Un govern, una conselleria i responsailitat

Els lamentables i inadmissibles successos ocorreguts dimecres passat amb motiu del desallotjament amb violència, per part dels mossos d'esquadra, dels estudiants tancats a la Universitat de Barcelona, han donat peu a múltiples comentaris a la blocosfera. S'han anat barrejant diverses coses: responsabilitat del Conseller d'Interior, pacte ICV-EUiA i ICV-IU, govern d'entesa...
Crec que la indignació que vam sentir molts per l'actuació, a totes llums desmesurada, dels mossos, i per les implicacions de la nostra coalició com a últims responsables, no pot encegar la realitat, que com sempre passa, és bastant més complexa.

No sé si només em passa a mi, o també a més companys, però el regust d'aquests 2 anys de presència al govern no està sent tan satisfactori com l'anterior. A la 5a assemblea d'EUiA, tant el vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, com el viceprimer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, es van mostrar d'acord amb la proposta de fer una profunda revisió del pacte de govern d'Entesa per, davant la crisi que aleshores començava a colpejar, actualitzar els seus continguts donant-li un clar gir a l'esquerra. No es demanava res més que potenciar els aspectes més socials del pacte, que tenen indubtables marges per fer polítiques transformadores. De moment, l'únic que hem pogut visualitzar és la LEC, que avui ha provocat una nova, i molt comprensible, vaga de mestres.
Jo, sóc de l'opinió que si aquesta revisió del pacte no es produeix, o no es fan les polítiques transformadores que estem reclamant, el que hauríem de revisar seriosament és la nostra presència en un futur govern d'aquest tipus. Això no vol dir mantenir una actitud d'equidistància entre aquest govern i l'oposició de CiU-PP-C's. Si les esquerres, encara que algunes no siguin tan d'esquerres com nosaltres desitjaríem, sumem més diputats que la dreta, no podem ser tan rucs com per obrir una porta a gent com en Mas, Madí, Puig, etc. No sé si us heu mirat les propostes fetes per Mas l'altre dia, però a mi em van causar molta preocupació. Rebaixes d'impostos, contenció salarial, flexibilitzar l'acomiadament... Unes receptes, en definitiva, del més pur liberalisme, que és la ideologia que ens ha portat al caos econòmic que patim actualment. Seria imperdonable que per manca de sentit comú es permetés un govern conjunt d'aquests ultra-liberals amb els ultra-conservadors d'UDC i PP.
Però per afavorir un govern de centre o centre-esquerra no crec que sigui imprescindible formar-ne part. Penso que aquesta qüestió hauria de ser molt debatuda per les nostres bases, almenys les d'EUiA, de cara al futur.

Un altra qüestió és la valoració personal que faig de l'assumpció de les competències d'Interior. Sempre n'he estat crític. Mai he vist comprensible que la força més petita d'un govern, com som nosaltres, s'hagi de fer càrrec d'una conselleria com aquesta. Jo pertanyo a una força transformadora, que vol canviar la societat. La policia, qualsevol d'elles, té l'obligació de fer respectar la legislació i l'ordre vigents. Si nosaltres no tenim prou poder per transformar determinades polítiques, és absurd fer-nos càrrec de la competència fer complir aquestes polítiques que voldríem canviar.
La crisi no l'han de pagar els treballadors, però l'estan pagant. Si nosaltres haguéssim tingut, fa anys, la possibilitat de governar i decidir, segurament haguéssim fet les coses de manera diferent. Ara, quan els treballadors surten al carrer per a protestar per la injustícia de ser damnificats de la crisi que han creat uns altres, si tallen una carretera, poden ser reprimits pels mossos, pels nostres mossos! Ni hem creat la crisi, ni tenim l'última decisió sobre un ERO, però serem corresponsables d'una actuació repressiva de la policia envers aquests treballadors.
És el que va passar abans d'ahir. Donem suport als que estan en contra del Pla de Bolonya, però no tenim prou poder (més enllà de les mobilitzacions) per poder tirar-ho enrere. Un rector demana l'actuació dels mossos per desallotjar un centre, els mossos aprofiten per adobar les seves porres a fons, i la conselleria queda com a última responsable. Jo no acabo d'entendre tot plegat.
Responsabilitats d'Interior? Sí, però sempre i quan també puguem tenir d'altres com justícia, treball, economia o educació. Si hem de tenir la responsabilitat de fer complir les normes, també hauríem de tenir poder a l'hora de decidir-les.

Com vaig dir a l'entrada precedent, s'han de prendre mesures i/o assumir responsabilitats. El que no comparteixo és l'opinió d'alguns companys, que imagino en l'escalfor del moment, han barrejat algunes coses. Joan Saura no és cap repressor franquista, ni cap Martin Villa. No em passa pel cap que el president d'ICV donés instruccions d'anar a sac contra els estudiants, algun altre comandament (no sé a quin nivell) si va fer-ho. El que està pagant Joan Saura és l'agosarament de fer-se càrrec d'una competència que, com deia, no ens pertocava. Aquesta decisió està arrossegant la seva organització, i de retruc a nosaltres, que ens vam trobar amb aquesta conselleria sense previ avís.

En aquest sentit, estic bastant d’acord amb el comunicat emès avui per EUiA sobre aquest tema, sempre i quan després actuem en conseqüència amb el mateix, és clar.