Que s'acabi el malson

Ni el passat de militància obertament feixista del seu impulsor, conegut de manera àmplia per la majoria de la ciutadania vigatana i osonenca, ni un discurs de contingut nítidament xenòfob i groller, va evitar que l’any 2003 el malson de la PXC s’obrís pas a la ciutat de Vic, i en successives conteses electorals anés guanyant terreny a la resta de la comarca, així com a Catalunya. Sense defugir les responsabilitats dels partits democràtics, que segur que les tenim, en no saber explicar solucions vàlides a una qüestió de gran complexitat com és la de la convivència en una societat que va haver d’assumir en molt poc temps l’allau de persones arribades fugint de la misèria; el cas és que el discurs demagògic de l’antipolítica i l’odi va anar quallant a casa nostra. Els resultats electorals de 2007 i 2011 van agreujar aquesta situació política, condicionant en part l’actuació de la resta de grups democràtics.

Però com sol acabar passant en casos similars, als portaveus de l’odi i la demagògia el bumerang se’ls hi acaba girant en contra. El vodevil que hem viscut amb la PXC aquestes darreres setmanes (alguns no negaré que amb notable satisfacció), no és sinó el resultat d’allò que molts havíem estat denunciant durant molt de temps: l’autoritarisme, l’odi i la demagògia, que el pare de la criatura havia estès entre una organització, creada a la seva imatge i semblança, se li ha acabat tornant en contra seva.
Al fi nal segurament han estat temes tan mundans com el poder i els diners els que han provocat l’expulsió d’Anglada de la PXC, això és el menys important. El que crec més important és que els ciutadans i ciutadanes de Vic no oblidin aquests fets.

Tinc el convenciment que el malson de PXC haurà quedat desterrat de la nostra ciutat i de la comarca, no tinc però tan clar que qui va engendrar aquest malson acabi desapareixent políticament de les nostres vides. És impensable que una PXC sense el seu líder omnipresent pugui aspirar a ocupar cap tipus d’espai polític en aquesta comarca, però Anglada ja ha amenaçat que, bé amb l’actual marca electoral, bé amb una nova, vol continuar estant present a la nostra realitat política.

En tot cas, si després del que, no ja els partits i associacions democràtiques, sinó els seus mateixos correligionaris han vingut denunciant, encara resta un espai polític destacable per aquest personatge a la nostra ciutat, haurem de concloure que la malaltia que afecta una part de la nostra societat és més greu del que imaginàvem.
És i serà responsabilitat dels partits democràtics evitar el condicionament que de la vida política de la nostra ciutat puguin fer persones que ja hem vist com actuen. I serà responsabilitat dels votants (perquè l’exercici del vot també representa una gran responsabilitat) barrar el pas a qui posa en risc la convivència entre les persones.

Esperem i desitgem que tot el que ha passat aquestes darreres setmanes serveixi per a que a molta gent li caigui la vena dels ulls i que, d’una vegada per totes, puguem despertar del malson.

Publicat a "El Vigatà"
edició de 28 de febrer de 2014

L'ombra del fracking

La sombra del fracking from DocMiradas on Vimeo.

#14NRoig: Viscut i vist des de la meva càmera

(dia 13) 21:45h. Piquet informatiu a Torelló. Evitant #piquetempresatial a l'empresa TC, a l'entrada del torn de nit. Un company del piquet va ser atropellat.

5h. Piquet informatiu a la "Zona Diesel". Únic incident remarcable de la nit amb un camioner que va estar a punt d'atropellar gent del piquet  

6:30h. Piquet informatiu a la Ctra. de Roda (Vic). Sense gairebé trànsit fins les 7:30h. 3/4 cotxes acumulats com a molt

9:15h. Trobada d'alguns grups de piquets a "La Cabra" de Gurb. Preparant-nos per a tallar l'Eix Transversal

10h. Eix Transversal tallat (vídeo)

11h. Piquet informatiu "ocupant" l'ajuntament de Vic

11:30h. Entrada piquet informatiu al mercat municipal de Vic 

12:15h. Manifestació de Vic (vídeo @el9nou)

13:30h. Manifestants arribant al punt de finalització de la manifestació de Vic

18:30h. Manifestació a Barcelona. Això és el lateral de Passeig de Gràcia. No ens vam poder moure ni 1 metre

Caminada popular pel dret al treball a Osona

#15s en imatges: Així ho vaig viure

23:30h. Engega l'autocar de CCOO-Osona. Bon ambient i ànims!

02:30h. Primera aturada a l'àrea de servei d'Alfajarín (poc abans de Saragossa). Ens trobem desenes i desenes d'autocars catalans. Milers de treballadors/res col·lapsant l'àrea. 

10h. La columna catalana es troba al metro de Goya. Després compartiríem columna amb aragonesos (no els vam arribar ni a veure), riojans i navarresos

La Conc! Senyeres al barri de Salamanca!

Els treballadors/es de Comfia-CCOO a d'Unnim Banc presents a la "mani". Contra els acomiadaments que pretén BBVA

Amb els companys/es de Comfia-CCOO i companys/es a Unnim

11:30h. Arribem a Pl. Colón. No arribaríem a l'escenari. Milers i milers de manifestants no arribaríem a poder entrar i ens quedarien pels carrers adjacents...

Els bombers pengen una pancarta contra el PP

Vídeo en que intervé la policia i agafa algun bomber per penjar la pancarta contra el PP. Altres bombers havien fugit. Els manifestants envoltem la policia i, amb la tornada de la resta de bombers, evitem l'acció policial

13:30h Reponent forces amb alguns companys/es de Comfia-CCOO a Unnim. (per si algun periodista de La Razón, ABC, Intereconomia o similar llegeix aquesta entrada): Les despeses del viatge, esmorzar, dinar i cerveses vàries, ens les vam sufragar de les nostres butxaques.

14:30h. L'autocar de CCOO-Osona a punt d'iniciar la tornada. Ens esperàvem 8h de viatge...

Sobre la biblioteca de Manlleu a l'edifici històric de Caixa Manlleu

Explicava aquest divendres el 9nou en la seva edició escrita que l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, anunciava que està pràcticament tancat el que la biblioteca de Manlleu s'instal·li en l'actual edifici dels departaments centrals de la subseu manlleuenca d'Unnim, l'edifici dels antics serveis centrals de Caixa Manlleu. Semblaria ser que ja hi ha un acord amb BBVA, nou propietari d'Unnim Banc, acord beneit per la Diputació barcelonina.
No seré jo qui estigui en contra de que un edifici històric per a Manlleu, com el de l'antiga Caixa Manlleu, sigui seu d'un equipament de la importància d'una biblioteca, però com a treballador en actiu d'Unnim que, a més a més, té el seu lloc de treball en aquest edifici no puc deixar de mostrar la meva sorpresa i, també, certa indignació.

A data d'avui, ningú de BBVA s'ha adreçat als representants legals dels treballadors/res per a informar del futur d'aquest edifici i, sobre tot, de la vuitantena de treballadors/res que encara hi treballem. Sembla ser que el sr. Prat té una bona "sintonia" o línia directa amb la gent de BBVA, fora bo que abans de decidir el futur d'un centre de treball, es negociés què passa amb els treballadors/res que encara hi treballen.
De manera indirecta ens hem d'assabentar que no hi haurà continuïtat en l'ocupació de les persones que treballem a l'edifici de Manlleu. A banda de negociar que se'n fa de l'edifici, algú s'ha preocupat de què se'n farà dels seus ocupants?


Sincerament, trobo molt poc elegant anunciar el futur de l'edifici de Caixa Manlleu quan els seus ocupants encara vivim amb el neguit a sobre, sobre quin serà el nostre futur. Ens quedarem (sembla ja bastant clar que no)? Marxarem? En quines condicions? A veure si també ens poden explicar això. Mentrestant, una mica de respecte, si us plau...

Vaga General a Vic. El meu recull fotogràfic

05:30h: Al #piquetinformatiu de l'entrada del Polígon Malloles. Molt fred i poquíssim trànsit. De les 5h a 2/4 de 8h el trànsit era pràcticament nul. Polígons buits!

9:30h Al #piquetinformatiu del Pont del Blanqueig. Poca activitat. Tot i el piquet, no hi van haver gaires aglomeracions de trànsit

10h: Al #piquetinformatiu del Carrefour. Aquí els únics incidents del dia. En la foto d'Osona.com fins a 3 militants d'EUiA d'Osona (en el piquet n'havia gairebé una desena, entre EUiA i AJ-Joves d'EUiA d'Osona, a Manlleu n'havien més). Símptoma de la implicació dels meus/ves companys/es en la vaga.

11h: #piquetinformatiu en el McDonalds. Només hi havia les encarregades. Van trucar al "jefe" dient que hi havia piquets en "actitud pacífica". No van voler tancar. (foto Osona.com)

 13:30h: A la #mani convocada per la Plataforma en defensa dels drets socials i laborals. Unes 2.500 persones (mani més grossa en més de 25 anys) convocades de manera unitària per sindicats, partits i associacions osonenques. (foto 9nou.cat)

Recull fotogràfic d'Osona.com (piquets - manifestació)
Recull fotogràfic del 9nou.cat

Els "desplaçats" de la PXC

Facilitat de paraula, coherència personal i ideològica, idees brillants... Amb candidats com aquests, és difícil que la PXC no obtingui bons resultats en alguns municipis catalans, com Manlleu.

Persones com aquesta, l'Antonio Sánchez, han estat posades pels ciutadans per a gestionar la vida pública. Andalús que se sent insultat si li diuen immigrant a Catalunya, i que s'estima més que li diguin "desplaçat". Discurs anti-immigració que "paga" subsaharians per a enganxar-li els cartells... Un crack! 

Si voleu conèixer millor el personatge us recomano aquesta entrevista feta a el9TV, que us deixo enllaçada aquí sota, comença al minut 21:05 i finalitza al 46:40. Gran professionalitat de l'Agustí Danés, que aconsegueix que no se li escapi el riure ni una sola vegada.

Antonio Sánchez, líder de la PXC a Manlleu. Exemple viu dels "desplaçats" de la PXC...  

 

Immigració, integració, racisme, PXC i mitjans de comunicació

He volgut recollir al meu bloc un extracte d'aquest bon post del periodista osonenc Josep Comajoan. Aporta reflexions al voltant del tema de la immigració molt útils però, sobre tot, aporta idees més que interessants per a una reflexió política i ciutadana col·lectiva sobre la repercussió del fet migratori en la nostra societat i sobre la irrupció de l'extrema-dreta racista als nostres municipis. Crec que enfrontar aquesta qüestió, de cara i amb claredat, és i serà fonamental si volem una convivència ciutadana pacífica i normalitzada als nostres municipis.

Us remeto al contingut sencer del post al bloc d'en Josep. Al igual que he fet jo, podeu deixar allà els vostres comentaris/aportacions.

"...El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen immigrant..." "...Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Immigrants, fins quan? Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en quines circumstàncies? Fent discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la ‘marginació’, la diferència?..." 


"...Què cal fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que ‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot arreu es produeix el mateix estat de xoc, en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals. A Vic, en concret, diria que som a punt d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’ acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també..."

Adéu caixes. Adéu Caixa Manlleu. Adéu Unnim Caixa

Ahir vam celebrar l’Assemblea General Extraordinària d’Unnim Caixa en la que es va acordar la segregació de tot el negoci financer cap a una nova entitat: Unnim Banc, una S.A.
Tot i que una part dels bens d’Unnim Caixa s’han quedat afectes a l’Obra Social que pugui desenvolupar la caixa, ningú no pot obviar que el futur d’aquesta obra social dependrà, en primer lloc dels beneficis que pugui generar el nou banc i, en segon lloc, de la voluntat dels nous accionistes que, segur, hauran d’entrar de manera majoritària a l’accionariat del nou banc.

Aquest moviment que fa Unnim Caixa no és particular. Totes les antigues caixes d’estalvi (excepte alguna de mida molt petiteta) s’han transformat, o estan en procés de fer-ho, en banc. Però, per què hem arribat aquest punt? Per què hem de donar per mortes unes entitats que feien tasques financeres de proximitat, que dedicaven bona part dels seus beneficis a obres social de caire cultural, assistencial, associatiu..., que tenien vocació territorial i arribaven allà on d’altres entitats ni podien, ni volien? Crec que els motius són diversos:

Caixes?
Les caixes d’estalvi eren entitats amb característiques molt diferents als bancs (algunes les acabo d’explicar). Però va arribar un dia en que es van pensar que eren bancs i van voler actuar com a tals.
Expansions absurdes, amb la consegüent despesa, fora dels seu àmbit d’actuació territorial històric. I tot per anar a buscar promocions immobiliàries i hipoteques. Però les caixes no són bancs i, per tant, no poden financiar-se com ells, no poden fer ampliacions de capital. Tota aquesta bogeria d’expansions i concessió de crèdit anava a compte d’endeutament propi.
Les caixes que van ser més prudents a l’hora de fer aquestes expansions i especulació immobiliària estan en una situació molt més sanejada (caixes basques, Unicaja, Ibercaja...).

Òrgans de Govern?
No ens enganyem, a una caixa d’estalvis (sobre tot les catalanes (deixant sempre una mica al marge “la de la estrella”) manava el Director General. Ell formava el seu equip directiu i ell conformava el “seu” consell d’administració. Als òrgans de govern, només els representants dels treballadors érem escollits de manera democràtica (per votació). La resta eren pràcticament nomenats a dit.
Als consells d’administració, i a les assemblees, l’única veu discordant era la dels empleats, però ja se sap, “són els sindicalistes..., sempre queixant-se”.
Bona part de culpa del que ha passat és de les direccions de les caixes (per acció) i dels membres dels òrgans de govern (per omissió).

El regulador
El regulador nomenat pel govern havia de vetllar pel compliment de les normes i perquè les caixes actuessin amb prudència. Veient el resultat de tot plegat, està clar que no va fer la seva feina.
Però en lloc de demanar disculpes i plegar, s’ha dedicat a fer servir la seva manca de supervisió com a excusa per a carregar-se el sistema de caixes d’estalvi. Les caixes havien arribat a superar els bancs i aquest fet, lligat a que els bancs no poden –per llei- comprar una caixa, ha acabat provocant que els mateixos bancs hagin empès un govern espanyol feble i perdut, a l’enderroc del sistema de caixes. MAFO, provinent del sector bancari –no ho oblidem-, ha servit fidelment els interessos dels seus amos.

Europa
La Europa ultra-liberal no podia entendre que unes entitats financeres, majoritàries al sector a Espanya, no tinguessin propietari. Què és això d’unes entitats propietat de la societat i no d’uns socis capitalistes!? La crisi ha estat l’excusa perfecta per a carregar-se un sector molest per a molts. Els bancs, el regulador i els liberals al poder a Europa (units a uns mals gestors i a un govern titella) han estat un rival imbatible.

La Societat
En una època de profunda crisi, estan en perill –sinó sentenciats- ajuts a centres assistencials, educatius o culturals; ajuts a petites associacions de tot tipus (ocellaires, excursionistes, puntaires, esportives...). Qui ajudarà ara aquestes associacions? Uns ajuntaments gairebé en fallida?
Estan en perill –sinó sentenciades- oficines i atenció a clients en petits pobles. Però, ha fet alguna cosa el món associatiu, i la societat en el seu conjunt, per a evitar-ho? Res. Han privatitzat entitats de propietat comú, arrelades a la societat i al territori, i ningú no ha dit res. Igual que amb la resta de reformes liberals.

“Entre todos las mataron y ellas solas se murieron”. Aquest podria ser l’epitafi per aquestes entitats, moltes d’elles centenàries, que van néixer de la societat, per a servir-la, i que han acabat escombrades pel capitalisme.
Adéu caixes!

Ja he descansat...

Ahir em vaig anar a dormir molt cansat. I no només per un cap de setmana intens amb viatge llampec a Euskadi... Me'n vaig anar a dormir cansat, cansat de ser sempre tan honest i tan poc demagog, cansat d'elaborar sempre propostes complexes per mirar de donar solució a problemes complexes i no llençar propostes cridaneres curtes i comprensibles. Però de tot ha d'haver-hi en la vinya política del Senyor... i a nosaltres ens toca el paper de dignificar la política. Em direu presumptuós, però és que realment penso així.

Jo estic orgullós de tenir companys que es juguen la presó (Manuel Fuentes, alcalde -"ex" ja- de Seseña) que va engegar una lluita contra la corrupció i els poderosos. Ahir els resultats a Seseña va deixar una majoria aclaparadora del partit relacionat amb "el Pocero". Fuentes podia haver fet el mateix i haver "cobrat" en metàl·lic i, potser conservant l'alcaldia, però jo m'estimo més determinades derrotes.

Ho sento, els partits polítics no ho fem del tot bé, això és així, però qui vota és el principal responsable del seu vot. M'he discutit amb moltes persones que veuen "simpàtica" la presència de la PXC, els hi he fet veure que el que proposen, a banda d'immoral, és irrealitzable. És igual, et diuen que sí, que molt bé, però que l'Anglada està bé perquè és l'únic que parla clar i diu les coses pel seu nom. Missatge curt i clar destinat a una part dels votants que no volen pensar ni analitzar.
I no només és una qüestió d'immigració, de la crisi o de la corrupció. Hi ha companys d'altres partits que posen candidats amb cara i ulls, que elaboren i pensen un full de ruta per a aconseguir el seu objectiu (la independència) per a que després arribin altres companys que, sense candidats ni fulls de ruta, anunciïn una imminent proclamació de la independència i se'n portin els vots. Missatge curt i clar, que no s'hagi de pensar gaire.

A Vic, les persones d'ICV-EUiA teníem com a objectiu el segon regidor. Realment pensàvem que amb la feina seriosa, coherent i honrada, desenvolupada durant aquests darrers 4 anys podíem aconseguir-ho. No només no ho hem aconseguit sinó que hem retrocedit en vots, podent però mantenir el regidor. No va ser una nit alegre, però crec que hem de mirar les coses amb perspectiva.
La nostra coalició ha mostrat una bona capacitat de resistència, amb algun avenç important a l'àrea metropolitana. Però a la "Catalunya interior" hem perdut molta presència: Manresa, Berga, Ripoll, Olot... no tindran presència de la nostra coalició al consistori, Vic sí. El creixement de la PXC, de la CUP, SI... i hem resistit. Tenim una base sòlida per a intentar de nou l'assalt.

Personalment la nit no va ser del tot trista: l'amic Manolo Millán resisteix de manera gairebé heroica a Irun conservant la seva acta de regidor, els companys d'ICV-EUiA a Manlleu, el creixement a Barcelona ciutat, la majoria absoluta del company Jose Montero a Montornès... Els grans resultats d'IU a llocs on feia temps no els teníem: regidor increïble en A Corunya, creixement fortíssim a l'Aragó, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó... Recuperació a Astúries, zones importants d'Andalusia, grup parlamentari propi a les Corts valencianes... Bildu (que no m'ha donat una súper alegria, però em va posar un gran somriure a la cara...).

El PP i la merda de la PXC em van enviar al llit cansat. Però, ja he descansat...!

Ja tenim la llista d'ICV-EUiA de Vic!

Avui ens hem reunit les persones que formem ICV i EUiA de Vic per a aprovar la proposta de llista electoral de cara a les municipals del maig.
Una llista il·lusionant, amb molta gent nova, joves, dones, amb moltes persones representatives de la societat vigatana: companys i companyes sindicalistes, del món educatiu, de la sanitat, de diferents associacions...
Crec que és una llista amb una bona barreja de gent nova i jove, i gent més experimentada (i, en casos, no tan jove...). Una candidatura que recull l'experiència de diferents sensibilitats de l'esquerra vigatana.

EUiA també hem renovat les persones que ocuparan els llocs més significatius de la llista que torna a encapçalar Xavier Tornafoch. En el número 3 l'Esti (tw i fb), que assumirà per primera vegada responsabilitats com a candidata i que intentarà aplicar la seva experiència en el món sindical i associatiu. En el núm. 6 l'Arnau Paré (fb), que és una presència important per a EUiA ja que representa Alternativa Jove - Joves d'EUiA a la llista i el futur d'EUiA. I en el núm. 10 en Khader Attar (fb), metge de professió i defensor dels drets del seu poble de neixement, el palestí. Finalment, jo mateix ocupant el lloc 17è de la llista.

No amaguem que tenim com a objectiu clar aconseguir el desitjat segon regidor. Serà complicat perquè es presentaran moltes candidatures amb opcions, però crec que l'esquerra vigatana es mereix que l'opció que nosaltres representem tingui un creixement. De totes les maneres, estem acostumats a rendabilitzar, molt més del que numericament suposa, la feina d'un regidor. Amb en Xevi, l'Arnau, l'Esti, l'Anna, en Domènec i tota la resta que formem la candidatura esperem aconseguir-ho. Ho intentarem!

La notícia al web d'EUiA d'Osona

Foto espatllada a St. Hipòlit

Informa el 9nou que l'alcalde de Sant Hipòlit, Xavier Vilamala, està amoïnat. Diumenge havia convidat a les festes del poble Celestino Corbacho, ministre d' Treball Atur del govern espanyol, que havia de procedir a inaugurar el nou camp de gespa artificial de la població.
Aquesta visita coincidia, a més a més, amb l'anunci del PSC d'incorporar Corbacho a les seves llistes electorals, cosa que provocava la seva imminent renúncia al càrrec i una possible crisi de govern a l'estat.
Corbacho portada a tots els mitjans nacionals i estatals, i 48h més tard visitant Sant Hipòlit. Tot un aconteixement! Premsa d'arreu cobrint l'acte i un alcalde que podia sortir en portada d'algun gran mitjà.
Però ves per on que també hi havia d'altres convidats no tan desitjats: sindicalistes de CCOO d'Osona, que van anar a Sant Hipòlit a dir-li al ministre d' Treball Atur que és inaguantable una taxa d'atur superior al 20% i que les mesures per a fer front no poden recaure sobre les esquenes dels treballadors en exclusiva. Que amb més de mig milió d'aturats a Catalunya i més de 4 a l'estat no es pot dir que l'acomiadament no és prou flexible. Que no és lícit canviar temporalitat en la contractació per acomiadament gratuït. Que la negociació col·lectiva és un dret, i una de les principals eines d'actuació dels treballadors, i no s'hauria de desvirtuar. En definitiva, que no s'hauria de combatre la crisi creada pels neo-liberals amb polítiques neo-liberals; i més, venint d'un presumpte socialista.

Diu l'alcalde de Sant Hipòlit que els sindicaliste els hi van torpedinar la festa del municipi foto als diaris. Quina tragèdia! També diu que ell, com a treballador (¡?) es sent indignat amb l'actuació del sindicat. Uns sindicalistes organitzen una protesta davant el ministre d' treball atur per les reformes antisocials que vol aplicar i l'alcalde considera que és una actuació indignant. A veure senyor alcalde:

• És normal que els treballador protestin davant la persona que vol fer recaure sobre les seves esquenes la crisi econòmica?: SÍ
• És normal que el ministre d' treball atur espanyol inauguri un equipament esportiu?: NO (a no ser que vingui com a ministre responsable dels treballadorsque van fer el camp)
• És normal que l'alcalde del poble veí truqui al secretari general del sindicat per a convèncer-ho de que desconvoqui la protesta?: NO (a no ser que aquest alcalde sigui el germà de l'alcalde afectat)
• És normal que en un acte obert al públic es munti un cordó policial per a evitar l'entrada a uns ciutadans que en cap moment havien demostrat cap actitud violenta?: NO

Alguns companys del meu sindicat i de la meva organització política van anar a expressar la seva protesta davant del responsable d'una reforma laboral que suposa un greu atac contra els drets dels treballadors. Jo no em sento indignat, tot el contrari, em sento molt orgullós d'aquests companys (encara que hagin espatllat una foto històrica per algun alcalde...).

Foto: 9nou.cat

L'Osonosfera entrega els "I Premis de blocs educatius"

Dissabte passat l'Osonosfera entregava els seus I Premis de Blocs Educatius. Penso que aquesta primera edició, al igual que les dues trobades blocaires (2008 i 2009), ha estat tot un èxit.
Un èxit de participació, tant en quantitat com en qualitat de blocs presentats. Voldria donar la més sincera enhorabona a tots els que han participat.
Però també un èxit d'organització, i aquí ens hauríem de felicitar tots els que formem part d'aquest projecte que es va idear pel novembre de 2007 i va començar a caminar pel gener de 2008. Però si d'organització dels premis parlem, la felicitació ha de ser més gran pels companys osonosfèrics que han tirat del carro aquestes darreres setmanes i que, a la vista dels resultats, han fet, a més de molta, molt bona feina.
Aquí us deixo un recull de fotos de la jornada de dissabte fetes per un d'aquests osonosfèrics que han pencat de valent, en Jordi Vila.
Més informació sobre els premis, aquí

Xerrada a càrrec d'en Pitu Martínez: blocs, escola, educació, noves tecnologies...

Molt públic (i reivindicació)

El Jurat

2n Premi categoria Infantil i Primària: Escola Lluçanès

1r Premi categoria Infantil i Primària: Bloc de les Penediques

2n Premi categoria Secundària i altres nivells: Pujarem la tristesa dalt les golfes

1r Pemi categoria Secundària i altres nivells: Informació Electrònica

Grans petits protagonistes...

Els premiats!!!

EntreVeïns-Veïnes, amb els veïns i veïnes d’Osona

Demà dimecres es presenta a la comarca d’Osona un nou projecte solidari al que em sento proper per motius diversos.

Un, el principal, perquè crec en la filosofia d’aquest projecte. El projecte EntreVeïns-Veïnes té com a idea la solidaritat de proximitat, la solidaritat en un nucli de relacions personals que a tots ens és proper, però al que de vegades no prestem la suficient atenció: El barri. Si miréssim amb deteniment veuríem que molt a prop nostre hi ha persones, veïns, veïnes que passen dificultats. A les nostres escales hi ha famílies en les quals cap dels seus membres treballa, on hi ha gent gran que passa gana, on hi ha persones que no saben com accedir a determinats serveis i ajuts socials per manca d’informació.
És aquí on intervé aquesta associació. La seva tasca consisteix en assessorar i insertar a aquestes persones, a aquests veïns i veïnes, a l’hora d’aconseguir una feina, un habitatge, un ajut al que tindrien dret però que desconeixen, fins i tot, accedir al menjar. EntreVeïns-Veïnes també vol facilitar l’accés al menjar, a través d’una botiga solidària, a aquelles persones amb greus dificultats econòmiques. Aliments bàsics com l’arròs, farina, patates, conserves, etc. Semblaria mentida, però als nostres barris tenim veïns i veïnes que tenen dificultats per poder fer els tres àpats cada dia.

Hi ha un segon motiu pel que em sento proper a EntreVeïns-Veïnes d’Osona: que moltes de les persones que ho volen tirar endavant em són molt properes. Amics i amigues de l’Erm de Manlleu, d’EUiA, del sindicat... Gent solidària que, davant una dificultat, pren el brau per les banyes plantant cara a l’exclusió social dels seus veïns.

El projecte d’EntreVeïns-Veïnes ja s’ha desenvolupat amb èxit a d’altres localitats catalanes com L’Hospitalet de Llobregat, Rubí, Mont-roig del Camp, Barcelona... Apadrinat pel la Fundació Clariana, EntreVeïns-Veïnes ja fa setmanes que va començar la seva feina a la nostra comarca. Des de mitjans de desembre, en un local situat al carrer Pintor Guàrdia (nº11) de Manlleu, una insertora social ja ha començat a desenvolupar la seva feina. Que el projecte és del tot necessari ho demostra el fet que en aquest mes i mig, obrint de moment només un parell de dies per setmana, ja s’han atès prop d’un centenar de famílies. M’explicaven les persones que tiren endavant el projecte, que la principal preocupació era la de trobar feina.
EntreVeïns-Veïnes es basa en el voluntariat ciutadà. Voluntaris que posen part del seu temps en col·laborar amb el projecte, i/o voluntaris que expressen la seva solidaritat apuntant-se com a tal i fent aportacions econòmiques. Jo no podré ajudar amb el meu temps (més que res per no tenir-ne), però tinc la intenció de col·laborar econòmicament amb l’associació. Us animo a apuntar-vos!
Demà al vespre, al restaurant El Morter de Manlleu ens presentaran el projecte. Haurem de pagar 20€ pel sopar, dels quals una part (5€) serà una aportació solidària. Ja us explicaré com ha anat...

Sobre l'editorial d'osona.com

Avui el diari digital osonenc "osona.com" ha emès un editorial posicionant-se a favor de la mesura del govern tripartit vigatà de modificar els criteris d'empadronament de ciutadans nouvinguts.
Per suposat, com no podria ser d'una altra manera, respecto el posicionament d'aquest mitjà de comunicació. És legítim (i recomanable) que els mitjans es mullin en quan a temes d'actualitat es tracta. No comparteixo el fons de la reflexió, coincident amb la de l'equip de govern, però el respecto.
Ni els mitjans que donen suport a la mesura, ni l'equip de govern vigatà són racistes. Penso que això està fora de tot dubte, però sí que penso que la mesura en concret té un clar caire discriminatori envers un grup de persones d'etnies diferents a la nostra i, per tant, té caire xenòfob. De fet, una iniciativa de molt similar va ser presentada l'any 2003 per la PXC, que també, juntament amb d'altres organizacions "poc democràtiques" aplaudeixen la mesura.


El que menys m'ha agradat de l'editorial és la forma, al meu entendre, carregada de victimisme: "La mesura de l’Ajuntament de Vic... ha derivat en una intensa campanya de rebuig, menada des d’algunes entitats i des d’alguns mitjans de comunicació de Barcelona". Ja hi som: un complot orquestat per determinades entitats i encoratjat des de Barcelona. Ja tornem a parlar de Barcelona (i àrea metropolitana, entenc) de manera despectiva, com si d'un país enemic es tractés. "La campanya periodística barcelonina contra l’equip de govern de Vic..." El problema, sembla ser, és que no ens entenen, i a sobre, creen campanyes en contra nostra!
Aquest altre paràgraf resumeix molt bé al que em refereixo: "Entenem que hi ha diaris i forces polítiques minoritàries i residuals que troben un especial plaer –cadascú pels seus motius- en acusar els partits democràtics de ser racistes, xenòfobs, feixistes i tot el que se’ls acut, en especial si l’objecte de les acusacions són la ciutat de Vic i les forces polítiques vinculades al nacionalisme i l’independentisme, com ha passat tantes i tantes vegades en els darrers anys". No és, que jo sàpiga, la CUP una força independentista? I ERC (nacional)? O potser és que el PSC de Vic és un partit nacionalista o independentista? I Anglada, és exemple d'independentisme? Si Vic és nacionalista, la resta de la comarca no ho és? En fi, aquest argument victimista cau pel seu propi pes.
Quan es parla de forces minoritàries, es refereix al PSC comarcal i català? A ERC? ICV i EUiA? Les CUP? la majoria de càrrecs de la comarca d'Osona? Les més de 20 entitats que van signar un manifest oposant-se? CDC, que segons sembla s'hi oposa (o no)? La majoria de mitjans de comunicació nacionals? Col·legi d'advocats de Barcelona?

En definitiva, no trobo adient fer servir arguments com "complots orquestats des de Barcelona contra el nacionalisme" o "forces polítiques minoritàries i residuals" per a justificar les postures pròpies. I més quan no és així. Almenys, és la meva opinió.

L’endemà de la consulta

Entre l’eufòria dels organitzadors de la consulta sobiranista d’aquest diumenge (i dels mitjans favorables), i el menyspreu dels partits espanyolistes (i dels mitjans desfavorables), crec que és possible analitzar la jornada d’ahir intentant posar un mínim d’objectivitat.
Al meu entendre, el més positiu de les consultes celebrades ahir va ser la boníssima organització i professionalitat de les plataformes que van tirar endavant tot el muntatge (a Osona, Osona Decideix). També cal destacar l’absència d’incidents i el to festiu de la jornada.

En quan a la consulta en sí, més enllà del resultat, la gran dada era la de la participació. Aquesta dada és la que havia de marcar l’èxit o fracàs de la consulta. És aquí on hi ha la gran disparitat d’opinions entre els favorables i opositors a la consulta. En aquest cas, jo no puc estar ni amb uns ni amb els altres.
Negar l’evidència de la importància de 200.000 vots en una consulta en que la ciutat més grossa que participava tenia un cens inferior a 60.000 votants seria absurd. Una consulta d’aquestes característiques i amb aquests resultats fa mig any hagués estat impensable. A Osona la participació ha estat superior al 42% (% ja important), i al conjunt de les poblacions on es celebrava arreu de Catalunya, ha estat al voltant del 30%.
Però també s’ha de dir que les mostres d’eufòria dels que donaven suport a la consulta, que en una immensa majoria també eren favorables a la independència, em semblen del tot exagerades. Les consultes s’han celebrat en municipis i comarques de caire clarament nacionalista, aquestes mateixes consultes portades a l’àrea metropolitana o ciutats més grosses ens haguessin deixat dades de participació bastant dolentes.

El gran fracàs de les consultes d’ahir, molt relacionat amb la participació de que parlava ara, va ser precisament el resultat. Ja en el seu dia, parlant amb els organitzadors a Osona, coincidíem en que era molt important un alt índex de participació i també un nombre important de vots negatius. Un al % de vots negatius (o en blanc) hagués legitimat políticament molt més el procés, a banda d’haver fet pujar també la participació.
Sincerament crec que la campanya, que en l’organitzatiu ha estat un èxit sense discussions, en lo polític ha estat molt desencertada. La consulta havia d’haver intentat involucrar més als opositors a la independència però favorables al dret d’autodeterminació. La campanya, i la pregunta en sí, denotaven una clara voluntat independentista. Tot i que els organitzadors tenien clar que no demanarien el vot per cap opció, en les seves manifestacions públiques no amagaven la seva clara proximitat a una de les opcions. Penso que s’havia d’haver intentat jugar molt més l’opció del dret de tots els catalans a decidir el seu futur, que no pas el dret a esdevenir un estat independent.

En tot cas, crec que el sol fet d’haver pogut organitzar per primera vegada una consulta en que participés una bona part dels ciutadans de Catalunya suposa, en sí mateix, un èxit sense precedents.

Tal i com vaig anunciar que faria us informo que finalment el meu vot a la consulta va ser en blanc, pels motius que vaig explicar al post en qüestió, i que sincerament penso que s’han acabat demostrant. Les paraules de López Tena, un dels principals organitzadors i en teoria neutral, quan va acabar de donar els resultats d’Osona dient que Catalunya serà independent o no serà no ajuden gaire a deslligar els organitzadors d’una de les opcions, a més de demostrar una clara exclusió envers els catalans que no defensen la independència (i que segons tenia entès també eren catalans). Deixo a la consideració de cadascú la fórmula feta servir per López Tena per acomiadar-se del públic assistent: un, “que Déu us beneeixi”, davant la catedral de Vic.

• Resultats definitius oficials a Osona (osona.com)
• Imatge: 9nou.cat

Diumenge, consulta sobre la independència de Catalunya

Diumenge la immensa majoria dels osonencs podrem votar si volem que Catalunya esdevingui un estat independent o no. Per tant, diumenge no es votarà el dret d’autodeterminació, es votarà independència sí o no.
EUiA a Osona, igual que EUiA a Catalunya, defensa el dret d’autodeterminació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Digui el que digui el TC, Catalunya és una nació i per tant els seus ciutadans tenen dret a decidir el seu futur. Des d’EUiA d’Osona animem a participar a la consulta de diumenge perquè considerem que, per damunt de tot, estem davant un exercici de democràcia. Jo mateix tinc clara intenció d’anar a votar.
El que no farem des d’EUiA és campanya per cap de les dues opcions. Els militants d’EUiA de la comarca votaran allò que considerin oportú. Tal i com li van dir a un dels principals promotors de la consulta quan ens vam reunir, aquesta pregunta no ens agrada. I, per què?
EUiA aposta per un model d’estat diferent a l’actual. EUiA aposta per un model d’estat federal on les regions i nacions que el formen acceptin ser-hi de manera voluntària i sense renunciar a la seva pròpia sobirania. El model actual, que nega l’existència de més d’una sobirania a l’estat i que, fins i tot, sembla negar l’existència de més d’una nació, no és el nostre. Però tampoc ho és el model de dos estats independents. Per tant, la principal mancança que veiem a la consulta de diumenge és que redueix les opcions, en quan a la relació entre Catalunya i l’estat, a dues: quedar-nos tal i com estem o fer-nos independents. Els que apostem per un altre model no podem optar per ell.
A EUiA convivim persones que tenim identitats polítiques i nacionals diferents. En lo polític ens uneix un programa i en lo nacional un model, que és el que he enunciat.

Personalment encara no tinc clar que votaré diumenge. El més probable és que voti en blanc, donat l’argument que he explicat abans i que tampoc se’ns ha explicat què comportaria la independència. De quins drets disposarien les persones que tenen la identitat espanyola com a pròpia? Podrien tenir doble nacionalitat? Quan a la llengua, es mantindria el bilingüisme? I d’altres qüestions de les que no se n’ha parlat.
Per altra banda, donat que la meva identitat nacional (que és una cosa que, per altra banda, tinc poc desenvolupada) no és l’espanyola i que sembla ser que ni tan sols un estatut auto-retallat i votat pel poble català té cabuda a l’ordenament jurídic espanyol, no descarto un vot favorable.
Un vot favorable que aniria més en el sentit d’un vot protesta, d’un vot de autoafirmació davant el model uninacional que ens volen imposar. Sincerament no crec que les consultes que es facin, com la de diumenge a Osona, serveixin per res més que per aixecar la veu i dir que aquesta nació existeix i ha de ser escoltada. Quan vam parlar amb els promotors de la iniciativa vam coincidir en que el més important diumenge és la participació, que la població demostri que té coses a dir i que vol ser escoltada. Participem doncs!
Diumenge a la tarda, dilluns com a molt tard, us confirmo que he votat finalment...

Dijous, tardoral a Matagalls

El cap de setmana vinent farem la sortida anual amb els companys de la feina. El lloc triat, la vall de Cerbi (pirineu lleidatà), des de la zona dels Tres Estanys i estany de La Gola, fins el pic de Mont-roig (2.864m).
I per fer una mica d’entreno i obrir boca, vam aprofitar aquest dijous per escalfar cames pujant a Matagalls. I vam fer-ho des del coll de Sant Marçal, que ofereix una pujada més curta i dreta, però també molt més maca que des de Collformic. A més, aquests dies de sol i calor intensa aconsellaven buscar una pujada que ens permetés fer gran part del camí protegits per l’ombra.
En plegar de treballar i dinar, vam marxar direcció Sant Marçal. A les 5 ja érem allà, i en arribar els abundants núvols van tapar el sol. La pujada, sense sol i pel mig del bosc, la vam fer amb una temperatura òptima. Si a Manlleu estàvem a uns 32-33º, allà dalt devíem estar uns 8-10º per sota.
La pujada des d’aquí, de poc més de 4km i 600m de desnivell, es pot fer en poc més 1h15’ sense haver de córrer gaire, però nosaltres vam fer-la a un ritme molt pausat, trigant gairebé 2h.
Pràcticament a dalt, quan vam abandonar l’abric del bosc, l’airet es va fer més intens. A més, venia acompanyat d’una boira molt humida. Uns quants vam trobar a faltar roba d’abric. Qui la tenia, la va fer servir.

Segurament els que van haver de patir la tarda de calor intensa a la Plana de Vic pensaran que és increïble que aquell mateix dia, a uns quants quilòmetres, d’altres persones tindrien menester d’un anorac. Realment, sempre que he estat al cim de Matagalls el vent i la boira han marcat unes condicions gens agradables.
La baixada també va ser tranquil•la. A ¾ de 9 érem als cotxes. Després d’agafar una mica d’aigua a la font de Sant Marçal, vam enfilar el camí cap a casa.

Dissabte presentació de la "Taula per la Pau d'Osona"

Aquest dissabte diverses persones i entitats de la comarca d'Osona, entre elles EUiA, constituïm la "Taula per la Pau d'Osona". Serà una Jornada per la Pau que compartirem molts col·lectius de la comarca units per l'esperit de viure en una societat justa i amb una convivència pacífica. La Jornada coincidirà amb la mobilització que es durà a terme a Estrasburg contra la celebració del 60è aniversari de la creació de l'OTAN

Tindrem amb actuacions musicals, passarem vídeos i comptarem amb la presència de la Presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya, Salam Almaslamani.

Us hi esperem!

Us deixo a continuació còpia del manifest constitutiu de la "Taula per la Pau d'Osona":

Taula per la Pau d’Osona.

Manifest “Per la PAU. No a les guerres, no a l’OTAN, solidaritat amb Palestina”

Enguany es compleix el 60è aniversari de la creació de l’OTAN.

Ideada en un món dominat per dos blocs militars, la seva pervivència actual, un cop desaparegut un d’aquests dos blocs, encara té menys raó de ser. Només podem entendre la seva pervivència com a instrument de suport per a l’ús de la força dels Estats Units, que instrumentalitza les Nacions Unides, o simplement les obvia, si contradiu els seus interessos. L’OTAN és un obstacle per la consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de l’acció militar d’EUA i els seus aliats, que promouen l’anomenada “guerra contra el terror”. És l’expressió del imperialisme dels EUA i els seus aliats. Un imperialisme que ha continuat provocant guerres pel control dels recursos energètics i de les zones geo-estratègiques.

Fa 23 anys el poble de Catalunya, al igual que el basc i el canari, va decidir democràticament en referèndum no integrar-se a l’OTAN.

A més, els termes d’aquell referèndum han estat incomplerts per part dels governs espanyols que van incorporar l’estat a l’estructura militar de l’OTAN sense nova consulta a la ciutadania.

A l’estat s’han instal·lat noves bases militars de l’OTAN. Molt probablement, armament nuclear d’EUA ha arribat a ports i bases militars del territori espanyol, vulnerant una altra vegada la decisió de 1986. La participació de tropes estatals a les guerres, comandades per l’OTAN, de l’antiga Iugoslàvia, i actualment a l’Afganistan, contradiu les promeses fetes llavors pel govern, que mai s’enviarien tropes en missions de l’OTAN a l’exterior.

Recollint l’esperit d’aquelles mobilitzacions en contra de l’OTAN, i en favor de la pau i la desmilitarització, diferents persones i entitats de tot tipus de la comarca d’Osona ens unim amb l’objectiu d’avançar en l’anomenada cultura de la pau i en contra de les guerres com a mètode per a resoldre els conflictes.

L’ocupació d’Irak o l’Afganistan, el suport al militarisme israelià que oprimeix el poble palestí, o l’expansió cap a l’est amb noves bases, escut anti-mísils, etc... ens reafirma, vint-i-tres anys després d’aquell referèndum, en la vigència de la lluita contra el militarisme i en favor de la pau.

Les recents concentracions, a la nostra comarca, en solidaritat amb el poble palestí, especialment amb els habitants de la franja de Gaza, han tornat a posar d’actualitat la necessitat de donar respostes unitàries a les agressions militaristes contra els pobles oprimits. La brutal desproporció de l’agressió contra un poble indefens i castigat, és la mostra de la inutilitat de la força per a resoldre els conflictes. El patiment del poble palestí és avui exemple pels que defensem la pau i la paraula davant les armes.

La consecució de la pau també s’ha de basar en la convivència i els respecte a les diferents cultures i persones. La Taula per la Pau d’Osona s’oposa i s’oposarà sempre als que intenten trencar la convivència pacífica entre les persones i les cultures. El racisme i la xenofòbia a la nostra comarca són exemple de l’avenç del feixisme i radicalment contraris a la cultura de la pau. Ens oposarem a aquells que fomenten el conflicte entre osonencs i els que busquen rèdits plantant la llavor de la xenofòbia.

Els firmants d’aquest manifest, i les persones que es vulguin adherir, defensem i reclamem:

• La recerca de sortides dialogades i pacífiques als conflictes polítics, ètnics o religiosos que pateix el nostre planeta. Ens reafirmem en la necessitat de construir un món on totes les cultures, religions i civilitzacions puguin conviure en un marc de diàleg i negociació.
• El respecte i la convivència envers totes les persones que viuen i treballen a la nostra comarca. No a la xenofòbia i el racisme.
• La defensa d’un nou ordre mundial que es basi en la justícia, el respecte als drets humans i la pau.
• El cessament de les agressions militars a persones, pobles i països. Solidaritat amb el poble palestí
• L’acabament de l’espoli, secundat per les armes, dels recursos energètics i naturals dels pobles
• El respecte a la declaració dels drets humans. Prou presons i detencions il·legals. Prou tortura. La seguretat no és excusa per retallar llibertats individuals.
• Fi de l’escalada armamentística. No a l’exportació d’armes a països agressors i a països no democràtics. Retallada de les despeses militars.
• La immediata sortida de l’estat espanyol de l’OTAN i la dissolució d’aquesta organització

 

Les persones i entitats que avui formem la “Taula per la pau d’Osona”, ens reafirmem en el compromís d’impulsar de manera unitària, a la nostra comarca, la cultura de la pau, i de lluitar per un món sense guerres ni violència,

 

SI A LA PAU, SI A LA CONVIVÈNCIA

NO A LES GUERRES, NO A L’OTAN,

SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ

Manlleu, dissabte 04 d’abril de 2009