Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immigració. Mostrar tots els missatges

29 de novembre del 2014

Sobre fronteres

Doncs si, una intervenció magnífica de l'eurodiputada de l'Esquerra Unitària Europea Marina Albiol, que hauria de servir per tancar-li la boca a aquells que se l'omplen parlant de no aixecar fronteres ni separar pobles.
"Una grande y libre" ben tancada davant la misèria i els desheretats.


19 de febrer del 2012

Els "desplaçats" de la PXC

Facilitat de paraula, coherència personal i ideològica, idees brillants... Amb candidats com aquests, és difícil que la PXC no obtingui bons resultats en alguns municipis catalans, com Manlleu.
Persones com aquesta, l'Antonio Sánchez, han estat posades pels ciutadans per a gestionar la vida pública. Andalús que se sent insultat si li diuen immigrant a Catalunya, i que s'estima més que li diguin "desplaçat". Discurs anti-immigració que "paga" subsaharians per a enganxar-li els cartells... Un crack! 
Si voleu conèixer millor el personatge us recomano aquesta entrevista feta a el9TV, que us deixo enllaçada aquí sota, comença al minut 21:05 i finalitza al 46:40. Gran professionalitat de l'Agustí Danés, que aconsegueix que no se li escapi el riure ni una sola vegada.
Antonio Sánchez, líder de la PXC a Manlleu. Exemple viu dels "desplaçats" de la PXC...  

 

8 de gener del 2012

Immigració, integració, racisme, PXC i mitjans de comunicació

He volgut recollir al meu bloc un extracte d'aquest bon post del periodista osonenc Josep Comajoan. Aporta reflexions al voltant del tema de la immigració molt útils però, sobre tot, aporta idees més que interessants per a una reflexió política i ciutadana col·lectiva sobre la repercussió del fet migratori en la nostra societat i sobre la irrupció de l'extrema-dreta racista als nostres municipis. Crec que enfrontar aquesta qüestió, de cara i amb claredat, és i serà fonamental si volem una convivència ciutadana pacífica i normalitzada als nostres municipis.

Us remeto al contingut sencer del post al bloc d'en Josep. Al igual que he fet jo, podeu deixar allà els vostres comentaris/aportacions.

"...El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen immigrant..." "...Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Immigrants, fins quan? Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en quines circumstàncies? Fent discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la ‘marginació’, la diferència?..." 


"...Què cal fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que ‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot arreu es produeix el mateix estat de xoc, en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals. A Vic, en concret, diria que som a punt d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’ acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també..."

28 de desembre del 2011

13 de setembre del 2011

A què juga Vila d'Abadal?

Vila d’Abadal no va entendre res. Per això el mateix dia de les eleccions va fer una “espantà” i va marxar corrent a plorar el seu resultat electoral en terres llunyanes. No entenia com era possible que, després de la feina feta, la PXC no perdés suport electoral i CiU no aconseguís la gran majoria que esperaven. Molts ja varem dir el seu dia que assumir determinats discursos de forces no democràtiques era un greu error. Que les polèmiques com la de l’empadronament engreixaven la serp i afeblien els demòcrates favorables a la convivència.

Han passat les eleccions i l’alcalde de Vic torna a caure en el mateix error. La votació al Ple d’ahir de la moció de la PXC sobre el conveni de reciprocitat entre l’estat i el Marroc per a concedir el vot a les municipals al col·lectiu marroquí n’és bon exemple.
Primer de tot s’ha de dir que aquests convenis de reciprocitat ja estan signats amb d’altres països i suposen que els espanyols poden votar en aquell país, i els nacionals d’aquell país poden votar a l’estat. La moció de la PXC demanava a l’estat espanyol que aquest acord no es signés amb el Marroc. L’argumentació era la de sempre: no estan integrats, maltracten les dones, són radicals religiosos, etc... El pitjor de tot és que l’alcalde de Vic va assumir aquests arguments i, introduint alguna petita modificació, va fer seva la moció.

Com molt bé escriu en aquest post Xavier Tornafoch, això sembla una argumentació pròpia del règim racista de Sud-àfrica. Argumentar que tots els marroquins són maltractadors o fonamentalistes és, a banda d’ignorant, absurd. Negar el vot a un col·lectiu molt determinat que viu a la ciutat és també absurd. Exigirem a aquest col·lectiu que pagui els seus impostos i compleixi les normes de la ciutat? Són vigatans per a complir les seves obligacions, però no per a tenir els seus drets fonamentals? Les exigències que volen demanar als marroquins les demanaran també per a d’altres col·lectius (inclosos els castellanoparlants)?

Sincerament, jo no sé a què juga Vila d’Abadal. Donar llibertat de vot al seu grup, per a quedar-se en minoria, només pot significar dues coses: o bé que continua tan perdut com l’endemà de les eleccions; o bé que no volia que la moció s’aprovés, però ell volia quedar, cara a la ciutat, com a contrari a la mesura. No sabria dir quina de les dues opcions em sembla més preocupant...

17 de maig del 2011

Zoquete! (amb l'àliga al cor...)

Un águila en el corazón

Las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de Plataforma x Catalunya. Y me perdonarán que, para referirme a los negros, no escriba subsaharianos, esa imbecilidad que ahora veo por todas partes, ridícula y de una imprecisión total. Porque también es subsahariano un sudafricano blanco como los bóers que últimamente capitaneaba Eugène Terre’Blanche. Por eso escribiremos negro y escribiremos blanco y escribiremos alto y escribiremos patizambo si lo que queremos es entendernos y no hacer el bobo.

Dicho lo cual, volvamos a empezar: las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de PxC, unos carteles donde se lee “Primero, los de casa”. La incongruencia de PxC es evidente: el partido de Josep Anglada basa su discurso en la lucha contra los inmigrantes, y que ahora los utilice para que le cuelguen carteles es grotesco. Anglada ha presentado dos excusas. Primera excusa: que los negros que aparecen en la foto tendieron “una trampa” a Antoni Sánchez, el candidato de PxC a la alcaldía de Manlleu. Según él, se ofrecieron a Sánchez, para ayudarlo. Y pegaron carteles justo el tiempo para que alguien les hiciera la foto, momento en el que se largaron. Segunda excusa: dice Anglada que, de los pakistaníes que salen en otras fotos, pegando sus carteles, PxC no es responsable. Alega que contrataron los servicios de una empresa y que la empresa les envió esos trabajadores.

En cualquier caso, el PxC hace el ridículo. Lo hace si es verdad que Sánchez se había creído que los negros se le ofrecían para pegar carteles. ¿Ese hombre quiere ser alcalde de Manlleu? Yo, si fuese xenófobo, para liderar mis ansias racistas municipales no votaría nunca a un hombre tan corto. Con la segunda excusa también hacen el ridículo. Si Anglada fuese coherente con lo que predica, por mucho que hayan contratado los servicios de una empresa, si esa empresa le envía pakistaníes rescinde inmediatamente el contrato. Porque es evidente que alguien hará fotos y eso lo dejará en evidencia. Otra lumbrera.

La carrera de Josep Anglada es impresionante. Con el nombre de José Anglada militó durante años en Fuerza Nueva y fue candidato por el Frente Nacional de Blas Piñar. Luego, como no le quedaba mucho donde asirse, él, que con camisa negra y el brazo levantado soñaba devolver a España al buen camino, se cambió el nombre a Josep y probó a ver si, disimulando y agitando las aguas de la xenofobia comarcal, sacaba el vientre de mal año. Pero le cuesta tanto disimular... Hace apenas ocho años, en el Canal 9 declaró su amor por el águila franquista: “Llevo el águila en el corazón, pero políticamente ahora no me interesa explicarlo”. Pues, si no te interesa explicarlo, no lo expliques, zoquete.

Quim Monzó
article publicat a La Vanguardia (17/05/2011)

15 de gener del 2011

"Sentir-se d'aquí"

“No es pot demanar als immigrants que se sentin d'aquí, els hi hem d'obligar”. Crec que aquesta afirmació feta per l’alcalde de Vic, Josep Mª Vila d’Abadal, en una conferència sobre el present i futur de la ciutat, es literal. Així almenys ho recullen diversos mitjans de comunicació.

No tinc per escrit el contingut d’aquesta conferència, per tant no sé si el nostre particular Cid Campeador va especificar més detingudament què vol dir això de “sentir-se d’aquí”.
  1. Sentir-se d’aquí és parlar en català? Doncs hi ha milers de ciutadans que no s’hi senten, però no de la immigració més recent, sinó de la que va venir fa molts anys. Com els obligarà el nostre batlle a sentir-se d’aquí?
  2. Sentir-se d’aquí és tenir la religió catòlica com a pròpia, tal i com afirmen alguns? Doncs jo no em sento d’aquí. Espero assegut que el senyor alcalde vingui a fer-me sentir d’aquí...
  3. Sentir-se d’aquí és tenir la nació catalana i/o les seves tradicions culturals com a pròpies? Doncs em torno a remetre al punt primer.
  4. Sentir-se d’aquí és ser del barça? Doncs em torno a remetre al punt segon.
  5. Sentir-se d’aquí és respectar les lleis i els drets de tots els ciutadans sense exclusió? Doncs aquí podríem arribar a un acord. Però primer li explica això als seus amics capellans i al Bisbe de Vic.
Què és exactament sentir-se d’aquí senyor alcalde? Expliqui-m’ho si us plau.

Aquí s’ha d’exigir que tothom, tothom! compleixi les lleis. I un cop compleixen les lleis (i això és tema de tribunals –el no compliment-) que tinguin també tots, tots! els drets, inclòs el de poder decidir qui volen que sigui el seu futur alcalde.

Senyor Vila d’Abadal, expliqui’s millor, defineixi millor els conceptes. Perquè sinó, llegint frases com aquestes, la impressió que dóna és que vostè torna a insistir en pescar en caladors de la PXC amb un discurs racista. I després, si li diem això, s’empipa.

17 de juny del 2010

La realitat

La realitat és útil per fer-nos tocar de peus a terra i per, en l’activitat política o no, saber que és el realment important.
La realitat és que un pare obté un permís de residència a l’estat espanyol gràcies a un passaport legal, la realitat és que va ser detingut a un país europeu mentre havia anat a visitar un seu amic, li van dir que allà aquell passaport era irregular i el van repatriar al seu país d’origen. La realitat és que no podrà tornar en 5 anys amb la seva família (dona i dues filles). La realitat és que a la seva dona li venç en unes setmanes el seu permís de residència. La realitat és que si no troba una feina en aquest període pot ser repatriada amb les seves nenes, estudiants de primària, ja integrades a la seva escola.
La realitat és que hi ha famílies a l’escola del meu fill que no poden pagar el material escolar i que sobreviuen amb menys de 500€ mensuals.
La realitat és que els nens petits no entenen de races, fronteres o papers. Tenen amics que no poden anar de colònies i no acaben d’entendre el perquè.
La realitat és que entitats que estan repartint menjar entre els més necessitats (Entreveïns d'Osona, Tupí, Càrites...) no donen a bast, i amb recursos molt limitats.

Els polítics que torcen i manipulen la realitat per guanyar-hi vots, dient lo bé que viuen els immigrants, totes les ajudes que els hi regalen, que només creen problemes..., així com els polítics que s’acollonen davant l’avenç de la xenofòbia i s'acarnissen amb els més febles promovent polèmiques estèrils allunyades de la realitat, com la restricció de l’empadronament de ciutadans, la regulació de l’ús de vestimentes que ningú no ha vist fer servir... Tots aquests polítics, us ho dic sincerament, em provoquen bastant fàstic.

15 de juny del 2010

Debats imposats: del burka a la independència

Si m’ho demanen haig de reconèixer-ho, estic totalment d’acord en que es prohibeixi als propietaris d’elefants passejar-los, ni que sigui lligats, pel carrer. Una norma en aquest sentit seria del tot lògica... si realment hi hagués algú que passegés el seu elefant pel carrer.

Un altre model de vel...

Tres quartes parts del mateix passa amb el debat sobre l’ús del burka en dependències públiques. Estic d’acord en que va contra la dignitat de la dona, en que va en contra del deure d’identificar-se a l’hora de fer un tràmit... Però, realment hi ha dones que van amb aquesta indumentària pels carrers de Catalunya, o és una llegenda urbana? Jo no hi he vist cap i la gent que conec tampoc. Així doncs, si parlem només d’un supòsit o d’un fet súper aïllat, per què obrir aquest debat ara? Per què ens hem de posicionar sobre un tema que pot obrir conflictes i que no respon a una realitat social? En tot cas, no seria més lògic regular l’obligació d’haver-se d’identificar en dependències públiques sense haver de fer menció expressa a cap vestimenta? Burka sí, burka no: un debat que només interessa a qui interessa i al que d’altres s’han apuntat per ‘por electoral’ i sobre el que t’obliguen a posicionar-te tant sí com no.

Un altre debat instal·lat fa temps a l’agenda política catalana és el de la independència. Avui en Miquel Macià publica a Nació Digital un extens article sobre el independentisme a ICV i EUiA. L’article afirma, i és cert, que a la nostra coalició hi ha una part important dels votants que veuria amb bons ulls la independència de Catalunya, però que quan arribes a la militància i, sobre tot, a les cúpules dels partits aquesta opció es dilueix. Hi ha gent a EUiA o ICV que es considera només catalana i no veuria amb mals ulls la independència del país? Segur. Igual que hi ha gent que es considera tan catalana com espanyola (fins i tot algú que es considera tan català com a basc...).

L’article és un bon exemple de debat identitari forçat. Jo entenc i veig legítim que hi hagi una part de la població que tingui en aquesta qüestió la seva principal reclamació política. El que cansa és el menyspreu vers els que, sense rebutjar-ho, tampoc el tenim com a principal eix del nostre programa.
L’article demostra l’esbiaixat del debat: o independència o unitat. Diu que aquest debat ens provoca urticària i que el nostre discurs federalista és una manera d’evitar el debat. Macià parla de les resistències a la lluita per l’exercici del dret a decidir en determinats sectors d’ICV -i ja no diguem d’EUiA- tenen bona part de les seves arrels en la tradició històrica del comunisme a casa nostra i al conjunt d’Espanya (???).
Cansa, cansa molt que de manera continuada vulguin que assumeixis com a principal un debat, que interessa a una part –més gran o més petita, però no majoritària- del país. Ets independentista o unitarista, t’has de decidir! I si el que fas és argumentar una posició intermitja, el que vol dir és que no ho tens clar o que intentes defugir del debat a través de la fórmula del federalisme.
Pots repetir fins a la sacietat que el teu model és el d’un estat federal plurinacional asimètric on totes les nacions que el formen tinguin dret a decidir si volen ser-hi o no. Que és aquest el teu model i no un altre! Que defenses el dret a decidir i has format part de la Plataforma que el defensa... És igual, blanc o negre, posiciona’t!
La por a la fractura social entre catalanoparlants i castellanoparlants és una altra de les hipoteques d’ICV en aquest debat, agreujada per les actituds del soci electoral EUiA –adherida a l’espanyola Izquierda Unida-. Exactament, quines actituds són aquestes? ICV té hipoteques amb EUiA pel tema identitari. Toma ja!!!
En fi, és un tema en que no ens en sortirem. Com la resta de debats imposats, plens de tòpics, que has de fer teus i posar-te’ls com a principal problema de l’agenda política. I és que, en el fons, els que volem parlar de la crisi i les seves conseqüències ho fem per distreure l’atenció del personal sobre el veritable problema del país...

19 d’abril del 2010

La demencial política vigatana

L’alcalde de Vic va cometre un greu error el dia que va introduir el populisme a l’hora de tractar la difícil qüestió de la immigració. A l’error es van afegir els seus socis de PSC i ERC que després no van saber com sortir-se’n. Després de fer el ridícul oposant-se a les opinions que venien de tot arreu (per a ells era tot el món qui estava en contra seva), van trobar la sortida al conflicte amb el típic victimisme de dir que havia estat Madrid que no els havia deixat fer i que tota la culpa era de l’estat.
Podríem dir que el peculiar sistema de governar Vic (fidelitat acrítica a l’alcalde a canvi de mantenir parcel·les pròpies de poder) va fer caure el PSC i ERC en una trampa que no van saber governar. Van quedar atrapats entre la lògica i la opinió dels seus partits, i la fidelitat interessada a l’alcalde i CiU.
Semblava que el malson havia passat, però es veu que per a CiU la immigració serà una qüestió electoralment molt sucosa de cara a les catalanes i Vic serà el seu banc de proves. Així doncs, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila-d’Abadal, va tornar a la càrrega amb la seva pretensió de dificultar el registre de determinats ciutadans de Vic.
En base a un informe de la comissària d’Interior de l’UE demanat pel, segur, eurodiputat més pijo de l’Europarlament, Ramon Tremosa, l’alcalde pretén que l’ajuntament faci de delator del ministeri de l’Interior. El famós informe en cap moment parla d’empadronament, ni de si un ajuntament pot oposar-se, o actuar de delator. De fet, la redactora del mateix, Cecília Malmström (del mateix grup que Tremosa), en un article a El Periodico afirma que: “...permetin-me que insisteixi en el fet que la Comissió Europea no s’ha de pronunciar en el debat que actualment està tenint lloc a Espanya sobre la possibilitat d’empadronar o no els estrangers en situació irregular ni en el debat sobre quina Administració és competent per gestionar la immigració irregular. Aquestes són qüestions de la competència de les autoritats nacionals i són per tant els estats membres els que millor poden prendre decisions sobre aquestes qüestions". Clar i català! Tot i així, l’eurodiputat Tremosa va sortir en estampida afirmant que Europa havia donat la raó al consistori vigatà.

09/04/2010. Vila d'Abadal, acompanyat pels representants de CiU, ERC i PSC anuncien que l'ajuntament delatarà els sense papers.
Foto: osona.com


L’alcalde, lluny de rectificar la cagada del seu eurodiputat, s’ha entestat en tirar endavant la idea animat, imagino, per un equip d’assessors d’imatge i periodistes que li diuen que insisteixi, que això agrada i dóna vots.
Quant al paper de PSC i ERC només es pot qualificar, una altra vegada, de patètic. L’alcalde torna a insistir en la delació dels immigrants sense papers anunciant-ho en una roda de premsa amb la cúpula del seu partit (CiU). Un cop anunciada públicament la mesura, crida els seus socis de govern i els fa seure per a tornar a anunciar-la. I aquests, d’una manera inaudita, es fan co-partíceps de la mesura donant suport a l’alcalde amb la seva presència. Una mesura que l’alcalde va presentar amb CiU l’assumeixen els seus socis per a tot.
Imagino que amb les orelles ben estirades pels seus partits (a l’àmbit nacional) han rectificat dient que no aplicaran les mesures anunciades. Increïble! Anuncien, juntament amb l’alcalde, el suport a una mesura que després afirmen que no aplicaran per no estar-hi d’acord... Demanat al respecte, el líder dels socialistes vigatans, Josep Burgaya, va afirmar que va participar en la roda de premsa en que l’alcalde va anunciar la mesura populista (ja anunciada abans amb la cúpula del seu partit) perquè... va actuar en calent.
Ara, en fred, els tres socis que donen suport al govern vigatà s’estan pensant com fan per a quadrar el cercle: que l’alcalde tiri endavant les delacions, que PSC i ERC s’oposin, i que el govern vigatà no es trenqui (almenys fins que els hi convingui). Demencial tot plegat!

9 de març del 2010

Cuines del Món per la convivència

Per molt que alguns personatges impresentables, als que els mitjans nacionals i estatals (i algun de comarcal també...) li estan fent la campanya, facin tot el possible per oferir una imatge perversa i distorsionada de la ciutadania de Vic; a la nostra ciutat conviuen moltíssimes persones que demostren en el seu dia a dia que la convivència entre persones de diferents cultures, no només és possible sinó que ja s’està produint.
Bon exemple d’aquests espais de convivència i integració, entre els moltíssims que s’estan duent a terme, és la iniciativa que desenvolupen a l’escola del meu fill, el CEIP Sentfores. Amb 1/3 part de l’alumnat immigrat, i amb moltes cultures diferents convivint, la cooperativa la Xarranca, que s’encarrega del servei de menjador a l’escola, va endegar un projecte anomenat “Cuines del Món”. La idea és elaborar cada mes, amb ajuda dels pares dels alumnes que ensenyen a fer-ho, un plat típic del país d’origen de l’alumne.
El passat diumenge 7 de març el programa Babel de TVE2 va explicar breument aquesta bona iniciativa. Aquí teniu el vídeo:



Fa uns mesos es va editar un llibre, que es va esgotar ràpidament, amb les receptes d’aquestes “Cuines del Món”. Aquí podeu llegir la informació publicada en el seu dia per “El Periodico” sobre la Xarranca, el projecte “Cuines del Món” i l’edició del llibre, apadrinat per la Carme Ruscalleda.

A pesar dels oportunistes de la xenofòbia, a Vic la majoria volem viure i conviure en armonia. I obrim espais per a aconseguir-ho.

26 de gener del 2010

Com debatrien sobre immigració una persona i un goril·la?

Doncs aquí teniu la resposta, en aquest vídeo.
La persona està representada pel company Grego Belmonte, responsable d'educació d'EUiA i regidor d'ICV-EUiA a Sant Adrià. Un bon amic i una gran persona. M'ha agradat molt això que ha dit que les feines il·legals atrauen la immigració il·legal.
El goril·la, amb perdó per aquests magnífics micos, està representat aquest gran fardell que porta per nom Xavier García Albiol, regidor del PP a Badalona. Sí, goril·la. Un goril·la que si recordareu repartia bufetades entre la gent que protestava durant els actes del PP a la passada campanya de les catalanes. El mateix que va fer un vídeo a les municipals de la seva ciutat on s'afirmava que hi havia relació directa entre immigració irregular i delinqüència. El mateix que ara, ja en campanya, afirma que discriminarà a la gent a l'hora de repartir ajuts socials, no per la seva situació econòmica, sinó per la seva raça. El mateix que a la part final del vídeo reconeix que no li va malament per a guanyar vots atiar el foc de la por al nouvingut.
Digne de veure:

21 de gener del 2010

Suport grapases a l'alcalde de Vic

Dimecres dia 20. Em truquen per telèfon i em diuen que l’Ajuntament de Vic ha tingut penjada el dia anterior a la seva web oficial (www.vic.cat) un enllaç en el qual es recollien firmes de suport a l’Alcalde. En un primer moment no m’ho puc creure, de seguida penso, coi si parlem del govern de Vic...! Tot és possible.
Demano més informació. Em diuen que la pàgina ja no està activa, però que alguna persona ('amiga seva') des de l’Ajuntament els hi havia trucat informant i demanant l’adhesió. Es veu que algú havia fet penjar l’enllaç i algú altre, veient la bestiesa que suposava, el va fer treure, però durant unes hores havia estat penjat.
Investigo per internet. Finalment arribo a una pàgina de facebook de suport a l’alcalde de Vic, ‘Jo dono suport a l'alcalde de Vic per retirar els indocumentats del padró’ en la qual encara hi havia penjat aquest enllaç: http://www.vic.cat/suport/pagines/index.aspx. El clicko i efectivament em porta a una pàgina no activa. Miro qui administra aquest grup de facebook: uns dels administradors és Jaume Puig i Canal, regidor de CiU a Vic. A la tarda torno a entrar al grup i ja han eliminat l’enllaç en qüestió.
Com que sóc bastant nefast per això de la informàtica, i la persona que em va passar la informació tampoc ha pogut ensortir-se’n, us demano si hi ha algú a la sala que pugui ajudar-me a comprovar que efectivament la pàgina ha estat penjada. Algú més l’ha vista?
La persona que m’ha informat és de total confiança. És per això que aquest affaire tan estrambòtic em planteja dubtes: A qui se li va ocórrer una idea tan estúpida? Com és possible que l’executés sense control previ (a posteriori sembla que sí que va ser-hi)? Els que remenen per internet no saben que molts ulls miren el que hi apareix? És possible que puguem presenciar algun desgavell més?

foto: naciodigital.cat

13 de gener del 2010

13 de gener de 2005

Devien ser al voltant de les 4 de la matinada d'una nit molt freda del mes de gener. Com era habitual des de feia unes quantes setmanes es llevava per anar al lavabo molt sovint. En tornar em va comentar que havia "mollat". Jo mig dormia, li vaig dir que tornés al llit i intentés descansar.
Al cap de 5 minuts tornava a llevar-se. Ara sí que he "mollat" de debò, em va dir. Era veritat.
Per sort no he hagut d'anar a hospitals més que de visita. De pressa vam anar a l'Hospital General de Vic, em provocava respecte i un cert neguit, el cotxe marcava -5º. Les hores van passar, sense dir-nos gaire cosa, mirant-nos. Moltes hores. Finalment va anar al quiròfan, el temps se'm va fer etern.
Vaig sentir un crit, curt i apagat. Deu ser veritat això de l'instint, em vaig aixecar i vaig anar cap a la sortida del quiròfan. Allà estava, amb un gran cap allargat. "Es troba bé, finalment no hem hagut d'intervenir, ha sortit amb fòrceps, lo del cap amb els dies torna a la normalitat". Em vaig quedar dret, parat, sense saber que dir. L'estaven acabant de vestir. El van embolicar amb una manteta i me'l van posar als braços. Me'l vaig quedar mirant amb els ulls molt oberts, finalment vaig aixecar el cap i li vaig demanar a l'infermera: "com es troba la mare?". "Bé, li estan donant punts i trigaran una estoneta, si vols, espereu-la a l'habitació d'espera". Era 1/4 de 6 de la tarda. Portava 12 hores a l'hospital i em va venir una pujada d'adrenalina. Tal i com ens havien dit vam anar a l'habitació d'espera. Ell llepava la manteta mentre el portava en braços. Tenia por que fes un moviment sobtat i em caigués. Vaig seure a una butaca. Durant més de mitja hora ens vam estar mirant, juraria que em somreia. Jo a ell segur que sí.
Als papers constaria que va néixer a les 17:01h. A aquesta hora vaig ser pare per primera vegada. Diuen que quan ets pare el temps passa amb molta velocitat, és veritat. També diuen que quan ets feliç el temps també passa ràpid, també és veritat.
Fa 5 anys em va canviar la vida. Un canvi a infinitament millor, no hi ha dubte, l'alegria de ser pare és insuperable. A mi almenys el temps em passa rapidíssim...

Un parell de setmanes més tard vaig complir el tràmit d'inscriure l'Ekaitz al Registre. Un ciutadà de Vic amb els seus papers en regla. Amb els seus papers en regla...! avui sembla una broma.
D'aquí uns anys li haurem d'explicar que el mateix dia que celebràvem el seu 5è aniversari, els seus pares vam sentir una immensa vergonya dels senyors que governaven la seva ciutat. I tot per compte d'una papers que segons sembla uns ciutadans, tan ciutadans com ell, no tenien en regla i que, a aquells senyors que ens feien sentir vergonya, els hi va servir d'excusa per a negar-les el dret a ser ciutadans. Uns ciutadans que viuen a Vic i que ell, segurament més d'una vegada, es va creuar mentre sortíem a passejar. Pot ser tan complicar viure en un lloc i poder ser ciutadà del mateix?

12 de gener del 2010

Sobre l'editorial d'osona.com

Avui el diari digital osonenc "osona.com" ha emès un editorial posicionant-se a favor de la mesura del govern tripartit vigatà de modificar els criteris d'empadronament de ciutadans nouvinguts.
Per suposat, com no podria ser d'una altra manera, respecto el posicionament d'aquest mitjà de comunicació. És legítim (i recomanable) que els mitjans es mullin en quan a temes d'actualitat es tracta. No comparteixo el fons de la reflexió, coincident amb la de l'equip de govern, però el respecto.
Ni els mitjans que donen suport a la mesura, ni l'equip de govern vigatà són racistes. Penso que això està fora de tot dubte, però sí que penso que la mesura en concret té un clar caire discriminatori envers un grup de persones d'etnies diferents a la nostra i, per tant, té caire xenòfob. De fet, una iniciativa de molt similar va ser presentada l'any 2003 per la PXC, que també, juntament amb d'altres organizacions "poc democràtiques" aplaudeixen la mesura.


El que menys m'ha agradat de l'editorial és la forma, al meu entendre, carregada de victimisme: "La mesura de l’Ajuntament de Vic... ha derivat en una intensa campanya de rebuig, menada des d’algunes entitats i des d’alguns mitjans de comunicació de Barcelona". Ja hi som: un complot orquestat per determinades entitats i encoratjat des de Barcelona. Ja tornem a parlar de Barcelona (i àrea metropolitana, entenc) de manera despectiva, com si d'un país enemic es tractés. "La campanya periodística barcelonina contra l’equip de govern de Vic..." El problema, sembla ser, és que no ens entenen, i a sobre, creen campanyes en contra nostra!
Aquest altre paràgraf resumeix molt bé al que em refereixo: "Entenem que hi ha diaris i forces polítiques minoritàries i residuals que troben un especial plaer –cadascú pels seus motius- en acusar els partits democràtics de ser racistes, xenòfobs, feixistes i tot el que se’ls acut, en especial si l’objecte de les acusacions són la ciutat de Vic i les forces polítiques vinculades al nacionalisme i l’independentisme, com ha passat tantes i tantes vegades en els darrers anys". No és, que jo sàpiga, la CUP una força independentista? I ERC (nacional)? O potser és que el PSC de Vic és un partit nacionalista o independentista? I Anglada, és exemple d'independentisme? Si Vic és nacionalista, la resta de la comarca no ho és? En fi, aquest argument victimista cau pel seu propi pes.
Quan es parla de forces minoritàries, es refereix al PSC comarcal i català? A ERC? ICV i EUiA? Les CUP? la majoria de càrrecs de la comarca d'Osona? Les més de 20 entitats que van signar un manifest oposant-se? CDC, que segons sembla s'hi oposa (o no)? La majoria de mitjans de comunicació nacionals? Col·legi d'advocats de Barcelona?

En definitiva, no trobo adient fer servir arguments com "complots orquestats des de Barcelona contra el nacionalisme" o "forces polítiques minoritàries i residuals" per a justificar les postures pròpies. I més quan no és així. Almenys, és la meva opinió.

9 de gener del 2010

Què pensaven i què pensen els polítics vigatans sobre l'empadronament de nouvinguts

Aprofito l'escrit de l'amic Josep Comajoan al 9nou d'aquest divendres, en que feia referència a un ple de l'any 2003, per a bussejar en l'acta d'aquell Ple:

“la nostra proposta inclou que en un termini no superior a una setmana, des d’aquesta corporació municipal, es trametin a la Subdelegació del Govern de Barcelona, totes les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic i dels quals l’Ajuntament tingui indicis que no són residents legals, per tal d’evitar que aquesta corporació municipal, en la persona del seu alcalde, cometi un presumpte delicte de cooperació necessària i encobriment”
“l’objectiu d’aquesta proposta és fer que aquest Ajuntament compleixi la nova llei orgànica aprovada recentment, la qual diu que els ajuntaments tenen l’obligació de fer arribar el padró municipal de tots aquells estrangers considerats il·legals al lloc corresponent”


Aquest és un extracte de la moció presentada al Ple de l'Ajuntament de Vic l'any 2003 pel regidor de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Anglada no negava el dret a empadronar-se de ningú, simplement deia que quan hi hagués indicis que alguna de les persones empadronades no tingués els papers en regla (li diuen il·legals) es posés en coneixement de l'autoritat competent.
Realment no acabo de veure grans diferències entre aquesta proposta i la que fa l'actual equip de govern tripartit de la ciutat de Vic (CiU, PSC, ERC).

“el grup municipal d’Esquerra Republicana, lògicament votarà en contra d’aquesta moció...”
“... Entenen que és una moció demagògica perquè el senyor Anglada no coneix gaire com funciona l’ordenament jurídic. Diu que en aquest cas un ajuntament ha de fer el que li requereix una administració de rang superior o algun tribunal de justícia, i això el senyor Anglada, pel que es veu no ho té clar, perquè amb temes d’immigració, de moment, qui té les competències és l’Estat i no els ajuntaments, això fins que el senyor Anglada no es presenti a les eleccions espanyoles i les guanyi per majoria absoluta”

D'aquell grup municipal d'ERC que va votar en contra de la moció, per desgràcia, no en queda ningú...

Aquesta altra argumentació en contra de la moció d'Anglada encara m'agrada més: “El senyor Burgaya diu que el seu grup votarà en contra d’aquesta moció perquè, a part dels defectes de forma que s’han assenyalat, creuen que la potestat que l’Ajuntament entregui aquests passaports és una possibilitat que té l’Ajuntament, però no és una obligació.
Que també els preocupa el tema de la immigració, però no d’aquesta manera; és a dir, afrontar el tema de la immigració amb repressió sobre la part més feble i cap a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se del seu país, no els sembla que sigui la manera d’afrontar-ho. Per tant, no donaran suport a una moció d’aquestes característiques”

Aquest tal senyor Burgaya és l'actual 2on tinent d'alcalde de l'ajuntament de Vic, i s'ha posicionat clarament a favor de la proposta de l'equip de govern al que pertany de posar en coneixement de l'autoritat els casos d'immigrants empadronats que no tinguin els seus papers en regla. Immigrants que, pel que sembla, ara ja no són "la part més feble". De fet, l'actual número dos del PSC al consistori vigatà i número dos també l'any 2003, Jacint Raurell, va votar a favor quan al 2003 havia votat en contra. El mateix és aplicable a l'actual regidora socialista Dolors Pena, regidora també al 2003.
El paper dels socialistes en tot aquest tema, com en d'altres, és patètic. Quan eren a l'oposició feien argumentacions grandiloqüents contra mesures com aquesta. Ara, al govern, fan també grans argumentacions per a dir el contrari.

El grup de CiU, que al 2003 governava en solitari, també va votar en contra de la proposta d'Anglada, però per defectes jurídics i de forma. Aquest grup ha canviat força des de 2003 (alcalde i 1r tinent d'alcalde entre d'altres), cosa, que com en el cas d'ERC, no sé si justifica un canvi tan radical de manera de pensar. En tot cas, del grup de CiU de 2003 encara es mantenen alguns regidors que han canviat el seu vot: Jaume Puig i Josep Rafús. Però bé, a aquests no se'ls hi poden demanar gaires coses perquè només aixecaven (i aixequen) la mà per a votar en funció del que digui el seu líder.

Nosaltres, ICV-EUiA, que si una cosa tenim és la coherència ens vam oposar al 2003 igual que ens oposem ara. Només reprodueixo un extracte de l'argumentació del nostre regidor Xavier Tornafoch: “...aquesta moció insinua que els membres d’aquest Ajuntament no acaten les lleis, que estan prevaricant, especialment l’alcalde. Com pretén que la votin a favor, en el benentès que hi hagués alguna raó objectiva per fer-ho, si els tracta d’entrada de prevaricadors?” “Quan diu que l’Ajuntament de Vic lliurarà les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic sobre els quals tingui indicis que són il·legals, està introduint un element de subjectivitat molt perillós. Pregunta com s’haurien d’avaluar aquests indicis: color de pell, forma de vestir, marca del tabac que fumen, vehicle que condueixen?. Quins serien els criteris?"
Creu que en l’exercici de la seva autonomia, l’Ajuntament de Vic ha d’atendre peticions de cessió de dades per part del Ministeri de l’Interior i de la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat, quan siguin degudament motivades, sense cap mena de distinció entre els drets que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i aquells i aquelles de nacionalitat estrangera, respectant sempre el dret a la intimitat que garanteix la Llei de protecció de dades...”


Doncs això... criteri, honestedat i principis

6 de desembre del 2009

El Gran Wyoming: Aminatou Haidar

Un dels millors articles, perquè ho explica de manera clara, planera i posant el dit allà on s'ha de posar, sobre la vergonyosa i extrema situació que viu la lluitadora pels drets del seu poble, Aminatou Haidar, és el de Gran (i sí que és Gran) Wyoming.
El reprodueixo en el meu bloc perquè coincideixo al 100% amb el seu contingut.

Yo no entiendo cómo alguien que no desea viajar y carece de pasaporte puede llegar a entrar, primero en un avión, y más tarde en España, teniendo pinta de mora, cuando muchos se dejan la vida en el Estrecho de Gibraltar en el intento.

Los medios más osados hablan de que Aminatou Haidar sufrió algo parecido a un secuestro. ¿Qué puede haber parecido a un secuestro? ¿Un medio secuestro? ¿Un secuestro con educación? Creo que la única palabra que cuenta en todo este embrollo que han fabricado los medios de comunicación con tal de no llamar a las cosas por su nombre es la suya. En el colmo del cinismo primermundista, se la tachó de ingrata por no querer aceptar nuestra hospitalidad. Regalamos lo que no se nos demanda para tener argumentos que tranquilicen nuestra conciencia y, ya puestos, se carga contra aquellos que se acercan para ayudarla, mostrarle apoyo y así evitar que sufra sola como una apestada en los pasillos de un aeropuerto cuyos responsables, en el colmo del absurdo, la multaron por alterar el orden. También podrían hacerlo con los que duermen en los pasillos a causa de los retrasos. Esta mujer sólo ha querido una cosa: volver a su casa sin admitir que es de un país distinto al suyo, sin tener que pedir perdón a los que le han hecho tanto daño, y sin reconocer traición alguna a una patria a la que no pertenece.


Los pragmáticos han aconsejado en todo momento que ceda y se quite este lío de encima. No quieren comprender que no es una ciudadana cualquiera, quieren matar con ella la resistencia de un pueblo que lucha contra la barbarie, contra la impunidad de los que, amparándose en la fuerza, invaden a sus vecinos y, si nadie lo impide, los exterminan.

23 de setembre del 2008

L'acollida segons el govern vigatà

Que el govern de Vic havia perdut el nord i les formes és una cosa que ja sabíem. Ara, han donat una volta més i han perdut la resta de punts cardinals i fins i tot la vergonya.
Hi ha coses que no tenen bona pinta des de bon inici. Com en d'altres qüestions de caire social, vam ser la veu discordant quan es va presentar el projecte (potser seria millor dir ocurrència) dels nous espais de benvinguda (EBE) pels alumnes immigrats (i pobres!). I és que el projecte no tenia cap bona pinta.
Van mirar de fer un primer arreglo acotant el temps d'estada dels alumnes. Després han anat fent ziga-zagues depenent d'on venia el vent i intentant confondre el personal, que si ara és voluntari, que si després no...
Il cavaliere s'apuja per les parets si El País (fent un clar exercici de demagògia, tot s'ha de dir) el tracta de segregacionista (això sí que ho és), o si nosaltres li diem que no seran més que gàbies per a aïllar els nens immigrants (i pobres!).
Bé, aquesta imatge recollida a bloc de l'amic Arnau Martí m'ha deixat bocabadat. No tenen vergonya i no intenten dissimular-ho. Tant se'ls hi foten les crítiques; les nostres, les de El País o les del Papa de Roma (bueno, potser aquestes no se'ls hi foten). La imatge, ja habitualment inhòspita, que dóna el pàrquing de la Casa Caritat es torna cruel quan veiem la desgraciada idea que s'han tret del barret.

espai d'acollida per alumnes nouvinguts

Si a algun alcalde a Alemanya o Polònia se l'hagués acudit fer una cosa com aquesta, el fan afusellar a l'acte.
No sé com s'ho faran a Reus, o allà on vulguin aplicar aquestes ocurrències, però coneixent el personal que governa Vic, queda ben clar que les nostres reticències inicials estaven més que justificades.
Una cosa està clara. Si el que pretenen és que els nens nouvinguts coneguin el model de Vic que té al cap l'equip de govern, l'han encertada de ple.

PD: Recordo, aquesta bestiesa està feta amb l'aprovació d'ERC, PSC i el conseller Maragall.

19 de juny del 2008

Avui sento fàstic. Fes-els-hi arribar la teva vergonya

Ahir el Parlament Europeu va aprovar, sense esmenar, la directiva de la vergonya. D’aquesta directiva ja vaig parlar al post precedent. L’Europa racista i neofeixista deia, l’Europa de Sarkozy i Berlusconi. Doncs bé, ja no només és l’Europa d’aquests senyors impresentables i els seus acòlits, ara també és l’Europa dels socialistes, i els espanyols i catalans tirant del carro.

Aquests socialistes de carnet (i prou) van voler fer-se un rentat de consciència introduint esmenes, volent maquillar el bunyol que havien fet els neofeixistes. Aquests van dir que ni aigua i ni aigua van tenir.

Algun diputat (Obiols, Borrell) va imaginar el currículum que els quedaria per a la història i van votar en contra. Tot i així, el PSOE de ZP va ser un dels principals instigadors del vot positiu. Que aquest pallasset de ZP sigui considerat a Catalunya, Espanya i Europa un referent del socialisme més progre diu molt a les clares l'estat en que es troba el component ideològic de la socialdemocràcia europea.

La mobilització contra la vergonya ha començat. Caldria que féssim saber als “socialistes” catalans i espanyols els sentiments que ens provoca la seva actuació indigna. Els companys d’I Love IU han fet córrer les adreces dels socialistes que han avalat amb el seu vot aquesta directiva, són:

Bárbara DÜHRKOP DÜHRKOP
barbara.duhrkop@europarl.europa.eu

Vicente Miguel GARCÉS RAMÓN
vicentemiguel.garcesramon@europarl.europa.eu

Inés AYALA SENDER
ines.ayalasender@europarl.europa.eu

Miguel Angel MARTÍNEZ MARTÍNEZ
miguelangel.martinez@europarl.europa.eu

Maria BADIA i CUTCHET
maria.badiaicutchet-assistant@europarl.europa.eu

Antonio MASIP HIDALGO
antonio.masiphidalgo@europarl.europa.eu
http://www.antoniomasipeuropa.blogspot.com

Carlos CARNERO GONZÁLEZ
carlos.carnerogonzalez@europarl.europa.eu

Manuel MEDINA ORTEGA
manuel.medinaortega@europarl.europa.eu

Alejandro CERCAS
alejandro.cercas@europarl.europa.eu

Rosa MIGUÉLEZ RAMOS
rosa.miguelezramos@europarl.europa.eu

Javier MORENO SÁNCHEZ
javier.morenosanchez@europarl.europa.eu

Francisca PLEGUEZUELOS AGUILAR
francisca.pleguezuelosaguilar@europarl.europa.eu

Teresa RIERA MADURELL
teresa.rieramadurell@europarl.europa.eu

María SORNOSA MARTÍNEZ
maria.sornosamartinez@europarl.europa.eu

Luis YAÑEZ-BARNUEVO GARCÍA
luis.yanez-barnuevogarcia@europarl.europa.eu

Enrique BARÓN CRESPO
(sin mail)

Juan FRAILE CANTÓN
(sin mail)

Iratxe GARCÍA PÉREZ
(sin mail)

Emilio MENÉNDEZ del VALLE
(sin mail)

María Isabel SALINAS GARCÍA
(sin mail)

Antolín SÁNCHEZ PRESEDO
(sin mail)


El grup d'Esquerra Unitària Europea (GUE-NGL) ha obert una campanya de recollida de signatures contra la directiva: http://www.no-fortaleza-europa.eu/showPage.jsp

Demostra'ls-hi el teu desacord amb aquesta Europa de la por que ens volen imposar.


16 de juny del 2008

Acabaran fent-nos sentir vergonya de ser europeus?

- Que un ser humà pugui ser retingut durant un any i mig a un centre d'internament pel sol fet de no tenir papers em fa sentir vergonya
- Que aquesta mateixa persona, si no hi ha prou espai als centres d'internament, pugui estar-se aquests 18 mesos en una presó (en mòdul separat) em fa sentir vergonya
- Que aquest ciutadà d'aquest planeta pogués complir aquesta pena sent menor d'edat em fa sentir moltíssima vergonya
- Que, a sobre, sigui desterrat de la fortalesa europea per 5 anys, doncs també em fa sentir vergonya

Aquesta és l'Europa que ens volen construir racistes i (neo?) feixistes com a Berlusconi i Sarkozy. Una Europa on els que fugen de la guerra i/o la pobresa són tractats com a delinqüents, on la condició de persona la marquen uns papers, on si tens aquests papers regularitzaran la teva situació (és a dir: faran legals les jornades de més de 60 hores laborals).

Demà passat el Parlament Europeu es pronunciarà sobre aquestes mesures que evoquen èpoques d'infausto record per a la població europea. Quan es diu que l'UE s'hauria de transformar en una mena d'Estats Units d'Europa, pensava que es referien només a la unitat política dels ciutadans europeus. Però es veu que el que volen és imitar també el model econòmic i social de la gran potència. Si aquesta és la gran nació europea que volen construir, jo (a l'igual que molts irlandesos, francesos o holandesos) m'esborro.
No, definitivament el perill per a la democràcia i el benestar de les classes populars europees no ve del sud, ens ve del nord, del lloc on uns senyors s'estan volent apropiar de la nostra estimada Europa.

no han passat tants anys

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails