25 anys, felicitats!!!

El dia que IU va néixer jo tenia 12 anys. Em quedaven encara molts per a afiliar-me i uns quants per a poder votar.

Vaig dipositar el meu vot per IU a un col•legi electoral del meu barri irundarra de Lapitze a les primeres eleccions a les que vaig poder participar, les espanyoles de l’any 1993. IU obtenia un 9,55% de vots al conjunt de l’estat i un 7,23% a Irun.
A partir d’aquí vindria una indefinició electoral per la meva part: molta simpatia per IU a la que votava en eleccions espanyoles i per EA i, a ja finals dels ’90, per l’esquerra abertzale als que votava en eleccions basques i municipals.

L’any 1996 va guanyar el PP d’Aznar, després de les desastroses (per a l’esquerra) polítiques del PSOE (us sona?). Amb Aznar les coses van anar a pitjor i l’única oposició a l’estat va venir d’IU. Les de l’any 2000 van ser les primeres eleccions generals a les que no vaig votar IU (el candidat em semblava penós i no m’agradava el pacte amb el PSOE) i van ser les darreres a les que vaig votar una força política diferent (l’esquerra abertzale).
La patacada d’IU del 2000 (de 21 a 8 diputats) em va fer replantejar-me moltes coses. L’esquerra abertzale es feia més abertzale que d’esquerres, abandonant la bona gent amb la que van crear Euskal Herritarrok (o jo em feia més d’esquerres que abertzale) i vaig decidir que tocava fer pinya per fer fora el PP i donar un cop de mà a IU, en crisi econòmica pels resultats. Aquell dia 12 de març de 2000 vaig decidir que m’acabaria afiliant a Ezker Batua-IU.

Bé, com molts projectes de l’any 2000, el d’afiliació a EB-IU va quedar aparcat. Just 12 mesos després d’aquell 12 de març, aterrava a Vic. Molts projectes nous i d’altres que quedaven enrere.
Finalment no em vaig acabar afiliant ni a EB, ni a IU. El 2002 anava a l’antiga seu nacional d’EUiA, a Via Laietana, a afiliar-me. A EUiA no compartim afiliació amb IU (som una organització independent, no una federació), però al igual que molts companys d’EUiA, sentim IU com una cosa pròpia.

Demà, jo també celebraré el 25è aniversari d’IU com a propi. A IU la sento tan casa meva com EUiA, una casa a la que em trobo molt agust.
Felicitats, IU!

També parlen (o parlaran) del 25è aniversari d’IU:
A bloguear, Cero Negativo, La Terca Iutopía, Multiverso Incognoscible, Quien mucho abarca, Kabila, Arraio Sound System, Desde la cantera , Punts de vista, El blog de Jangas, Ventanas del Falcón, Ciberculturalia, La Ratera, Relatando Desde el Bajo Llobregat, Viramundeando, Bosque de Brocelanda

Mikel Zabalza Vs Jon Anza

El 24 de novembre de 1985 ETA assassinava 3 policies a Donosti, el 25 Mikel Zabalza era detingut, juntament amb la seva xicota i d'altres amics. Dies després les autoritats informaven que Zabalza s'havia fugat. Esposat, s'havia desfet dels 3 guàrdies civils que el custodiaven i, sense saber nadar, s'havia llençat al riu Bidasoa a través d'un petit forat a un dels túnels que hi ha a l'antiga línia de ferrocarril que unia Irun (Guipúscoa) i Elizondo (Navarra), a Endarlatza, just a la frontera entre Guipúscoa i Navarra. Els guàrdies que custodiaven Zabalza no van saber aclarir davant el jutge a quina hora es va fugar Zabalza, per quina part va travessar el riu (en aquesta part té una amplada de més de 50m) o perquè no el van disparar en la fugida.

Mikel Zabalza (1985)

Zabalza era una persona amb una salut delicada, que havia patit tres operacions el darrer any. A Euskadi pràcticament tothom, amb les dades ofertes, va entendre que estàvem davant un nou cas de violència policial. Es va rastrejar amb bussos de la creu roja la part del riu on es deia que s'havia llençat. El ministre d'Interior de l'època, José Barrionuevo, va afirmar en seu parlamentària que Zabalza apareixeria o se'l trobaria. Just l'endemà que els bussos abandonessin la recerca del cos, la guàrdia civil trobava, en aquell mateix punt del riu, el cos sense vida d'aquest conductor d'autobusos que, com es sabria més endavant, no tenia cap vinculació amb ETA.
La justícia va determinar que la versió policial era la correcta, ja que el cos no tenia cap senyal de violència i havia aigua del Bidasoa als pulmons de Zabalza. No es va poder explicar perquè un cadàver que portava 20 dies al riu no havia sortit a la superfície abans, o perquè als pulmons no hi havia rastre d'unes algues unicel·lulars que viuen al riu i que sí que eren al cos i a la roba, cosa que proba que va ser tirat amb posterioritat de la mort.

Gairebé vint anys després de la seva mort va sortir a la llum una cinta en la qual el sergent de la guàrdia civil, Pedro Gómez Nieto, relatava a l'aleshores coronel, Juan Alberto Perote, la tortura i assassinat de Zabala a la caserna d'Intxaurrondo. Aquesta cinta havia estat sempre en mans del CESID. Investigacions periodístiques posteriors provarien que en una reunió a la mateixa caserna d'Intxaurrondo guàrdies civils, amb la presència de l'advocat del ministeri de l'interior, Jorge Argote, van planejar la coartada. Un guàrdia civil, a la plegada ATS, va injectar aigua del Bidasoa als pulmons de Zabala per tal de fer més creïble la versió. El cos estaria els 20 dies a una banyera de la mateixa caserna.
Hi ha un expedient del CESID que documenta aquest assassinat, però els successius governs de Felipe González i Jose M. Aznar s'han negat a la seva desclassificació ja que posaria en perill la seguretat de l'estat.
El 1985 el ministeri de l'interior negava la existència de tortures, deien que això eren coses del passat, de la època pre-democràtica. Quan es va fer pública la veritat, que ja tothom sabia, que Mikel Zabala havia estat assassinat, van dir que eren coses d'altres èpoques, de principis dels '80 quan hi havia guerra bruta.

Unai Romano (2001) (+ sobre aquest cas)

Ara, el sinistre-ministre d'interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que es querellarà contra qui digui que Jon Anza no va morir per causes naturals. Rubalcaba, que va formar part dels mateixos governs González que es van negar a desclassificar els documents de l'assassinat de Zabala.
Jon Anza va aparèixer mort després d'un any perdut a una morgue de Tolosa. Va agafar un tren a Baiona el dia 18 d'abril i no es va tornar a saber res d'ell fins el dia 29, quan va aparèixer inconscient, amb un infart, a Tolosa. Anza també era una persona de salut delicada. Els dubtes sobre la mort d'Anza semblen quedar resoltes des del moment en que l'autòpsia sembla dir que el cos no tenia signes de violència, igual que Zabalza. 25 anys més tard volen continuar insultant la nostra intel·ligència? Com es va saber a la famosa cinta, Zabalza va morir d'un infart conseqüència de l'aplicació de la bossa. Va morir asfixiat i sense signes externs de violència.
Reitero el que ja vaig dir a l'anterior post sobre el tema: jo no sé si Anza va ser o no assassinat. Però que no ens prenguin per imbècils, que investiguin que va passar amb Jon Anza entre els dies 18 i 29 d'abril, i perquè ningú no es va adonar que tenien el cos perdut a una morgue durant un any.
No sé si Anza va ser torturat fins a l'infart o no, però donats els antecedents m'inclino a pensar que hi ha clares probabilitats que així fos. I si ho penso o dic i, si vol, que vingui Rubalcaba amb totes les amenaces del món.

Coherència: Julio Anguita, Javier Madrazo

La coherència ideològica és avui dia un valor que va a la baixa. Javier Madrazo sempre va ser coherent, va considerar que per desencallar el conflicte polític que viu Euskadi i per acabar amb la violència que exerceix ETA s'havia d'apostar pel diàleg i la democràcia. A la que ETA va declarar una treva va apostar per donar la paraula al poble. Així, EB va decidir entrar en el pacte de Lizarra, juntament amb els partits nacionalistes bascos. Van intentar fins l'últim moment que el PSE també entrés, però era el PSE de Redondo Terreros... Al pacte de Lizarra va entrar EB per decisió molt majoritària de la seva militància. També IU va donar suport a la decisió i Julio Anguita, aleshores coordinador general, va rebre moltes crítiques per defensar aquesta decisió. Les úniques discrepàncies van arribar quan ETA va declarar la fi de la treva i EB no va trencar el pacte. A la que ETA va cometre el primer atemptat, i l'esquerra abertzale no es va desmarcar, EB va abandonar el pacte de Lizarra.
Mai li van perdonar a Madrazo la foto del pacte de Lizarra. Era la nota discordant. El que Aznar, Mayor Oreja i Redondo Terreros denunciaven com a confabulació nacionalista, tenia dins un partit no-nacionalista. Imperdonable! Van començar atacs furibunds contra Javi. Fins i tot, durant la campanya electoral de l'any 2001, en un acte conjunt de PP i PSE al kursaal de Donosti, amb Savater de padrí de cerimònies, en un vídeo se'l va comparar amb els nazis.
També va fer molt mal la seva coherència d'esquerres. Durant els 12 anys de govern PNB-PSE les polítiques d'habitatge consistien en adjudicacions de pisos a dit per part dels socialistes. En sanitat passaven els exàmens d'oposicions als seus afiliats (cas jutjat i condemnat per la justícia). Va arribar Madrazo i va donar la volta, com a un mitjó, a aquestes polítiques, demostrant que es pot governar aplicant un programa d'esquerres.

Ara, per fi s'han cobrat la peça. Javi Madrazo no serà diputat i EB sortirà del govern. No diré que Javi no va cometre errors, segur que si. Però el que és ben segur és que aquests errors no van ser comesos de manera conscient. És, a més d'una persona honesta, una persona bona. Amb tot el que l'ha caigut a sobre, mai han sortit de la seva boca paraules insultants dirigides a ningú.
Avui un centenar de persones signen una carta de recolzament a la persona de Javier Madrazo. Gent del món de la cultura, justícia i companys d'esquerres. Molts mitjans es fan ressò que entre aquestes signatures figuri la de Julio Anguita. Julio sempre ha donat suport a EB en totes les campanyes electorals, tot i les legítimes diferències sobre IU a nivell federal, Julio sempre ha donat la cara i ha ajudat EB.
També va haver-hi un dia en que Julio va ser assetjat pels mitjans de comunicació estatals i per sectors interns d'IU. Era l'època de la, tan famosa com a falsa, "pinza". Quan més cridaven des del interior d'IU determinats sectors, 11 coordinadors territorials d'IU, van donar suport a un document redactat per Manolo Moreneo que deia coses com: «Con los anuncios reiterados por parte de una determinada organización [PDNI] de abandonar IU si esta no cambia de proyecto político y de coordinador o los llamamientos realizados por algún dirigente [Rafael Ribó] a la insurrección de supuestas élites, se pretende descalificar a priori la preparación y los resultados de la Asamblea, lo que supone una presión inaceptable para los hombres y mujeres de IU y la ruptura con las reglas más elementales de una organización democrática»
Entre els 11 coordinadors signants del document es trobava Javi. Era l'any 1997.

Avui, que les coses pinten bastos, Julio torna a fer un exercici immens de coherència i generositat, i signa la carta de suport a Javi Madrazo. No li nega, com ningú, errors, simplement se li reconeix haver estat una persona coherent en la defensa de polítiques d'esquerres, una persona castigada i assetjada pels mitjans estatals i que mai es va girar. Avui, molts dels que des de dins de casa nostra es van afegir al pim-pam-pum contra Javi deuen estar despistats. Jo no, Julio pot haver comès també errors, però el que ningú li podrà negar mai és la coherència i la lleialtat.

Aquí podeu trobar la carta de suport a Javier Madrazo. La carta em sembla meravellosa i fa justícia a una gran persona. No cal dir que la subscric fil per randa.

Entre els firmants d'aquesta carta es troben: Antonio Álvarez Solís, Julio Anguita, Mikel Arana, Bernardo Atxaga, Nestor Basterretxea, Garbiñe Biurrun, Pilar del Río, Alfonso Dubois, Julio Flor, Luis García Montero, Amaia Goikoetxea, Periko Ibarra, Carlos Jiménez Villarejo, Kepa Junkera, Antton Karrera, Serafín Llamas, Gaspar Llamazares, Paul Nicholson o Lolo Rico.

Ja només falta un per caure...

Com molt bé ens assenyalen Maripuchi i Hugo, ja només falta un criminal del quartet assassí per caure...

El borbó crida Chavez. Qui li va designar es sentiria orgullós

Antecedents:

• L'imperi espanyol va perdent les seves colònies a l'Amèrica llatina. El 1898 es posa punt i final a una conquesta que es va iniciar amb un genocidi.
• El dictador de la veu aflautada anomena JC Borbó successor del seu règim feixista. El borbó, prèvia submissió a les lleis bàsiques de la dictadura, accepta.
• JM Aznar governa Espanya. Chavez, President de Veneçuela es objecte d'un intent de cop d'estat per la oligarquia del seu país. Els ambaixadors d'Estats Units i Espanya són els únics que reconeixen el nou govern colpista, les multinacionals espanyoles presents a Veneçuela veuen amb bons ulls el cop. El poble veneçolà restitueix Chávez que guanya les següents eleccions amb amplíssima majoria.

Els fets:

• Chavez i d'altres mandataris llatinoamericans acusen les multinacionals espanyoles d'espoli. El president veneçolà, a més, a més, acusa Aznar de feixista per donar suport al intent de cop d'estat de 2002.
• Zapatero demana la paraula, el seu segon torn quan els altres mandataris només havien tingut un, per defensar Aznar. Chávez intenta respondre Zapatero i el borbó li crida "¿Por qué no te callas?".
• El vicepresident cubà, Carlos Lage, surt en defensa de Chávez dient que Aznar havia insultat molt més greument Veneçuela durant molts anys. En el seu torn el president de Nicaragua, Daniel Ortega, li cedeix a Chávez una part del seu temps. Chávez indica que "se reserva el derecho a responder cualquier agresión en cualquier lugar, en cualquier espacio y en cualquier tono". Ortega acaba el torn interpel·lant la responsabilitat dels iberoamericans per "dejarse chantajear por los yanquis y los europeos". A continuació el borbó abandona el plenari en senyal de protesta.

Possibles explicacions del incident (trieu la que vulgueu):

1. El borbó encara es pensa que reina sobre les persones d'Amèrica Llatina i per tant, l'únic que fa és cridar a l'ordre un virrei seu.
2. El borbó no pot acceptar de cap de les maneres que es titlli de feixista Aznar. Que sabrà aquest fulano d'en Chavez!! Tothom sap que Aznar només era un aprenent. Però aviem, durant el mandat d'Aznar havia pena de mort? S'executaven rojos i separatistes? Qui era príncep durant el franquisme, Aznar o ell? A qui va anomenar Franco hereu, a Aznar o a ell? Punyetes! Sempre volent-li restar mèrits.
3. En aquestes cumbres, trobades, etc, ja se sap. Dinar va, sopar ve, vi, cava... I ell, pobre, no te culpa de ser un borbó. Els gens són dèbils... La culpa és de qui li fa seure després a una reunió. Ni pair be un bon brandy es pot...

Conclussió:

És el problema ve de qui és cap d'estat sense haver-se presentat mai a unes eleccions. Com que no està acostumat al parlamentarisme ni a que li portin la contraria, a la que ho fan s'emprenya com un nen consentit a qui els seus pares fan callar per primera vegada.
Qui ha atorgat poders en aquest senyor per anar fent el burro pel món? Si vol passejar-se pel món gratis, que es presenti a unes eleccions i s'ho guanyi. No cal ni que siguin unes presidencials, si surt elegit regidor de Vic i governa amb determinades persones, també podrà viatjar de franc...

Solució:

III República ja!!! I els borbons... a l'exili!!!