Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortura. Mostrar tots els missatges

7 de març del 2011

En defensa de la Guàrdia Civil

He escrit més d’una vegada en aquest bloc sobre la Llei Antiterrorista (aquí, aquí o aquí), instaurada durant la transició, i la seva utilitat per a amagar tortures en cas que aquestes es produeixin.
La detenció la passada setmana, del “Comando Otazu” d’ETA, i els esdeveniments denunciats durant els interrogatoris, ha tornat a posar de relleu la sospita del que aquesta Llei amaga.

Quan a Catalunya han hagut denúncies contra la seva policia, s’ha garantit la seva honorabilitat posant càmeres a les comissaries. Com que no es tortura, la policia no ha de patir per les gravacions i, a sobre, queda protegida de possibles denúncies falses.
Els governs espanyols es neguen a derogar la Llei Antiterrorista i a aplicar les mesures recomanats per organitzacions internacionals de drets humans. Per què serà?

Sobre aquesta qüestió parla, en aquest gran article que us avanço, l’Hugo Martínez Abarca (fb, twitter). Us recomano fefaentment la seva lectura. Podeu deixar els comentaris al seu bloc...

Aunque los detenidos vuelven a referir la bolsa (una tortura que no deja huellas) esta vez el invento incluye la violación de una de las acusadas (la otra no se debía de saber el manual) y una mayor cercanía que nunca entre las acusadas y los acusados, con la circunstancia de que ellos son pareja de ellas y los gritos y agresiones a ellas, siempre según el cuento chino, generasen pánico en ellos. El manual se ha perfeccionado respecto de otras veces: habiendo sido llevado uno de los etarras detenido un par de veces al hospital durante el interrogatorio él mismo explica a su abogado que no es fruto de las torturas sino que se autolesionó para escapar del horror que sentía al escuchar lo que le hacían a su pareja (…)

(…) ¿acaso es más tonto Grande-Marlaska que los guardias civiles? ¿qué puede hacer que un interrogatorio de guardias civiles sea más eficaz que el de un juez? (…)

(...) La grabación del interrogatorio y la cancelación del periodo de incomunicación sólo beneficiaría a la Guardia Civil y perjudicaría a ETA. Los gobiernos que no han dado los pasos que piden la ONU y Amnistía Internacional están haciendo el juego a ETA y haciendo un daño injusto a la imagen de la Guardia Civil.


article sencer

3 d’agost del 2010

Rayito tindrà sexe il·limitat gràcies al Parlament de Catalunya

Informa avui Público que a la primera corrida celebrada a La Monumental de Barcelona s’ha indultat un toro, en Rayito. Aquest fet, molt atípic en el món del toreig (a Las Ventas de Madrid només s’ha indultat un toro a la seva història), sembla ser habitual a la plaça barcelonina, com a mínim en aquests darrers anys. Cada vegada que ha hagut alguna polèmica sobre les corrides s’indulta un toro (fins a 3 en aquests darrers 10 anys).
Ara a Rayito se li cuidaran les seves ferides i tindrà, com si d’un màrtir mujahidí es tractés, 7 (o més) vaques verges a la seva disposició a un paradís situat en algun punt de Salamanca.

Els aficionats a la “Fiesta Nacional” treuen pitera i exclamen que la “fiesta” no és mort i que, com es pot comprovar gràcies al casual (però oportú) indult, quan un toro demostra la seva bravura li espera un paradís ple de sexe polígam.
En definitiva, es demostra que la prohibició de les corrides a Catalunya comença a donar resultats satisfactoris... almenys per a Rayito

16 de març del 2010

Mikel Zabalza Vs Jon Anza

El 24 de novembre de 1985 ETA assassinava 3 policies a Donosti, el 25 Mikel Zabalza era detingut, juntament amb la seva xicota i d'altres amics. Dies després les autoritats informaven que Zabalza s'havia fugat. Esposat, s'havia desfet dels 3 guàrdies civils que el custodiaven i, sense saber nadar, s'havia llençat al riu Bidasoa a través d'un petit forat a un dels túnels que hi ha a l'antiga línia de ferrocarril que unia Irun (Guipúscoa) i Elizondo (Navarra), a Endarlatza, just a la frontera entre Guipúscoa i Navarra. Els guàrdies que custodiaven Zabalza no van saber aclarir davant el jutge a quina hora es va fugar Zabalza, per quina part va travessar el riu (en aquesta part té una amplada de més de 50m) o perquè no el van disparar en la fugida.

Mikel Zabalza (1985)

Zabalza era una persona amb una salut delicada, que havia patit tres operacions el darrer any. A Euskadi pràcticament tothom, amb les dades ofertes, va entendre que estàvem davant un nou cas de violència policial. Es va rastrejar amb bussos de la creu roja la part del riu on es deia que s'havia llençat. El ministre d'Interior de l'època, José Barrionuevo, va afirmar en seu parlamentària que Zabalza apareixeria o se'l trobaria. Just l'endemà que els bussos abandonessin la recerca del cos, la guàrdia civil trobava, en aquell mateix punt del riu, el cos sense vida d'aquest conductor d'autobusos que, com es sabria més endavant, no tenia cap vinculació amb ETA.
La justícia va determinar que la versió policial era la correcta, ja que el cos no tenia cap senyal de violència i havia aigua del Bidasoa als pulmons de Zabalza. No es va poder explicar perquè un cadàver que portava 20 dies al riu no havia sortit a la superfície abans, o perquè als pulmons no hi havia rastre d'unes algues unicel·lulars que viuen al riu i que sí que eren al cos i a la roba, cosa que proba que va ser tirat amb posterioritat de la mort.

Gairebé vint anys després de la seva mort va sortir a la llum una cinta en la qual el sergent de la guàrdia civil, Pedro Gómez Nieto, relatava a l'aleshores coronel, Juan Alberto Perote, la tortura i assassinat de Zabala a la caserna d'Intxaurrondo. Aquesta cinta havia estat sempre en mans del CESID. Investigacions periodístiques posteriors provarien que en una reunió a la mateixa caserna d'Intxaurrondo guàrdies civils, amb la presència de l'advocat del ministeri de l'interior, Jorge Argote, van planejar la coartada. Un guàrdia civil, a la plegada ATS, va injectar aigua del Bidasoa als pulmons de Zabala per tal de fer més creïble la versió. El cos estaria els 20 dies a una banyera de la mateixa caserna.
Hi ha un expedient del CESID que documenta aquest assassinat, però els successius governs de Felipe González i Jose M. Aznar s'han negat a la seva desclassificació ja que posaria en perill la seguretat de l'estat.
El 1985 el ministeri de l'interior negava la existència de tortures, deien que això eren coses del passat, de la època pre-democràtica. Quan es va fer pública la veritat, que ja tothom sabia, que Mikel Zabala havia estat assassinat, van dir que eren coses d'altres èpoques, de principis dels '80 quan hi havia guerra bruta.

Unai Romano (2001) (+ sobre aquest cas)

Ara, el sinistre-ministre d'interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que es querellarà contra qui digui que Jon Anza no va morir per causes naturals. Rubalcaba, que va formar part dels mateixos governs González que es van negar a desclassificar els documents de l'assassinat de Zabala.
Jon Anza va aparèixer mort després d'un any perdut a una morgue de Tolosa. Va agafar un tren a Baiona el dia 18 d'abril i no es va tornar a saber res d'ell fins el dia 29, quan va aparèixer inconscient, amb un infart, a Tolosa. Anza també era una persona de salut delicada. Els dubtes sobre la mort d'Anza semblen quedar resoltes des del moment en que l'autòpsia sembla dir que el cos no tenia signes de violència, igual que Zabalza. 25 anys més tard volen continuar insultant la nostra intel·ligència? Com es va saber a la famosa cinta, Zabalza va morir d'un infart conseqüència de l'aplicació de la bossa. Va morir asfixiat i sense signes externs de violència.
Reitero el que ja vaig dir a l'anterior post sobre el tema: jo no sé si Anza va ser o no assassinat. Però que no ens prenguin per imbècils, que investiguin que va passar amb Jon Anza entre els dies 18 i 29 d'abril, i perquè ningú no es va adonar que tenien el cos perdut a una morgue durant un any.
No sé si Anza va ser torturat fins a l'infart o no, però donats els antecedents m'inclino a pensar que hi ha clares probabilitats que així fos. I si ho penso o dic i, si vol, que vingui Rubalcaba amb totes les amenaces del món.

11 de març del 2010

Apareix Jon. La sospita es manté

Segons s'està informant avui, sembla ser que ha aparegut el cos sense vida del militant d'ETA Jon Anza. El cos portava gairebé un any a una morgue de la ciutat francesa de Tolosa, ara diuen qua ja s'ha identificat. Un any més tard!
Per tant, la pregunta Non da Jon? (on és Jon?) queda resolta, però no es resol, ni molt menys, que és el que ha passat amb Jon.

Diuen els mitjans que va morir d'un infart. Que van trobar-lo el dia 29 d'abril de 2009 a un parc de Tolosa desorientat i que el van portar a un hospital on van comprovar que patia un infart del que moriria el dia 11 de maig. La família havia denunciat la seva desaparició i ETA va denunciar que el dia 18 d'abril va faltar a una cita que tenien amb ell. Per tant, la gran pregunta és: què va passar amb Jon entre els dies 18 i 29 d'abril de 2009?
Segurament ens quedarem sense saber la resposta, o potser el sinistre-ministre Rubalcaba ens doni alguna de les seves explicacions. El que és segur és que no hi haurà una resolució del Parlament Europeu condemnant la seva mort, ni les tortures a Espanya i França (tot i que podrien tenir la base dels informes anuals d'Amnistia Internacional). I és que tothom sap que resulta molt més fàcil i gratuït condemnar Cuba que un país de l'UE o els EUA.
Jo no sé que va passar realment amb Jon, tot i que no fa bona olor el que es sap del cas. Tampoc el qualificaré de refugiat polític, com feia l'esquerra abertzale. Jo no tinc les coses tan clares com semblen tenir-les els que condemnen determinats països (algun company de viatge, per sort no de grup, inclòs).

20 de maig del 2008

El Parlament basc s'equivoca: a Espanya NO es tortura

Demà farà una setmana del brutal assassinat a mans d'ETA del guàrdia civil Juan Manuel Piñuel Villalón. El Parlament i el govern basc van condemnar enèrgicament aquest atemptat i han organitzat homenatges a les víctimes de tots els terrorismes (ETA, GAL, BVE...).

Demà també es compliran 5 dies d'una iniciativa d'Aralar, aprovada pel Parlament basc, que denuncia l'històric ampar del(s) govern(s) espanyol(s) a la pràctica de la tortura. Van votar l'iniciativa els mateixos que van condemnar l'atemptat, excepte PP, PSOE i EHAK (per diferents causes). Al tripartit basc (PNB, EA i EB) i a Aralar l'han caigut bastonades de tots els colors i de tots els llocs possibles. Ja se sap, condemnen la violència amb la boca petita i denuncien les tortures amb la boca grossa.

Avui un fabulós post escrit des del sud de l'Ebre, es a dir el regne d'Espanya, tracta aquesta qüestió d'una manera clara, valenta i desacomplexada. Jo realment puc afegir molt poca cosa més. Només que m'alegro, i molt, poder sentir aquestes coses fora d'Euskadi i Catalunya.
Com no, el creador d'aquest post és un dels millors blocaires de l'esquerra transformadora espanyola, l'Hugo Martínez Abarca. Si us plau, no deixeu de llegir-vos-el, és excepcional.

Ah! i com a mostra que les tortures són totes mentida, i que només pretenen desprestigiar els governs de torn, us deixo la foto que l'he "agafat prestada" a l'Hugo.


A l'esquerra un malparit iraquià intentant desprestigiar el govern nord-americà

A la dreta un basc de merda intentant desprestigiar el govern espanyol


traducción al español

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails