Més sobre desgraciats infrahumans...

En el vídeo que us deixo a continuació s'observa com la policia agredeix violents manifestants en actitud clarament hostil:

   

No contents amb això, es dediquen a agredir de manera indiscriminada manifestants i ciutadans aliens a la manifestació. Entren disparant a l'estació de tren d'Atocha, baixen a les andanes amb el conseqüent perill de caigudes de viatgers. Guardes de seguretat els ajuden, també atonyinant ciutadans.
D'aquesta repressió sempre surten herois anònims, com el cambrer (del PP) que l'altre dia va protegir els clients del seu bar de la policia, o com el viatger d'aquest altre vídeo que protegeix amb el seu cos (rebent cops de porra) un sagal.
La policia, que la fètida transició del 78 no va depurar, torna als seus orígens. Però ara hi ha càmeres, twitters, blocs. Estan fora d'època, ho saben, i per això estan més furiosos...

 

Policia infiltrat al #25S: "¡He dicho que soy compañero, coño!"

Us deixo aquest vídeo en que es demostra la infiltració de la policia a les mobilitzacions del #25S. Per si algú encara tenia algun dubte de qui estava a darrera dels incidents:

 

Consideracions:

1. Es pot ser un "compañero" i un fill de puta
2. El règim borbònic del 78, hereu del franquisme, està en franca descomposició
3. El moviment del #15M, #25S i d'altres moviments socials que es manifesten són essencialment pacífics. M'agradaria haver vist aquest "compañero" infiltrat en una manifestació als anys '80 a Euskal Herria...

Felip Puig: ja ha arribat!

Ho he dit més d'una vegada a aquest bloc: va ser un error assumir la responsabilitat d'interior, per part d'ICV-EUiA, sent la força minoritària d'un govern plural. Si no tinc el control sobre l'economia, treball, etc... per què haig d'assumir interior? Si jo no sóc qui decideix si un ERO s'accepta o no, per què haig de reprimir les protestes dels treballadors que vagin al carrer?

Per altra banda, assumir una conselleria en la que determinats poders de "l'antic règim" estaven ben infiltrats suposava una font de problemes, en forma de trabanquetes des de dins.
Ja ho vam poder comprovar ben aviat, ni havíem posat un peu a la conselleria i ja ens plovien les crítiques des de l'oposició, l'anterior consellera i també des del interior del cos policial. Un dels més crítics, i amb més agressivitat, va ser el principal "dòberman" del l'oposició, Felip Puig.

No acceptaven que volguéssim un cos policial sense pomes podrides. Si havia una comissaria amb un index de denúncies per maltractament molt superior a la resta i ho investigàvem, érem uns irresponsables que baixàvem l'autoestima dels mossos, tot i que finalment es demostrés judicialment que les denúncies eren certes. Si posàvem càmeres a les sales d'interrogatoris per a protegir la seguretat dels detinguts, i la honorabilitat dels policies davant possibles denúncies falses, érem irresponsables.
Per això, no m'estranya gens ni mica la brutalitat de l'actuació policial d'ahir divendres contra els acampats a Plaça Catalunya de Barcelona i la Plaça Ricard Vinyes de Lleida. El concepte policial de Felip Puig, i de CiU com a partit de dretes, és repressiu. La policia ha de ser respectada a través de la por. La violència no s'ha de fer servir per a respondre la violència d'uns concentrats o manifestants, sinó per a deixar clar que, o obeeixen la la primera, o rebran. O per les bones, o per les violentes.

Felip Puig ha marcat territori. Ha deixat clar quin tipus de policia vol, la que havia d'apujar la seva autoestima demostrant fortalesa a base d'estomacar persones pacífiques.
És el típic policia obtús que no entén res, que aplica receptes de meitat del segle passat per a problemes del segle XXI. Felip Puig volia deixar clara la seva carta de presentació: amb mi les coses seran diferents. Ahir la seva policia va entregar aquesta carta de presentació a molts ciutadans pacífics. Ja ha arribat!

En defensa de la Guàrdia Civil

He escrit més d’una vegada en aquest bloc sobre la Llei Antiterrorista (aquí, aquí o aquí), instaurada durant la transició, i la seva utilitat per a amagar tortures en cas que aquestes es produeixin.
La detenció la passada setmana, del “Comando Otazu” d’ETA, i els esdeveniments denunciats durant els interrogatoris, ha tornat a posar de relleu la sospita del que aquesta Llei amaga.

Quan a Catalunya han hagut denúncies contra la seva policia, s’ha garantit la seva honorabilitat posant càmeres a les comissaries. Com que no es tortura, la policia no ha de patir per les gravacions i, a sobre, queda protegida de possibles denúncies falses.
Els governs espanyols es neguen a derogar la Llei Antiterrorista i a aplicar les mesures recomanats per organitzacions internacionals de drets humans. Per què serà?

Sobre aquesta qüestió parla, en aquest gran article que us avanço, l’Hugo Martínez Abarca (fb, twitter). Us recomano fefaentment la seva lectura. Podeu deixar els comentaris al seu bloc...

Aunque los detenidos vuelven a referir la bolsa (una tortura que no deja huellas) esta vez el invento incluye la violación de una de las acusadas (la otra no se debía de saber el manual) y una mayor cercanía que nunca entre las acusadas y los acusados, con la circunstancia de que ellos son pareja de ellas y los gritos y agresiones a ellas, siempre según el cuento chino, generasen pánico en ellos. El manual se ha perfeccionado respecto de otras veces: habiendo sido llevado uno de los etarras detenido un par de veces al hospital durante el interrogatorio él mismo explica a su abogado que no es fruto de las torturas sino que se autolesionó para escapar del horror que sentía al escuchar lo que le hacían a su pareja (…)

(…) ¿acaso es más tonto Grande-Marlaska que los guardias civiles? ¿qué puede hacer que un interrogatorio de guardias civiles sea más eficaz que el de un juez? (…)

(...) La grabación del interrogatorio y la cancelación del periodo de incomunicación sólo beneficiaría a la Guardia Civil y perjudicaría a ETA. Los gobiernos que no han dado los pasos que piden la ONU y Amnistía Internacional están haciendo el juego a ETA y haciendo un daño injusto a la imagen de la Guardia Civil.

article sencer

La brutalitat de la policia cubana

Patint l'avorriment policial

No se si és un tema general, o si els que destinen a la comarca d'Osona estan triats a posta, però el tema del mossos d'esquadra que corren per la nostra comarca comença a ser preocupant. 
Mai havia tingut cap incidència amb "la nostra" policia, així que els comentaris que normalment m'arribaven sobre la seva prepotència i fatxenderia els deixava en stand bye, tot i que realment eren abundants. 
Darrerament, he sigut jo mateix que ha hagut de patir la prepotència, incompetència i fatxenderia de "la nostra"policia. El primer cas va succeir fa un parell de setmanes venint de Manlleu cap a Vic. A l'alçada de la rotonda que hi ha a sobre de l'Eix Transversal em van aturar. No es tractava de cap control d'alcoholèmia i tampoc havia comès cap il·legalitat, o sigui que em va estranyar molt. Em van fer apartar a la zona d'aparcament que hi ha a la dreta i vaig baixar la finestreta per veure la raó de que em paressin. El motiu, segons l'agent, era que no havia aturat el cotxe davant la seva presència. 
Estranyat el vaig comentar que no m'havia semblat veure cap indicació, per la seva part, perquè m'aturés. La resposta va ser que quan hi ha un agent a una intersecció s'ha de disminuir la velocitat fins a pràcticament aturar-se. Vaig quedar flipat, però em vaig veure la percala i vaig optar per no discutir-me, al·legar desconeixement d'aquesta "peculiar" normativa i desitjar-li bona tarda. El cas és que per poder incorporar-me a la rotonda, el mosso va haver d'aturar el trànsit que venia de Manlleu i dels que ja estaven fent la rotonda (creant un merder considerable).

 

aviem si els ensenyen millor...

El segon cas m'ha passat avui mateix. M'ha tocat portar la canalla a col·legi abans d'anar a la feina i a l'alçada de la rotonda d'entrada a La Guixa, al igual que fan darrerament, hi havia uns agents del mossos passant l'estona i tocant els nassos. En principi ja és curiós que es posin en aquest lloc. Els que coneixeu La Guixa ja sabreu que precisament no hi ha grans aglomeracions de trànsit. Els únics cotxes que passem per allà a aquestes hores (2/4 de 9) són els dels pares que portem la canalla a col·legi. 

El cas és que aquesta vegada m'ha tocat en a mi entretenir els mossos. M'han demanat la documentació del cotxe, la meva pròpia i veient que tot estava correcte, m'han demanat el rebut de l'assegurança. Els hi he contestat que no el duia perquè tenia entès que ja no era obligatori. L'agent en qüestió m'ha etzibat que, efectivament obligatori ja no ho era, però que ell tenia obligació de comprovar si tenia assegurança (cosa que pot fer a través de la matrícula, comprovant la base de dades que tenen) i que si l'ordinador se'ls penjava no podien fer-ho. La circumstància era kafkiana: jo complia la legalitat (que segons el mosso no estava bé, perquè dificultava la seva feina), i l'agent m'estava explicat els seus problemes laborals amb els ordinadors que se'ls penjaven... Ho bo ha arribat quan els seus problemes me'ls ha volgut traspassar en a mi. M'ha dit que m'havia de posar denúncia per no poder comprovar si tenia o no assegurança i que amb la denúncia havia d'anar a trànsit (anar a Barcelona) en menys de 5 dies perquè em la retiressin. 
Finalment, després de discutir-nos, m'ha dit que em prenia la matrícula i que comprovaria el tema de l'assegurança. Insisteixo: kafkià! Quan tornava cap a la feina, continuaven aturant cotxes a l'entrada de la Guixa. Algú més també ha arribat tard a la feina. 
Aquesta "nostra" policia aconseguirà una cosa que mai hagués ni imaginat que arribaria ni tan sols a insinuar: que acabarem trobant a faltar la Guàrdia Civil...

I per què no et calles tu, Montse?

Montserrat Tura afegeix més llenya al foc. Es veu que no li han agradat les declaracions del conseller d'Interior, Joan Saura, demanant més "objectivitat a TV3 en el tractament de les càrregues policials contra els anti-Bolonya.

No entraré a examinar les declaracions de Saura (jo no les hagués fetes), però tots sabem com es tracten determinats temes ara (Carmel, sequera, mossos...), i com es tractaven abans. Tampoc podem obviar les maneres de fer de determinats personatges de les tertúlies matinals a "la nostra"... 

Bé. Deixaré també de banda les consideracions que es podrien fer sobre la corresponsabilitat entre companys de govern, consellers tots dos, i sobre l’oportunitat de fer aquest tipus de declaracions. 

El que no se li pot escapar a ningú és que la senyora Tura va ser la responsable que va precedir Saura al davant de la Conselleria d’Interior. Ja des de bon inici va ser una de les primeres veus que es van aixecar en contra del nomenament de Saura com a conseller d’interior. Imagino que en la seva oposició hi havia una barreja de motius molt diversos. Un, la pèrdua de la seva joguina personal, que sembla ser, li agradava molt. És legítim que es considerés la persona més adequada pel càrrec, però a fi de comptes, la decisió de substituir-la la va prendre una persona del seu partit. Per les declaracions que ha anat fent, també sembla bastant influenciada per la teoria de la dreta respecte a la incompatibilitat de defensar unes idees d’esquerres i fer-se càrrec de les competències policials. Jo soc contrari, al igual que Cayo Lara, per raó de ser els més petits dins del govern (i per tant, els que menys força tenim per canviar d’altres polítiques). Però oposar-se pel fet que la seguretat no pugui estar controlada per forces transformadores em sembla d’un reaccionarisme terrible. 
La consellera Tura ha criticat, sempre que ha pogut, les decisions sobre els mossos preses per l'actual conseller d’interior. Li va molestar que es sancionés els mossos involucrats en actuacions relacionades amb els maltractaments, no li van agradar les càmeres a les comissaries... I ara, el fet de prendre mesures davant uns fets a totes llums anormals i desproporcionats. 

A mi persones com la consellera Tura em preocupen. Em preocupa que no es vulguin prendre mesures recomanades per organismes de defensa dels drets humans, em preocupa que es continuï defensant uns policies (per l’únic fet de ser policies) quan ja s’han provat les seves actuacions contràries a la llei. I em preocupa per ser qui és qui fa aquestes declaracions. 

Jo no sé si el model en que es va fixar a l’hora de dirigir la policia és la dels seus companys de partit Barrionuevo, Corcuera o Vera, però donat els antecedents en tot el que es refereix a maltractaments, negatives a adoptar mesures de respecte dels drets dels detinguts, etc, etc, penso que més li valdria estar calladeta. Està més que demostrat que les polítiques que més afavoreixen el prestigi i la seguretat de la policia (davant, per exemple, de denúncies falses) és la basada en l’escrupolós respecte a la llei i als drets de les persones. 

S’han de separar les pomes podrides, les menys, de les sanes. S’ha de ser transparent. Els temps en que, tot i les evidències, es continuava defensant els policies maltractadors i, ascendint a general a comandaments torturadors, han passat a la història. I segurament, si aquelles policies haguessin estat dirigides per persones com Saura, probablement mai haguessin format part de la història, de la història més negra de la democràcia espanyola.

Mossos i govern

La polèmica derivada de les càrregues policials contra els estudiants contraris al Pla de Bolonya ha posat de manifest la dificultat de fer-se càrrec d’una conselleria com aquesta sent una força minoritària dins d’un govern plural. Sobre aquesta qüestió, l’assumpció d’aquesta responsabilitat, ja he donat la meva opinió en aquest bloc, per tant no insistiré. La càrrega de l’altre dia és exemple del perquè no havíem d’haver-la assumit. Per desgràcia, en una època de crisi com la que vivim, fets com aquest es poden reproduir fàcilment entre d’altres col·lectius com els treballadors. Estem ideologicament amb ells, però per responsabilitat hem de fer complir les normes legals, fins i tot fent servir la repressió.

Però un cop passats els fets, i preses les mesures corresponents, des de la meva coneguda disconformitat amb l’assunció d’aquesta responsabilitat, també voldria afegir algunes consideracions:

• Una cosa és no estar d’acord amb fer-se càrrec d’aquesta matèria, i una altra molt diferent no reconéixer que, des del punt de vista de l’àmbit polític que representem, les coses s’estan fent de manera diferent (diferent cap a millor). Des d’aquesta bitàcora vaig reclamar que s’havien de depurar responsabilitats o bé assumir-les en pròpia carn. Doncs bé, les responsabilitats s’han depurat, i a un nivell bastant alt, per cert. Ara només falta sancionar degudament els mossos que van actuar de manera desmesurada. La dreta catalana i espanyola, i el PSC, van tancar files en favor dels mossos no volent entrar a discutir les actuacions clarament desproporcionades dels mateixos. Igual que van fer quan es van denunciar i condemnar judicialment els casos de maltractaments descoberts. S'ha demostrat valentia enfrontant-se a PSC, CiU i PP. Hagués depurat responsabilitats de la mateixa manera un conseller d’un altre grup polític?

• No ens enganyem. Des de l’afer de les càmeres de vídeo, per no dir des del mateix dia en que es va assumir la conselleria, hi ha gent que no ens pot veure allà i intenta fer els possibles per fer-nos saltar. La campanya que des del primer dia està fent la dreta, i la càrrega de l’altre dia, demostren que tenim enemics tant a dins com a fora del cos.

• El fet innegable que la dreta estigui intentant carregar-se la nostra presència a la conselleria, a banda d’atacar Saura per a intentar desgastar el govern d’esquerres, no pot fer que ens convertim en defensors acrítics de les accions de govern que no considerem encertades. No estic d’acord amb els companys que diuen que hem de tancar files per no fer-li el joc a la dreta. És precisament callant com li fem el joc, ja que decepcionem molts votants que ens consideren diferents a la resta a l’hora de ser conseqüents. Ull! Una cosa és criticar i una altra fer sang. Una cosa és reclamar respostes a un fet inadmissible i una altra intentar fer canviar acords interns adoptats per majoria, aprofitant uns fets que a tots ens han escandalitzat.

• Fer sang també és dir ximpleries com que els mossos és el cos policial que més tortura, ja que és el que darrerament més membres té condemnats per aquest tipus de fets. Precisament les encertadíssimes polítiques per a perseguir aquest tipus d’actuacions són les que han fet que es puguin detectar aquests casos que, penso, són puntuals. S’han detectat i s’han sancionat. Que hagi gairebé tants mossos sancionats per maltractaments com guàrdia civils al cuartel d’Intxaurrondo l’únic que vol dir és que des de que vam assumir la competència d’interior s’estan perseguint amb mà ferma aquests comportaments. Per què no volen posar càmeres a les dependències policials de l’estat (i especialment Euskadi)? Per què les raríssimes vegades que s’ha sancionat un policia o guàrdia civil, gairebé sempre ha estat indultat (i en moltes ocasions condecorat i ascendit)?

• En quan al tema dels anti-Bolonya, està clar que la brutal repressió contra els estudiants que s’oposaven de manera pacífica ha donat ales als sectors juvenils més radicals que sempre aprofiten la mínima oportunitat per crear merder i provocar aldarulls. S’ha de saber separar qui és qui i actuar en conseqüència fent servir l’us de la força de manera proporcionada.

Un govern, una conselleria i responsailitat

Els lamentables i inadmissibles successos ocorreguts dimecres passat amb motiu del desallotjament amb violència, per part dels mossos d'esquadra, dels estudiants tancats a la Universitat de Barcelona, han donat peu a múltiples comentaris a la blocosfera. S'han anat barrejant diverses coses: responsabilitat del Conseller d'Interior, pacte ICV-EUiA i ICV-IU, govern d'entesa...
Crec que la indignació que vam sentir molts per l'actuació, a totes llums desmesurada, dels mossos, i per les implicacions de la nostra coalició com a últims responsables, no pot encegar la realitat, que com sempre passa, és bastant més complexa.

No sé si només em passa a mi, o també a més companys, però el regust d'aquests 2 anys de presència al govern no està sent tan satisfactori com l'anterior. A la 5a assemblea d'EUiA, tant el vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, com el viceprimer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, es van mostrar d'acord amb la proposta de fer una profunda revisió del pacte de govern d'Entesa per, davant la crisi que aleshores començava a colpejar, actualitzar els seus continguts donant-li un clar gir a l'esquerra. No es demanava res més que potenciar els aspectes més socials del pacte, que tenen indubtables marges per fer polítiques transformadores. De moment, l'únic que hem pogut visualitzar és la LEC, que avui ha provocat una nova, i molt comprensible, vaga de mestres.
Jo, sóc de l'opinió que si aquesta revisió del pacte no es produeix, o no es fan les polítiques transformadores que estem reclamant, el que hauríem de revisar seriosament és la nostra presència en un futur govern d'aquest tipus. Això no vol dir mantenir una actitud d'equidistància entre aquest govern i l'oposició de CiU-PP-C's. Si les esquerres, encara que algunes no siguin tan d'esquerres com nosaltres desitjaríem, sumem més diputats que la dreta, no podem ser tan rucs com per obrir una porta a gent com en Mas, Madí, Puig, etc. No sé si us heu mirat les propostes fetes per Mas l'altre dia, però a mi em van causar molta preocupació. Rebaixes d'impostos, contenció salarial, flexibilitzar l'acomiadament... Unes receptes, en definitiva, del més pur liberalisme, que és la ideologia que ens ha portat al caos econòmic que patim actualment. Seria imperdonable que per manca de sentit comú es permetés un govern conjunt d'aquests ultra-liberals amb els ultra-conservadors d'UDC i PP.
Però per afavorir un govern de centre o centre-esquerra no crec que sigui imprescindible formar-ne part. Penso que aquesta qüestió hauria de ser molt debatuda per les nostres bases, almenys les d'EUiA, de cara al futur.

Un altra qüestió és la valoració personal que faig de l'assumpció de les competències d'Interior. Sempre n'he estat crític. Mai he vist comprensible que la força més petita d'un govern, com som nosaltres, s'hagi de fer càrrec d'una conselleria com aquesta. Jo pertanyo a una força transformadora, que vol canviar la societat. La policia, qualsevol d'elles, té l'obligació de fer respectar la legislació i l'ordre vigents. Si nosaltres no tenim prou poder per transformar determinades polítiques, és absurd fer-nos càrrec de la competència fer complir aquestes polítiques que voldríem canviar.
La crisi no l'han de pagar els treballadors, però l'estan pagant. Si nosaltres haguéssim tingut, fa anys, la possibilitat de governar i decidir, segurament haguéssim fet les coses de manera diferent. Ara, quan els treballadors surten al carrer per a protestar per la injustícia de ser damnificats de la crisi que han creat uns altres, si tallen una carretera, poden ser reprimits pels mossos, pels nostres mossos! Ni hem creat la crisi, ni tenim l'última decisió sobre un ERO, però serem corresponsables d'una actuació repressiva de la policia envers aquests treballadors.
És el que va passar abans d'ahir. Donem suport als que estan en contra del Pla de Bolonya, però no tenim prou poder (més enllà de les mobilitzacions) per poder tirar-ho enrere. Un rector demana l'actuació dels mossos per desallotjar un centre, els mossos aprofiten per adobar les seves porres a fons, i la conselleria queda com a última responsable. Jo no acabo d'entendre tot plegat.
Responsabilitats d'Interior? Sí, però sempre i quan també puguem tenir d'altres com justícia, treball, economia o educació. Si hem de tenir la responsabilitat de fer complir les normes, també hauríem de tenir poder a l'hora de decidir-les.

Com vaig dir a l'entrada precedent, s'han de prendre mesures i/o assumir responsabilitats. El que no comparteixo és l'opinió d'alguns companys, que imagino en l'escalfor del moment, han barrejat algunes coses. Joan Saura no és cap repressor franquista, ni cap Martin Villa. No em passa pel cap que el president d'ICV donés instruccions d'anar a sac contra els estudiants, algun altre comandament (no sé a quin nivell) si va fer-ho. El que està pagant Joan Saura és l'agosarament de fer-se càrrec d'una competència que, com deia, no ens pertocava. Aquesta decisió està arrossegant la seva organització, i de retruc a nosaltres, que ens vam trobar amb aquesta conselleria sense previ avís.

En aquest sentit, estic bastant d’acord amb el comunicat emès avui per EUiA sobre aquest tema, sempre i quan després actuem en conseqüència amb el mateix, és clar.

Algun dia havia de ser...

... i ves per on ha sigut avui.
Avui ha sigut el dia en que la gota ha fet vessar el got. Avui ha sigut el dia en que he esgotat la paciència . Avui, han desallotjat joves estudiants, entre ells companys d'EUiA, de la universitat com si de vulgars delinqüents (no els de guant blanc, eh!) es tractés.
Crec que s'han de donar explicacions. El fons és més que discutible, les formes inadmissibles.

• comunicat d'Alternativa Jove-Joves d'EUiA
• comunitat de la Joventut Comunista de Catalunya (CJC)
  
• Nota de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP)
• reportatge fotogràfic al bloc del company Jose Luis de la Torre
• bloc de Javi Mesonero (vídeo inclòs)