La política, el 15M y el pueblo (via asueldodemoscu.net)

...Ni la revolución ni el mundo empezaron el 15M, y a veces, da la impresión de que algunos creen que es asi. Es muy molesto que desde hace un par de años, tengamos que ir justificándonos por casi todo, si no pensamos lo que piensan algunos -evidentemente no todos, pero sí muchos- activistas del 15M. Hay personas, muchas personas, algunas de ellas plenamente integradas en el movimiento y otras no, que llevamos muchos años participando en la política a través de partidos políticos, sindicatos y otras organizaciones sociales, que salíamos a la calle cuando muchos de los que hoy nos insultan, y nos dicen que estamos vendidos a no sé quién, sólo pensaban en hacer botellón. Alguno de los tarados veinteañeros que ayer me pedía cuentas en nombre del pueblo por mis opiniones sobre el 25S no ha hecho la mili porque yo -y otros 800 compañeros- pasé dos años en la cárcel para que no la hiciera. Quizás sea una limitación personal, pero a mí me molesta mucho la soberbia en política, y entre los activistas del 15M, sobre todo entre los mas jóvenes, la hay a raudales...

Enllaço, gustosament, aquest magnífic post de don Ricardo, publicat avui en asueldodemoscu. Des de la comú simpatia pel moviment del 15M, no puc deixar d'estar d'acord amb la immensa majoria de les consideracions que fa.
Podeu llegir el post sencer al seu bloc. Els comentaris, que ell amablement (o no) segurament respondrà, també els feu allà...

La rebelió també és cosa d'avis. @iaioflautes. El documental.

Us dono a conèixer (si encara no el coneixíeu) aquest magnífic documental el·laborat al taller de vídeos socials "Documentalidades" de l'Ateneu Roig.

Aquests amics i amigues no són grans, tenen molta experiència. Però les seves idees són joves, fresques, immensament lúcides. Us convido a sentir les seves reflexions, veritables lliçons.

Nosaltres (jo també)

Jo, de gran, voldré ser @iaioflauta

Van lluitar en els moments més durs del feixisme i, ara, en els moments més durs del liberalisme tornen per a donar-nos una lliçó d'honestedat, lluita i compromís. Els nostres pares i mares lluitant pels nostres drets i els dels nostres fills i filles.
Moltes cares amigues d'EUiA, encapçalades pel gran "Celes", en aquest reportatge de El Intermedio sobre els @iaioflautes. Jo, de gran, voldré ser @iaioflauta!

 

Jo estic amb els #indignats (o no) d'Altafulla

Jo, que crec en la participació política i en la feina dins de les diferents organitzacions de classe per a canviar la societat i aconseguir l’objectiu de la justícia social i la igualtat entre les persones, no puc deixar de mirar amb cert escepticisme el futur que pot arribar a prendre el moviment #15M o dels #indignats.

D’entrada veig molt positiu que persones que, pel que sembla, fa poc no es mobilitzaven surtin al carrer a reclamar més democràcia, participació, drets socials, econòmics i polítics. El moviment dels #indignats va suposar aire fresc i renovat en la lluita pels drets col·lectius.

El #14M, a la gran manifestació de Barcelona de l’esquerra sindical i política, es van repartir octavetes cridant a la manifestació de l’endemà, el #15M. A aquesta manifestació no vaig poder assistir, tot i que m’hagués agradat, i em vaig portar una gran alegria veient l’èxit de la mateixa (tot i no ser comparable la gentada a la del #14M). Vaig pensar que el #15M, fent pinya amb al #14M, podia crear una mobilització social magnífica.

Vaig començar a no veure tan clares les coses quan van començar determinades generalitzacions tan absurdes com infantils. No ens representen! Què vol dir això? Molts companys, propers al moviment, deien que aquesta frase es referia als partits del règim (PPSOE, CiU, PNB...). Tot i que molta gent de dins dels #indignats no deixaven de repetir que la frase anava dirigida a TOTS els partits per igual. De fet, van incloure també els sindicats de classe. Després van venir els fets del Parlament.
Crec que el moviment dels indignats té moltes coses positives. Ara a Madrid (i abans a Barcelona) han estat capaços de posar contra les cordes l’ordre establert pels que volen que res no canviï. Però reconec que també hi ha coses que no m’agraden. No m’agrada que persones que proposen coses, que molts ja proposàvem fa temps, ens vulguin donar lliçons. Que als que hem defensat, moltes vegades en solitari, coses que ara ells també defensen, ens tractin amb menyspreu comparant-nos amb els partits defensors de l’actual sistema. Que parlin de moviment obert i neguin qualsevol col·laboració amb altres entitats polítiques o sindicals (perquè no els representen...).

L’altre dia semblava prendre cos al moviment, no sé si ho acabaran fent, la idea de crear un partit assembleari (serà interessant veure la fórmula) per a... demanar el vot nul! Per a mi això és decebedor. Plantejaran el mateix en la lluita sindical a les empreses? Crear un sindicat “assembleari” per a demanar el vot nul a les eleccions sindicats? Més d’un patró estaria encantat amb aquesta idea. Entenc que aquesta manera de pensar meva aixecarà crítiques entre molts companys, però honestament és el que penso.

Jo crec que des de la lluita política i sindical es poden canviar les coses. Ho sento si algú es molesta, però vinc d’aquesta tradició. Crec que és útil, i em se

nto orgullós, dels que van estar abans que jo en aquesta lluita que tan bons resultats ha arribat a donar a les classes populars.

I em ve a donar la raó aquesta notícia. Els ciutadans d’Altafulla, de manera democràtica, van decidir canviar l’equip de govern del seu municipi, posant al davant el company, i amic d’EUiA, Fèlix Alonso. El govern de coalició d’Altafulla (Alternativa Altafulla i SI) va posar en pràctica aquest dissabte una mesura reivindicada pel moviment dels #indignats i, abans que per ells, per EUiA: la democràcia directa, fer real la participació directa dels ciutadans en la política i en la gestió dels seus afers. Cada 2 mesos, i coordinat pel Consell de Participació Ciutadana, els ciutadans d’Altafulla podran demanar, en audiència pública, a l’equip de govern municipal pels temes que afecten al seu municipi. Un bon exemple de democràcia directa i d’assemblearisme.

No tots som iguals. No tots “no ens representen”. Si molts ciutadans, #indignats (o no), d’Altafulla haguessin votat nul, avui manarien els mateixos de sempre, fent les polítiques de sempre i, per molt que alguns no vulguin veure-ho, representant a tots els ciutadans, #indignats (o no).

El #15M i els fets del Parc de la Ciutadella (opinions)

Us deixo recopilades un seguit d'opinions sobre el que va passat ahir al Parc de la Ciutadella de Barcelona i el moviment dels "indignats". Crec que totes elles són prou interessants i coincideixo en gran mesura amb les idees que expressen.

Vicenç Navarro: Comentarios del profesor Vicenç Navarro a raíz de los hechos ocurridos esta mañana en el parque de la Ciutadella, sede del parlamento catalán

"...deben reconocer que fue un error (tal como se lo comuniqué cuando lo estaban planificando) el intentar evitar el acceso de los parlamentarios al Parlamento, puesto que ello conllevaba un elevado riesgo de violencia y además asumía erróneamente que todos los políticos son iguales, postura que también había criticado en la presentación del domingo en Plaza Cataluña. Las fuerzas democráticas quedan debilitadas enormemente cuando estos errores son utilizados automáticamente para desacreditar al movimiento, como está ocurriendo ahora. El objetivo de un movimiento reformista no es la anulación del Parlamento, si no su necesaria y urgente mejora, exigiéndole que sea más sensible a los deseos ciudadanos y que no lo sea sólo cada cuatro años para, al día siguiente de salir elegido, hacer lo contrario" llegir article sencer

Joan Josep Nuet: Indignarse y hacer política

"Es cierto que el 15-M clama que la alternativa son ellos y ellas, pero no nos engañemos, esta alternativa debe construirse y darle forma organizativa para poder tener continuidad y capacidad de lucha regular. No queremos una buena batalla, la lucha debe ser permanente, no los detendremos sólo con una buena acción movilizadora, hay que seguir luchando mucho tiempo" llegir article sencer

Nacho Escolar: No me representan

"Quienes escupen a los parlamentarios, quienes los zarandean, quienes lanzan piedras o pintura contra ellos o quienes llevan la protesta contra un político hasta las puertas de su casa, donde duerme su familia, no me representan. Tampoco representan a los indignados, cuyos portavoces se han desmarcado de estos actos violentos. Aquellos políticos que quieren deslegitimar este movimiento con estos sucesos graves pero anecdóticos –en este mes que llevamos desde el 15-M, la inmensa mayoría de las protestas han sido pacíficas– están haciendo la misma equiparación injusta de los que pregonan que todos los políticos son iguales" llegir article sencer

Joan Herrera: Así no

"Nosotros nos sentimos interpelados por ello y asumimos nuestra parte de responsabilidad. Compartimos la necesidad de más y mejor democracia. Pero rechazamos la confrontación entre unas movilizaciones sociales, perfectamente justificadas y legítimas, y la legitimidad del Parlamento que, con todos sus defectos, es la expresión de la soberanía popular, que en este país costó tanto sufrimiento conseguir..." llegir article sencer