Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris govern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris govern. Mostrar tots els missatges

30 d’agost del 2012

Rescatats

Tal i com es preveia, el govern de la generalitat ha hagut de demanar el rescat al govern espanyol, a través d'un fons de liquiditat estatal que s'hauria de crear properament.
Diu el govern que els propers venciments de deute, i la manca de liquiditat per a fer front a aquests pagaments, obliguen a demanar aquesta ajuda. El govern ja va deixar d'abonar els diners dels convenis amb centres educatius i sanitaris concertats, precisament per aquesta manca de liquiditat. Per tant, es va posar en un risc més que seriós el funcionament de dos elements bàsics de la nostra societat. No oblidem també els retards en el pagament de nòmines a funcionaris públics.

No sense raó es pot assenyalar l'espoli fiscal que pateix Catalunya com a un dels motius bàsics d'aquesta situació. Que qui se t'emporta 16.000 milions, que no retornen, t'hagi de rescatar amb més de 5.000 milions sembla grotesc.
Però no estaria de més deixar constància d'un parell de fets que deixen bé a les clares que el que està passant a Catalunya és també conseqüència del posicionament ideològic de qui ens mana:
  1. Que Catalunya (o qualsevol altra comunitat) pugui/hagi de ser rescatada és conseqüència directa de l'aprovació de la Llei d'Estabilitat estatal per part de PP i CiU. CiU va fer, juntament amb el PP, el nus a la corda que ara ens afoga.
  2. Tots serem rescatats, i haurem de patir les conseqüències en forma de més retallades. Però hi ha una petita part de la societat que viu constantment rescatada per CiU (i PP) sense haver de tenir tan patiment. Es podran deixar de pagar els funcionaris, es podrà deixar de pagar a les entitats educatives, sanitàries i socials, es podrà malvendre el país en forma de rescat, però a qui no es tocarà la butxaca és a una minoria, la més rica, de la societat catalana que, per exemple, va deixar de pagar l'impost de successions i donacions. Menys de 10.000 contribuents. Més de 100 milions als que es renuncia mentre es demanen sacrificis al conjunt del país.
Que no se'ns oblidi, això respon a una voluntat ideològica, la voluntat d'un govern que, per damunt de tot, és pels “millors”.

26 d’abril del 2012

Estat d'excepció

Les dretes estan crescudes i, davant la por de la gent per la situació econòmica i social, estan passant d'aplicar polítiques ultraliberals contra les classes mitges i baixes, a instaurar un veritable estat d'excepció per a garantir la total absència de contestació social.



Dos companys estudiants, l'Isma i en Dani, estan detinguts de manera preventiva per exercir de piquet informatiu a la universitat el dia de la vaga general. Les detencions preventives són actuacions pròpies d'estats totalitaris. L'Isma i en Dani no estan a la presó per la gravetat dels presumptes delictes o faltes en que poguessin haver incorregut, estan la presó en previsió d'hipotètics delictes o faltes que puguin arribar a cometre en un futur... No tenen antecedents, hi ha informes favorables de la seva facultat, professors... És igual, no és una qüestió de perillositat social, és una qüestió d'exemplaritat i d'avís a qui vulgui exercir el seu dret de protesta.


Si els joves han de rebre una dosi d'exemplaritat, no haurien de ser menys els sindicalistes. Dos companys d'UGT i CCOO de la SEAT han estat detinguts i emmanillats per exercit de piquet el dia de la vaga general (la vaga encara és un dret legal dels treballadors). Van cremar contenidors? Van incendiar la fàbrica? Van agredir o lesionar algú? No, han estat denunciats per les empentes que es van creuar amb vigilants de seguretat.
No és un cas aïllat. A molts companys i companyes els hi estan arribant multes de fins a 4.000 euros per enganxar propaganda favorable a la vaga. Avís a navegats de cara a futures mobilitzacions...


El impresentable matón que actua des de la conselleria d'interior s'encarrega de crear el caldo de cultiu: barreja l'actuació dels piquets informatius, que van actuar durant el dia, amb l'actuació dels violents de la manifestació alternativa de la tarda a Barcelona. A tots els titlla de violents i un espectador poc informat podria pensar perfectament que en tots els casos es parla de qui va cremar contenidors al centre de Barcelona. Justifica les agressions policials a manifestants pacífics que estaven a Pl. Catalunya, un cop acabada la manifestació dels sindicats, dient que estaven en el lloc equivocat i que s'haurien d'haver quedat a casa. Aquests raonaments eren els habituals fa 40 anys.


A banda de sindicalistes i joves, la repressió arriba a d'altres àmbits. Persones que intentaven aturar el desnonament d'un seu veí van ser atonyinats pels mossos a Salt. Una iaia de 76 anys d'Almeria a qui van desnonar ha estat condemnada a una multa per una falta de coaccions per emmanillar-se a l'entitat financera que l'havia desnonada. Si amics, si: una iaia de 76 anys condemnada per coacció a una entitat financera!


Ara volen penjar vídeos per a identificar presumptes violents: “Se busca (viu o mort?)”. Sap la conselleria matona si les persones que puguin sortir al vídeos són totes elles majors d'edat? Sap la conselleria matona que hi ha lleis de protecció de dades? I de protecció dels menors?


Participar en una protesta pacífica (per exemple una “sentada”) volen que sigui igual a participar en actuacions violentes. Un comandament dels mossos va arribar a afirmar que si Gandhi hagués estat assegut pacíficament a Pl. Catalunya, també hagués rebut.
Però és que a banda de ser de feixistes equiparar la desobediència pacífica amb la violència, és de subnormals. Si la tensió social continua pujant, i equiparem la desobediència pacífica a la violenta, què pot evitar a molta gent a passar de desobediència pacífica a la protesta violenta?


Amb tot el que està passant, és fins i tot sorprenent el grau de contenció social. Esperem que cap ruc no faci saltar la convivència pels aires. Protestem i protestarem contra la injustícia del sistema. Si ens deixen fer-ho de manera pacífica, millor.

 Avui els iaioflautes han ocupat la conselleria-matona (#enelinteriordeinterior). És són el millor exemple que que no ens faran clavar el genoll a terra! 

28 de maig del 2011

Felip Puig: ja ha arribat!

Ho he dit més d'una vegada a aquest bloc: va ser un error assumir la responsabilitat d'interior, per part d'ICV-EUiA, sent la força minoritària d'un govern plural. Si no tinc el control sobre l'economia, treball, etc... per què haig d'assumir interior? Si jo no sóc qui decideix si un ERO s'accepta o no, per què haig de reprimir les protestes dels treballadors que vagin al carrer?
Per altra banda, assumir una conselleria en la que determinats poders de "l'antic règim" estaven ben infiltrats suposava una font de problemes, en forma de trabanquetes des de dins.
Ja ho vam poder comprovar ben aviat, ni havíem posat un peu a la conselleria i ja ens plovien les crítiques des de l'oposició, l'anterior consellera i també des del interior del cos policial. Un dels més crítics, i amb més agressivitat, va ser el principal "dòberman" del l'oposició, Felip Puig.

No acceptaven que volguéssim un cos policial sense pomes podrides. Si havia una comissaria amb un index de denúncies per maltractament molt superior a la resta i ho investigàvem, érem uns irresponsables que baixàvem l'autoestima dels mossos, tot i que finalment es demostrés judicialment que les denúncies eren certes. Si posàvem càmeres a les sales d'interrogatoris per a protegir la seguretat dels detinguts, i la honorabilitat dels policies davant possibles denúncies falses, érem irresponsables.
Per això, no m'estranya gens ni mica la brutalitat de l'actuació policial d'ahir divendres contra els acampats a Plaça Catalunya de Barcelona i la Plaça Ricard Vinyes de Lleida. El concepte policial de Felip Puig, i de CiU com a partit de dretes, és repressiu. La policia ha de ser respectada a través de la por. La violència no s'ha de fer servir per a respondre la violència d'uns concentrats o manifestants, sinó per a deixar clar que, o obeeixen la la primera, o rebran. O per les bones, o per les violentes.

Felip Puig ha marcat territori. Ha deixat clar quin tipus de policia vol, la que havia d'apujar la seva autoestima demostrant fortalesa a base d'estomacar persones pacífiques.
És el típic policia obtús que no entén res, que aplica receptes de meitat del segle passat per a problemes del segle XXI. Felip Puig volia deixar clara la seva carta de presentació: amb mi les coses seran diferents. Ahir la seva policia va entregar aquesta carta de presentació a molts ciutadans pacífics. Ja ha arribat!

16 de febrer del 2011

Els millors

Don Manuel Fraga Iribarne va afirmar un dia que era normal que determinats llocs de responsabilitat fossin ocupats sempre per persones provinents de les mateixes famílies. Aquestes persones, de bones famílies, estan millor preparades i és per això que se les designa per aquests llocs de nivell. Són els millors.

Les famílies que porten els seus fills a les escoles públiques o que fan servir la sanitat pública no estan dins d’aquest selecte grup dels millors. És per això que hauran d’assumir que no s’apugin les places de professors o de metges, tot i que hi havia un compromís de fer-ho i que el nombre d’usuaris ha tingut un reconegut augment.
Hi havia el compromís d’augmentar les places d’empleats públics i no es farà. Hem d’estalviar (pel tema del dèficit, ja se sap...) a costa, com no, dels que no som “dels millors”. Això sí, el compromís que CiU sí que complirà serà el de suprimir l’impost de successions.

El mateix conseller d’economia, Mas-Colell, reconeix que és un impost que té “sentit”, i més des de que només grava a les més grans fortunes, però que ha de suprimir pel compromís electoral de CiU. I el dèficit? Bah! Només parlem de 400 milions d’euros... Euros, això sí, més que suficients com per no haver de deixar de fer els hospitals i escoles que CiU ja ha anunciat que deixarà de fer. En definitiva, els usuaris potencials d’aquests serveis no estan entre “els millors”.

Ell no pagarà, els seus fills tampoc (l'impost de successions...)

L’altre gran argument del conseller per a suprimir aquest impost està en la “competència fiscal”. És a dir, aquests grans patriotes carregats de “duros” canviarien el seu domicili fiscal a una altra comunitat espanyola on aquest impost ja estigués suprimit. És una de les avantatges de ser “dels millors”, tens la facilitat de canviar de domicili i estalviar-te molts diners. Els pares que hagin de portar els seus fills a una escola col·lapsada i amb manca de professorat no podran canviar de domicili i portar la canalla a una escola de Castella La Manxa o Navarra...

Bé, no hi ha dubte: CiU, el govern pels millors.

17 de gener del 2011

Pura ideologia

Durant la campanya de les "catalanes" deia el candidat Artur Mas que no es decidia entre dreta i esquerra. Deia això i l'endemà de ser investit ja començava el desmuntatge de l'estat de benestar, començant pel sector sanitari. Retallada als serveis públics o fer-nos (re)pagar pel seu ús i aposta pels serveis privats/concertats, desgravacions fiscals incloses.
La liberalització dels serveis públics essencials es considera una opció ideològicament neutra: no és ni d'esquerres ni de dretes. Igual que les normes i obligacions que els anomenats "mercats" fan assumir als governs submisos: es consideren mesures inevitables i úniques (sense alternativa), i per tant no és qüestió de dretes o esquerres el fet d'aplicar-les... Res més lluny de la realitat. El liberalisme està aplicant les seves receptes, i sí, són receptes que responen a una ideologia, que no és precisament d'esquerres.

Un polític que no s'amaga sota aquest parany de la falsa neutralitat ideològica és el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Quan el govern espanyol fa una de les poques propostes decents que se li recorden en molt de temps: deixar de subvencionar les escoles que segreguin els nens per raons de sexe, Duran posa el crit al cel (mai millor dit) afirmant que la mesura seria inconstitucional.
Jo no sé quina constitució s'ha llegit el sr. Duran, en tot cas es devia haver saltat l'apartar dels drets i la igualtat. No només representa una ideologia rància i excloent el voler segregar nens i nenes a l'escola (igual que vol fer amb els nens de diferents orígens), sinó que a sobre té la cara dura de voler que ho paguem entre tots. Efectivament al món occidental hi ha models d'escoles segregadores (normalment religioses), però conec pocs models en que aquestes escoles siguin subvencionades pels poder públics.
Imaginem-nos que passaria si un iman musulmà demanés finançament per a escoles on s'inculqués la seva religió i es separés als nens de les nenes. Què diríem? Que aquest Iman és un retrògrad que no entén la societat en que vivim i que s'hauria d'integrar. Doncs això mateix és Duran i Lleida: un integrista retrògrad que no s'ha acabat d'integrar en una societat que ja no discrimina per motius de sexe i que no hauria de finançar (tot i que ho fa) l'ensenyament de les creences personals d'uns quants.

No ens enganyem, lo seu, al igual que lo d'en Mas i els liberals que es volen carregar l'estat social de benestar, és pura ideologia.

7 de gener del 2011

CiU no enganya

Alguns ja vam avisar que amb l'arribada de CiU arribarien també les polítiques neoliberals i que, els que criticaven el govern plural d'entesa des de posicions d'esquerres, l'acabarien trobant a faltar. CiU no s'amaga, arriba i posa de conseller de salut al president de l'Unió Catalana d'Hospitals, Boi Ruiz. Un patró al capdavant del servei públic de salut...

El govern no ha esperat gaire a dir que el sistema no és sostenible (us sona?) i que bona part del dèficit de la Generalitat és culpa de l'excessiva despesa sanitària. Doncs clar que si! Quin millor motiu podria tenir un govern per incórrer en dèficit que mantenir el sistema de salut o el sistema educatiu. Quan les fonts públiques d'ingressos baixen, si volem mantenir determinats serveis públics bàsics com la sanitat, l'educació o les ajudes socials, haurem d'endeutar-nos. Quan la situació de crisi passi i els ingressos es recuperin, haurem de tornar a reomplir la caixa comuna.

El conseller d'economia considera que no s'han de tocar els impostos i dóna gràcies a que 1/4 part de la ciutadania recorre a la sanitat privada/concertada, reduint així la despesa. Ja ens marquen el camí: anem cap a afavorir que els ciutadans facin us dels serveis privats/concertats.

Per altra banda, el conseller de salut diu que potser haurem de pagar pel menjar que ens donen quan estem hospitalitzats, pel servei de bugaderia o pels medicaments que ens subministren. No és cap idea novedosa, ja fa més de 2 anys aquest patró proposava mesures similars i d'alternatives, com el copagament.

CiU és de dretes i per això pensa i actua en conseqüència. No considera oportú que havent-hi dèficit públic s'incrementi la recaptació de manera progressiva perquè, entre tots plegats, paguem uns serveis que són garantia de benestar comú. CiU aposta per no tocar els impostos i, a sobre, incentivar fiscalment als que volen fer servir serveis privats. I qui no pugui/vulgui fer servir aquests serveis privats, que es quedi amb uns serveis de pitjor qualitat (al no ser finançats suficientment) o que també pagui pel seu ús.

CiU defensa que un ciutadà que ha cotitzat durant anys pagui per la sopa que li donen a l'hospital, mentre un empresari paga menys impostos sobre els seus beneficis (subratllo: beneficis, ja que l'impost de beneficis no grava empreses amb pèrdues o dificultats), tingui incentius per anar a la sanitat privada i pagui també menys pels seus ingressos personals.
És el model de CiU, el que va explicar en campanya i el que aplica quan governa. En aquest sentit, l'única mentida que va dir Mas va ser que en les passades eleccions no escollíem entre dreta i esquerra... No poc!

8 d’agost del 2010

El tema nacional afoga el tema social

“...el objetivo de este artículo es subrayar que las derechas catalanas están utilizando también el nacionalismo para ocultar la enorme responsabilidad que tienen en el considerable atraso del estado del bienestar catalán y que no se debe como constantemente indican únicamente al déficit fiscal de Catalunya...”

“Este bajo gasto público social determina una polarización del estado del bienestar en Catalunya, de forma que el 30-35% de la población de renta superior utiliza los servicios privados, y el 65-70% restante utiliza los servicios públicos, siendo el estado del bienestar catalán uno de los más polarizados por clase social a la UE-15. Este enorme atraso de gasto público social se ha ido corrigiendo por el gobierno tripartito desde el 2003, habiendo sido este uno de los cambios más importantes (ignorado o desconocido por los medios de información y persuasión, incluidos los medianos públicos de la Generalitat, que tienen en su mayoría una orientación conservadora y neoliberal) que se ha realizado en Catalunya, reduciendo el enorme déficit que esta tiene con la media de la UE-15”.


(Vicenç Navarro -catedràtic de ciències socials a la Universitat Pompeu Fabra-)
Podeu llegir la resta d’aquest magnífic article aquí

No és el meu objectiu tornar a discutir-me amb algun company independentista sobre si el fet nacional afoga el fet social, sobre si l’independentisme és un discurs imposat o sobre soberanisme social.
Entenc que hi ha independentistes que tenen aquest objectiu, i d’altres, a la seva agenda política i ho respecto. Hi ha també una altra dreta que es diu nacionalista que, ni vol la independència de Catalunya, ni mai (en els 23 anys que va governar) va plantejar un canvi en les relacions Catalunya-Espanya. Una dreta liberal-conservadora que, com molt bé explica el professor Navarro, ha estat origen i causa del retràs en matèria social del nostre país. Una dreta que té el seu reflex a Espanya en una altra dreta nacionalista. Són dretes de nacionalisme oposat, però no han tingut (ni tornaran a tenir) cap problema en governar plegades. Són dretes que només fan servir el fet identitari-nacional com a cortina de fum per a amagar els seus interessos comuns en contra de les classes populars catalanes i espanyoles.
I és per això que des de fa uns anys, més exactament des de que hi ha el tripartit a Catalunya, han tornat a posar en primera línia del debat polític el fet identitari. El tripartit no ha sabut defensar els interessos de Catalunya a Madrid, el PSOE no ha complert els seus compromisos amb Catalunya, ERC governa amb el PSC-PSOE per tant són uns venuts... Però aviam! Per què ara tenim aquests problemes derivats de l’estatut? Precisament perquè aquest govern va decidir ampliar l’autogovern de Catalunya revisant l’estatut de Sau. Què va fer CiU en els seus 23 anys de govern per a eixamplar l’autogovern de Catalunya?
A mi em fa una mica de pena que determinats companys de govern hagin caigut en aquesta trampa de CiU-PP i ara sembli que hagin de justificar el fet d’haver format part del tripartit català, que sentin vergonya d’haver-ho impulsat. Doncs jo no, jo em sento molt orgullós d’un govern que, a pesar dels evidents errors –que no nego ni amago-, ha fet molt més per a impulsar l’autogovern del nostre país que els governs de CiU. I no cal dir res en quant als aspectes socials.
Quan he parlat de debat imposat, em referia precisament a això. No a que un partit independentista defensi els seus plantejaments, sinó al fet que aquest discurs (intel·ligentment impulsat per la dreta) amagui moltes vegades l’explicació de les, també moltes, coses bones que ha fet l’actual govern de Catalunya.
Si torna a governar CiU (i amb qui governarà, segur, de soci) ja veurem quants problemes, com l’estatut, tenim amb Madrid, ja veurem quants referèndums es fan... I, sobre tot, ja veurem quant beneficiades acaben les classes populars de Catalunya. Llavors ens empenedirem, al temps.

15 de març del 2010

Jo SÍ que defenso aquest govern!

Ja ho he dit més d'una i dues vegades: no sóc un entusiasta d'haver assumit la conselleria d'Interior. Reconec que bona part dels aspectes socials del programa de govern (Acords del Tinell i d'Entesa) no s'han desenvolupat amb la rapidesa i intensitat que haguéssim volgut. No s'ha actuat del tot correctament en determinades qüestions puntuals (manis Bolonya, sequera, nevada...). Determinades conselleries (sanitat, educació) no han estat, en molts moments, exemple de polítiques d'esquerres... Però que voleu que us digui, en uns moments en que el neoliberalisme més radical envaeix occident, jo em sento satisfet del govern del meu país, Catalunya.
Els sectors conservadors del país ens estan atacant sense descans, i per alguna cosa serà. És normal, i fins i tot bo que des de les forces conservadores es digui que aquest govern no té res a veure amb els governs Pujol. No, jo no vull que tornin les polítiques del pujolisme, no vull el neoliberalisme que han defensat Mas, Madí, Pujol (jr)... quan han tingut la possibilitat d'explicar les seves propostes. És legítim voler carregar-se el tripartit d'esquerres i que torni CiU, tan legítim com que molts no vulguem veure, ni en pintura, el retorn de CiU i PP.
Nosaltres no tenim cap mena de vergonya en defensar el govern del que hem format part. És, amb els número a la mà, l'única opció de govern progressista a Catalunya.
Defensem haver quasi duplicat les beques-menjador a les escoles, haver passat les llistes d'espera a la sanitat de 5,3 a 3,8 mesos, que el 97% de la població tingui un CAP a menys de 10 minuts, la Llei de Barris, política d'Habitatge, traspàs rodalies, de la Inspecció de Treball, i un llarguíssim etcètera... Ens creiem aquest govern i el defensarem.


Ens agradaria que els nostres socis de govern, que -de fet- hi tenen més pes que nosaltres, fessin el mateix. Ja durant l'anterior campanya electoral ens vam quedar sols apostant pel tripartit. PSC i ERC no van ser tan clars a l'hora de fer aquesta aposta i no van tancar les portes a pactes diferents. El resultat d'aquelles eleccions hauria de servir d'exemple: pujada dels que defensàvem el govern d'esquerres i baixada dels que van jugar a vàries bandes.

enquesta La Vanguardia: 14/03/2010
No sóc dels que es pren les enquestes electorals de manera seriosa (i menys les de La Vanguardia), però sí que crec que marquen tendències. Potser la patacada electoral ens la foterem nosaltres, però l'enquesta d'ahir de La Vanguardia reitera el que ja van expressar d'altres enquestes: del govern d'Entesa som nosaltres els que millor resistim la pujada de la dreta, per contra PSC i, sobre tot, ERC pateixen una forta baixada.
En política, penso, s'ha de ser creïble. Si durant aquests 7 anys hem format part d'aquest govern i diem que les coses s'han fet prou bé, el normal seria defensar-ho. En uns moments en que l'electorat d'esquerres es pot sentir desmobilitzat el pitjor que podem fer és no sortir a defensar, amb el cap ben alt, les bones accions d'aquest govern (que han existit, i moltes!). Jo no tindré vergonya a dir-ho: em crec aquest govern, i el defensaré. L'alternativa per als catalans d'esquerres seria tornar enrere.

17 d’agost del 2009

Trinidad Jimenez, Marina Geli i la pastilla postcoital

Us recomano aquest post de la companya Àngels Martínez Castells sobre el protocol elaborat pel Col·legi de Farmacèutics de Catalunya i la Conselleria de Salut, comandada per la "peculiar" Marina Geli, per regular la venda de l'anomenada pastilla postcoital.
Quan vaig sentir la notícia, la primera reacció va ser d'indignació. Em va semblar inaudit que des d'un govern progressista es posessin tants entrebancs a les dones per accedir a aquesta pastilla i que es reconegués, i fins i tot regulés, l'objecció de consciència com a presumpte dret del col·lectiu farmacèutic per sobre dels drets i la salut de les dones. Ara, per sort, ha hagut de venir la ministra del ram a esmenar-li la plana a la consellera.


El cas és que per sort (ja feia tard) no he hagut d'escriure aquest post. L'amiga Àngels Martínez l'ha fet, com sempre, de manera esplèndida. Coincideixo al 100% amb el que escriu, fins i tot en la resposta a un comentari complimenta l'article amb una idea que jo també tenia: "el problema es molesto en una ciudad porque te puede obligar a andar bastante. Pero ¿y en un pueblo dónde el personal de farmacia sea OPUS, Guerrillero de Cristo o de cualquier otra secta ultramontana? ¿Cómo un gobierno progresista les da poder sobre una joven en una situación difícil? Marina Geli no acierta ni una, y entiende participación por dar la palabra a los poderosos de cada gremio..."
Una vegada més sembla que a determinats càrrecs polítics se'ls hi fa difícil imaginar la vida més enllà de la metròpoli.

No deixeu de llegir l'article de l'Àngels. Els comentaris els podeu fer allí.

16 d’abril del 2009

Miralles, President de Catalunya

Confirmat:  la ximpleria sempre pot anar a més i superar-se a si mateixa, fins i tot en casos tan repetitius com els que ens ofereix habitualment el personatge popular en qüestió. 
El fet a que el marrullero diputat Sirera es refereix és l'entrega al President de la Generalitat, per part de representats de les formacions que donen suport al govern d'Entesa (PSC, ERC i ICV-EUiA), del document d'actualització de l'Acord programàtic que va servir de base per a la formació d'aquest govern plural. Efectivament, aquest document pretén l'actualització d'un document programàtic signat abans de la crisi. Efectivament, intenta combatre-la des d'una visió progressista (com els patits que el van signar). Però d'aquí a dir, volen fer servir un to despectiu, que és el company Jordi Miralles qui realment mana a Catalunya...
En fi, crec que la resposta del President Montilla va ser molt encertada. A continuació us deixo els vídeos amb la seqüència dels fets. 

pregunta de Sirera


resposta del President Montilla

A la web nacional d'EUiA podeu veure i llegir la seqüènia sencera dels fets

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails