26 de gener del 2016
EUiA. Final de trajecte?
1- Abans de l'estiu està prevista la 7a Assemblea Nacional d'EUiA. Serà la de la seva dissolució? Estaria bé explicar les conseqüències de manera oberta i que la militància decideixi.
2- Si una part important de la militància vol seguir amb aquest projecte, agermanat amb IU, se li permetrà, o Nuet se'n portarà "l'escatèrgoris" a casa? Farà com ICV amb el PSUC?
3- Està informada d'aquests plans IU-federal? Sap IU que està a punt de quedar-se sense referent a Catalunya?
27 de desembre del 2015
Lleialtats. IU i EUiA
1r. Es convoquen eleccions generals. IU i Podemos anuncien un principi d'acord per a concórrer plegats, juntament amb d'altres forces polítiques (Equo, ICV, Anova...).
2n. Podem anuncia a Catalunya que exclou de qualsevol coalició EUiA, ja que no vol ser "salvavides" de la "vella guàrdia" del PCC. En tot cas, accepta incorporar a títol individual determinades persones d'EUiA.
3r. IU apreta Podemos i li diu que sense incloure EUiA, el seu referent a Catalunya, no pot haver-hi acord a nivell estatal.
4r. Durant els dies precedents i fins el mateix dia en que s'han de presentar les llistes, Caya Lara fa públic que mantindrà la seva aliança amb EUiA i es presentaran plegats. In stremis, Podemos ofereix a IU una millora en els llocs a la llista a determinades circumscripcions, així com una millora en el repartiment dels diners del grup parlamentari. En l'últim segon Cayo Lara firma la coalició amb Podemos, es dirà En Común-Podemos. EUiA s'haurà de presentar sola a Catalunya
5è. La nit electoral alegria, petons i cava a l'hotel on IU i Podemos celebren uns magnífics resultats. A Catalunya, tal i com s'esperava, tot i una campanya heroica per part de la seva militància, EUiA no aconsegueix representació.
6è. Després de les eleccions Podem insisteix en negar qualsevol tipus de coalició amb EUiA a Catalunya, IU insisteix en la seva aposta per la confluència amb Podemos a Espanya. IU es reafirma també en que el seu referent a Catalunya és EUiA.
A partir d'aquí, que algú intenti definir el concepte de lleialtat en la relació IU-EUiA. I, de pas, que expliqui els motius pels que la militància d'EUiA voldria continuar mantenint com a referent estatal IU...
A vegades, un petit exercici d'empatia no va pas malament.
15 de juliol del 2015
Referèndum EUiA? NO!
Avui EUiA iniciava la votació del referèndum (pels que votem per internet) sobre l'acord electoral tancat amb ICV, Podem i Procés Constituent. El meu vot ha estat un No rotund, bàsicament per dos raons:
1. La consulta havia d'haver estat també unes primàries per a escollir candidat/a d'EUiA. Segons correu que s'ens ha fer arribar a l'afiliació i notificació penjada al web, les primàries no han estat possibles perquè no es van presentar candidatures alternatives a la de Nuet. Mitja veritat, per no dir mentida. Hi havia una candidatura alternativa que no va aconseguir els avals suficients de membres del Consell Nacional.
Sort que vaig dimitir com a membre del CN, perquè no aguantaria la vergonya de pertànyer a un òrgan incapaç de trobar 16 persones entre els seus membres capaços de donar un aval (no un vot) a una jove companya per a que pogués presentar la seva proposta i candidatura.
Alguns s'omplen la boca i donen lliçons amb paraules com participació, pluralisme, democràcia... però als de fora de casa. Mentre vaig ser membre del CN d'EUiA sempre he donat el meu aval al candidat/a que m'ho ha sol·licitat, pensava que era el més normal i coherent.
2. Un dels arguments favorables a l'acord és que EUiA tindrà llocs preferents a la candidatura final. Òstia! És això la confluència?
El coordinador d'EUiA va donar suport explícit a la candidatura d'AhoraMadrid que confrontava amb la d'IUCM. Motiu? Lo nou era els d'Ahora que eren oberts, "primaristes"... I lo vell lo d'IUCM que volia mantenir sigles, organització... I bé, com s'ha d'entendre la confecció d'una candidatura en la que les organitzacions promotores pacten i es reserven llocs a la llista? Així es fan les candidatures obertes, participatives...?
Més aviat penso que és més del de sempre, protagonitzat pels de sempre. Acords cupulars de repartiment de poder. I en el cas d'EUiA evitant inverosímils sorpreses internes en forma de primàries.
A mi que no en venguin les noves formes en política aquells que porten dècades ocupant càrrecs i avui es tornen a presentar (i garantir-se l'elecció). Que consti que no sóc un fan de tota aquesta història de les confluències aprogramàtiques i les primàries on sempre guanyen els que han de guanyar, però almenys si es fa que es faci per convenciment i no que pretenguin prendre'ns per rucs.
Per això jo he dit No!
27 de juny del 2015
Adéu
De vacances s'ha de marxar amb els deures fets. I jo tenia un deure pendent de formalitzar des de fa gairebé un any. Dic "formalitzar", perquè només es tractava de posar negre sobre blanc una situació que de facto ja s'estava produint: el passat dia 15 de juny vaig enviar una carta a la meva organització, EUiA, en la que anunciava la meva dimissió irrevocable de tots els càrrecs que encara mantenia: coordinador comarcal i membre del Consell Nacional.
Motius? Són una suma, podria parlar de manca de sintonia amb el camí que actualment segueix l'organització, de major manca de sintonia encara amb allò que s'anomena "nova política" i "formacions emergents" i els nostre paper en aquest "batiburrillo"... En fi, potser motius polítics n'hi ha, és veritat, motius que precisament no han ajudat gaire a incentivar les ganes de tirar endavant.
Però la raó principal és un cansament personal per determinades qüestions de l'àmbit estrictament personal que han anat succeint aquests darrers mesos. Feia uns quants anys que venia avisant a l'organització, i els meus companys a la comarca, que més de 10 anys de lideratge són masses i això no és bo. Les organitzacions s'han de revitalitzar, han de defugir de la comoditat del "ja ens està bé com ho fas".
Mai he volgut fer allò que s'anomena "una carrera política". Vaig acceptar, amb la idea que fos provisional, un encàrrec que en el seu dia em fa oferir/demanar el company Jordi Miralles. Han passat gairebé 14 anys des d'aquell dia, i pels motius abans expressats, he considerat que és el moment de dir prou. De fet, dir prou ja ho vaig fer fa uns mesos, ara només ho he comunicat oficialment i ho faig públic.
Segueixo creient en que l'emancipació de les classes populars (no de conceptes estúpids com"la gent") ha d'estar organitzada. Per això, de moment, mantinc la meva militància en EUiA.
31 de gener del 2015
Sense certeses
Mentre alguns companys pactaven acords i llistes per encapçalar IU-Federal amb Àngel Pérez i la "màfia" d'IU-Madrid, jo em mantenia amb una situació de desconfiada alerta. Tinc clar que aquesta gent, la "caspa" més que la "casta", sobra en IU-EUiA i que el futur de les nostres organitzacions passa per una renovació profunda de persones i mètodes (més que programa). Vaig tenir la certesa que la nova generació d'IU representava la solució. Avui la caspa encara hi són i molts de la nova generació no parlen de canviar IU, sinó de "superar-la". Fins i tot els que van pactar amb Pérez i cia.
L'esquerra és plural i ens ha d'unir el compliment d'un programa comú, més que una ideologia o identitat, sempre ho he defensat. En unes organitzacions de l'esquerra transformadora ancorades en debats interioritzats i dirigides per cúpules atrinxerades, vaig tenir la certesa que la irrupció de noves organitzacions farien de lubricant per aquesta unitat, basada en noves formes de fer política i organitzar-se. Però sembla que a alguns, de tant empatitzar amb els Botin, els hi ha vingut el gust per les unions via opa-hostil. Així, tots serem "ni d'esquerres ni de dretes", que tant és, i diluirem sigles amb anys de lluita per a major glòria d'individualitats que no mostren cap rebuig a unes, més que evidents, mostres de culte a la personalitat.
I així és com un servidor es va quedant sense certeses.
8 de març del 2014
Que s'acabi el malson
Però com sol acabar passant en casos similars, als portaveus de l’odi i la demagògia el bumerang se’ls hi acaba girant en contra. El vodevil que hem viscut amb la PXC aquestes darreres setmanes (alguns no negaré que amb notable satisfacció), no és sinó el resultat d’allò que molts havíem estat denunciant durant molt de temps: l’autoritarisme, l’odi i la demagògia, que el pare de la criatura havia estès entre una organització, creada a la seva imatge i semblança, se li ha acabat tornant en contra seva.
Al fi nal segurament han estat temes tan mundans com el poder i els diners els que han provocat l’expulsió d’Anglada de la PXC, això és el menys important. El que crec més important és que els ciutadans i ciutadanes de Vic no oblidin aquests fets.
Tinc el convenciment que el malson de PXC haurà quedat desterrat de la nostra ciutat i de la comarca, no tinc però tan clar que qui va engendrar aquest malson acabi desapareixent políticament de les nostres vides. És impensable que una PXC sense el seu líder omnipresent pugui aspirar a ocupar cap tipus d’espai polític en aquesta comarca, però Anglada ja ha amenaçat que, bé amb l’actual marca electoral, bé amb una nova, vol continuar estant present a la nostra realitat política.
En tot cas, si després del que, no ja els partits i associacions democràtiques, sinó els seus mateixos correligionaris han vingut denunciant, encara resta un espai polític destacable per aquest personatge a la nostra ciutat, haurem de concloure que la malaltia que afecta una part de la nostra societat és més greu del que imaginàvem.
És i serà responsabilitat dels partits democràtics evitar el condicionament que de la vida política de la nostra ciutat puguin fer persones que ja hem vist com actuen. I serà responsabilitat dels votants (perquè l’exercici del vot també representa una gran responsabilitat) barrar el pas a qui posa en risc la convivència entre les persones.
Esperem i desitgem que tot el que ha passat aquestes darreres setmanes serveixi per a que a molta gent li caigui la vena dels ulls i que, d’una vegada per totes, puguem despertar del malson.
Publicat a "El Vigatà"
edició de 28 de febrer de 2014
21 d’agost del 2012
La política, el 15M y el pueblo (via asueldodemoscu.net)
Enllaço, gustosament, aquest magnífic post de don Ricardo, publicat avui en asueldodemoscu. Des de la comú simpatia pel moviment del 15M, no puc deixar d'estar d'acord amb la immensa majoria de les consideracions que fa.
Podeu llegir el post sencer al seu bloc. Els comentaris, que ell amablement (o no) segurament respondrà, també els feu allà...

