Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Felipe González. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Felipe González. Mostrar tots els missatges

8 de desembre del 2010

Novembre 1976. Felipe González, el PSOE i el Sàhara

Comparteixo amb vosaltres aquest document històric del que, fins ara, no tenia coneixement.



Felipe González, secretari general del PSOE, es dirigeix al poble saharaui dient que ha estat entregat a uns governs reaccionaris (el de Marroc el dirigeix encara avui la mateixa monarquia). González es compromet a que "Nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final!". I els saharauis encara esperen el compliment d'aquest compromís...

12 de maig del 2010

Així és el socialisme del PSOE. Així és Zapatero

I és que no ve de nou. Ja en el seu dia un altre il·lustre socialista que, per cert, avui torna a exercir de metge i ens recepta vaselina, en Felipe González, va carregar sobre les esquenes del treballadors i treballadores les retallades exigides per Europa: reconversions industrials, congelacions salarials...

A Zapatero, la dreta extrema del PP i els seus altaveus mediàtics, l'han situat en un fals pedestal de progressisme, tenyit d'un inexistent radicalisme. ZP va suprimir fa 4 dies l'impost dels rics (el de Patrimoni), quan dos dies abans havia regalat "urbi et orbe" 400€, independentment de la renda dels perceptors. ZP s'ha dedicat a rebaixar la pressió fiscal sobre qui més té, i a augmentar-la als treballadors (via pujada de la imposició indirecta).
Ara Europa torna a apretar, recordem-lo, perquè el govern ZP no ha estat capaç de, ni l'ha intentat, canviar l'estructura econòmica especulativa de l'estat, i ZP torna a carregar les mesures de contenció de la despesa sobre les esquenes dels treballadors.
No hi ha reforma del sector financer (més enllà de voler-se carregar la naturalesa social de les caixes d'estalvis), per contra s'han posat crèdits milionaris a disposició dels bancs i caixes. No es puja, o es recupera, la imposició que grava les rendes més altes, sinó que s'apuja l'IVA, gravant el consum. No s'augmenta l'impost de societats sobre les grans empreses (bancs, energètiques...) que, tot i la crisi, encara guanyen quantitats exorbitants, sinó que abaixa el sou dels treballadors i congela el dels pensionistes.
Aquesta és la idea del govern ZP de solidaritat per a fer front a la crisi. La mateixa idea de socialisme que va heretar dels González, Almúnia... El socialisme de tercera via que tant ha beneficiat als britànics i al partit Laborista.

16 de març del 2010

Mikel Zabalza Vs Jon Anza

El 24 de novembre de 1985 ETA assassinava 3 policies a Donosti, el 25 Mikel Zabalza era detingut, juntament amb la seva xicota i d'altres amics. Dies després les autoritats informaven que Zabalza s'havia fugat. Esposat, s'havia desfet dels 3 guàrdies civils que el custodiaven i, sense saber nadar, s'havia llençat al riu Bidasoa a través d'un petit forat a un dels túnels que hi ha a l'antiga línia de ferrocarril que unia Irun (Guipúscoa) i Elizondo (Navarra), a Endarlatza, just a la frontera entre Guipúscoa i Navarra. Els guàrdies que custodiaven Zabalza no van saber aclarir davant el jutge a quina hora es va fugar Zabalza, per quina part va travessar el riu (en aquesta part té una amplada de més de 50m) o perquè no el van disparar en la fugida.

Mikel Zabalza (1985)

Zabalza era una persona amb una salut delicada, que havia patit tres operacions el darrer any. A Euskadi pràcticament tothom, amb les dades ofertes, va entendre que estàvem davant un nou cas de violència policial. Es va rastrejar amb bussos de la creu roja la part del riu on es deia que s'havia llençat. El ministre d'Interior de l'època, José Barrionuevo, va afirmar en seu parlamentària que Zabalza apareixeria o se'l trobaria. Just l'endemà que els bussos abandonessin la recerca del cos, la guàrdia civil trobava, en aquell mateix punt del riu, el cos sense vida d'aquest conductor d'autobusos que, com es sabria més endavant, no tenia cap vinculació amb ETA.
La justícia va determinar que la versió policial era la correcta, ja que el cos no tenia cap senyal de violència i havia aigua del Bidasoa als pulmons de Zabalza. No es va poder explicar perquè un cadàver que portava 20 dies al riu no havia sortit a la superfície abans, o perquè als pulmons no hi havia rastre d'unes algues unicel·lulars que viuen al riu i que sí que eren al cos i a la roba, cosa que proba que va ser tirat amb posterioritat de la mort.

Gairebé vint anys després de la seva mort va sortir a la llum una cinta en la qual el sergent de la guàrdia civil, Pedro Gómez Nieto, relatava a l'aleshores coronel, Juan Alberto Perote, la tortura i assassinat de Zabala a la caserna d'Intxaurrondo. Aquesta cinta havia estat sempre en mans del CESID. Investigacions periodístiques posteriors provarien que en una reunió a la mateixa caserna d'Intxaurrondo guàrdies civils, amb la presència de l'advocat del ministeri de l'interior, Jorge Argote, van planejar la coartada. Un guàrdia civil, a la plegada ATS, va injectar aigua del Bidasoa als pulmons de Zabala per tal de fer més creïble la versió. El cos estaria els 20 dies a una banyera de la mateixa caserna.
Hi ha un expedient del CESID que documenta aquest assassinat, però els successius governs de Felipe González i Jose M. Aznar s'han negat a la seva desclassificació ja que posaria en perill la seguretat de l'estat.
El 1985 el ministeri de l'interior negava la existència de tortures, deien que això eren coses del passat, de la època pre-democràtica. Quan es va fer pública la veritat, que ja tothom sabia, que Mikel Zabala havia estat assassinat, van dir que eren coses d'altres èpoques, de principis dels '80 quan hi havia guerra bruta.

Unai Romano (2001) (+ sobre aquest cas)

Ara, el sinistre-ministre d'interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que es querellarà contra qui digui que Jon Anza no va morir per causes naturals. Rubalcaba, que va formar part dels mateixos governs González que es van negar a desclassificar els documents de l'assassinat de Zabala.
Jon Anza va aparèixer mort després d'un any perdut a una morgue de Tolosa. Va agafar un tren a Baiona el dia 18 d'abril i no es va tornar a saber res d'ell fins el dia 29, quan va aparèixer inconscient, amb un infart, a Tolosa. Anza també era una persona de salut delicada. Els dubtes sobre la mort d'Anza semblen quedar resoltes des del moment en que l'autòpsia sembla dir que el cos no tenia signes de violència, igual que Zabalza. 25 anys més tard volen continuar insultant la nostra intel·ligència? Com es va saber a la famosa cinta, Zabalza va morir d'un infart conseqüència de l'aplicació de la bossa. Va morir asfixiat i sense signes externs de violència.
Reitero el que ja vaig dir a l'anterior post sobre el tema: jo no sé si Anza va ser o no assassinat. Però que no ens prenguin per imbècils, que investiguin que va passar amb Jon Anza entre els dies 18 i 29 d'abril, i perquè ningú no es va adonar que tenien el cos perdut a una morgue durant un any.
No sé si Anza va ser torturat fins a l'infart o no, però donats els antecedents m'inclino a pensar que hi ha clares probabilitats que així fos. I si ho penso o dic i, si vol, que vingui Rubalcaba amb totes les amenaces del món.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails