Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges

21 de maig del 2015

El meu vot. Sobren els motius



Dignitat, igualtat, territori, ciutadania, treball, solidaritat..., valors que voldria que ens uníssim a TOTS els vigatans i TOTES les vigatanes.
Diumenge us animo a un vot de lluita, de rebel·lió i de canvi (que ja toca). Us animo i encoratjo a votar Vic per a Tots !

8 de març del 2014

Que s'acabi el malson

Ni el passat de militància obertament feixista del seu impulsor, conegut de manera àmplia per la majoria de la ciutadania vigatana i osonenca, ni un discurs de contingut nítidament xenòfob i groller, va evitar que l’any 2003 el malson de la PXC s’obrís pas a la ciutat de Vic, i en successives conteses electorals anés guanyant terreny a la resta de la comarca, així com a Catalunya. Sense defugir les responsabilitats dels partits democràtics, que segur que les tenim, en no saber explicar solucions vàlides a una qüestió de gran complexitat com és la de la convivència en una societat que va haver d’assumir en molt poc temps l’allau de persones arribades fugint de la misèria; el cas és que el discurs demagògic de l’antipolítica i l’odi va anar quallant a casa nostra. Els resultats electorals de 2007 i 2011 van agreujar aquesta situació política, condicionant en part l’actuació de la resta de grups democràtics.

Però com sol acabar passant en casos similars, als portaveus de l’odi i la demagògia el bumerang se’ls hi acaba girant en contra. El vodevil que hem viscut amb la PXC aquestes darreres setmanes (alguns no negaré que amb notable satisfacció), no és sinó el resultat d’allò que molts havíem estat denunciant durant molt de temps: l’autoritarisme, l’odi i la demagògia, que el pare de la criatura havia estès entre una organització, creada a la seva imatge i semblança, se li ha acabat tornant en contra seva.
Al fi nal segurament han estat temes tan mundans com el poder i els diners els que han provocat l’expulsió d’Anglada de la PXC, això és el menys important. El que crec més important és que els ciutadans i ciutadanes de Vic no oblidin aquests fets.

Tinc el convenciment que el malson de PXC haurà quedat desterrat de la nostra ciutat i de la comarca, no tinc però tan clar que qui va engendrar aquest malson acabi desapareixent políticament de les nostres vides. És impensable que una PXC sense el seu líder omnipresent pugui aspirar a ocupar cap tipus d’espai polític en aquesta comarca, però Anglada ja ha amenaçat que, bé amb l’actual marca electoral, bé amb una nova, vol continuar estant present a la nostra realitat política.

En tot cas, si després del que, no ja els partits i associacions democràtiques, sinó els seus mateixos correligionaris han vingut denunciant, encara resta un espai polític destacable per aquest personatge a la nostra ciutat, haurem de concloure que la malaltia que afecta una part de la nostra societat és més greu del que imaginàvem.
És i serà responsabilitat dels partits democràtics evitar el condicionament que de la vida política de la nostra ciutat puguin fer persones que ja hem vist com actuen. I serà responsabilitat dels votants (perquè l’exercici del vot també representa una gran responsabilitat) barrar el pas a qui posa en risc la convivència entre les persones.

Esperem i desitgem que tot el que ha passat aquestes darreres setmanes serveixi per a que a molta gent li caigui la vena dels ulls i que, d’una vegada per totes, puguem despertar del malson.

Publicat a "El Vigatà"
edició de 28 de febrer de 2014

8 de maig del 2012

Un bon manifest però que arriba molt tard (J. Comajoan)


Copio i enllaço aquest article d'opinió del periodista osonenc Josep Comajoan sobre l'agressió del regidor ultradretà de Vic a dos nois, i les reaccions posteriors. Posa damunt la taula, amb tot l'encert al meu entendre, la hipocresia d'un determinat sector de la classe política i social vigatana (encapçalat pel seu alcalde i el seu grup), que només reacciona quan la "pau social" l'amenacen els agredits.
I després mirarem amb sorpresa les actituds dels neonazis a Grècia...

Un bon manifest però que arriba molt tard

"Diumenge, 22. Passa poc de les 11 i a RAC1, que ja tenen les portades dels diaris de l’endemà, comencen a fer córrer per Twitter la d’EL 9 NOU, on s’informa que Anglada havia acabat la festa de la PxC enviant dos nois a l’hospital. A les 3, amb Twitter i internet bullint de condemnes a l’agressió, Anglada es presenta a la comissaria dels Mossos per presentar la contradenúncia. Abans, diu, havia de fer la nota de premsa! Ens hem de creure la versió que ens donen persones de tota confiança, sense cap animadversió prèvia cap a Anglada, sorpresos per la reacció del regidor vigatà. I ho fem. I així ho expliquem. Com expliquem al cap de dos dies que en el marc de la concentració davant de casa seva i posterior persecució per la rambla de l’Hospital, se li causen danys al Mercedes. Ser una premsa independent i no estar sotmès a cap més interès que el d’informar, ja ho té, això, que expliques les coses tal com són, i un dia no li deu agradar a un, i un altre, a l’altre. En fi...

Dimecres, 25. Han passat tres llargs dies des de l’agressió d’Anglada cap a uns ciutadans de Vic. Entremig han intentat donar-li una sorpresa a domicili a ell i tot. I ara sí, ara l’Ajuntament reacciona. Tard, molt tard. El manifest de condemna de la violència s’havia d’haver fet dilluns. Ens hem avesat tant a l’estil d’Anglada que a l’Ajuntament devien donar per normals les notícies que explicava EL 9 NOU de dilluns i només a la vista d’uns quants magrebins –i altres que no ho eren– corrent rambla avall darrere Anglada es van decidir a fer el manifest. Reconec que les corredisses eren un canvi significatiu del que s’havia vist fins ara a Vic. El text, sense dir res de l’altre món,  hi toca. Ara, a mantenir-ne l’esperit en el que queda de mandat. A tothom li deu haver quedat clar qui ha firmat i qui s’hi ha resistit?"

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-4-12

23 d’abril del 2012

El rei Anglada

Inspirats per l'alcohol, les dones i el general Franco, la fama els precedeix. Les seves sortides de to sobrepassen la condició de rumors i ja són part de l'anecdotari popular.

El gendre lladre, el net pistoler, les aventures de faldilles, les caceres d'animals en perill d'extinció en temps de crisi... No diria tant que els mitjans de comunicació, sinó més aviat les xarxes socials li han arraconat i li han fet haver de demanar perdó en un gest inèdit. Va ser el perdó d'un nen que ha fet una malifeta i li han enxampat. Però el nen és simpàtic (campechano, li diuen) i sap que li acabaran perdonant. Havia de fer un gest, li va el negoci familiar...



L'altre no és de la reialesa i això és nota. Lo seu és més de don Simon i baralla a cops de puny a mig del carrer. Especialitat: agressions a menors i joves, i envestides amb el cap. Al igual que el Borbó, és un ésser creat pel franquisme, tot i que ara renegui forçat per les circumstàncies.
Segons informa avui el 9nou, el cap de l'oposició vigatana es va emborratxar a la festa del seu partit, celebrada a Vic, i va enviar, a cops de puny, dos nois a l'hospital. Ja no li cal esperar a estar en un club nocturn, ara actua durant el dia al mig de la plaça Major de Vic. Si t'ho mires amb seriositat, fa vergonya. Si t'ho mires en broma, fa pena.
Algú aposta perquè demanarà perdó? Segur que no. No li va el negoci familiar i, a més, és igual: els seus fans se li estimaran encara més...

30 de març del 2012

Vaga General a Vic. El meu recull fotogràfic

05:30h: Al #piquetinformatiu de l'entrada del Polígon Malloles. Molt fred i poquíssim trànsit. De les 5h a 2/4 de 8h el trànsit era pràcticament nul. Polígons buits!

9:30h Al #piquetinformatiu del Pont del Blanqueig. Poca activitat. Tot i el piquet, no hi van haver gaires aglomeracions de trànsit

10h: Al #piquetinformatiu del Carrefour. Aquí els únics incidents del dia. En la foto d'Osona.com fins a 3 militants d'EUiA d'Osona (en el piquet n'havia gairebé una desena, entre EUiA i AJ-Joves d'EUiA d'Osona, a Manlleu n'havien més). Símptoma de la implicació dels meus/ves companys/es en la vaga.

11h: #piquetinformatiu en el McDonalds. Només hi havia les encarregades. Van trucar al "jefe" dient que hi havia piquets en "actitud pacífica". No van voler tancar. (foto Osona.com)

 13:30h: A la #mani convocada per la Plataforma en defensa dels drets socials i laborals. Unes 2.500 persones (mani més grossa en més de 25 anys) convocades de manera unitària per sindicats, partits i associacions osonenques. (foto 9nou.cat)

Recull fotogràfic d'Osona.com (piquets - manifestació)
Recull fotogràfic del 9nou.cat

9 de gener del 2012

En interès de l'església, de Vic i de Vodafone

Es veu que Vodafone vol instal·lar una antena de telefonia al campanar de l'església de La Guixa, a uns 50m del Centre Cívic i del parc a on normalment juga la canalla de l'escola, i a menys de 100m de l'escola bressol i de la mateixa escola pública. No hi ha dubte que és un dels llocs més adequats possibles.

El bisbat que, com tothom sap, sempre mira per l'interès comú (i més si d'apetitosos infants es tracta) ha autoritzat la seva col·locació. No és d'estranyar, després de que el capellà més famós i estimat de la Diòcesi s'hagués jugat 200.000€ en inversions en les empreses de la venerable i catolicíssima família Ruiz Mateos, l'auster bisbat vigatà no deu anar sobrat d'efectiu...


El consistori vigatà 3/4 parts del mateix. Imagino que algun que altre calerot deu xuclar dels telefònics. Avui, al Ple municipal, han dit que no passa res, que les radiacions no són prou importants com per a afectar la salut dels infants. O sigui, que reconeixen l'emissió de radiacions a molts escassos metres del parc, la llar d'infants i l'escola, però no seran del tot fatals per la salut dels nens.

De moment, membres de la comunitat veïnal i educativa del barri ja s'estan començant a mobilitzar. Potser acabarem veient el batlle i el bisbe de la capital osonenca remullant-se a la font del parc per a demostrar, igual que va fer el seu dia a Palomares l'avui moribund ex-ministre franquista, que no hi ha cap problema per a la salut. Coses de l'interès comú...

8 de gener del 2012

Immigració, integració, racisme, PXC i mitjans de comunicació

He volgut recollir al meu bloc un extracte d'aquest bon post del periodista osonenc Josep Comajoan. Aporta reflexions al voltant del tema de la immigració molt útils però, sobre tot, aporta idees més que interessants per a una reflexió política i ciutadana col·lectiva sobre la repercussió del fet migratori en la nostra societat i sobre la irrupció de l'extrema-dreta racista als nostres municipis. Crec que enfrontar aquesta qüestió, de cara i amb claredat, és i serà fonamental si volem una convivència ciutadana pacífica i normalitzada als nostres municipis.

Us remeto al contingut sencer del post al bloc d'en Josep. Al igual que he fet jo, podeu deixar allà els vostres comentaris/aportacions.

"...El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen immigrant..." "...Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Immigrants, fins quan? Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en quines circumstàncies? Fent discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la ‘marginació’, la diferència?..." 


"...Què cal fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que ‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot arreu es produeix el mateix estat de xoc, en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals. A Vic, en concret, diria que som a punt d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’ acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també..."

13 de setembre del 2011

A què juga Vila d'Abadal?

Vila d’Abadal no va entendre res. Per això el mateix dia de les eleccions va fer una “espantà” i va marxar corrent a plorar el seu resultat electoral en terres llunyanes. No entenia com era possible que, després de la feina feta, la PXC no perdés suport electoral i CiU no aconseguís la gran majoria que esperaven. Molts ja varem dir el seu dia que assumir determinats discursos de forces no democràtiques era un greu error. Que les polèmiques com la de l’empadronament engreixaven la serp i afeblien els demòcrates favorables a la convivència.

Han passat les eleccions i l’alcalde de Vic torna a caure en el mateix error. La votació al Ple d’ahir de la moció de la PXC sobre el conveni de reciprocitat entre l’estat i el Marroc per a concedir el vot a les municipals al col·lectiu marroquí n’és bon exemple.
Primer de tot s’ha de dir que aquests convenis de reciprocitat ja estan signats amb d’altres països i suposen que els espanyols poden votar en aquell país, i els nacionals d’aquell país poden votar a l’estat. La moció de la PXC demanava a l’estat espanyol que aquest acord no es signés amb el Marroc. L’argumentació era la de sempre: no estan integrats, maltracten les dones, són radicals religiosos, etc... El pitjor de tot és que l’alcalde de Vic va assumir aquests arguments i, introduint alguna petita modificació, va fer seva la moció.

Com molt bé escriu en aquest post Xavier Tornafoch, això sembla una argumentació pròpia del règim racista de Sud-àfrica. Argumentar que tots els marroquins són maltractadors o fonamentalistes és, a banda d’ignorant, absurd. Negar el vot a un col·lectiu molt determinat que viu a la ciutat és també absurd. Exigirem a aquest col·lectiu que pagui els seus impostos i compleixi les normes de la ciutat? Són vigatans per a complir les seves obligacions, però no per a tenir els seus drets fonamentals? Les exigències que volen demanar als marroquins les demanaran també per a d’altres col·lectius (inclosos els castellanoparlants)?

Sincerament, jo no sé a què juga Vila d’Abadal. Donar llibertat de vot al seu grup, per a quedar-se en minoria, només pot significar dues coses: o bé que continua tan perdut com l’endemà de les eleccions; o bé que no volia que la moció s’aprovés, però ell volia quedar, cara a la ciutat, com a contrari a la mesura. No sabria dir quina de les dues opcions em sembla més preocupant...

11 d’agost del 2011

Avís urgent: Fugiu!, Vic serà invadida!!!

Aquest diumenge Joseph Ratzinger, cap de l'església catòlica, visita Madrid per a donar la benedicció a milers de querubins del món mundial que es concentraran en una manifestació, barreja de reivindicació i festa combaiana.

En plena crisi, retallades sanitàries, educatives, socials en general, en que l'única cosa que no es retallen són les aportacions a l'església (catòlica, és clar), aquesta festa la pagarem entre tots nosaltres. Diuen que la visita papal serà, a banda d'espiritual, econòmicament beneficiosa. Però el tema és que qui més benefici en traurà, no financia la juerga, i la juerga no surt precisament barata.

El pitjor de tot és que a banda de pagar-li la juerga als querubins papals, haurem de sentir com ens diuen que som culpables de la manca de valors de la societat, que els laics (i més si som ateus) criem els nostres fills en l'amoralitat, que som uns assassins de futurs nens, que avui dia les dones no es respecten a sí mateixes, que els homosexuals són uns malalts...

Sortiran al carrer les banderes espanyoles barrejades amb les vaticanes, Oreja Mayor i les seves víctimes de l'"Espanya se rompe", l'amaga-pedòfils Rouco, Família i Vida contra ETA, l'ex-infiltrat als GRAPO Pío Moa, l'anti-avortista assassí de civils iraquians Aznar... en definitiva, tota una colla de frikis als que l'administració pagarà per a que ens insultin.

I en solidaritat amb el sofert poble madrileny, que haurà de patir aquesta plaga retrògrada, la població de Vic també tindrà el seu cumba-festival querubí. Anuncien els més catastrofistes que fins a 5.000 fans de Maria Ostiz passaran per Vic. Les autoritats ja han demanat a veure qui vol acollir-los (i jo amb la Txeca desmuntada!). Tranquils, no els hi faltarà allotjament (cedit, segur, pel Bisbe i l'ajuntament), tampoc els hi faltarà la botifarrada de rigor i la grata companyia d'un bisbe com Déu mana, de monges sud-americanes (que són les més autèntiques) i dels fatxes locals (encapçalats, imagino, pel més mediàtic de tots).
Per sort jo tinc els meus fills, a salvo de sotanes, de vacances a Euskadi. De fet jo tampoc hi seré, ja que marxo a buscar-los, així m'estalviaré haver de muntar el niu de metralladores a la taulada i col·locar les mines antitancs davant el portal de casa.

No vull ni imaginar què dirien alguns si, no 5.000!, sinó només 500 musulmans es reunissin a Vic camí de la seva peregrinació a la Meca. Per descomptat que la botifarra ens la estalviarien, i dubto que ningú els allotges a casa seva, ni a cap lloc públic, però és ben segur que els fatxes locals (encapçalats pel súper-fatxa) posarien el crit al cel (mai millor dit). Però aquest estat aconfessional és així...

I que consti en acta, no sigui que algun tontet fatxa m'ho pugui retreure: jo no vull que els musulmans, jueus o evangelistes tinguin el mateix tractament que els catòlics, el que jo vull és que els catòlics tinguin el mateix tractament que els musulmans i resta de confessions. En tot cas, tots ells mereixen el meu més profund menyspreu. Aquí és únics que semblem no tenir drets som els ateus...



25 de maig del 2011

Anàlisi dels resultats del 22M a Vic (per partits i districtes)

Crec que per a obtenir una lectura més correcta del que va passar a Vic el passat 22M és interessant fer una anàlisi més detallada per districtes i barris. Vaig voler aprofundir una mica més en aquesta anàlisi quan vaig comprovar alguna dada que em va sobtar de valent, com per exemple que la PXC va perdre molts vots als barris del sud de la ciutat (Remei, Barri d'Osona, Estadi...), però ho va compensar amb més vots a d'altres barris sense un % d'immigració tan alta.

No tinc les dades exactes al 100% de l'any 2007 per districtes però, en tot cas, els resultats de 2007 que tinc donen poca diferència amb els vots reals. Els resultats que poso es centren en vot real, sense tenir en compte la participació, o sigui el % de vot (al conjunt de la ciutat la participació va ser molt similar a 2007 -només 0,7% inferior-).

Els districtes de Vic corresponen a aquests col·legis:
  • districte 1: (casa masferrer)
  • districte-2 (casa masferrer, guillem mont-rodom, sant miquel)
  • districte-3 (sant miquel, montseny, sagrat cor, salarich, sucre)
  • districte-4 (balmes, salarich)
  • districte-5 (la guixa)
El districte 3 és amb diferència el més poblat i els 1 i 5 els que menys. La participació és similar a tots els districtes, excepte a La Guixa, on és uns 6 punts superior. Espero que us sigui d'interès:

CiU
Poca cosa a dir. Mantenen els resultats pràcticament exactes respecte 2007, sense haver diferència entre districtes.

PXC
És penós i patètic com a ciutadà de Vic analitzar els seus resultats. Baixen, i força!, al districte 3 (els famosos barris del sud que acollen la major part de la immigració). S'ha de tenir en compte que aquest districte incorpora el col·legi electoral del Sucre (barri amb poca immigració) a on jo vaig fer el recompte i la PXC va pujar i ser 2a força. O sigui, al districte amb més immigració, la PXC va pujar al barri amb menys immigrants.
Milloren a la resta de districtes, sobre tot al 4. Però la seva gran pujada (+30%) és al districte més petit (La Guixa) i amb menys immigració.

En resum, la PXC puja on menys immigració hi ha, i baixa (-20%!) a on es concentra la major part de la immigració. Com a vigatà, és com per a sentir vergonya... No només podem parlar del vot dels afectats pels problemes de convivència, els majors afectats van girant l'esquena a Anglada i qui menys conviu amb els immigrants li vota més.

CUP
Pugen a tots els districtes. Però la seva gran pujada es produeix al districte 1 (centre) i en menor mesura als 2 i 4 (centre nord i centre-sud). Als altres dos districtes (3 i 5) la pujada és molt més minsa.

PSC
Desplom generalitzat i bastant lineal. Destaca la brutal baixada al districte 1, on perden +60% dels vots (per sort per a ells, és un districte petit), no sent tan exagerada la baixada al districte 4.

ERC
Pugen al districte 1 (centre) i baixen poc a la resta (2, 4 i 5). Però els penalitza molt que la seva gran baixada (30% aprox.) es produeixi al districte més poblat, el 3.

ICV-EUiA
Baixem a tots els districtes però, per sort, la nostra baixada més forta és produeix als districtes clarament menys poblats (1-centre i 5-La Guixa). Al districte 4 gairebé no perdem res (Balmes, Salarich) i als districtes 2 i 3 la baixada és més moderada.

SI
No és pot comparar amb 2007 ja que es presentaven per primera vegada. Superen clarament la seva mitjana de vot als districtes 1, 2 i 5. Als districtes del sud, no arriben al 5% de vot.

PP
Puja gairebé un 60% al districte 5 (passa de 3 vots a 8...). A la resta de districtes és manté en línia (puja lleugerament al 4 i baixa lleugerament a la resta). Imagino que a Chumilla aquestes dades no li seran d'utilitat perquè, si encar ve per Vic, no deu saber quins són aquests barris dels que parlo...

23 de maig del 2011

Ja he descansat...

Ahir em vaig anar a dormir molt cansat. I no només per un cap de setmana intens amb viatge llampec a Euskadi... Me'n vaig anar a dormir cansat, cansat de ser sempre tan honest i tan poc demagog, cansat d'elaborar sempre propostes complexes per mirar de donar solució a problemes complexes i no llençar propostes cridaneres curtes i comprensibles. Però de tot ha d'haver-hi en la vinya política del Senyor... i a nosaltres ens toca el paper de dignificar la política. Em direu presumptuós, però és que realment penso així.

Jo estic orgullós de tenir companys que es juguen la presó (Manuel Fuentes, alcalde -"ex" ja- de Seseña) que va engegar una lluita contra la corrupció i els poderosos. Ahir els resultats a Seseña va deixar una majoria aclaparadora del partit relacionat amb "el Pocero". Fuentes podia haver fet el mateix i haver "cobrat" en metàl·lic i, potser conservant l'alcaldia, però jo m'estimo més determinades derrotes.

Ho sento, els partits polítics no ho fem del tot bé, això és així, però qui vota és el principal responsable del seu vot. M'he discutit amb moltes persones que veuen "simpàtica" la presència de la PXC, els hi he fet veure que el que proposen, a banda d'immoral, és irrealitzable. És igual, et diuen que sí, que molt bé, però que l'Anglada està bé perquè és l'únic que parla clar i diu les coses pel seu nom. Missatge curt i clar destinat a una part dels votants que no volen pensar ni analitzar.
I no només és una qüestió d'immigració, de la crisi o de la corrupció. Hi ha companys d'altres partits que posen candidats amb cara i ulls, que elaboren i pensen un full de ruta per a aconseguir el seu objectiu (la independència) per a que després arribin altres companys que, sense candidats ni fulls de ruta, anunciïn una imminent proclamació de la independència i se'n portin els vots. Missatge curt i clar, que no s'hagi de pensar gaire.

A Vic, les persones d'ICV-EUiA teníem com a objectiu el segon regidor. Realment pensàvem que amb la feina seriosa, coherent i honrada, desenvolupada durant aquests darrers 4 anys podíem aconseguir-ho. No només no ho hem aconseguit sinó que hem retrocedit en vots, podent però mantenir el regidor. No va ser una nit alegre, però crec que hem de mirar les coses amb perspectiva.
La nostra coalició ha mostrat una bona capacitat de resistència, amb algun avenç important a l'àrea metropolitana. Però a la "Catalunya interior" hem perdut molta presència: Manresa, Berga, Ripoll, Olot... no tindran presència de la nostra coalició al consistori, Vic sí. El creixement de la PXC, de la CUP, SI... i hem resistit. Tenim una base sòlida per a intentar de nou l'assalt.

Personalment la nit no va ser del tot trista: l'amic Manolo Millán resisteix de manera gairebé heroica a Irun conservant la seva acta de regidor, els companys d'ICV-EUiA a Manlleu, el creixement a Barcelona ciutat, la majoria absoluta del company Jose Montero a Montornès... Els grans resultats d'IU a llocs on feia temps no els teníem: regidor increïble en A Corunya, creixement fortíssim a l'Aragó, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó... Recuperació a Astúries, zones importants d'Andalusia, grup parlamentari propi a les Corts valencianes... Bildu (que no m'ha donat una súper alegria, però em va posar un gran somriure a la cara...).

El PP i la merda de la PXC em van enviar al llit cansat. Però, ja he descansat...!

6 de maig del 2011

Municipals a VIC: PORRA ELECTORAL

Avui a les 00:00h, amb l’enganxada del primer cartell, va començar formalment (informalment ja fa dies) la campanya electoral per a les municipals 2011.
A Vic es presentaran 8 candidatures que s’hauran de repartir els vots ciutadans que donen accés als 21 regidors en joc.


Des de l’esquerra us proposa una “porra electoral” on podeu posar en joc les vostres habilitats predictives, politòlogues o de sort. Posant un comentari a aquesta entrada del bloc, podeu fer la vostra predicció de quina serà l’atribució de regidors al consistori vigatà.


Poseu el vostre nóm i repartiu els 21 regidors!


Com que aquests jocs m’agraden i no tinc por a mullar-me (i cagar-la), seré el primer en fer la meva predicció.
El guanyador/ra de la porra serà obsequiat amb una efusiva felicitació via bloc, twitter i facebook! Participeu!

foto: osona.com

26 d’abril del 2011

25 anys, felicitats!!!

El dia que IU va néixer jo tenia 12 anys. Em quedaven encara molts per a afiliar-me i uns quants per a poder votar.

Vaig dipositar el meu vot per IU a un col•legi electoral del meu barri irundarra de Lapitze a les primeres eleccions a les que vaig poder participar, les espanyoles de l’any 1993. IU obtenia un 9,55% de vots al conjunt de l’estat i un 7,23% a Irun.
A partir d’aquí vindria una indefinició electoral per la meva part: molta simpatia per IU a la que votava en eleccions espanyoles i per EA i, a ja finals dels ’90, per l’esquerra abertzale als que votava en eleccions basques i municipals.

L’any 1996 va guanyar el PP d’Aznar, després de les desastroses (per a l’esquerra) polítiques del PSOE (us sona?). Amb Aznar les coses van anar a pitjor i l’única oposició a l’estat va venir d’IU. Les de l’any 2000 van ser les primeres eleccions generals a les que no vaig votar IU (el candidat em semblava penós i no m’agradava el pacte amb el PSOE) i van ser les darreres a les que vaig votar una força política diferent (l’esquerra abertzale).
La patacada d’IU del 2000 (de 21 a 8 diputats) em va fer replantejar-me moltes coses. L’esquerra abertzale es feia més abertzale que d’esquerres, abandonant la bona gent amb la que van crear Euskal Herritarrok (o jo em feia més d’esquerres que abertzale) i vaig decidir que tocava fer pinya per fer fora el PP i donar un cop de mà a IU, en crisi econòmica pels resultats. Aquell dia 12 de març de 2000 vaig decidir que m’acabaria afiliant a Ezker Batua-IU.

Bé, com molts projectes de l’any 2000, el d’afiliació a EB-IU va quedar aparcat. Just 12 mesos després d’aquell 12 de març, aterrava a Vic. Molts projectes nous i d’altres que quedaven enrere.
Finalment no em vaig acabar afiliant ni a EB, ni a IU. El 2002 anava a l’antiga seu nacional d’EUiA, a Via Laietana, a afiliar-me. A EUiA no compartim afiliació amb IU (som una organització independent, no una federació), però al igual que molts companys d’EUiA, sentim IU com una cosa pròpia.

Demà, jo també celebraré el 25è aniversari d’IU com a propi. A IU la sento tan casa meva com EUiA, una casa a la que em trobo molt agust.
Felicitats, IU!

També parlen (o parlaran) del 25è aniversari d’IU:
A bloguear, Cero Negativo, La Terca Iutopía, Multiverso Incognoscible, Quien mucho abarca, Kabila, Arraio Sound System, Desde la cantera , Punts de vista, El blog de Jangas, Ventanas del Falcón, Ciberculturalia, La Ratera, Relatando Desde el Bajo Llobregat, Viramundeando, Bosque de Brocelanda

12 d’abril del 2011

A Vic, en defensa de la sanitat pública!

Per sort, no he hagut de ser usuari habitual dels serveis de salut. Més enllà d'un esquinç que em vaig fer l'any passat i d'alguna amigdalitis, no he hagut de visitar gaire cal metge. De fet, l'únic ingrés hospitalari familiar que recordo a l'Hospital General de Vic (HGV) va ser pel naixement dels nostres dos fills. En el seu dia vaig tenir la oportunitat d'agrair des d'aquesta bitàcola la professionalitat dels treballadors de l'HGV.

És veritablement meravellós poder gaudir d'un bon servei de salut i, quan t'hi trobes, agraeixes estar en mans de bons professionals i de personal que et tracti amb correcció. És per això que em genera un profunda i intensa indignació el fet que es vulgui posar en risc aquest servei i que es maltracti els professionals que hi treballen.
La qualitat de sanitat, com la de l'educació, marquen el veritable nivell de progrés d'un país. Als països que històricament gaudeixen de bons serveis públics, els funcionaris que hi treballen són persones que, independentment del salari que cobren, tenen un reconegut prestigi social com a servidors de la comunitat. Aquí, els funcionaris estan desprestigiats, i aquest desprestigi està sent potenciat també des dels governs que els fan servir de cap de turc quan toquen retallades.

És vergonyós que, mentre retallen un pilar essencial del nostre estat de benestar, abaixin els impostos a un col·lectiu molt reduït de ciutadans.
La gent gran ha cotitzat durant molts anys per a gaudir d'un servei de qualitat. I els que no sóm tan grans volem que els nostres impostos vagin a garantir aquest estar de benestar.

CiU ha entrat en el govern de la Generalitat amb el programa que ja havia anunciat: retallades als serveis públics i incentius als privats/concertats. És legítim que un partit liberal vulgui aplicar la seva ideologia, igual de just que bona part de la societat civil i els treballadors s'hi oposin.

I això és el que vam fer dissabte. Dir que no volem que ens retallin un servei bàsic i que els treballadors puguin fer la seva feina en condicions dignes.
Dissabte vam sortir al carrer treballadors i usuaris de la sanitat pública, sindicats i partits (alguns ja ho fèiem des de fa temps) i molts ciutadans dempeus. A més, vaig gaudir de la satisfacció que arribés a les meves mans (igual que a la de molts manifestants) el manifest que Dempeus-Osona havia fet per l'ocasió. Conec la gent de Dempeus per la salut pública i la grandíssima feina que estan fent, i és un motiu de gran alegria que a Osona hagi arribat aquesta gran iniciativa.
A CiU i PP no els hi sortirà gratis "tocar" la nostra sanitat...

Més informació: EUiA d'Osona, osona.com, 9nou.cat

19 de març del 2011

Ja tenim la llista d'ICV-EUiA de Vic!

Avui ens hem reunit les persones que formem ICV i EUiA de Vic per a aprovar la proposta de llista electoral de cara a les municipals del maig.
Una llista il·lusionant, amb molta gent nova, joves, dones, amb moltes persones representatives de la societat vigatana: companys i companyes sindicalistes, del món educatiu, de la sanitat, de diferents associacions...
Crec que és una llista amb una bona barreja de gent nova i jove, i gent més experimentada (i, en casos, no tan jove...). Una candidatura que recull l'experiència de diferents sensibilitats de l'esquerra vigatana.

EUiA també hem renovat les persones que ocuparan els llocs més significatius de la llista que torna a encapçalar Xavier Tornafoch. En el número 3 l'Esti (tw i fb), que assumirà per primera vegada responsabilitats com a candidata i que intentarà aplicar la seva experiència en el món sindical i associatiu. En el núm. 6 l'Arnau Paré (fb), que és una presència important per a EUiA ja que representa Alternativa Jove - Joves d'EUiA a la llista i el futur d'EUiA. I en el núm. 10 en Khader Attar (fb), metge de professió i defensor dels drets del seu poble de neixement, el palestí. Finalment, jo mateix ocupant el lloc 17è de la llista.

No amaguem que tenim com a objectiu clar aconseguir el desitjat segon regidor. Serà complicat perquè es presentaran moltes candidatures amb opcions, però crec que l'esquerra vigatana es mereix que l'opció que nosaltres representem tingui un creixement. De totes les maneres, estem acostumats a rendabilitzar, molt més del que numericament suposa, la feina d'un regidor. Amb en Xevi, l'Arnau, l'Esti, l'Anna, en Domènec i tota la resta que formem la candidatura esperem aconseguir-ho. Ho intentarem!

La notícia al web d'EUiA d'Osona

17 de març del 2011

Enquesta electoral a Vic

Avui el setmanari Osona Comarca publica una enquesta electoral centrada en la ciutat de Vic:

Sobre els resultats, penso que es corresponen bastant amb el que molts podem tenir en ment: 1- CiU a l'alça, capitalitzant en solitari els partidaris del tripartit vigatà. 2- Els altres dos membres del tripartit estancats en uns resultats que ja no van ser bons el seu dia (ERC) o a la baixa (PSC). 3- ICV-EUiA mantenint-nos o amb un lleuger creixement que ens podria donar el desitjat segon regidor. 4- PP sense presència.

Els resultats que crec que poden variar respecte l'enquesta serien: 1- La PXC. Crec que el vot ocult els hi fa restar a l'enquesta. Tot i així, també crec que ja van tocar sostre les passades municipals, en que van estar a punt d'aconseguir el 5è regidor. Jo els hi donaria 3, potser 4 (però en aquest cas amb baixada de vots). 2- La CUP. Crec que no han sabut capitalitzar els seus bons resultats de fa 4 anys i, a sobre, es trobaran amb més competència pel cantó independentista. Més que estar a prop de mantenir els 2 regidors, penso es quedaran amb 1 (no sense dificultats). Un punt a favor seran les seves candidates. 3- SI. Crec que més que entre 0-1 estaran entre 1-2 regidors. Crec que els hi pot fallar el candidat.

Osona Comarca també ha fet enquesta sobre els possibles resultats en unes eleccions generals (les que vindran darrera les municipals). Aquí tampoc observo gaires sorpreses: PP i PSOE poden créixer a costa de les opcions més localistes. Aquí teniu el gràfic:


Fitxa tècnica de l'enquesta:
  • Data enquesta: entre 21 febrer i 1 de març
  • Mostra: 404 persones escollides aleatòriament per diferents barris
  • Marge d'error: Es parla d'un nivell de confiança del 95,5%

14 de març del 2011

Una legislatura a Vic

En Quico Sallés (twitter, fb) resumeix en aquest bon article el que ha estat aquesta legislatura a la ciutat de Vic. Crec que l'article, caricaturest com solen ser els seus articles, dóna una imatge molt exacta. Totalment recomanable:

CUP vadis?

"M'entenc molt bé amb la CUP". Aquesta frase l'ha repetit moltes vegades l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Malgrat que el diputat al Parlament sigui un almogàver de l'independentisme en un partit en què això del sobiranisme només serveix si serveix per pressionar, aquesta entente més que cordiale és senyal que alguna cosa no va bé.

Les eleccions d'ara fa quatre anys van deixar un tèrbol panorama a la sala de plens de l'Ajuntament. Es va reblar la màxima que sempre ha pronunciat un mític de la ciutat: "A Vic, les esquerres no guanyen ni per casualitat". Però la sorpresa del creixement de PxC va obligar a un estrany replegament que va deixar una autèntica autopista a la CUP. I a més, una autopista alemanya: de tres carrils, sense peatges ni límit de velocitat.

L'acord embrionari a quatre bandes -CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA- deixava les coses clares. El regidor ecosocialista, Xavier Tornafoch, prou llest per entendre que aquell sudoku seria massa complex de dibuixar cada dia, va plegar amb una generosa empenta del PSC. L'invent va quedar reduït a una curiosa combinació de tres forces que no calia ser gaire llest per preveure que els ciutadans l'entendrien com a una sola, i això, amics, fa més mal que bé als socis minoritaris, els quals ningú sap on paren.

Fem una reflexió sense acritud. A hores d'ara, el PSC de Josep Burgaya prega a Sant Miquel dels Sants que es quedi com està. La fe no és monopoli de la dreta. Els dos regidors d'ERC frisen per continuar essent masovers del bon amo que no pas per ser els amos de la terra. Ai... la poca fe és mal senyal per qui vol fer de mossèn.

I a l'altra banda? Molt senzill. Xavier Tornafoch ha estat l'única oposició assenyada. Ha pactat quan ha convingut -recordin com va robar la cartera a PSC i ERC amb el POUM- i ha venut a preu d'or el seu vot. Ha estat fidel a la seva lleial parròquia que, tot sigui dit de passada, és el que han de fer els polítics. Res de llibres de cavalleries i de renúncies ideològiques inintel·ligibles com les que ens han regalat alguns socis de govern municipal en els alegres anys del present mandat. Tornafoch serà comunista, o no ho serà, però de ximple no en té ni un pèl.

Però ...i la CUP? No s'enfadin els del farcell de palestí, el pírcing i els pantalons quechua, però la seva clientela demanava una altra cosa. Els regidors de la CUP estaven al ple de Vic per fer d'oposició dura: treure foc pels queixals, repartir mala llet i si convenia treure el sant Cristo Gros i defensar a capa i espasa l'esquerra més ideològica del poble treballador vigatà que vol la independència. Per defensar Joan Amades i el seu catàleg de gegants, balls, danses i collonades ja tenim Òmnium Cultural.

S'han deixat abraonar de manera constant i gratuïta per l'Anglada i sus muchachos. Si la resposta dels radicals a ser titllats de "rates" ha de ser demanar empara a l'alcalde, anem arreglats. "Hi eren?" es preguntaven alguns ciutadans desemparats. I això no és bo. Tenien l'oportunitat i segurament l'han desaprofitat. Potser a partir del 22 de maig tindran una nova oportunitat, però, si es dóna, serà l'última.

Publicat a Naciódigital.cat (12/03/2011)

15 de gener del 2011

"Sentir-se d'aquí"

“No es pot demanar als immigrants que se sentin d'aquí, els hi hem d'obligar”. Crec que aquesta afirmació feta per l’alcalde de Vic, Josep Mª Vila d’Abadal, en una conferència sobre el present i futur de la ciutat, es literal. Així almenys ho recullen diversos mitjans de comunicació.

No tinc per escrit el contingut d’aquesta conferència, per tant no sé si el nostre particular Cid Campeador va especificar més detingudament què vol dir això de “sentir-se d’aquí”.
  1. Sentir-se d’aquí és parlar en català? Doncs hi ha milers de ciutadans que no s’hi senten, però no de la immigració més recent, sinó de la que va venir fa molts anys. Com els obligarà el nostre batlle a sentir-se d’aquí?
  2. Sentir-se d’aquí és tenir la religió catòlica com a pròpia, tal i com afirmen alguns? Doncs jo no em sento d’aquí. Espero assegut que el senyor alcalde vingui a fer-me sentir d’aquí...
  3. Sentir-se d’aquí és tenir la nació catalana i/o les seves tradicions culturals com a pròpies? Doncs em torno a remetre al punt primer.
  4. Sentir-se d’aquí és ser del barça? Doncs em torno a remetre al punt segon.
  5. Sentir-se d’aquí és respectar les lleis i els drets de tots els ciutadans sense exclusió? Doncs aquí podríem arribar a un acord. Però primer li explica això als seus amics capellans i al Bisbe de Vic.
Què és exactament sentir-se d’aquí senyor alcalde? Expliqui-m’ho si us plau.

Aquí s’ha d’exigir que tothom, tothom! compleixi les lleis. I un cop compleixen les lleis (i això és tema de tribunals –el no compliment-) que tinguin també tots, tots! els drets, inclòs el de poder decidir qui volen que sigui el seu futur alcalde.

Senyor Vila d’Abadal, expliqui’s millor, defineixi millor els conceptes. Perquè sinó, llegint frases com aquestes, la impressió que dóna és que vostè torna a insistir en pescar en caladors de la PXC amb un discurs racista. I després, si li diem això, s’empipa.

11 de maig del 2010

L'alcalde de Vic dificulta la tasca dels blocaires

Sí, almenys dificulta la meva tasca com a blocaire. Que un dia vull escriure sobre les mesures anunciades per a restringir l'empadronament d'immigrats, doncs l'endemà les canvia; que comento les noves mesures, doncs les torna a modificar; i si finalment parlo de manera genèrica, doncs es fa enrere.
Un cop la polèmica ha passat i em vull dedicar a escriure sobre algun altre tema, va i torna a posar damunt la taula noves restriccions a l'empadronament, i quan vull enganxar-me al tema es torna a fer enrere. Així no hi ha qui tingui el bloc actualitzat!

Ara ho ha tornat a repetir. Ahir mateix escrivia sobre l'empipada que li va agafar per no anar a les llistes al lloc que, pensa, li correspon per la seva gran vàlua. Va dimitir del comitè de govern del seu partit, UDC, en senyal de protesta. Avui informa la premsa que s'ha tornat a fer enrere i ha reconsiderat la seva dimissió, per lleialtat a Duran, al partit, a Catalunya (i als fabricants de cadires).
A aquest pas acabaré renunciant a escriure sobre l'alcalde de Vic. Si cada vegada que 'posteo' sobre ell haig de seguir els canvis de posicionament o d'opinió immediatament posteriors, la dedicació de temps serà inassumible. Ara comprenc l'estres que hauran de patir els membres del seu govern quan vulguin saber el posicionament que han de tenir sobre qualsevol tema...

10 de maig del 2010

Empadronament. Primer fracàs de Vila d'Abadal

El gran suport que va rebre l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila-d'Abadal, del seu partit pel tema de l'empadronament, s'ha quedat en això, un simple suport en forma de palmadeta a l'esquena.
Si amb la generació de la polèmica, i la posterior insistència en la mateixa, pretenia fer-se un nom al partit i guanyar vots; s'ha de dir que en el primer objectiu el fracàs ha estat evident, el segon encara està per veure.

Vila-d'Abadal no anirà en el 5è lloc, en representació d'UDC, a les llistes de CiU al Parlament, sinó que baixarà fins el 12è. Ell que es va sacrificar acceptant una candidatura que la persona que li pren el 5è lloc no va voler... Molt suport del partit, sí, però molesta el polèmic alcalde de Vic en un lloc destacat a la llista d'en Mas?
El cas és que el cavaller de Vidrà s'ha empipat amb el seu partit. Molt significatiu de les motivacions que tenen alguns per a estar en política: si no figuro i no tinc un bona cadira, m'empipo. Em sembla que, al igual que va passar fa 3 anys, la confecció de les llistes de CiU a Vic pot ser divertida...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails