Mossos i govern

La polèmica derivada de les càrregues policials contra els estudiants contraris al Pla de Bolonya ha posat de manifest la dificultat de fer-se càrrec d’una conselleria com aquesta sent una força minoritària dins d’un govern plural. Sobre aquesta qüestió, l’assumpció d’aquesta responsabilitat, ja he donat la meva opinió en aquest bloc, per tant no insistiré. La càrrega de l’altre dia és exemple del perquè no havíem d’haver-la assumit. Per desgràcia, en una època de crisi com la que vivim, fets com aquest es poden reproduir fàcilment entre d’altres col·lectius com els treballadors. Estem ideologicament amb ells, però per responsabilitat hem de fer complir les normes legals, fins i tot fent servir la repressió.

Però un cop passats els fets, i preses les mesures corresponents, des de la meva coneguda disconformitat amb l’assunció d’aquesta responsabilitat, també voldria afegir algunes consideracions:

• Una cosa és no estar d’acord amb fer-se càrrec d’aquesta matèria, i una altra molt diferent no reconéixer que, des del punt de vista de l’àmbit polític que representem, les coses s’estan fent de manera diferent (diferent cap a millor). Des d’aquesta bitàcora vaig reclamar que s’havien de depurar responsabilitats o bé assumir-les en pròpia carn. Doncs bé, les responsabilitats s’han depurat, i a un nivell bastant alt, per cert. Ara només falta sancionar degudament els mossos que van actuar de manera desmesurada. La dreta catalana i espanyola, i el PSC, van tancar files en favor dels mossos no volent entrar a discutir les actuacions clarament desproporcionades dels mateixos. Igual que van fer quan es van denunciar i condemnar judicialment els casos de maltractaments descoberts. S'ha demostrat valentia enfrontant-se a PSC, CiU i PP. Hagués depurat responsabilitats de la mateixa manera un conseller d’un altre grup polític?

• No ens enganyem. Des de l’afer de les càmeres de vídeo, per no dir des del mateix dia en que es va assumir la conselleria, hi ha gent que no ens pot veure allà i intenta fer els possibles per fer-nos saltar. La campanya que des del primer dia està fent la dreta, i la càrrega de l’altre dia, demostren que tenim enemics tant a dins com a fora del cos.

• El fet innegable que la dreta estigui intentant carregar-se la nostra presència a la conselleria, a banda d’atacar Saura per a intentar desgastar el govern d’esquerres, no pot fer que ens convertim en defensors acrítics de les accions de govern que no considerem encertades. No estic d’acord amb els companys que diuen que hem de tancar files per no fer-li el joc a la dreta. És precisament callant com li fem el joc, ja que decepcionem molts votants que ens consideren diferents a la resta a l’hora de ser conseqüents. Ull! Una cosa és criticar i una altra fer sang. Una cosa és reclamar respostes a un fet inadmissible i una altra intentar fer canviar acords interns adoptats per majoria, aprofitant uns fets que a tots ens han escandalitzat.

• Fer sang també és dir ximpleries com que els mossos és el cos policial que més tortura, ja que és el que darrerament més membres té condemnats per aquest tipus de fets. Precisament les encertadíssimes polítiques per a perseguir aquest tipus d’actuacions són les que han fet que es puguin detectar aquests casos que, penso, són puntuals. S’han detectat i s’han sancionat. Que hagi gairebé tants mossos sancionats per maltractaments com guàrdia civils al cuartel d’Intxaurrondo l’únic que vol dir és que des de que vam assumir la competència d’interior s’estan perseguint amb mà ferma aquests comportaments. Per què no volen posar càmeres a les dependències policials de l’estat (i especialment Euskadi)? Per què les raríssimes vegades que s’ha sancionat un policia o guàrdia civil, gairebé sempre ha estat indultat (i en moltes ocasions condecorat i ascendit)?

• En quan al tema dels anti-Bolonya, està clar que la brutal repressió contra els estudiants que s’oposaven de manera pacífica ha donat ales als sectors juvenils més radicals que sempre aprofiten la mínima oportunitat per crear merder i provocar aldarulls. S’ha de saber separar qui és qui i actuar en conseqüència fent servir l’us de la força de manera proporcionada.