A l'esquerra indignada amb la visita d'Otegi

Alguna esquerra es posa les mans al cap perquè el Parlament de Catalunya rebi Arnaldo Otegi. "És un dirigent de l'esquerra abertzale i no ha condemnat mai el terrorisme", diuen. Ara bé, no tenen problema en haver anat i anar de la maneta amb qui va crear, va emparar i va tapar els GAL i, recordo, a data d'avui no l'ha condemnat.

Casualment solen coincidir amb els mateixos que, encara avui dia, veneren la "transició", els "pactes de la Moncloa", "la reconciliació entre espanyols", "el no passar comptes" etc, etc ... Sembla ser, no els van sortir granellades per seure a parlar amb qui, ni va condemnar ni condemna, la dictadura franquista; amb qui dies abans ratificava sentències de mort en consell de ministres; amb qui, ja mort el dictador, assaltava esglésies assassinant treballadors concentrats allà.

Ja se sap que "el no passar comptes" depèn bastant de "amb qui" les vulguis passar o no. És a dir, de les diferents vares de mesurar de que tinguis a bé disposar...

La malaltia d'ETA

Ahir el presumpte jutge Garzón tornava a irrompre, de la mà del sinistre ministre Rubalcaba, a la política basca amb la delicadesa que el caracteritza. Noves detencions contra persones que han estat acusades d'exercir el dret de reunió i la presumpta intenció de voler exercir el dret d'associació política.
Realment, se'm fa difícil fer una anàlisi dels motius (indubtablement polítics) d'aquestes detencions. Intentar situar-se a la ment de personatges tan enrevessats com Garzón i Rubalcaba suposa un exercici de ciència-ficció. Així que només puc deixar constància d'aquestes dades, després que cadascú tregui les seves conclusions:

1. Otegi, un dels principals impulsors de les treves d'ETA, porta molt de temps intentant crear un pol sobiranista que destaqui l'acció política i deixi de mirar de reüll que fa o diu ETA. Otegi ha estat desplaçat de la direcció de l'esquerra abertzale per aquesta aposta per la via exclusivament política. Rafa Díez de Usabiaga, altre dels detinguts i ex-secretari general del sindicat LAB (més de 30.000 afiliats i amb el 17% de representació sindical -3r a Euskadi-), va dir després de l'atemptat de la T4 que amb bombes no podia haver-hi procés de pau. És una de les veus més significades de l'esquerra abertzales i un referent de la via política envers la lluita armada.
2. Otegi sap, igual que molts bascos, que el món del MLNV no canviarà a causa de petites trencadisses. Que moltes persones de l'esquerra abertzale, tot i no coincidir amb l'actual línia acrítica d'aquesta respecte d'ETA, no contribuiran a trencar un món que si per alguna cosa s'ha caracteritzat és per la seva unitat (batasuna en euskera). Així doncs, Otegi, Díez de Usabiaga i companyia el que pretenen és crear, dins de Batasuna, una majoria social alternativa a l'actual direcció i a segments més radicalitzats (Segi -Jarrai-, Askatasuna, etc).
3. Les detencions d'aquestes persones és interpretada per alguna premsa (propera al govern espanyol) com un cop de puny del ministeri d'interior (Rubalcaba) davant la lentitud i la ineficàcia actual de la via Otegi. Jo em pregunto: existeix alguna alternativa present dins de l'esquerra abertzale a la via Otegi / Díez de Usabiaga? Tancar aquesta via vol dir apostar únicament per la via il·legalitzadora? Penso que és una aposta molt arriscada. Què perd l'estat espanyol deixant oberta aquesta via política dins de l'esquerra abertzale?
4. Sembla ser que sí, que s'aposta per la via il·legalitzadora. És molt i molt preocupant que a bona part de la premsa espanyola que comentava ahir la notícia es destaqués que es detenia a un ex-líder de LAB, que la detenció d'Otegi s'havia produït a la seu de LAB de Donosti, que les reunions tenien lloc a les seus de LAB. No és doncs estrany que alguna premsa ja hagi intuït quin podria ser el proper moviment del jutge-vedette. LAB és la peça més valuosa que els hi falta al gran puzle de les il·legalitzacions.

Si des del govern espanyol es pensava que la via Otegi era massa lenta per a provocar un moviment del món Batasuna cap a vies exclusivament polítiques, no imagino d'on s'han pogut treure la idea que amb la repressió aconseguiran que aquest moviment sigui més ràpid.
A no ser, és clar, que a més d'un, i de dos, els interessi que el problema de la violència política a Euskadi passi de ser una malaltia mortal, a una malaltia crònica de baixa mortaldat.
Algú es deu haver imaginat què passaria a Euskadi si la idea del pol sobiranista sense violència d'Otegi es fes realitat...