El diputat d'Izquierda Unida i l'Esquerra Plural, Alberto Garzón, li diu a la cara al director del Banc Central Europeu, Mario Draghi, les veritats que la majoria pensem.
A pesar del secretisme de la trobada (era secreta), diputats de l'Esquerra Plural van poder gravar part de la compareixença, a on es va poder comprovar el patètic paper jugat pel President del Congrés espanyol, Jesús Posada, intentant en va protegir tan il·lustre convidat de les paraules de Garzón.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges
13 de febrer del 2013
23 de novembre del 2012
#25N: Una mateixa lluita, una mateixa esperança
O el cruel i injust model actual, que ens empobreix i enfonsa; o l'esperança en un futur d'igualtat i solidaritat entre les persones i el pobles d'Europa. Això és el que es decideix aquest diumenge. Això és el que es decideix en qualsevol de les eleccions que estan tenint lloc a Europa, sobre tot si parlem dels pobles del sud.
Dignitat contra submissió. Grècia, Portugal, Espanya, Xipre, Malta... Catalunya. Compartim un mateix destí, una mateixa lluita i una mateixa esperança. No volem que ens retallin el present i ens prenguin el futur.
Diu Alexis Tsipras que veu l'estat Espanyol com la Grècia de fa 2 anys. Potser Catalunya no està a 2 anys de Grècia, potser només està a 4. És igual, amb aquests sistema ultraliberal tots anirem arribant al mateix destí: la ruïna! Cal compartir lluites. Els grecs ho saben. Per això aquesta setmana Alexis Tsipras va estar a Catalunya donant suport la candidatura d'ICV-EUiA. No tot està perdut, encara tenim esperança.
Ho podeu veure aquí:
També el suport de l'Esquerra Plural a la candidatura d'ICV-EUiA:
#itantsipodem: VOTA: ICV-EUiA
Dignitat contra submissió. Grècia, Portugal, Espanya, Xipre, Malta... Catalunya. Compartim un mateix destí, una mateixa lluita i una mateixa esperança. No volem que ens retallin el present i ens prenguin el futur.
Diu Alexis Tsipras que veu l'estat Espanyol com la Grècia de fa 2 anys. Potser Catalunya no està a 2 anys de Grècia, potser només està a 4. És igual, amb aquests sistema ultraliberal tots anirem arribant al mateix destí: la ruïna! Cal compartir lluites. Els grecs ho saben. Per això aquesta setmana Alexis Tsipras va estar a Catalunya donant suport la candidatura d'ICV-EUiA. No tot està perdut, encara tenim esperança.
Ho podeu veure aquí:
També el suport de l'Esquerra Plural a la candidatura d'ICV-EUiA:
#itantsipodem: VOTA: ICV-EUiA
16 de novembre del 2012
#14NRoig: Viscut i vist des de la meva càmera
(dia 13) 21:45h. Piquet informatiu a Torelló. Evitant #piquetempresatial a l'empresa TC, a l'entrada del torn de nit. Un company del piquet va ser atropellat.
6:30h. Piquet informatiu a la Ctra. de Roda (Vic). Sense gairebé trànsit fins les 7:30h. 3/4 cotxes acumulats com a molt
9:15h. Trobada d'alguns grups de piquets a "La Cabra" de Gurb. Preparant-nos per a tallar l'Eix Transversal
11h. Piquet informatiu "ocupant" l'ajuntament de Vic
11:30h. Entrada piquet informatiu al mercat municipal de Vic

18:30h. Manifestació a Barcelona. Això és el lateral de Passeig de Gràcia. No ens vam poder moure ni 1 metre
5h. Piquet informatiu a la "Zona Diesel". Únic incident remarcable de la nit amb un camioner que va estar a punt d'atropellar gent del piquet
9:15h. Trobada d'alguns grups de piquets a "La Cabra" de Gurb. Preparant-nos per a tallar l'Eix Transversal
11:30h. Entrada piquet informatiu al mercat municipal de Vic
12:15h. Manifestació de Vic (vídeo @el9nou)

13:30h. Manifestants arribant al punt de finalització de la manifestació de Vic
3 de setembre del 2012
30 d’agost del 2012
Rescatats
Tal i com es preveia, el govern de la generalitat ha hagut de demanar el rescat al govern espanyol, a través d'un fons de liquiditat estatal que s'hauria de crear properament.
Diu el govern que els propers venciments de deute, i la manca de liquiditat per a fer front a aquests pagaments, obliguen a demanar aquesta ajuda. El govern ja va deixar d'abonar els diners dels convenis amb centres educatius i sanitaris concertats, precisament per aquesta manca de liquiditat. Per tant, es va posar en un risc més que seriós el funcionament de dos elements bàsics de la nostra societat. No oblidem també els retards en el pagament de nòmines a funcionaris públics.
No sense raó es pot assenyalar l'espoli fiscal que pateix Catalunya com a un dels motius bàsics d'aquesta situació. Que qui se t'emporta 16.000 milions, que no retornen, t'hagi de rescatar amb més de 5.000 milions sembla grotesc.
Però no estaria de més deixar constància d'un parell de fets que deixen bé a les clares que el que està passant a Catalunya és també conseqüència del posicionament ideològic de qui ens mana:
Diu el govern que els propers venciments de deute, i la manca de liquiditat per a fer front a aquests pagaments, obliguen a demanar aquesta ajuda. El govern ja va deixar d'abonar els diners dels convenis amb centres educatius i sanitaris concertats, precisament per aquesta manca de liquiditat. Per tant, es va posar en un risc més que seriós el funcionament de dos elements bàsics de la nostra societat. No oblidem també els retards en el pagament de nòmines a funcionaris públics.
No sense raó es pot assenyalar l'espoli fiscal que pateix Catalunya com a un dels motius bàsics d'aquesta situació. Que qui se t'emporta 16.000 milions, que no retornen, t'hagi de rescatar amb més de 5.000 milions sembla grotesc.
Però no estaria de més deixar constància d'un parell de fets que deixen bé a les clares que el que està passant a Catalunya és també conseqüència del posicionament ideològic de qui ens mana:
- Que Catalunya (o qualsevol altra comunitat) pugui/hagi de ser rescatada és conseqüència directa de l'aprovació de la Llei d'Estabilitat estatal per part de PP i CiU. CiU va fer, juntament amb el PP, el nus a la corda que ara ens afoga.
- Tots serem rescatats, i haurem de patir les conseqüències en forma de més retallades. Però hi ha una petita part de la societat que viu constantment rescatada per CiU (i PP) sense haver de tenir tan patiment. Es podran deixar de pagar els funcionaris, es podrà deixar de pagar a les entitats educatives, sanitàries i socials, es podrà malvendre el país en forma de rescat, però a qui no es tocarà la butxaca és a una minoria, la més rica, de la societat catalana que, per exemple, va deixar de pagar l'impost de successions i donacions. Menys de 10.000 contribuents. Més de 100 milions als que es renuncia mentre es demanen sacrificis al conjunt del país.
8 de juliol del 2012
Avis contra la crisi (Sense Ficció 04/07/2012, TV3) @iaioflautes
Moltes cares amigues entre aquestes lluitadores i lluitadors. El reportatge és fenomenal, no us el perdeu!
11 d’abril del 2012
29 de febrer del 2012
Amb els sindicats de classe
És innegable que els sindicats majoritaris no han fet bé moltes coses. Bona part de la culpa de la desmobilització de la classe treballadora ve de la seva excessiva burocratització, d'un cert clientelisme intern i, sobre tot, d'haver allunyat "la política" de la seva actuació. Els sindicats majoritaris s'han centrat més en defensar "tècnica i legalment" als treballadors i treballadores que a explicar-los les causes i motius de les desigualtats. Jo mateix, en alguna ocasió, he sentit algun dirigent sindical afirmar que això de la lluita de classes era un concepte obsolet i superat. Si els mateixos treballadors no són conscients que pertanyen a una classe i que la unió en la defensa dels seus interessos de "classe" és la única arma i força que tenen, arriba la desmobilització.
Però, tot i reconèixer els greus errors dels sindicats de classe i la seva pèrdua de força, seria absurd negar que, avui dia, són el principal puntal en la resistència de les classes populars contra el "corró" ultraliberal que ens vol subjugar a tots. Els partits de l'esquerra alternativa no estem per a tirar coets (i els de l'esquerra oficial tampoc), i els moviments alternatius, més enllà d'un cert ressò mediàtic i d'haver aconseguit mobilitzar una part de la població que no havia participat mai, tampoc tenen prou força com per oposar-se a aquest tsunami ultraliberal.
Tots hem de ser conscients que la criminalització dels sindicats i dels sindicalistes per part de la dreta mediàtica i política no és casual ni gratuïta. No ataquen els sindicats només per gust, hi ha una clara intencionalitat. Els sindicats són potser l'última barrera, l'última trinxera que li queda a les classes populars per a resistir. Seria suïcida, per part de les esquerres, confrontar-nos amb els sindicats.
Jo mateix intentaré, com a militant, millorar el funcionament del meu sindicat. Però mentrestant no queda una altra que fer pinya al seu costat. Les organitzacions d'esquerres, els moviments alternatius, les diverses plataformes reivindicatives..., tots, hem d'afegir-nos a aquest parapet en el que encara resisteixen els sindicats i fer front comú amb ells. Davant nostre, l'enemic és massa poderós...
28 de desembre del 2011
Però, què feu aquíiiii!!!
Esperem que aquests bascos no es trobin un Anglada a l'altre banda de l'estret...
30 de maig del 2011
Españistan: Un país que se'n va a la merda
El que ha passat explicat d'una manera totalment comprensible:
9 de març del 2011
Sobre el dret de vaga (també als aeroports)
No són controladors aeris que cobren nòmines elevades. No amaguen la convocatòria de vaga darrera unes baixes o absències laborals, la fan amb tots els tràmits legals. No convoquen una vaga en el darrer moment, avisen amb molt de temps...Tot i així, des dels mitjans de comunicació, així com des dels poders econòmics que els sostenen i des dels poders polítics als que serveixen, s'està fent una campanya agressiva contra la convocatòria de vaga feta pels sindicats de classe d'AENA.
Els hi tornen a acusar, igual que amb la vaga dels controladors, d'agafar com ostatges els viatgers (tot i que convoquen la vaga amb mes i mig d'antelació). De voler fer mal. De perjudicar el sector turístic. De voler pressionar i no negociar... En definitiva, els acusen de voler fer servir el seu dret de vaga.
Perquè, en què consisteix una vaga? Que jo sàpiga una vaga consisteix en deixar de treballar i així fer pressió per a la consecució d'uns objectius laborals. Què es pot provocar un perjudici? És clar! Sinó, on estaria la pressió? Provoquen més perjudici els treballadors d'AENA que el que puguin provocar els treballadors del sector sanitari, educatiu, transport o comercial? Si el fet de que no s'enlairen avions i es perjudiquin els viatgers és motiu per a restringir el dret de vaga, no seria més motiu que no es passin consultes mèdiques, que no es facin classes a les escoles, que no surtin els ferrocarrils o que no s'obrin les botigues de menjar? Hem de restringir a tots aquest sectors el dret de vaga? I als taxistes, camioners, treballadors de benzineres, escombraires, treballadors d'oficines bancàries...?
I llavors, per què no suprimim directament el dret de vaga?
Els treballadors d'AENA convoquen vaga perquè el govern espanyol, pressionat pels grans poders econòmics, s'està venent tot lo vendible, AENA inclosa. Fa no massa temps els mitjans es paraven a analitzar si una convocatòria de vaga era proporcionada o no, si la culpa era de l'empresa o dels treballadors. Ara ja no es miren raons. Si no podem anar de vacances en avió per Setmana Santa, la culpa és dels treballadors, que a fi de comptes són qui la convoquen. No miren els seus motius, ni més enllà. Els mitjans no es queixen de les pressions que exerceixen els poders econòmics per a privatitzar AENA, les caixes d'estalvi, la loteria i tot lo privatitzable. Però sí es queixen de l'única pressió que poden exercir els treballadors: la vaga.
Els treballadors d'AENA fan vaga per a defensar els seus llocs de treball i les seves condicions laborals. Fan vaga per a defensar una qualitat del servei (ja sabem com funcionen les subcontractes). Ja sabem que una vaga provoca perjudicis, però en aquest cas el motiu està més que justificat. Si avui permetem els atacs al dret de vaga dels treballadors de terra d'AENA, demà ens el poden retallar a la resta.
La vaga dels treballadors d'AENA és evitable, i per això donen molt de temps per a negociar. Evitar una vaga no només està en mans d'una de les parts...
25 de juliol del 2010
Duran i Lleida: Crisis? What crisis?
Doncs sí, a can CiU i a can Duran i Lleida la crisi sembla passar de lluny. Aquest senyor, tan obsessionat per controlar la despesa social i flexibilitzar el mercat laboral, sembla no tenir cap mena de mania en ensenyar-nos, amb l'exhibicionisme propi d'un pijo repijo, l'austera habitació, de 1.000€ la nit, que té llogada de manera permanent a l'hotel Palace de Madrid.Sent el senyor Duran a tots aquells ciutadans que diuen que els polítics són un vividors? Si ho sent, l'importa ben poc.
Esmorzar elaborat per un dietista, amb suc de pastanaga perquè li manté el bon color de la pell... Una corbata, de la seva col·lecció, regalada per l'Esther Koplowitz (i els de Ferrovial, no li van regalar cap?)... Senyor Duran, s'adona vostè del fàstic que provoca?
Aquesta és la dura vida que, en l'Espanya dels 5 milions d'aturats, va exhibir Josep Antoni Duran i Lleida a El País en aquesta entrevista.
També ha parlat del tema en Saül Gordillo en aquest post...
23 de juliol del 2010
Prohibit girar a l'esquerra
...hace menos de dos años, después de la quiebra del banco Lehman Brothers en Estados Unidos, los partidarios del neoliberalismo estaban derrumbados y a la defensiva. Ellos eran quienes renegaban entonces. La "crisis del siglo" parecía demostrar el fracaso de su ideología de la desregulacion, y la necesidad de recurrir de nuevo al Estado para salvar la economía y preservar la cohesión de la sociedad"
"Y sin embargo, hemos vuelto a la situación anterior. De nuevo los mercados y los especuladores tienen la sartén por el mango. Y las autoridades políticas se arrodillan. ¿Qué ha ocurrido? El peso de la deuda soberana consentida por los Estados para salvar a los bancos ha servido de pretexto para un espectacular cambio de situación. Sin el mínimo reparo, los mercados y la especulación financiera, apoyados por las agencias de notación (totalmente desacreditadas hace apenas unos meses), atacan directamente, en el seno de la UE, a los Estados endeudados, acusados ahora de vivir por encima de sus posibilidades"
"Los mercados quieren su revancha. Y reclaman, con más vigor que nunca, en nombre de la "indispensable austeridad", el desmantelamiento de la protección social y la drástica reducción de los servicios públicos. Los gobiernos más neoliberales aprovechan para exigir mayor "integración europea" en cuyo nombre tratan de forzar la adopción de dos instrumentos que no existen: un gobierno económico de la Unión y una política fiscal común"
Si voleu llegir sencer aquest magnífic article de l'Ignacio Ramonet a Radio Nederland podeu fer-ho cliclant aquí
"Y sin embargo, hemos vuelto a la situación anterior. De nuevo los mercados y los especuladores tienen la sartén por el mango. Y las autoridades políticas se arrodillan. ¿Qué ha ocurrido? El peso de la deuda soberana consentida por los Estados para salvar a los bancos ha servido de pretexto para un espectacular cambio de situación. Sin el mínimo reparo, los mercados y la especulación financiera, apoyados por las agencias de notación (totalmente desacreditadas hace apenas unos meses), atacan directamente, en el seno de la UE, a los Estados endeudados, acusados ahora de vivir por encima de sus posibilidades"
"Los mercados quieren su revancha. Y reclaman, con más vigor que nunca, en nombre de la "indispensable austeridad", el desmantelamiento de la protección social y la drástica reducción de los servicios públicos. Los gobiernos más neoliberales aprovechan para exigir mayor "integración europea" en cuyo nombre tratan de forzar la adopción de dos instrumentos que no existen: un gobierno económico de la Unión y una política fiscal común"
Si voleu llegir sencer aquest magnífic article de l'Ignacio Ramonet a Radio Nederland podeu fer-ho cliclant aquí
17 de juny del 2010
La realitat
La realitat és que un pare obté un permís de residència a l’estat espanyol gràcies a un passaport legal, la realitat és que va ser detingut a un país europeu mentre havia anat a visitar un seu amic, li van dir que allà aquell passaport era irregular i el van repatriar al seu país d’origen. La realitat és que no podrà tornar en 5 anys amb la seva família (dona i dues filles). La realitat és que a la seva dona li venç en unes setmanes el seu permís de residència. La realitat és que si no troba una feina en aquest període pot ser repatriada amb les seves nenes, estudiants de primària, ja integrades a la seva escola.
La realitat és que hi ha famílies a l’escola del meu fill que no poden pagar el material escolar i que sobreviuen amb menys de 500€ mensuals.
La realitat és que els nens petits no entenen de races, fronteres o papers. Tenen amics que no poden anar de colònies i no acaben d’entendre el perquè.
La realitat és que entitats que estan repartint menjar entre els més necessitats (Entreveïns d'Osona, Tupí, Càrites...) no donen a bast, i amb recursos molt limitats.
Els polítics que torcen i manipulen la realitat per guanyar-hi vots, dient lo bé que viuen els immigrants, totes les ajudes que els hi regalen, que només creen problemes..., així com els polítics que s’acollonen davant l’avenç de la xenofòbia i s'acarnissen amb els més febles promovent polèmiques estèrils allunyades de la realitat, com la restricció de l’empadronament de ciutadans, la regulació de l’ús de vestimentes que ningú no ha vist fer servir... Tots aquests polítics, us ho dic sincerament, em provoquen bastant fàstic.
9 de juny del 2010
Vaga contra la injustícia
Jo no sé si la vaga de dimarts va ser un èxit o no, de fet, no sabria com qualificar l'èxit, o no, d'una vaga.En el cas d'una vaga de treballadors de la funció pública les complicacions per a poder fer un seguiment del veritable abast de la jornada augmenten. El govern espanyol va donar unes dades de tot absurdes. Parlen d'un 11-12% de seguiment i, de seguida, corren a desqualificar la vaga com a fracàs. Però demanats d'on treuen les dades, reconeixen que no tenen en compte els abusius serveis mínims marcats. La sanitat no s'aturat, diuen, la policia ha funcionat... és clar, amb serveis mínims (que es van complir) de més del 75% és difícil saber si una vaga va ser seguida o no.
El que queda clar és que les manifestacions sí que van ser massives. Fins i tot els mitjans de comunicació, que ràpidament es van preocupar en desqualificar el resultat de la vaga (per què?), van reconèixer la gran afluència a les mateixes.
Deia que els mitjans, sobre tot els pro-PSOE, i el govern central es van afanyar en menysprear l'abast de la vaga. De fet, feia ja dies que es mostraven contraris a la seva convocatòria ja que, tot i reconèixer la injustícia de fer pagar la crisi a qui no la va crear i que els que es van aprofitar de l'especulació quedin al marge de la tisorada, la consideraven irresponsable. I és que en el fons, molts d'aquells que diuen representar a l'esquerra han acabat acceptant que el sistema (capitalista) és el que és i que les regles que marquen els mercats s'han d'acatar. L'estat espanyol està sent amenaçat, i es veritat, pels especuladors financers i el control dels comandaments els han agafat els 'experts' de l'UE. Les decisions es prenen mirant de reüll la qualificació del deute per les empreses de rating que tant han tingut a veure en l'actual situació... Els mateixos que ens van ficar en aquesta crisi continuen especulant i, a més, s'encarreguen de dir-nos com hem de sortir i qui l'ha de pagar (ells no, per suposat).
I els mitjans i partits del sistema, molt pragmàtics, ens diuen que ens ho hem d'empassar, que mana qui mana i que si no volem danys majors, hem d'acceptar-ho. Però, no vam quedar que s'havia de reformar el sistema capitalista? En totes aquestes mesures que ens imposen, què hi ha de reforma i novetat? Les tragaderes d'aquests mitjans i partits són vergonyoses. És injust el que està passant però no fem res per canviar-ho, no sigui que els especuladors s'empipin i acabin fent-nos mal. I si algú, sindicats o l'esquerra real, protesta el qualifiquen d'irresponsable, per tocar el collons als que manen i es poden enfadar.
Tenim la nostra democràcia segrestada pels especuladors i els mercats internacionals i la resposta és acceptar-ho i no protestar. Aquests mitjans i partits tan responsables no entenen res. No és un problema de retallar les despeses fent pagar els plats trencats a treballadors públics i jubilats, de seguit els especuladors tornen a amenaçar si no es reforma del mercat laboral en direcció a la gratuïtat de l'acomiadament. Però tampoc s'aturen aquí, un cop el govern anuncia la reforma del mercat laboral, seguint els dictats dels 'amos del sistema', aquests ja demanen la reforma del sistema de pensions.D'aquesta crisi podem sortir amb més democràcia i posant fi a aquest sistema injust i depredador o perdent drets i aniquilant el poc que queda del nostre sistema de benestar. És això, i no una altra cosa, el que es juga en aquesta partida. La dreta i els poderosos ho saben. Sembla que certa esquerra, i els mitjans servils, no.
3 de juny del 2010
Tisorada a la catalana i nacionalisme
El dia que ZP va treure les tisores a passeig les retallades van anar en una única direcció, la dels febles. Des de l’esquerra, política i sindical, vam criticar principalment dues coses:
- Que només s’actués sobre el dèficit retallant la despesa, i no augmentant els ingressos i,
- Que aquestes dures mesures caiguessin sobre les esquenes d’aquells que no tenien cap responsabilitat en la crisi i que, a sobre, no van sobrats precisament de recursos
El decret imposant aquestes mesures és d’obligat compliment a totes les administracions, la catalana inclosa. Però no per això el govern de Catalunya es va resignar a no fer més just i equitatiu aquest paquet de mesures. De seguida des d’EUiA i ICV ens vam posar mans a l’obra per tal de que a Catalunya s’apliqués allò que dèiem al parlament espanyol: que també havien de pagar els que més tenien i que per a retallar el dèficit també s’havia d’actuar sobre els ingressos. D’aquesta manera s’han acordat amb els altres socis del govern mesures per a actuar sobre la fiscalitat.
Per suposat, des de la dreta (CiU i PP) s’han criticat les mesures, és lo natural i esperat. Però veig que aquestes mesures també estan sent criticades amb uns arguments que demostren que, per alguns sectors del nacionalisme (la ‘crosta’, terme que jo vaig criticar però que cada vegada estic més convençut que existeix), el complex d’inferioritat és evident. Els arguments són que “una altra vegada a Catalunya li tocarà pagar més”. O sigui que mentre que a la resta de l’estat no apujaran els impostos, aquí sí.
Jo al·lucino! A Catalunya, gràcies al seu govern, no es tocaran les prestacions als dependents (cosa que a l’estat sí que es fa), no es tocaran els ajuts de cooperació, al tercer sector... I tot això es farà gràcies a que s’actuarà sobre la fiscalitat perquè pagui més qui més té, fent servir els impostos d’una manera justa i progressiva. A Catalunya s’amortiran els efectes del maleït decret espanyol sobre les classes més populars, fent que també paguin la crisi els que més recursos tenen.
Entenc que per a determinats sectors deu ser molt difícil d’entendre aquesta argumentació. Algú li hauria d’explicar a alguns periodistes i tertulians que Catalunya no paga impostos, que són els seus ciutadans (els catalans) els que paguen.
El decret de ZP, a banda d’injust, és molt dolent per a la majoria de ciutadans de l’estat i de Catalunya. Però almenys, al nostre país, els efectes no seran tan durs gràcies la nostra presència al govern i a una major sensibilitat d’esquerres del mateix.
Això no és bo per a la immensa majoria dels catalans? I si és bo per a la majoria dels catalans, no ho és per Catalunya? Era millor pels catalans el decret, a seques, de ZP tirat endavant amb la complicitat del ministre Duran? Llavors, de què parlen alguns? En lloc de treure pit i estar orgullosos del nostre govern per donar-li la volta, en benefici dels seus ciutadans, a una imposició del govern espanyol, ens tornem a mirar el melic i a comparar amb la resta amb un sentit d’inferioritat.
Per sort, dins del nacionalisme també hi ha sectors capaços d’entendre aquestes coses i, també per sort, estan dins d’aquest govern.
- Que només s’actués sobre el dèficit retallant la despesa, i no augmentant els ingressos i,
- Que aquestes dures mesures caiguessin sobre les esquenes d’aquells que no tenien cap responsabilitat en la crisi i que, a sobre, no van sobrats precisament de recursos
El decret imposant aquestes mesures és d’obligat compliment a totes les administracions, la catalana inclosa. Però no per això el govern de Catalunya es va resignar a no fer més just i equitatiu aquest paquet de mesures. De seguida des d’EUiA i ICV ens vam posar mans a l’obra per tal de que a Catalunya s’apliqués allò que dèiem al parlament espanyol: que també havien de pagar els que més tenien i que per a retallar el dèficit també s’havia d’actuar sobre els ingressos. D’aquesta manera s’han acordat amb els altres socis del govern mesures per a actuar sobre la fiscalitat.
Per suposat, des de la dreta (CiU i PP) s’han criticat les mesures, és lo natural i esperat. Però veig que aquestes mesures també estan sent criticades amb uns arguments que demostren que, per alguns sectors del nacionalisme (la ‘crosta’, terme que jo vaig criticar però que cada vegada estic més convençut que existeix), el complex d’inferioritat és evident. Els arguments són que “una altra vegada a Catalunya li tocarà pagar més”. O sigui que mentre que a la resta de l’estat no apujaran els impostos, aquí sí.
Jo al·lucino! A Catalunya, gràcies al seu govern, no es tocaran les prestacions als dependents (cosa que a l’estat sí que es fa), no es tocaran els ajuts de cooperació, al tercer sector... I tot això es farà gràcies a que s’actuarà sobre la fiscalitat perquè pagui més qui més té, fent servir els impostos d’una manera justa i progressiva. A Catalunya s’amortiran els efectes del maleït decret espanyol sobre les classes més populars, fent que també paguin la crisi els que més recursos tenen.
Entenc que per a determinats sectors deu ser molt difícil d’entendre aquesta argumentació. Algú li hauria d’explicar a alguns periodistes i tertulians que Catalunya no paga impostos, que són els seus ciutadans (els catalans) els que paguen.
El decret de ZP, a banda d’injust, és molt dolent per a la majoria de ciutadans de l’estat i de Catalunya. Però almenys, al nostre país, els efectes no seran tan durs gràcies la nostra presència al govern i a una major sensibilitat d’esquerres del mateix.
Això no és bo per a la immensa majoria dels catalans? I si és bo per a la majoria dels catalans, no ho és per Catalunya? Era millor pels catalans el decret, a seques, de ZP tirat endavant amb la complicitat del ministre Duran? Llavors, de què parlen alguns? En lloc de treure pit i estar orgullosos del nostre govern per donar-li la volta, en benefici dels seus ciutadans, a una imposició del govern espanyol, ens tornem a mirar el melic i a comparar amb la resta amb un sentit d’inferioritat.
Per sort, dins del nacionalisme també hi ha sectors capaços d’entendre aquestes coses i, també per sort, estan dins d’aquest govern.
2 de juny del 2010
La crisi dels burros i els llestos
Un home es va dirigir a un poble on mai havia estat abans i va oferir als seus habitants 100€ per cada ase que li venguessin. Bona part de la població li va vendre els seus animals.
L'endemà va tornar i va oferir millor preu, 150€ per cada burret, i una altra part de la població va vendre els seus. I a continuació va oferir 300 euros i la resta de la gent va vendre els últims burros.
En veure que no hi havia més animals, va oferir 500€ per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.
L'endemà va enviar al seu ajudant amb els rucs que va comprar a la mateixa vila perquè oferís els burros a 400€ cada un.
Davant el possible guany de la setmana següent, tots els habitants van comprar els seus burros a 400€, i qui no tenia els diners va demanar prestat. De fet, van comprar tots els burros de la comarca.
Com era d'esperar, aquest ajudant va desaparèixer, igual que l'home, i mai més van aparèixer.
Com a resultat, el lloc va quedar ple de rucs i endeutats.
Veiem el que va passar després:
L'endemà va tornar i va oferir millor preu, 150€ per cada burret, i una altra part de la població va vendre els seus. I a continuació va oferir 300 euros i la resta de la gent va vendre els últims burros.
En veure que no hi havia més animals, va oferir 500€ per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.
L'endemà va enviar al seu ajudant amb els rucs que va comprar a la mateixa vila perquè oferís els burros a 400€ cada un.
Davant el possible guany de la setmana següent, tots els habitants van comprar els seus burros a 400€, i qui no tenia els diners va demanar prestat. De fet, van comprar tots els burros de la comarca.
Com era d'esperar, aquest ajudant va desaparèixer, igual que l'home, i mai més van aparèixer.
Com a resultat, el lloc va quedar ple de rucs i endeutats.
Veiem el que va passar després:
- Els que havien demanat prestat, en no vendre els rucs, no van poder pagar el préstec.
- Els que havien prestat diners es van queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven, s'arruïnarien ells, aleshores no podrien seguir prestant i s'arruïnaria tot el poble.
- Perquè els prestadors no s'arruïnessin, l'Alcalde, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, l'hi va donar als propis prestadors. Però aquests, ja cobrats gran part dels diners, no van perdonar els deutes als del poble, que van seguir igual d'endeutats.
- L'Alcalde va dilapidar el pressupost de l'Ajuntament, que va quedar també endeutat.
- Llavors va demanar diners a d'altres ajuntaments, però aquests li van dir que no podien ajudar-lo perquè, com estava a la ruïna, no podrien cobrar després el préstec.
- Els llestos del principi, folrats.
- Els prestadors, amb els seus guanys i un munt de gent a la qual seguiran cobrant el que els van prestar més els interessos, fins i tot apoderant-se dels ja devaluats burros amb els que mai arribaran a cobrir tot el deute.
- Molta gent arruïnada (i sense burro) per a tota la vida.
- L'Ajuntament igualment arruïnat.
- Per solucionar tot això i salvar tot el poble, l'Ajuntament va baixar el sou als seus funcionaris.
13 de maig del 2010
12 de maig del 2010
Així és el socialisme del PSOE. Així és Zapatero
I és que no ve de nou. Ja en el seu dia un altre il·lustre socialista que, per cert, avui torna a exercir de metge i ens recepta vaselina, en Felipe González, va carregar sobre les esquenes del treballadors i treballadores les retallades exigides per Europa: reconversions industrials, congelacions salarials...
A Zapatero, la dreta extrema del PP i els seus altaveus mediàtics, l'han situat en un fals pedestal de progressisme, tenyit d'un inexistent radicalisme. ZP va suprimir fa 4 dies l'impost dels rics (el de Patrimoni), quan dos dies abans havia regalat "urbi et orbe" 400€, independentment de la renda dels perceptors. ZP s'ha dedicat a rebaixar la pressió fiscal sobre qui més té, i a augmentar-la als treballadors (via pujada de la imposició indirecta).
Ara Europa torna a apretar, recordem-lo, perquè el govern ZP no ha estat capaç de, ni l'ha intentat, canviar l'estructura econòmica especulativa de l'estat, i ZP torna a carregar les mesures de contenció de la despesa sobre les esquenes dels treballadors.
No hi ha reforma del sector financer (més enllà de voler-se carregar la naturalesa social de les caixes d'estalvis), per contra s'han posat crèdits milionaris a disposició dels bancs i caixes. No es puja, o es recupera, la imposició que grava les rendes més altes, sinó que s'apuja l'IVA, gravant el consum. No s'augmenta l'impost de societats sobre les grans empreses (bancs, energètiques...) que, tot i la crisi, encara guanyen quantitats exorbitants, sinó que abaixa el sou dels treballadors i congela el dels pensionistes.
Aquesta és la idea del govern ZP de solidaritat per a fer front a la crisi. La mateixa idea de socialisme que va heretar dels González, Almúnia... El socialisme de tercera via que tant ha beneficiat als britànics i al partit Laborista.
A Zapatero, la dreta extrema del PP i els seus altaveus mediàtics, l'han situat en un fals pedestal de progressisme, tenyit d'un inexistent radicalisme. ZP va suprimir fa 4 dies l'impost dels rics (el de Patrimoni), quan dos dies abans havia regalat "urbi et orbe" 400€, independentment de la renda dels perceptors. ZP s'ha dedicat a rebaixar la pressió fiscal sobre qui més té, i a augmentar-la als treballadors (via pujada de la imposició indirecta).Ara Europa torna a apretar, recordem-lo, perquè el govern ZP no ha estat capaç de, ni l'ha intentat, canviar l'estructura econòmica especulativa de l'estat, i ZP torna a carregar les mesures de contenció de la despesa sobre les esquenes dels treballadors.
No hi ha reforma del sector financer (més enllà de voler-se carregar la naturalesa social de les caixes d'estalvis), per contra s'han posat crèdits milionaris a disposició dels bancs i caixes. No es puja, o es recupera, la imposició que grava les rendes més altes, sinó que s'apuja l'IVA, gravant el consum. No s'augmenta l'impost de societats sobre les grans empreses (bancs, energètiques...) que, tot i la crisi, encara guanyen quantitats exorbitants, sinó que abaixa el sou dels treballadors i congela el dels pensionistes.
Aquesta és la idea del govern ZP de solidaritat per a fer front a la crisi. La mateixa idea de socialisme que va heretar dels González, Almúnia... El socialisme de tercera via que tant ha beneficiat als britànics i al partit Laborista.
5 de maig del 2010
Pobles d'Europa, AIXEQUEU-VOS!!! (amb el poble grec!)
És una punyetera vergonya el que esta passant amb l'UE, el FMI i Grècia. És una punyetera vergonya que amb la que està caient, ZP i Rajoy es reuneixin amb l'únic objectiu de regalar les caixes d'estalvis als bancs. I és una punyetera vergonya que la gran majoria de la gent encara no s'hagi adonat que PP i PSOE són dues cares de la mateixa moneda.El capitalisme, sí C-A-P-I-T-A-L-I-S-M-E, està posant a prova la democràcia a Grècia. Desprès aniran en busca d'una altra víctima. Ens quedarem quiets?
Pobles d'Europa, aixequeu-vos! Visca la lluita del poble grec!
*Us recomano de manera fefaent aquest post sobre el tema del company Javier Mesonero. Clar i útil
*I si voleu saber que opina l'esquerra blocaire... entreu aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








