Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

24 d’agost del 2012

Educació pública, si. Adoctrinament subvencionat, no

És curiós que els mateixos que retallen serveis, equipaments i sous de mestres en l'educació pública vinguin ara a ser abanderats de la necessitat de continuar gastant recursos públics en escoles privades.

Pitjor encara, que s'entestin en mantenir les subvencions a escoles que (tal i com ha reconegut el Tribunal Suprem) discriminen els alumnes per raó de sexe.

A Catalunya, els motius donats per la conservadora i classista CiU són bàsicament de dos tipus: 1. Que els resultats acadèmics avalen el model discriminatori, i 2. El ja habitual del dret a l'elecció de model educatiu

Quant al primer motiu, el resultat acadèmic de, per exemple, les escoles de l'Opus no es basa en la segregació per sexes, sinó en que les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles (també es podria dir, les famílies que són acceptades per aquestes escoles) pertanyen a unes determinades classes socials. No crec que tinguin gaires famílies de nouvinguts i/o socialment desestructurades. D'aquesta manera, la nota mitja per alumne (ull!, que no les millors notes) sol ser més alta.

L'excusa de l'elecció del model educatiu és encara més absurda. Si ha d'haver llibertat per a triar un centre que separi als alumnes per motiu del seu sexe, no hauria d'haver igualment llibertat per a poder triar una escola que separi els alumnes per raó de la seva procedència? Si jo tinc dret a portar els meus fills, i que m'ho subvencionin, a una escola que no accepta noies, no tindria dret també a triar una escola, subvencionada amb diner públic, que no acceptés “moros” o “negres”?
Serien tan curosos els conservadors de CiU, amb el dret a subvencionar centres privats, si es tractés d'escoles musulmanes? I si hi ha pares que volem que els nostres fills rebin una formació marxista i creem una escola, també CiU ens la subvencionarà?

No haurien d'existir les subvencions públiques a escoles que adoctrinin. Qui vulgui que els seus fills rebin un formació religiosa i/o que els seus fills s'escolaritzin lluny de pobres, immigrants i persones “poc fines”, que s'ho paguin. És injust que ho haguem de pagar la resta amb ens nostres impostos. I si en tot cas, tan preocupada està CiU (i PP) per la llibertat d'elecció de centre, que impulsin i concertin la creació de centres musulmans o ateus, d'aquesta manera ampliarien la llibertat d'elecció d'escola a una part molt més àmplia de la població, i no a uns quants, als seus, als millors...

17 de juny del 2010

La realitat

La realitat és útil per fer-nos tocar de peus a terra i per, en l’activitat política o no, saber que és el realment important.
La realitat és que un pare obté un permís de residència a l’estat espanyol gràcies a un passaport legal, la realitat és que va ser detingut a un país europeu mentre havia anat a visitar un seu amic, li van dir que allà aquell passaport era irregular i el van repatriar al seu país d’origen. La realitat és que no podrà tornar en 5 anys amb la seva família (dona i dues filles). La realitat és que a la seva dona li venç en unes setmanes el seu permís de residència. La realitat és que si no troba una feina en aquest període pot ser repatriada amb les seves nenes, estudiants de primària, ja integrades a la seva escola.
La realitat és que hi ha famílies a l’escola del meu fill que no poden pagar el material escolar i que sobreviuen amb menys de 500€ mensuals.
La realitat és que els nens petits no entenen de races, fronteres o papers. Tenen amics que no poden anar de colònies i no acaben d’entendre el perquè.
La realitat és que entitats que estan repartint menjar entre els més necessitats (Entreveïns d'Osona, Tupí, Càrites...) no donen a bast, i amb recursos molt limitats.

Els polítics que torcen i manipulen la realitat per guanyar-hi vots, dient lo bé que viuen els immigrants, totes les ajudes que els hi regalen, que només creen problemes..., així com els polítics que s’acollonen davant l’avenç de la xenofòbia i s'acarnissen amb els més febles promovent polèmiques estèrils allunyades de la realitat, com la restricció de l’empadronament de ciutadans, la regulació de l’ús de vestimentes que ningú no ha vist fer servir... Tots aquests polítics, us ho dic sincerament, em provoquen bastant fàstic.

9 de març del 2010

Cuines del Món per la convivència

Per molt que alguns personatges impresentables, als que els mitjans nacionals i estatals (i algun de comarcal també...) li estan fent la campanya, facin tot el possible per oferir una imatge perversa i distorsionada de la ciutadania de Vic; a la nostra ciutat conviuen moltíssimes persones que demostren en el seu dia a dia que la convivència entre persones de diferents cultures, no només és possible sinó que ja s’està produint.
Bon exemple d’aquests espais de convivència i integració, entre els moltíssims que s’estan duent a terme, és la iniciativa que desenvolupen a l’escola del meu fill, el CEIP Sentfores. Amb 1/3 part de l’alumnat immigrat, i amb moltes cultures diferents convivint, la cooperativa la Xarranca, que s’encarrega del servei de menjador a l’escola, va endegar un projecte anomenat “Cuines del Món”. La idea és elaborar cada mes, amb ajuda dels pares dels alumnes que ensenyen a fer-ho, un plat típic del país d’origen de l’alumne.
El passat diumenge 7 de març el programa Babel de TVE2 va explicar breument aquesta bona iniciativa. Aquí teniu el vídeo:



Fa uns mesos es va editar un llibre, que es va esgotar ràpidament, amb les receptes d’aquestes “Cuines del Món”. Aquí podeu llegir la informació publicada en el seu dia per “El Periodico” sobre la Xarranca, el projecte “Cuines del Món” i l’edició del llibre, apadrinat per la Carme Ruscalleda.

A pesar dels oportunistes de la xenofòbia, a Vic la majoria volem viure i conviure en armonia. I obrim espais per a aconseguir-ho.

28 de març del 2009

Mossos i govern

La polèmica derivada de les càrregues policials contra els estudiants contraris al Pla de Bolonya ha posat de manifest la dificultat de fer-se càrrec d’una conselleria com aquesta sent una força minoritària dins d’un govern plural. Sobre aquesta qüestió, l’assumpció d’aquesta responsabilitat, ja he donat la meva opinió en aquest bloc, per tant no insistiré. La càrrega de l’altre dia és exemple del perquè no havíem d’haver-la assumit. Per desgràcia, en una època de crisi com la que vivim, fets com aquest es poden reproduir fàcilment entre d’altres col·lectius com els treballadors. Estem ideologicament amb ells, però per responsabilitat hem de fer complir les normes legals, fins i tot fent servir la repressió.

Però un cop passats els fets, i preses les mesures corresponents, des de la meva coneguda disconformitat amb l’assunció d’aquesta responsabilitat, també voldria afegir algunes consideracions:

  • Una cosa és no estar d’acord amb fer-se càrrec d’aquesta matèria, i una altra molt diferent no reconéixer que, des del punt de vista de l’àmbit polític que representem, les coses s’estan fent de manera diferent (diferent cap a millor). Des d’aquesta bitàcora vaig reclamar que s’havien de depurar responsabilitats o bé assumir-les en pròpia carn. Doncs bé, les responsabilitats s’han depurat, i a un nivell bastant alt, per cert. Ara només falta sancionar degudament els mossos que van actuar de manera desmesurada. La dreta catalana i espanyola, i el PSC, van tancar files en favor dels mossos no volent entrar a discutir les actuacions clarament desproporcionades dels mateixos. Igual que van fer quan es van denunciar i condemnar judicialment els casos de maltractaments descoberts. S'ha demostrat valentia enfrontant-se a PSC, CiU i PP. Hagués depurat responsabilitats de la mateixa manera un conseller d’un altre grup polític?
  • No ens enganyem. Des de l’afer de les càmeres de vídeo, per no dir des del mateix dia en que es va assumir la conselleria, hi ha gent que no ens pot veure allà i intenta fer els possibles per fer-nos saltar. La campanya que des del primer dia està fent la dreta, i la càrrega de l’altre dia, demostren que tenim enemics tant a dins com a fora del cos.
  • El fet innegable que la dreta estigui intentant carregar-se la nostra presència a la conselleria, a banda d’atacar Saura per a intentar desgastar el govern d’esquerres, no pot fer que ens convertim en defensors acrítics de les accions de govern que no considerem encertades. No estic d’acord amb els companys que diuen que hem de tancar files per no fer-li el joc a la dreta. És precisament callant com li fem el joc, ja que decepcionem molts votants que ens consideren diferents a la resta a l’hora de ser conseqüents. Ull! Una cosa és criticar i una altra fer sang. Una cosa és reclamar respostes a un fet inadmissible i una altra intentar fer canviar acords interns adoptats per majoria, aprofitant uns fets que a tots ens han escandalitzat.
  • Fer sang també és dir ximpleries com que els mossos és el cos policial que més tortura, ja que és el que darrerament més membres té condemnats per aquest tipus de fets. Precisament les encertadíssimes polítiques per a perseguir aquest tipus d’actuacions són les que han fet que es puguin detectar aquests casos que, penso, són puntuals. S’han detectat i s’han sancionat. Que hagi gairebé tants mossos sancionats per maltractaments com guàrdia civils al cuartel d’Intxaurrondo l’únic que vol dir és que des de que vam assumir la competència d’interior s’estan perseguint amb mà ferma aquests comportaments. Per què no volen posar càmeres a les dependències policials de l’estat (i especialment Euskadi)? Per què les raríssimes vegades que s’ha sancionat un policia o guàrdia civil, gairebé sempre ha estat indultat (i en moltes ocasions condecorat i ascendit)?
  • En quan al tema dels anti-Bolonya, està clar que la brutal repressió contra els estudiants que s’oposaven de manera pacífica ha donat ales als sectors juvenils més radicals que sempre aprofiten la mínima oportunitat per crear merder i provocar aldarulls. S’ha de saber separar qui és qui i actuar en conseqüència fent servir l’us de la força de manera proporcionada.

19 de març del 2009

Un govern, una conselleria i responsailitat

Els lamentables i inadmissibles successos ocorreguts dimecres passat amb motiu del desallotjament amb violència, per part dels mossos d'esquadra, dels estudiants tancats a la Universitat de Barcelona, han donat peu a múltiples comentaris a la blocosfera. S'han anat barrejant diverses coses: responsabilitat del Conseller d'Interior, pacte ICV-EUiA i ICV-IU, govern d'entesa...
Crec que la indignació que vam sentir molts per l'actuació, a totes llums desmesurada, dels mossos, i per les implicacions de la nostra coalició com a últims responsables, no pot encegar la realitat, que com sempre passa, és bastant més complexa.

No sé si només em passa a mi, o també a més companys, però el regust d'aquests 2 anys de presència al govern no està sent tan satisfactori com l'anterior. A la 5a assemblea d'EUiA, tant el vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, com el viceprimer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, es van mostrar d'acord amb la proposta de fer una profunda revisió del pacte de govern d'Entesa per, davant la crisi que aleshores començava a colpejar, actualitzar els seus continguts donant-li un clar gir a l'esquerra. No es demanava res més que potenciar els aspectes més socials del pacte, que tenen indubtables marges per fer polítiques transformadores. De moment, l'únic que hem pogut visualitzar és la LEC, que avui ha provocat una nova, i molt comprensible, vaga de mestres.
Jo, sóc de l'opinió que si aquesta revisió del pacte no es produeix, o no es fan les polítiques transformadores que estem reclamant, el que hauríem de revisar seriosament és la nostra presència en un futur govern d'aquest tipus. Això no vol dir mantenir una actitud d'equidistància entre aquest govern i l'oposició de CiU-PP-C's. Si les esquerres, encara que algunes no siguin tan d'esquerres com nosaltres desitjaríem, sumem més diputats que la dreta, no podem ser tan rucs com per obrir una porta a gent com en Mas, Madí, Puig, etc. No sé si us heu mirat les propostes fetes per Mas l'altre dia, però a mi em van causar molta preocupació. Rebaixes d'impostos, contenció salarial, flexibilitzar l'acomiadament... Unes receptes, en definitiva, del més pur liberalisme, que és la ideologia que ens ha portat al caos econòmic que patim actualment. Seria imperdonable que per manca de sentit comú es permetés un govern conjunt d'aquests ultra-liberals amb els ultra-conservadors d'UDC i PP.
Però per afavorir un govern de centre o centre-esquerra no crec que sigui imprescindible formar-ne part. Penso que aquesta qüestió hauria de ser molt debatuda per les nostres bases, almenys les d'EUiA, de cara al futur.

Un altra qüestió és la valoració personal que faig de l'assumpció de les competències d'Interior. Sempre n'he estat crític. Mai he vist comprensible que la força més petita d'un govern, com som nosaltres, s'hagi de fer càrrec d'una conselleria com aquesta. Jo pertanyo a una força transformadora, que vol canviar la societat. La policia, qualsevol d'elles, té l'obligació de fer respectar la legislació i l'ordre vigents. Si nosaltres no tenim prou poder per transformar determinades polítiques, és absurd fer-nos càrrec de la competència fer complir aquestes polítiques que voldríem canviar.
La crisi no l'han de pagar els treballadors, però l'estan pagant. Si nosaltres haguéssim tingut, fa anys, la possibilitat de governar i decidir, segurament haguéssim fet les coses de manera diferent. Ara, quan els treballadors surten al carrer per a protestar per la injustícia de ser damnificats de la crisi que han creat uns altres, si tallen una carretera, poden ser reprimits pels mossos, pels nostres mossos! Ni hem creat la crisi, ni tenim l'última decisió sobre un ERO, però serem corresponsables d'una actuació repressiva de la policia envers aquests treballadors.
És el que va passar abans d'ahir. Donem suport als que estan en contra del Pla de Bolonya, però no tenim prou poder (més enllà de les mobilitzacions) per poder tirar-ho enrere. Un rector demana l'actuació dels mossos per desallotjar un centre, els mossos aprofiten per adobar les seves porres a fons, i la conselleria queda com a última responsable. Jo no acabo d'entendre tot plegat.
Responsabilitats d'Interior? Sí, però sempre i quan també puguem tenir d'altres com justícia, treball, economia o educació. Si hem de tenir la responsabilitat de fer complir les normes, també hauríem de tenir poder a l'hora de decidir-les.

Com vaig dir a l'entrada precedent, s'han de prendre mesures i/o assumir responsabilitats. El que no comparteixo és l'opinió d'alguns companys, que imagino en l'escalfor del moment, han barrejat algunes coses. Joan Saura no és cap repressor franquista, ni cap Martin Villa. No em passa pel cap que el president d'ICV donés instruccions d'anar a sac contra els estudiants, algun altre comandament (no sé a quin nivell) si va fer-ho. El que està pagant Joan Saura és l'agosarament de fer-se càrrec d'una competència que, com deia, no ens pertocava. Aquesta decisió està arrossegant la seva organització, i de retruc a nosaltres, que ens vam trobar amb aquesta conselleria sense previ avís.

En aquest sentit, estic bastant d’acord amb el comunicat emès avui per EUiA sobre aquest tema, sempre i quan després actuem en conseqüència amb el mateix, és clar.

18 de març del 2009

Algun dia havia de ser...

... i ves per on ha sigut avui.
Avui ha sigut el dia en que la gota ha fet vessar el got. Avui ha sigut el dia en que he esgotat la paciència . Avui, han desallotjat joves estudiants, entre ells companys d'EUiA, de la universitat com si de vulgars delinqüents (no els de guant blanc, eh!) es tractés.
Crec que s'han de donar explicacions. El fons és més que discutible, les formes inadmissibles.


23 de setembre del 2008

L'acollida segons el govern vigatà

Que el govern de Vic havia perdut el nord i les formes és una cosa que ja sabíem. Ara, han donat una volta més i han perdut la resta de punts cardinals i fins i tot la vergonya.
Hi ha coses que no tenen bona pinta des de bon inici. Com en d'altres qüestions de caire social, vam ser la veu discordant quan es va presentar el projecte (potser seria millor dir ocurrència) dels nous espais de benvinguda (EBE) pels alumnes immigrats (i pobres!). I és que el projecte no tenia cap bona pinta.
Van mirar de fer un primer arreglo acotant el temps d'estada dels alumnes. Després han anat fent ziga-zagues depenent d'on venia el vent i intentant confondre el personal, que si ara és voluntari, que si després no...
Il cavaliere s'apuja per les parets si El País (fent un clar exercici de demagògia, tot s'ha de dir) el tracta de segregacionista (això sí que ho és), o si nosaltres li diem que no seran més que gàbies per a aïllar els nens immigrants (i pobres!).
Bé, aquesta imatge recollida a bloc de l'amic Arnau Martí m'ha deixat bocabadat. No tenen vergonya i no intenten dissimular-ho. Tant se'ls hi foten les crítiques; les nostres, les de El País o les del Papa de Roma (bueno, potser aquestes no se'ls hi foten). La imatge, ja habitualment inhòspita, que dóna el pàrquing de la Casa Caritat es torna cruel quan veiem la desgraciada idea que s'han tret del barret.

espai d'acollida per alumnes nouvinguts

Si a algun alcalde a Alemanya o Polònia se l'hagués acudit fer una cosa com aquesta, el fan afusellar a l'acte.
No sé com s'ho faran a Reus, o allà on vulguin aplicar aquestes ocurrències, però coneixent el personal que governa Vic, queda ben clar que les nostres reticències inicials estaven més que justificades.
Una cosa està clara. Si el que pretenen és que els nens nouvinguts coneguin el model de Vic que té al cap l'equip de govern, l'han encertada de ple.

PD: Recordo, aquesta bestiesa està feta amb l'aprovació d'ERC, PSC i el conseller Maragall.

20 d’abril del 2008

Guarderies a Vic. Servei públic? (2)

Fa uns dies parlava de les noves guarderies municipals de Vic (post). Incidia en el tema de la manca de servei públic: guarderies públiques a preu similar a les privades, servei de titularitat pública que deixa al marge bona part de la població (la de menys recursos).

Divendres el 9nou confirmava una notícia de la que ja m’havien parlat: el tancament de tres guarderies privades.
Queia pel seu pes un dels arguments esgrimits per l’equip de govern vigatà (i els altres grups de l’oposició que en aquest tema li donen suport) per a justificar la creació de la fundació privada encarregada de gestionar aquests recursos públics i la no aplicació de tarifes veritablement públiques: la preservació de les guarderies de titularitat privada.

Alguns podran pensar que el tancament d’aquestes tres guarderies es deu a la manca de demanda d’aquest servei davant l’augment de l’oferta que suposa la creació de les tres guarderies públiques. Però jo penso que aquesta anàlisi és del tot equivocada.

El problema està precisament en que la creació d’aquestes noves guarderies públiques suposa un augment de l’oferta en el mateix tipus de població que ja utilitzava el servei privat: el que pot permetre’s (amb més o menys dificultats) gastar-se un mínim de 250 euros en portar un fill a la guarderia. Aquesta oferta, que ja cobrien les guarderies privades es veu augmentada per les noves guarderies, i és clar, les que es trobaven en una situació més feble tanquen. La iniciativa pública competint de tu a tu amb la privada i buscant els mateixos objectius, curiós!

És la constatació de la manca de criteri de l’equip de govern. Creen unes guarderies que competeixen pel mateix tipus de població que les privades (fent tancar alguna d’elles) i deixen sense servei una bona part de la població que no pot permetre’s pagar el preu d’aquest servei “públic”. Ni amplien el servei a un altre tipus de demanda, ni eviten el tancament d’alguna privada.
Una clara constatació que només s’està substituint una oferta per una altra d’igual: algun dels pares que portaven els fills a aquestes guarderies que ara tanquen es mostren satisfets ja que algú els ha dit que passarien en bloc (ells i els professors) a la nova guarderia pública. Mateixos professors, mateixos alumnes i un preu lleugerament inferior. Tot queda en família (que també deuen pensar els Vila d’Abadal i els Erra).

I totes les persones que no poden pagar aquests preus populars? Doncs, els tocarà continuar esperant.

traducción al español

un altre tipus de guarderia, aquesta però més barata

11 d’abril del 2008

Guarderies a Vic. Servei públic?

Al ple del passat dilluns es va donar llum verda a les primeres guarderies públiques que començaran a funcionar el setembre a Vic. Però, la creació d’aquestes guarderies públiques representa veritablement la creació d’un nou servei públic a la nostra ciutat?
Si tenim en compte les declaracions del casi-alcalde i veritable regidor d’ensenyament, Xevi Solà, no només és un servei públic, sinó que a més, a més, és un chollo. Ell fa els números d’aquesta manera. Preu servei: 5.400 euros, d’aquí els pares han de posar una tercera part (1.800 euros), les quotes són de 140euros x 11 mesos= 1.540euros. Ja ho dic, un chollo!!

Però jo ho veig de manera diferent:

Actualment jo porto els meus nens a una guarderia privada/concertada (és l’únic que hi ha). El preu mensual d’aquest servei és el següent: 190 euros + 105 dels dinars= 295 euros. Si ho comparem amb les guarderies públiques (149 euros –ja que aplico mateixos horaris- + 95 de dinar= 244 euros). O sigui que la diferència entre aquest servei privat, que com és natural persegueix una determinada plusvàlua, i el servei públic és de 54 euros. Només un 17% més econòmic per l’usuari. Si comparem els ratis de professors i persones de suport per classe i els salaris que cobren, comprovarem que no és aquí precisament on han llençat la casa per la finestra. Insisteixo, és això un servei públic?

Quin chollo!! Els pares no arriben a pagar ni una tercera part del servei! Algú s’imagina aquest criteri aplicat a l’educació pública obligatòria o per exemple a la sanitat? Si un malalt de càncer o un que ha d’estar moltes setmanes hospitalitzat s’hagués de pagar una tercera part del servei, parlaríem de sanitat pública? Solà diu que públic no ha d’equivaldre a gratuït. I tant que no!
ICV-EUiA no defensem això, nosaltres defensem que cadascú pagui els serveis públics en relació al seu nivell de renda declarada. Uns no hauran de pagar res, d’altres una part molt petita, d’altres una tercera part i d’altres potser el servei sencer.

Pati interior de la ludoteca d'Horta-Guinardó on va morir un bebè. Foto: EFE / ANDREU DALMAU

Per a nosaltres una de les característiques d’un servei públic és la seva universalitat. Tothom, independentment del seu nivell de renda, n'hauria de poder accedir. Les persones de rendes més baixes: pares joves, a l’atur, amb contractes d’ETT, que paguin hipoteques altes, etc, no poden tenir dret a que els seus fill rebin una educació fins els 3 anys? Es dirà que ja existeixen les beques, però tothom sap que aquestes són insuficients.
Haurem, potser, de reclamar l’obligatorietat de l’educació 0-3 anys? I totes aquelles persones que no puguin pagar 244 euros al més (que penso seran moltes avui dia) hauran de renunciar a aquest servei i tirar d’avis (si és que tenen sort)? O sinó, portar-los a ludoteques com les que s’han fet desgraciadament famoses aquests dies?

No ens enganyem. A Vic no hi haurà un servei públic. A Vic hauran unes guarderies de titularitat pública, gestionades (juntament amb les privades/concertades) per una fundació privada i que donaran un servei un 17% més econòmic que el que dóna actualment la iniciativa privada: 244 euros/mes.
No dubto que una actuació com aquesta és fruit de la desgana a l’hora d’haver de posar en marxa un servei públic en que no creuen. És el programa de CiU, xecs per a tothom i serveis públics de pagament (dret a elegir li deien!). El que sobta és que partits que es diuen d’esquerres defensin actuacions com aquestes fins el punt de renyar-nos més que la pròpia CiU per criticar-les.

PD1: A una de les ciutats més cares de l’Estat, Donosti, el preu d’aquest servei públic representa la meitat que a Vic (la meitat el total, perquè sense servei de dinar el preu representa una tercera part).
PD2: A algun company revolucionari li convindria fixar-se i imitar els bascos per a alguna cosa més que per fer folklorisme borrokilla.

traducción al español

10 de febrer del 2008

El vel a les escoles

Dins del marc de propostes populistes i racistes amb les que el PP vol acabar d’assegurar-se el vot de l’extrema dreta n’hi ha una que crec que si mereix ser analitzada amb més deteniment.

No és el famós contracte de bons costums PPopulars (que segur que jo no compliria), els únics contractes que han de signar els nouvinguts són els laborals per així acabar amb l’economia submergida que tant beneficia les butxaques de molts populars. Tampoc crec necessari analitzar les bajanades de senyoret de cortijo andalús, com les de l’engolidor de torrades (i vedella, quan va ser el ministre de les vaques bojes) Arias Cañete.

La proposta que sí que crec que és mereixedora de comentari és la de l’eliminació del vel a les escoles. Els populars argumenten la mesura (al igual que el nostre conegut fatxa local vigatà) en una hipotètica defensa dels drets de les dones, però també diuen que a Ceuta i Melilla no l’aplicarien en base a la idiosincràsia local. Per tant, en aquestes dues localitats els drets de les dones sí que poden ser, segons els populars, trepitjats.

Però l’argument definitiu que fan servir per justificar el seu racisme explícit és que a França també es va legislar en aquest sentit, i aquesta argumentació suposa una fal·làcia inacceptable. Jo estic d’acord amb la legislació que sobre aquesta qüestió s’ha fet a França, n’estic d’acord perquè al país veí el que s’ha legislat és sobre la presència dels símbols religiosos a l’escola i no sobre el vel.

A França, des de fa moltes dècades, el model d’escola majoritari i promocionat és el d’una escola pública de qualitat. Al igual que a d’altres països (Finlàndia, Suècia...) el model d’escola pública és senya d’identitat i motiu d’orgull d’aquell país. Una altra senya d’identitat és el laïcisme de l’Estat. Així, el que s’ha volgut garantir a França és el laïcisme a l’escola pública eliminant tota presència de simbologia religiosa. S’ha de recordar que aquesta mesura va ser criticada, abans que ningú, per Joan Pau II: “Quan la religió es relegada a l’esfera privada es perjudica la societat, ja que nombroses institucions socials i civils s’empobreixen”. Com he dit, jo veig bé la supressió del vel a l’escola, ja que defenso una escola pública i laica. Per tant, la prohibició del vel hauria d’anar acompanyada de la supressió del vel de les monges, dels crucifixos i de l’assignatura de religió; i tot plegat hauria de començar per la supressió dels concerts educatius amb les escoles religioses.

Com ben podreu imaginar, la proposta del PP no va en aquest sentit. Es una proposta racista i discriminatòria perquè només vol la prohibició de la simbologia d’una determinada cultura/religió mentre que proclama l’ampliació de la presència d’una altra. És molt significatiu que en aquest debat l’església hagi mantingut un mutisme sepulcral, ja ho diu la dita castellana: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar...”


6 de febrer del 2008

Jo també vull que els professors de la concertada cobrin el mateix que els de la pública

Això és el que han reclamat els professors de les escoles concertades a l'alcalde de Vic i a la seva concertadora regidora d'educació [notícia] perquè s'inclogui al nou model educatiu (model Vic). I crec que aquests professors tenen raó.

Sí, perquè considero que és de justícia que si les feines i les condicions d’ambdós col·lectius són les mateixes hagin de cobrar el mateix...

...de fet, seria del tot favorable a que el salari, a més de marcar-ho, ho pagués l’administració pública amb els nostres impostos

...i si han de cobrar el mateix, imagino que les condicions i proves d’accés a la professió també hauran de ser les mateixes

...i penso que seria del tot exigible que el rati de nouvinguts a les escoles fos el mateix, o almenys molt similar

...i crec que la distribució de les escoles per la ciutat (centre-perifèria) també hauria de ser proporcional

...i també la presència i influència de la religió i dels religiosos en algunes concertades hauria de ser igual a la de la pública, o sigui nul·la

...i els serveis dels que gaudeixen els pares i alumnes haurien de ser semblants

...ah clar! I per suposat, pagant un preu igual (que hauria d’equiparar-se al de la pública)

...home, i posats, que les condicions laborals fossin iguals. No només les salarials, sinó que per exemple un professor no pogués ser acomiadat per mantenir relacions extramatrimonials o per divorciar-se

...i que els beneficis fossin només socials, i no particulars-empresarials. Que els serveis d’interès públic finançats amb diners públics fossin gestionats pels poders públics, i que d’aquesta manera es garantís una igualtat real en la prestació d’aquest servei.

Tant de bo arribi el dia en que tot el professorat de les escoles finançades amb recursos públics gaudeixi exactament de les mateixes condicions laborals, del mateix conveni col·lectiu i... del mateix empresari que els pagui, o sigui, tots nosaltres.

Artur Mas va anar a Finlàndia a comprovar les raons de l’èxit del model que dona millors resultats a Europa. Espero que es quedés amb les dades d’inversió pública en educació, amb les dades del nombre d’escoles públiques i en el prestigi de la professió de mestre en aquell país. Però molt em temo que continuarà defensant i ajudant econòmicament els interessos privats, i per desgràcia els que segur que no es beneficien d'aquesta ajuda són els treballadors d’aquestes escoles.


traducción al español

25 de gener del 2008

Peixeres per a canalla immigrant

D’aquí un mes i escaig farà set anys que visc a Catalunya. Sóc un nou català provinent de la immigració, però un immigrant privilegiat. Tot i venir per circumstàncies de la vida que res tenen a veure amb la necessitat o la pobresa, reconec que em va costar una mica donar el pas d’abandonar la meva ciutat, el meu país i els meus familiars i amics.

A la que vaig prendre la decisió vaig tenir clar que una de les primeres coses que faria seria agafar unes nocions mínimes de la llengua del meu nou país. Així, vaig buscar per internet aviem qui em podria donar unes lliçons de català. Finalment, la neta d’un dels fundadors d’ERC, que es va exiliar a Euskadi en acabar la guerra civil (buscant l’anonimat, imagino), i que havia portat el Casal de Catalunya a Guipúscoa em va donar unes classes. Com que el tema de la marxa a Catalunya es va endarrerir, vaig tenir temps fins i tot de treure’m el nivell B.

Així que vaig arribar a Catalunya amb el meu nivell B i el convenciment que podria, sense problemes, treballar i relacionar-me en català a una de les comarques on el català te (o tenia) una presència majoritària. La realitat no va ser tant ideal. Vaig comprovar que el meu català no era tant bo i que el dels osonencs no era tant acadèmic.

Com deia, vaig tenir la sort d’aterrar a una comarca on el català encara és la llengua vehicular majoritària i amb l’ajuda de molts companys i gent anònima que no va tenir problema en explicar-me allò que no entenia i, sobre tot, corregir-me els errors, al cab d’unes poques setmanes puc dir que el meu català ja tenia un nivell més que acceptable per viure i treballar a Osona.

El familiar d’un bon amic meu d’Irun residia en aquella època també a Catalunya (ara ja no). Ell portava dos anys residint-hi i als pocs mesos va venir de visita aquest amic i vam quedar tots plegats per dinar. Em va fer gràcia parlar-li en català i vaig comprovar que tot i entendre-ho perfectament no era capaç d’articular una frase sencera. Vivia a L’Hospitalet envoltat d’andalusos i extremenys i treballava com a reparador d’electrodomèstics per aquella zona. Em va comentar que tot i que va voler parlar-ho li va resultar impossible. Allà ningú no ho parlava.

Tot plegat és evident. La meva integració va ser còmoda i senzilla ja que contínuament em vaig trobar envoltat de persones parlant català i manifestant-se com a catalans.

Com dic, pensava que això era la cosa més evident del món. Doncs es veu que no. Ara, a la meva ciutat, es demana que la integració dels nens nouvinguts es faci separant-los d’un entorn català, i posant-los tots plegats en unes aules d’acollida. Però, quan surtin al pati, quina llengua parlaran entre ells? Salvant les distàncies és com si a mi, per afavorir la meva integració, m’haguessin enviat a L’Hospitalet amb d’altres immigrants per rebre classes de català. Hagués tingut jo una integració més fàcil i positiva?

Com molt ben deia un company blocaire al sopar de l’altre dia, el que volen fer són peixeres per a canalla immigrant. Pura segregació. Com a immigrant només puc sentir tristor. Quant arriba a manar l’Anglada! i sense ni tant sols saber-ho...

per a seguir el conflicte de les aules d’acollida:


traducción al español

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails