Quan vaig sentir la notícia, la primera reacció va ser d'indignació. Em va semblar inaudit que des d'un govern progressista es posessin tants entrebancs a les dones per accedir a aquesta pastilla i que es reconegués, i fins i tot regulés, l'objecció de consciència com a presumpte dret del col·lectiu farmacèutic per sobre dels drets i la salut de les dones. Ara, per sort, ha hagut de venir la ministra del ram a esmenar-li la plana a la consellera.
El cas és que per sort (ja feia tard) no he hagut d'escriure aquest post. L'amiga Àngels Martínez l'ha fet, com sempre, de manera esplèndida. Coincideixo al 100% amb el que escriu, fins i tot en la resposta a un comentari complimenta l'article amb una idea que jo també tenia: "el problema es molesto en una ciudad porque te puede obligar a andar bastante. Pero ¿y en un pueblo dónde el personal de farmacia sea OPUS, Guerrillero de Cristo o de cualquier otra secta ultramontana? ¿Cómo un gobierno progresista les da poder sobre una joven en una situación difícil? Marina Geli no acierta ni una, y entiende participación por dar la palabra a los poderosos de cada gremio..."
Una vegada més sembla que a determinats càrrecs polítics se'ls hi fa difícil imaginar la vida més enllà de la metròpoli.
No deixeu de llegir l'article de l'Àngels. Els comentaris els podeu fer allí.
