diners de tothom hem de finançar algunes escoles (privades concertades) que adoctrinen en una religió castradora de la llibertat humana. No podem pretendre que la dreta política i judicial espanyola respecti la diversitat, però el que sí que hauríem d’exigir les persones d’esquerres al PSOE és definició. O estan amb aquests casposos o fan alguna cosa. Coses com eliminar els concerts amb les escoles religioses, eliminar l’assignatura de religió de les escoles finançades amb diners públics i sobre tot, trencar el concordat amb el Vaticà. Però mentre es continuïn emportant el vot útil d’esquerres el tema anirà per llarg...

traducción al español

• Una imatge de la mani d'avui a Arrasate. Sembla que caldran moltes presons noves.
  
• A la mani van assistir ex-dirigents d'HB com Xabier Zubizarreta (ex-alcalde d'Arrasate -també en coalició amb EB-), Itziar Aizpurua o Tasio Erkizia.
  
• Tots aquests històrics s'havien desmarcat de la nova Batasuna per disconformitat amb la línia marcada i a l'activitat d'ETA. El que ETA separa, Garzón ho reuneix...
  

De tripartits i mocions. D’Ezker Batua, EUiA i IU. Del futur optimista i del passat en putrefacció

Avui el coordinador en funcions d’IU, Gaspar Llamazares, fa unes declaracions [veure] en que afirma que els regidors d’Ezker Batua estan fora de la formació després d’abstenir-se (2) i votar en contra (1) la moció de PNB-PSOE a Arrasate. Llamazares hauria de plegar ja, sense perdre ni un minut. A IU no li convé un coordinador en funcions i diputat que dia a dia demostra que ha perdut el cap. Llamazares és avui exemple del passat recent d’IU, un passat en putrefacció que molts volem deixar enrere.

Es pot discutir el posicionament dels companyes d’Arrasate, però el que no es pot fer és dir imbecil·litats. Gaspi diu que fa fora els regidors d’EB. Dir això és com si jo dic que faig fora en Carretero d’ERC. Perquè Gaspi ja hauria de saber que EB, al igual que EUiA, som organitzacions independents d’IU i per tant organitzativament sobiranes. Però és que a més, a més, un dels regidors d’Arrasate (el que va votar en contra) ni tant sols és d’EB sinó que milita a Zutik, organització escindida de l’esquerra abertzale que condemna la violència i que va anar en coalició amb EB a Arrasate. Com dic, aquestes coses només les pot dir una persona que ha perdut el nord. Gaspar, en record de les coses bones que hagis pogut fer en el passat, plega ja!

Al meu entendre, i és una opinió personal, un exemple de futur en el món de l’esquerra transformadora és l’Oskar Matute. El diputat basc que va visitar Vic, convidat per EUiA, fa poc més d’un any és una persona optimista, diu les coses clares i sap fer autocrítica. Ara ha saltat a l’actualitat per una carta que ha fet pública amb d’altres companys d’EB fent autocrítica i reclamant renovació i recuperació d'una altra manera de fer les coses [carta]

A continuació us deixo una entrevista que li van fer abans d’ahir a Tele-Bilbao. És una mica llarga (+25 minuts) i si no us la voleu mirar sencera, us recomano que feu córrer el vídeo fins al minut 22 on l’Oskar parla de la situació als municipis governats per ANB on PNB i PSOE volen fer les mocions de censura en sèrie.
Molt recomanables són igualment les opinions sobre la presència d’EB al tripartit basc, el manteniment de la paraula donada, el futur del tripartit... Aplicable al govern català? Jo crec que sí. Ah! I que consti en acta: coincideixo de manera gairebé total amb la seva anàlisi. Podeu trobar aquesta més que interessant part de l’entrevista entre els minuts 11:45 i 16 de la mateixa.

Com diu l'Oskar,hem d'exigir un preu més alt pels nostres suports i esperar si els altres estan disposats a pagar-ho...

traducción al español