Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges

2 de desembre del 2012

#25N (III). ICV-EUiA: mantenint en peu la bandera social

Pel final d'aquesta anàlisi particular dels resultats del #25N, m'he deixat els nostres, els d'ICV-EUiA. La coalició vam fer els millors resultats de sempre, en una campanya que es preveia complicada.

No era una campanya fàcil per a ICV-EUiA. CiU va avançar les eleccions per a aprofitar i capitalitzar els efectes de l'#11S i vam haver d'engegar la maquinària a corre-cuita. EUiA sortíem de la VI Assemblea amb canvis evidents, s'havia de negociar l'acord de coalició amb molt poc temps i, en el cas d'EUiA triar nous candidats, des del moment en que va quedar palesa la clara aposta per la renovació.


#catalunyalliure vídeo electoral d'Alternativa Jove-Joves d'EUiA

A més, hi havia un claríssim interès per part de CiU d'apartar el debat social de la campanya i centrar-ho tot en l'eix nacional. Era l'única manera que tenien d'escapar de les seves responsabilitats en la injusta gestió de la crisi.
De seguida el PP es va sumar a la festa. El debat nacional també li donava peu a regatejar el debat de la crisi, amb el seu suport a CiU, i les polítiques de retallades brutals aplicades pel govern Rajoy. C's va veure clar que la campanya es portava al seu terreny de joc, igual que SI. ERC, per motius obvis, també va centrar el debat en l'eix nacional tot i que, s'ha de reconèixer, segons avançava la campanya va anar introduint, de manera tímida, contingut social a la seva proposta.
El PSC, perdut i sense lideratge, es va quedar en terra de ningú. Ni va agafar la bandera social amb fermesa (segurament per les seves recents responsabilitats retalladores amb el govern Zapatero), ni va fer un discurs creïble en el debat nacional.


Nosaltres sabíem que centrar la nostra campanya en el debat social, i en el dret a decidir-ho tot, ens podia suposar el risc que quedar fora de la foto però, amb la que li està caient a les classes populars i mitjanes, hagués estat indigne no fer-ho. No teníem tants problemes com el PSC en qüestió nacional: sempre hem defensat que Catalunya és una nació amb sobirania pròpia, i que el dret a decidir del poble ha de passar per davant del mur de la constitució pactada amb els franquistes. A més, IU també reconeix aquest dret i l'opció del poble de Catalunya de poder-ho exercir.
Però la construcció nacional no es pot fer destruint l'estat de migestar que actualment tenim. Vam parlar de retallades, de corrupció, de la situació de les famílies... I ens vam sortir, vam aconseguir obrir escletxa en el debat monotemàtic i vam guanyar 128.000 vots i tres diputats/des. I el que és més important, vam ajudar a fer pagar electoralment a CiU les seves polítiques antisocials.
No podem obviar que la vaga general del #14N va ajudar molt a la conscienciació de la classe treballadora.
El resultat a l'àrea metropolitana de Barcelona (el cinturó roig!) ha estat espectacular, sent 2a força en molts municipis. S'ha d'agrair el compromís dels companys d'IU i d'EUPV amb la campanya catalana, amb presència continua dels companys Cayo Lara i Alberto Garzón omplint sales, així com el gran cop de mà del Partit de l'Esquerra Europea (PEE) amb la presència del líder de Syriza, Alexis Tsipras, en un acte multitudinari.


Jo no em conformo amb aquests resultats. En la situació actual l'esquerra transformadora hauria de tenir resultats similars als de Syriza a Grècia. Però en una campanya plebiscitària i amb un debat identitari bastant monotemàtic, haver pujar força en vots i diputats/des i haver contribuït a fer retrocedir als retalladors, ha de ser motiu de satisfacció.

30 d’agost del 2012

Rescatats

Tal i com es preveia, el govern de la generalitat ha hagut de demanar el rescat al govern espanyol, a través d'un fons de liquiditat estatal que s'hauria de crear properament.
Diu el govern que els propers venciments de deute, i la manca de liquiditat per a fer front a aquests pagaments, obliguen a demanar aquesta ajuda. El govern ja va deixar d'abonar els diners dels convenis amb centres educatius i sanitaris concertats, precisament per aquesta manca de liquiditat. Per tant, es va posar en un risc més que seriós el funcionament de dos elements bàsics de la nostra societat. No oblidem també els retards en el pagament de nòmines a funcionaris públics.

No sense raó es pot assenyalar l'espoli fiscal que pateix Catalunya com a un dels motius bàsics d'aquesta situació. Que qui se t'emporta 16.000 milions, que no retornen, t'hagi de rescatar amb més de 5.000 milions sembla grotesc.
Però no estaria de més deixar constància d'un parell de fets que deixen bé a les clares que el que està passant a Catalunya és també conseqüència del posicionament ideològic de qui ens mana:
  1. Que Catalunya (o qualsevol altra comunitat) pugui/hagi de ser rescatada és conseqüència directa de l'aprovació de la Llei d'Estabilitat estatal per part de PP i CiU. CiU va fer, juntament amb el PP, el nus a la corda que ara ens afoga.
  2. Tots serem rescatats, i haurem de patir les conseqüències en forma de més retallades. Però hi ha una petita part de la societat que viu constantment rescatada per CiU (i PP) sense haver de tenir tan patiment. Es podran deixar de pagar els funcionaris, es podrà deixar de pagar a les entitats educatives, sanitàries i socials, es podrà malvendre el país en forma de rescat, però a qui no es tocarà la butxaca és a una minoria, la més rica, de la societat catalana que, per exemple, va deixar de pagar l'impost de successions i donacions. Menys de 10.000 contribuents. Més de 100 milions als que es renuncia mentre es demanen sacrificis al conjunt del país.
Que no se'ns oblidi, això respon a una voluntat ideològica, la voluntat d'un govern que, per damunt de tot, és pels “millors”.

14 de març del 2012

Jo, de gran, voldré ser @iaioflauta

Van lluitar en els moments més durs del feixisme i, ara, en els moments més durs del liberalisme tornen per a donar-nos una lliçó d'honestedat, lluita i compromís. Els nostres pares i mares lluitant pels nostres drets i els dels nostres fills i filles.
Moltes cares amigues d'EUiA, encapçalades pel gran "Celes", en aquest reportatge de El Intermedio sobre els @iaioflautes. Jo, de gran, voldré ser @iaioflauta!

 

2 de novembre del 2011

Unitspelcap: "Operació Pebrots" en marxa!!! #OpPebrots

M'informen uns amics dempeus i combatius que la gent organitzada contra el tancament de les urgències nocturnes a La Selva (molt recomanable per necessari i saludable el seu bloc) han posat en marxa una operació de justícia: L'Operació Pebrots.


A l'entrada que explica de què va aquesta operació podem llegir coses tan interessants com indignants:


"...el gerent de l’ICS i assessor oficial d’Artur Mas en temes de salut, Josep Prat Domènech sigui conseller de la filial de la multinacional sanitària United Surgical Partners"
Andreu Mas-Collell al Cercle d’Economia: “M’agradaria que agaféssiu la iniciativa: ara està molt clar que des del sector públic no es podran atendre grans projectes de rentabilitat (rendibilitat, s’entén) econòmica i social… això vol dir que el sector privat ha d’aprofitar els espais dels que l’Administració es retirarà"


Davant el robatori impune, i les mentides amb que, el conseller Boi Ruiz i el delegat territorial Josep Trias, estan obsequiant a la gent que lluita pel manteniment del servei d'urgències a La Selva, aquests han decidit: 
1) Tancar-se a la seu del Departament de Salut i, 
2) No moure's fins que es satisfacin les seves demandes.


L'Operacio Pebrots ha començat! 

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails