Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges

22 d’octubre del 2011

Pau i reconciliació a Euskal Herria. Ve de lluny.



Si l'hi hagués tallat les ales
hauria set meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell

Corria l’any 1994. A ETB-2, s’emetia el programa Rifi-Rafe, que era líder d’audiència i que presentava Antxon Urrosolo. El programa era de debat i polèmica i sempre abordava temes conflictius.
En un dels programes més recordats es debatia la possibilitat d'un final a la violència en Euskal Herria i del perdó i la reinserció. L’AVT es va negar a assistir, però sí que van anar, a banda de representants de forces polítiques, representants de grups pacifistes com Gesto por la Paz o Elkarri.

Gesto por la Paz va néixer l’any 1986. Per aquella època a Euskadi s’assassinaven bàsicament policies, guàrdia civils i militars, que eren enterrats en la més absoluta intimidat i oblit. Aquesta organització es va fer molt “famosa” a principis dels ’90, quan van idear el “llaç blau” contra el segrest de Julio Iglesias Zamora. Era l’any 1993. Aquest mateix any acabaria rebent el premi “Princep d’Astúries” a la concòrdia.
Gesto por la Paz treballava per la dignitat de les víctimes i pel final de la violència. Sempre s’havia expressat a favor del perdó i la reconciliació un cop les pistoles haguessin callat.

Elkarri va néixer l’any 1992. A principis del ’90 es construïa l’anomenada “Autovia de Leitzaran” que havia d’unir Guipúscoa i Navarra a través de la vall del mateix nom. Aquesta infraestructura va crear una gran mobilització contraria dins d'Euskal Herria i es va formar la Coordinadora Lurraldea que s’oposava a l’obra. ETA va atemptar contra persones i bens relacionats i finalment, fent Lurraldea d’intermediària, es va arribar a un acord per a modificar el traçat. Animats per l’èxit de la intermediació, l’ezkerra abertzale va demanar als promotors de la coordinadora que es transformessin en una associació destinada a intermediar en altre tipus de conflictes. El cap visible d’Elkarri era Jonan Fernández, regidor d’HB al municipi de Tolosa. Elkarri tenia com a objectiu principal promoure la cultura de la pau, es va anar separant cada vegada més de l’Ezkerra Abertzale i agafant total autonomia. Demanava el final de la lluita armada, l’acostament dels presoners a Euskadi i la reconciliació.
L’any 2006 Elkarri va decidir la seva transformarció en Lokarri. Donaven per assolit el repte d’estendre la cultura de la pau i ara volien unir (Lokarri vol dir “el que serveix per a unir”) la gent de diferents sensibilitats polítiques, sent la seva cara pública més visible en Paul Rios.

Recordo aquest debat perquè em va omplir d’esperança. I el que em va esperançar més va ser la confrontació dialèctica entre els representants de Gesto por la Paz i Elkarri. Van començar defensant postures pròpies i van acabar arribant a punts d’acord. Gesto por la Paz deia que assumiria, juntament amb Elkarri, les demandes dels familiars dels presoners d’ETA contra la dispersió i la tortura; si Elakarri denunciava amb ells la violència d’ETA. Tots dos van arribar, des de postures inicials i visions encontrades, a punts comuns per la pau i l’entesa.

Gesto por la Paz acabaria sent una opció més marginal. Al govern del PP i els seus “amenaçats i pacifistes oficials més mediàtics” no els hi agradava que una organització pacifista d’aquest renom anés dient que la dispersió era injusta. Va ser substituïda en la primera plana per “grups pacifistes” més “bel•ligerants”.
Lokarri, però, va anar agafant fortalesa i legitimitat, sobre tot dins del món de l’ezkerra abertzale. La seva oposició a ETA, i la seva demanda de reconciliació, perdó i respecte a la voluntat de la societat basca ells ha situat com a referent de la majoria d'aquesta societat. Ells van contactar amb els mediadors internacionals, i ells van organitzar la recent conferència internacional de pau al palau d’Aiete. Fa cosa de 3-4 anys vaig poder sopar a Barcelona, després d’una conferència sobre la pau a Euskadi organitzada per EUiA, amb en Paul Rios. Em va semblar una persona tranquil•la, pragmàtica i il•lusionada. Va ser una de les primeres persones en que vaig pensar després de l’anunci d’ETA.

Seria molt injust negar la importància de tantes i tantes persones que han donat tot (fins i tot la vida) per la pau a Euskal Herria. Però jo, aquests dies, penso en “aquellos locos bajitos” de Gesto i Elkarri que, fa ja gairabé 20 anys, en una Euskal Herria trencada en dos, tenien clar per quin camí havia d’arribar la pau. Gràcies pel gran esforç... i l'encert!

11 de gener del 2011

Què està acabant amb ETA?

Sembla evident que els moviments de l'ezkerra abertzale cap a posicionament democràtics allunyats de la violència, que també estan movent a ETA, venen motivats per clars canvis en la situació política-social-militar de l'anomenat MLNV.
L'ezkerra abertzale es mou per no quedar-se fora de joc i ETA es mou a darrera per a no quedar-se sola en el terreny de joc. Però, què o qui ha provocat aquests moviments?

Segons la majoria d'analistes, periodistes o entesos/interessats, el motiu és l'eficàcia policial i la unitat dels "demòcrates" contra ETA. L'eficàcia policial és innegable que ha estat un factor clau, imagino que, en el seu dia, el suport d'Aznar a la "lluita contra el terrorisme internacional" (assassinat de civils a Iraq o Afganistan) del president Bush, va tenir la seva recompensa en forma de suport en mitjans tecnològics i d'intel·ligència militar en la lluita contra ETA.
El tema de la unitat és més discutible. Tots els governs han negociat d'amagat i quan algun (el de ZP) ha negociat a cara descoberta l'han plogut bastonades des de la dreta cavernícola (la dreta espanyola en definitiva). Si quan parlen d'unitat parlen de la Llei de Partits, s'ha de reconèixer que això sí que ha influït.

En tot cas, eficàcies policials o lleis de partits al marge, el que tinc clar és que el gran, el veritable motiu de debilitat d'ETA està en l'assumpció per part de la seva base social que el camí de la lluita armada no portava enlloc. Hi haurà tota la eficàcia policial que vulguem, però si un ratolí té 100 caus on amagar-se és molt més difícil d'atrapar que si només en té un parell. I és això precisament el que ha passat: fa uns anys un militant d'ETA podia amagar-se en moltíssims llocs dins d'Euskadi, hi havia una àmplia solidaritat amb la seva causa i molts militants abertzales els hi deixaven casa seva per a amagar-se. Avui, si han de fugir de la policia, han de passar la frontera i amagar-se a una casa perduda (quan no passar nits en sacs de dormir) enmig d'un bosc. Abans quan un militant d'ETA, i no diguem res si era un càrrec d'HB, era detingut, les manifestacions/aldarulls de protesta col·lapsaven pobles i ciutats sencers.

Una organització com ETA sense base social que la recolzi no és res, i fa anys que el recolzament ha anat desapareixent. Això no ho han vist els darrers dirigents d'ETA que han passat, de fumar porros i veure kalimotxos a les herriko tavernes, a fumar porros mentre dirigien una organització com ETA. Tot això sense cap formació política i amb una feble formació militar... Aquests sagals ficats a revolucionaris han perdut la noció de la realitat i de la situació política a Euskadi. Ha estat l'ezkerra abertzale, a on encara quedaven polítics, i la vella guàrdia d'ETA, els que han hagut de posar una mica d'ordre i començar el tancament, per etapes, del negoci.

En definitiva, és la desconnexió entre les bases polítiques-socials de l'ezkerra abertzale i la direcció d'ETA la que ha provocat aquesta feblesa de l'organització. Per molta eficàcia policial, si la realitat d'ETA i de la societat basca fos la d'inicis dels anys '80 segur que no estaríem parlant del més que possible final de la banda. Amb ETA no acabaran Mayor Oreja ni Rubalcaba, amb ETA acabarà l'aïllament al que l'ha sotmès la seva pròpia base social.

14 d’octubre del 2009

La malaltia d'ETA

Ahir el presumpte jutge Garzón tornava a irrompre, de la mà del sinistre ministre Rubalcaba, a la política basca amb la delicadesa que el caracteritza. Noves detencions contra persones que han estat acusades d'exercir el dret de reunió i la presumpta intenció de voler exercir el dret d'associació política.
Realment, se'm fa difícil fer una anàlisi dels motius (indubtablement polítics) d'aquestes detencions. Intentar situar-se a la ment de personatges tan enrevessats com Garzón i Rubalcaba suposa un exercici de ciència-ficció. Així que només puc deixar constància d'aquestes dades, després que cadascú tregui les seves conclusions:
  1. Otegi, un dels principals impulsors de les treves d'ETA, porta molt de temps intentant crear un pol sobiranista que destaqui l'acció política i deixi de mirar de reüll que fa o diu ETA. Otegi ha estat desplaçat de la direcció de l'esquerra abertzale per aquesta aposta per la via exclusivament política. Rafa Díez de Usabiaga, altre dels detinguts i ex-secretari general del sindicat LAB (més de 30.000 afiliats i amb el 17% de representació sindical -3r a Euskadi-), va dir després de l'atemptat de la T4 que amb bombes no podia haver-hi procés de pau. És una de les veus més significades de l'esquerra abertzales i un referent de la via política envers la lluita armada.
  2. Otegi sap, igual que molts bascos, que el món del MLNV no canviarà a causa de petites trencadisses. Que moltes persones de l'esquerra abertzale, tot i no coincidir amb l'actual línia acrítica d'aquesta respecte d'ETA, no contribuiran a trencar un món que si per alguna cosa s'ha caracteritzat és per la seva unitat (batasuna en euskera). Així doncs, Otegi, Díez de Usabiaga i companyia el que pretenen és crear, dins de Batasuna, una majoria social alternativa a l'actual direcció i a segments més radicalitzats (Segi -Jarrai-, Askatasuna, etc).
  3. Les detencions d'aquestes persones és interpretada per alguna premsa (propera al govern espanyol) com un cop de puny del ministeri d'interior (Rubalcaba) davant la lentitud i la ineficàcia actual de la via Otegi. Jo em pregunto: existeix alguna alternativa present dins de l'esquerra abertzale a la via Otegi / Díez de Usabiaga? Tancar aquesta via vol dir apostar únicament per la via il·legalitzadora? Penso que és una aposta molt arriscada. Què perd l'estat espanyol deixant oberta aquesta via política dins de l'esquerra abertzale?
  4. Sembla ser que sí, que s'aposta per la via il·legalitzadora. És molt i molt preocupant que a bona part de la premsa espanyola que comentava ahir la notícia es destaqués que es detenia a un ex-líder de LAB, que la detenció d'Otegi s'havia produït a la seu de LAB de Donosti, que les reunions tenien lloc a les seus de LAB. No és doncs estrany que alguna premsa ja hagi intuït quin podria ser el proper moviment del jutge-vedette. LAB és la peça més valuosa que els hi falta al gran puzle de les il·legalitzacions.
Si des del govern espanyol es pensava que la via Otegi era massa lenta per a provocar un moviment del món Batasuna cap a vies exclusivament polítiques, no imagino d'on s'han pogut treure la idea que amb la repressió aconseguiran que aquest moviment sigui més ràpid.
A no ser, és clar, que a més d'un, i de dos, els interessi que el problema de la violència política a Euskadi passi de ser una malaltia mortal, a una malaltia crònica de baixa mortaldat.
Algú es deu haver imaginat què passaria a Euskadi si la idea del pol sobiranista sense violència d'Otegi es fes realitat...

2 d’abril del 2009

Dissabte presentació de la "Taula per la Pau d'Osona"

Aquest dissabte diverses persones i entitats de la comarca d'Osona, entre elles EUiA, constituïm la "Taula per la Pau d'Osona". Serà una Jornada per la Pau que compartirem molts col·lectius de la comarca units per l'esperit de viure en una societat justa i amb una convivència pacífica. La Jornada coincidirà amb la mobilització que es durà a terme a Estrasburg contra la celebració del 60è aniversari de la creació de l'OTAN
Tindrem amb actuacions musicals, passarem vídeos i comptarem amb la presència de la Presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya, Salam Almaslamani.

Us hi esperem!



Us deixo a continuació còpia del manifest constitutiu de la "Taula per la Pau d'Osona":

Taula per la Pau d’Osona.

Manifest “Per la PAU. No a les guerres, no a l’OTAN, solidaritat amb Palestina”


Enguany es compleix el 60è aniversari de la creació de l’OTAN.

Ideada en un món dominat per dos blocs militars, la seva pervivència actual, un cop desaparegut un d’aquests dos blocs, encara té menys raó de ser. Només podem entendre la seva pervivència com a instrument de suport per a l’ús de la força dels Estats Units, que instrumentalitza les Nacions Unides, o simplement les obvia, si contradiu els seus interessos. L’OTAN és un obstacle per la consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de l’acció militar d’EUA i els seus aliats, que promouen l’anomenada “guerra contra el terror”. És l’expressió del imperialisme dels EUA i els seus aliats. Un imperialisme que ha continuat provocant guerres pel control dels recursos energètics i de les zones geo-estratègiques.

Fa 23 anys el poble de Catalunya, al igual que el basc i el canari, va decidir democràticament en referèndum no integrar-se a l’OTAN.

A més, els termes d’aquell referèndum han estat incomplerts per part dels governs espanyols que van incorporar l’estat a l’estructura militar de l’OTAN sense nova consulta a la ciutadania.

A l’estat s’han instal·lat noves bases militars de l’OTAN. Molt probablement, armament nuclear d’EUA ha arribat a ports i bases militars del territori espanyol, vulnerant una altra vegada la decisió de 1986. La participació de tropes estatals a les guerres, comandades per l’OTAN, de l’antiga Iugoslàvia, i actualment a l’Afganistan, contradiu les promeses fetes llavors pel govern, que mai s’enviarien tropes en missions de l’OTAN a l’exterior.

Recollint l’esperit d’aquelles mobilitzacions en contra de l’OTAN, i en favor de la pau i la desmilitarització, diferents persones i entitats de tot tipus de la comarca d’Osona ens unim amb l’objectiu d’avançar en l’anomenada cultura de la pau i en contra de les guerres com a mètode per a resoldre els conflictes.

L’ocupació d’Irak o l’Afganistan, el suport al militarisme israelià que oprimeix el poble palestí, o l’expansió cap a l’est amb noves bases, escut anti-mísils, etc... ens reafirma, vint-i-tres anys després d’aquell referèndum, en la vigència de la lluita contra el militarisme i en favor de la pau.

Les recents concentracions, a la nostra comarca, en solidaritat amb el poble palestí, especialment amb els habitants de la franja de Gaza, han tornat a posar d’actualitat la necessitat de donar respostes unitàries a les agressions militaristes contra els pobles oprimits. La brutal desproporció de l’agressió contra un poble indefens i castigat, és la mostra de la inutilitat de la força per a resoldre els conflictes. El patiment del poble palestí és avui exemple pels que defensem la pau i la paraula davant les armes.

La consecució de la pau també s’ha de basar en la convivència i els respecte a les diferents cultures i persones. La Taula per la Pau d’Osona s’oposa i s’oposarà sempre als que intenten trencar la convivència pacífica entre les persones i les cultures. El racisme i la xenofòbia a la nostra comarca són exemple de l’avenç del feixisme i radicalment contraris a la cultura de la pau. Ens oposarem a aquells que fomenten el conflicte entre osonencs i els que busquen rèdits plantant la llavor de la xenofòbia.

Els firmants d’aquest manifest, i les persones que es vulguin adherir, defensem i reclamem:

  • La recerca de sortides dialogades i pacífiques als conflictes polítics, ètnics o religiosos que pateix el nostre planeta. Ens reafirmem en la necessitat de construir un món on totes les cultures, religions i civilitzacions puguin conviure en un marc de diàleg i negociació.
  • El respecte i la convivència envers totes les persones que viuen i treballen a la nostra comarca. No a la xenofòbia i el racisme.
  • La defensa d’un nou ordre mundial que es basi en la justícia, el respecte als drets humans i la pau.
  • El cessament de les agressions militars a persones, pobles i països. Solidaritat amb el poble palestí
  • L’acabament de l’espoli, secundat per les armes, dels recursos energètics i naturals dels pobles
  • El respecte a la declaració dels drets humans. Prou presons i detencions il·legals. Prou tortura. La seguretat no és excusa per retallar llibertats individuals.
  • Fi de l’escalada armamentística. No a l’exportació d’armes a països agressors i a països no democràtics. Retallada de les despeses militars.
  • La immediata sortida de l’estat espanyol de l’OTAN i la dissolució d’aquesta organització

 

Les persones i entitats que avui formem la “Taula per la pau d’Osona”, ens reafirmem en el compromís d’impulsar de manera unitària, a la nostra comarca, la cultura de la pau, i de lluitar per un món sense guerres ni violència,

 

SI A LA PAU, SI A LA CONVIVÈNCIA

NO A LES GUERRES, NO A L’OTAN,

SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ

Manlleu, dissabte 04 d’abril de 2009

17 de gener del 2009

Gaza, 21 dies. I Love IU porta 3 setmanes denunciant aquest genocidi

Avui dissabte es compleixen 3 setmanes des de que l'estat terrorista d'Israel va començar la seva particular "solució final" amb la població Palestina, en especial la de la franja de Gaza.
21 dies en que els blocaires que formem part del l'agregador d'I Love IU (la blocosfera de l'entorn d'IU) no hem deixat de denunciar aquesta brutal massacre. Hem intentat fer servir la "xarxa" per a difondre les terribles notícies que arriben de Gaza. Ens hem trobat amb la resposta d'un lobby molt bé organitzat que ha seguit (i perseguit les nostres iniciatives), bé oposant-se en massa en determinats "foros", bé inserint insults en els blocs. No tenen res a fer. Continuarem la denúncia i l'activisme en contra de la guerra i la "solució final" que està aplicant l'estat sionista d'Israel.
Com a recull d'aquest activisme dels membres d'I Love IU, i gràcies a una iniciativa i feinada del company "ceronegativo", us deixo a continuació les entrades que hem penjat durant aquestes 3 setmanes de barbàrie. Com podreu comprovar, quiets, precisament quiets, no hem estat.


potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails