Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUiA d'Osona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUiA d'Osona. Mostrar tots els missatges

16 de setembre del 2012

#15s en imatges: Així ho vaig viure

23:30h. Engega l'autocar de CCOO-Osona. Bon ambient i ànims!

02:30h. Primera aturada a l'àrea de servei d'Alfajarín (poc abans de Saragossa). Ens trobem desenes i desenes d'autocars catalans. Milers de treballadors/res col·lapsant l'àrea. 

10h. La columna catalana es troba al metro de Goya. Després compartiríem columna amb aragonesos (no els vam arribar ni a veure), riojans i navarresos

La Conc! Senyeres al barri de Salamanca!

Els treballadors/es de Comfia-CCOO a d'Unnim Banc presents a la "mani". Contra els acomiadaments que pretén BBVA

Amb els companys/es de Comfia-CCOO i companys/es a Unnim

11:30h. Arribem a Pl. Colón. No arribaríem a l'escenari. Milers i milers de manifestants no arribaríem a poder entrar i ens quedarien pels carrers adjacents...

Els bombers pengen una pancarta contra el PP

Vídeo en que intervé la policia i agafa algun bomber per penjar la pancarta contra el PP. Altres bombers havien fugit. Els manifestants envoltem la policia i, amb la tornada de la resta de bombers, evitem l'acció policial

13:30h Reponent forces amb alguns companys/es de Comfia-CCOO a Unnim. (per si algun periodista de La Razón, ABC, Intereconomia o similar llegeix aquesta entrada): Les despeses del viatge, esmorzar, dinar i cerveses vàries, ens les vam sufragar de les nostres butxaques.

14:30h. L'autocar de CCOO-Osona a punt d'iniciar la tornada. Ens esperàvem 8h de viatge...

4 de juny del 2012

La 6a Assemblea Nacional d'EUiA. Així ho he viscut

Escrivia el passat 23 de gener un post que titulava “6a Assemblea d'EUiA: bones eines per a la nova EUiA”. Era un post fet amb il·lusió, amb la il·lusió dels militants i amics/gues d'EUiA que ens conjuràvem per a que el futur de la nostra estimada organització el decidíssim nosaltres.

Amb uns amics i amigues, molts de Bastida, però també d'alguna altra família d'EUiA i alguns independents, com jo mateix, vam començar a mantenir trobades (poques) i reflexions (moltes més) sobre els problemes actuals d'EUiA i les necessitats primordials a curt termini. Vam crear ARPA, un espai de reflexió, debat i participació horitzontal, allunyat de pretensions partidistes (deixem clar que no volem ser cap sensibilitat dins d'EUiA i, de fet, som bastant contraris a l'EUiA “de les sensibilitats”) i amb uns pocs objectius que, un cop aconseguits, haurien de suposar la dissolució d'aquest espai de debat.
Aquests objectius bàsics passaven per la necessitat de la convocatòria, quan més aviat millor, d'una Assemblea Nacional, i per un avenç clar en una major participació i horitzontalitat en la elaboració i la discussió col·lectiva. Desencallar una certa paràlisi, no amb un canvi cupular per dalt, sinó amb un canvi ampli promogut des de baix, des de la base i les bases.

La data “normal” de la 6a Assemblea havia de ser per aquesta tardor (finals d'octubre o novembre), i la proposta que vam fer és que la 6a Assemblea es fes a la primavera. Diria que, de manera transversal, els “capos” de les sensibilitats predominants a EUiA es van veure una mica sorpresos per la proposta i per la insistència en defensar-la. Va haver-hi una certa indefinició i, a pesar d'alguna resistència, es va pactar que la 6a Assemblea es celebrés la darrera setmana de maig o primera de juny.



El següent punt (la participació oberta) també es va aconseguir. El mètode d'elaboració dels documents es va fer de manera oberta a la militància, i a gent no militant que ens ve acompanyant. Amb comissions d'elaboració presencials i en grups de correu oberts a tothom que s'hi volgués apuntar. Es va obrir el bloc de la 6a Assemblea on tothom pogués fer les aportacions, comentaris o reflexions que considerés oportunes. Gairebé 150 persones vam participar en l'elaboració d'aquests documents.
Vam parlar de tot: de prioritats polítiques; de com treballar per a avançar en la consecució d'un front d'esquerres a Catalunya, obert i sense tuteles de cap organització; de les nostres relacions a Catalunya -ICV-, Espanya -IU- o Europa; dels moviments socials; de com ens organitzem internament per a ser més plurals, participatius i efectius. Tothom que va voler hi va poder participar.

Jo no sé si d'aquesta elaboració col·lectiva va sortir un document millor o pitjor que el que poguessin haver fet un grup molt més reduït d'experts en les matèries o anomenat per la mateixa direcció. Segurament no, segurament no vam “parir” el millor document. Quan intervé tanta gent, i tan diversa, hi ha molt copy-paste, que s'acaba notant quan t'ho mires tot com a una unitat. Però era el document de la gent d'EUiA, el document que reflectia de manera més exacta les nostres preocupacions, anhels, desitjos... I això es va notar. Un cop va acabar la elaboració col·lectiva, el document va passar a les Assemblees de Base per a que aquestes el poguéssim esmenar. I vaja si el vam esmenar! Més de 1.300 esmenes! (gairebé el doble que d'altres vegades).
I en contra del que molts poguessin pensar, les esmenes no anaven dirigides a parlar del que som, o de la nostra relació amb ICV, IU... No, de les més de 1.300 esmenes, 2/3 parts anaven dirigides a la 1a part del document: la política, l'encarregada d'analitzar el moment polític actual i de proposar respostes i solucions.


Aquest cap de setmana, tota aquesta ingent proposta col·lectiva va ser debatuda a Sabadell. Una gran 6a Assemblea Nacional. Potser no tan glamurosa com les dues darreres (la crisi econòmica, gairebé permanent a casa nostra, també es va deixar notar), però si molt alegre i il·lusionant.
Qui arribés a pensar que una assemblea nacional, organitzada fora de Barcelona ciutat, amb poc temps, amb pocs recursos, acabaria sortint malament es va equivocar. Un 12 sobre 10 a la gent encarregada de l'organització: la nostra gent de Sabadell, els companys/es d'organització, comunicació... Un possible desgovern que no va existir, perquè tenim unes bases madures i perquè tenim gent que “penca” un ou.
La EUiA 1.0 encara no ha acabat de fer el pas al 2.0, però que el hastag #EUiA6a fos durant algunes estones de diumenge TT és motiu d'il·lusió en el futur 2.0 i en la implicació de les persones.

 
 
Joan Josep Nuet va ser escollit nou coordinador general d'EUiA. Crec que té intenció d'integrar i de compartir, és bo. Però per a mi no és el més important. Aquest cap de setmana EUiA va demostrar que està viva i que empoderament de les assemblees de base, a banda de positiu, és un fet inqüestionable.

Potser en poc temps, la gent d'ARPA, haurem de deixar de reunir-nos. Aquest era l'objectiu: néixer per morir. Sempre hem tingut clar que l'Àmbit de Reflexió, Participació i Acció d'EUiA (ARPA) ha d'estar dins dels òrgans i les bases d'EUiA i no fora. Crec que anem cap aquí.

1 de maig del 2012

El meu 1r de Maig en imatges

 La gent d'UGT preparant l'animació. El DJ, el company Cesc Poch. Us asseguro que posen molt bona música!

 Companyes de CITE-CCOO. Les persones immigrades presents!

  Aquí servidor...

...i allà els únics reis als que reconec tal condició

 Cuba!

 Els estudiants i sindicalistes detinguts, presos polítics, en el record

 La "coali"

 Solidaritat dels i les joves amb els vaguistes detinguts

Amb els joves...

 ...i amb la "jefa"

I per últim un vídeo

19 de març del 2011

Ja tenim la llista d'ICV-EUiA de Vic!

Avui ens hem reunit les persones que formem ICV i EUiA de Vic per a aprovar la proposta de llista electoral de cara a les municipals del maig.
Una llista il·lusionant, amb molta gent nova, joves, dones, amb moltes persones representatives de la societat vigatana: companys i companyes sindicalistes, del món educatiu, de la sanitat, de diferents associacions...
Crec que és una llista amb una bona barreja de gent nova i jove, i gent més experimentada (i, en casos, no tan jove...). Una candidatura que recull l'experiència de diferents sensibilitats de l'esquerra vigatana.

EUiA també hem renovat les persones que ocuparan els llocs més significatius de la llista que torna a encapçalar Xavier Tornafoch. En el número 3 l'Esti (tw i fb), que assumirà per primera vegada responsabilitats com a candidata i que intentarà aplicar la seva experiència en el món sindical i associatiu. En el núm. 6 l'Arnau Paré (fb), que és una presència important per a EUiA ja que representa Alternativa Jove - Joves d'EUiA a la llista i el futur d'EUiA. I en el núm. 10 en Khader Attar (fb), metge de professió i defensor dels drets del seu poble de neixement, el palestí. Finalment, jo mateix ocupant el lloc 17è de la llista.

No amaguem que tenim com a objectiu clar aconseguir el desitjat segon regidor. Serà complicat perquè es presentaran moltes candidatures amb opcions, però crec que l'esquerra vigatana es mereix que l'opció que nosaltres representem tingui un creixement. De totes les maneres, estem acostumats a rendabilitzar, molt més del que numericament suposa, la feina d'un regidor. Amb en Xevi, l'Arnau, l'Esti, l'Anna, en Domènec i tota la resta que formem la candidatura esperem aconseguir-ho. Ho intentarem!

La notícia al web d'EUiA d'Osona

1 de desembre del 2010

Eleccions Catalunya 2010. El meu punt de vista

Porto ja uns quants dies de silenci blocaire provocat bàsicament per les dues campanyes electorals que he hagut de viure aquests dies: la molt intensa campanya de les eleccions al Parlament del dia 28 i una, també intensa, campanya a les eleccions sindicals a la meva empresa, celebrades el passar 24 de novembre.
He volgut esperar uns dies, per agafar aire i prendre perspectiva, per a valorar la jornada electoral del dia 28.

Una bona, molt bona campanya
He seguit la campanya nacional de la coalició ICV-EUiA bàsicament per twitter, facebook i la web d'EUiA. Només vaig assistir a l'acte central del dia 20N a Barcelona. La conclusió és que s'ha treballat molt, i molt bé. Molts actes, la majoria destinats a la gent de fora de les nostres organitzacions, gent de sectors. Hem de tenir clar que és millor una xerrada en petit format amb un col·lectiu determinat, encara que només vinguin una desena de persones, que el típic acte per a la militància (i la premsa) on l'únic mèrit és poder, o no, omplir un espai determinat.
A Osona la campanya ha estat molt intensa i treballada. No hem fet cap acte central o míting, ens hem dedicat a trobades amb gent diversa i a explicar (i escoltar) el que diuen des de la societat: dos trobades amb sindicalistes (més una amb els afectats de Colomer), una xerrada per a explicar les polítiques d'habitatge, la visita del candidat Herrera per a parlar de transport públic, un partit de futbol (amb més d'un centenar d'assistents) amb la diversitat cultural de la nostra comarca, o un acte, que al meu entendre va ser dels millors, per a parlar de salut pública amb els sectors que hi treballen... En total, més d'una dotzena d'actes, trobades i xerrades en petit format, a banda del repartiment de propaganda als mercats, enganxades de cartells, etc... Al sopar de final de campanya ens vam ajuntar una seixantena d'amics i militants d'EUiA i ICV. Crec que és el resum d'una feina ben feta a nivell nacional, i a nivell comarcal.

Millors sensacions que resultats
Els nostres resultats no han estat bons. Amb la crisi, la vaga general, la taxa d'atur... sincerament pensava que l'opció clarament d'esquerres que nosaltres defensem podia tenir millors resultats. Tot i així, la realitat és la que és: hi ha una onada dretana que recorre Europa i un electorat d'esquerres perdut i desorientat. Catalunya era una excepció a aquesta situació, però l'onada ens ha passat per sobre. És en aquestes circumstàncies en que la sensació d'uns resultats no tan dolents creix. Les diferents sensibilitats de l'esquerra han estat escombrades, i nosaltres hem aguantat demostrant una musculatura i capacitat de resistència encomiables. La bona campanya crec que ha tingut molt a veure. S'acosten (per no dir que ja els tenim aquí) temps difícils per a l'esquerra i les classes populars.
Avui, més que mai, es demostra que la coalició que vam fer amb ICV ha estat un encert. Sense aquesta coalició, anant per separat, no haguessin quedat ni les cendres a l'espai a l'esquerra de la socialdemocràcia.

Valoració general
CiU: Triomf clar i indiscutible. Ho han tingut molt fàcil, ningú no els hi ha volgut plantar cara, només nosaltres. PSC i PP per les futures necessitats que puguin tenir a Espanya, ERC per 3/4 parts del mateix. Si no arriba a ser pels resultats de PP i SI haguessin tornat a les majories absolutes d'en Pujol
PSC i ERC: Han llençat la tovallola massa aviat. El càstig continuo al que ha estat sotmès el govern d'Entesa els ha marcat, i han acabat renegant del mateix. Fora no han trobat un altre espai alternatiu. Em sap molt greu els seus resultats, no pot haver un govern alternatiu al de la dreta a Catalunya sense ells...
PP: Són part de l'onada. A Catalunya l'ha capitalitzada CiU, però ells s'hi han enganxat. Que és preparin les esquerres espanyoles
C's: Tenen molt de mèrit. La clau ha estat en saber captar els votants espanyolistes que, a més, estan desencantats dels partits tradicionals. Han fet bona campanya amb un candidat amb les idees i un discurs clar.
SI i Rcat: El temps dirà el recorregut que tenen. Jo estic convençut que han estat instruments, potenciats des de determinats sectors, per a desgastar ERC. Els primers han estat per a mi una de les males notícies de la jornada, els segons una de les bones.
PXC: Què hagués passat sense una bona participació com la que hem tingut? O sense que el PP s'apropiés de part del seu discurs? Ja no existeix l'oasi català, la mateixa merda que corre per Europa la tenim a casa. Crec que és una gran notícia que no entri però que hagi donat un ensurt. A veure si per fi ens posem les piles en aquest tema.

6 de setembre del 2010

Foto espatllada a St. Hipòlit

Informa el 9nou que l'alcalde de Sant Hipòlit, Xavier Vilamala, està amoïnat. Diumenge havia convidat a les festes del poble Celestino Corbacho, ministre d' Treball Atur del govern espanyol, que havia de procedir a inaugurar el nou camp de gespa artificial de la població.
Aquesta visita coincidia, a més a més, amb l'anunci del PSC d'incorporar Corbacho a les seves llistes electorals, cosa que provocava la seva imminent renúncia al càrrec i una possible crisi de govern a l'estat.
Corbacho portada a tots els mitjans nacionals i estatals, i 48h més tard visitant Sant Hipòlit. Tot un aconteixement! Premsa d'arreu cobrint l'acte i un alcalde que podia sortir en portada d'algun gran mitjà.
Però ves per on que també hi havia d'altres convidats no tan desitjats: sindicalistes de CCOO d'Osona, que van anar a Sant Hipòlit a dir-li al ministre d' Treball Atur que és inaguantable una taxa d'atur superior al 20% i que les mesures per a fer front no poden recaure sobre les esquenes dels treballadors en exclusiva. Que amb més de mig milió d'aturats a Catalunya i més de 4 a l'estat no es pot dir que l'acomiadament no és prou flexible. Que no és lícit canviar temporalitat en la contractació per acomiadament gratuït. Que la negociació col·lectiva és un dret, i una de les principals eines d'actuació dels treballadors, i no s'hauria de desvirtuar. En definitiva, que no s'hauria de combatre la crisi creada pels neo-liberals amb polítiques neo-liberals; i més, venint d'un presumpte socialista.

Diu l'alcalde de Sant Hipòlit que els sindicaliste els hi van torpedinar la festa del municipi foto als diaris. Quina tragèdia! També diu que ell, com a treballador (¡?) es sent indignat amb l'actuació del sindicat. Uns sindicalistes organitzen una protesta davant el ministre d' treball atur per les reformes antisocials que vol aplicar i l'alcalde considera que és una actuació indignant. A veure senyor alcalde:
  • És normal que els treballador protestin davant la persona que vol fer recaure sobre les seves esquenes la crisi econòmica?: SÍ
  • És normal que el ministre d' treball atur espanyol inauguri un equipament esportiu?: NO (a no ser que vingui com a ministre responsable dels treballadorsque van fer el camp)
  • És normal que l'alcalde del poble veí truqui al secretari general del sindicat per a convèncer-ho de que desconvoqui la protesta?: NO (a no ser que aquest alcalde sigui el germà de l'alcalde afectat)
  • És normal que en un acte obert al públic es munti un cordó policial per a evitar l'entrada a uns ciutadans que en cap moment havien demostrat cap actitud violenta?: NO
Alguns companys del meu sindicat i de la meva organització política van anar a expressar la seva protesta davant del responsable d'una reforma laboral que suposa un greu atac contra els drets dels treballadors. Jo no em sento indignat, tot el contrari, em sento molt orgullós d'aquests companys (encara que hagin espatllat una foto històrica per algun alcalde...).

Foto: 9nou.cat

15 d’abril del 2010

República Federal a Polinyà

Ahir vaig tenir el plaer de poder compartir una bona part de l’aniversari de la República amb els companys de l’Assemblea Local d’EUiA de Polinyà. Aquests companys del Vallés Occidental van encetar el passat any una iniciativa molt interessant: organitzar un acte-xerrada per a parlar de temes relacionats amb la república i els valors republicans. El passat any van parlar de república i educació i enguany el tema era la república i el federalisme.

EUiA aposta per un sistema federal plurinacional, amb dret a decidir de les nacions que conformen l’estat espanyol en un sistema de sobiranies compartides i lleialtat federal de tots els seus membres. I per a estendre aquesta idea de federalisme plurinacional per Catalunya i resta de l’estat, es pretén crear foros de debat per a explicar i intercanviar opinions sobre aquest model d’estat, per altra banda preferit (segons els estudis d’opinió) per la majoria dels ciutadans.
Vaig ser convidat per fer aquesta xerrada (més aviat per posar les bases del debat posterior), i independentment de bon resultat i la bona participació del debat (més d’una hora debatent i fent aportacions molt interessants sobre república, federalisme i plurinacionalitat), va ser tot un plaer conèixer en primera persona els companys polinyencs (a algun d’ells, com en Roque, ja el coneixia pel facebook) i compartir amb ells el posterior brindis republicà.

Dissabte una colla d’amics i amigues d’EUiA d’Osona celebrarem i reivindicarem la república amb un sopar a Manlleu. I dilluns us recomano, si podeu baixar a Barcelona o si esteu per allà, assistir al debat sobre federalisme organitzat per la Fundació l’Alternativa, on intervindran Miquel Iceta (PSC), Jordi Miralles (EUiA), Carles Viver (Institut d’Estudis Autonòmics) i que serà presentat i moderat per l’escriptora Rosa Regàs. Una bona oportunitat per a confrontar les diferents propostes federalistes i encetar aquest debat tan necessari.

Salut i República (federal)!!!

26 de febrer del 2010

Moviment Laic i Progressista sobre les consultes independentistes

Tal i com vaig fer fa uns dies, torno a reproduir al bloc un altre comunicat del Moviment Laic i Progressista. Aquesta vegada sobre les consultes independentistes que es tornaran a plantejar aquest cap de setmana a molts indrets de Catalunya. I el reprodueixo perquè expressa de manera molt planera i clara postures gairebé idèntiques a les que en el seu dia vam defensar les persones d'EUiA d'Osona sobre les consultes que es van celebrar a la nostra comarca.
Em sento totalment identificat amb el comunicat...

Davant la celebració de consultes populars que se celebraran a diversos municipis de Catalunya el proper diumenge, i en les quals es plantejarà a la ciutadania l'establiment de Catalunya com a Estat independent integrat a la Unió Europea, des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem manifestar que:

1.Expressem la nostra simpatia cap als exercicis que s'estan promovent des de la ciutadania per consultar l'opinió de la gent.

2.Creiem que ha de ser la societat civil, i no els partits polítics, els que liderin aquests processos.

3.Les consultes, en general, només admeten un sí o un no, sense permetre cap altra opció. Això el que fa és simplificar el debat i donar-li un caràcter reduccionista.

4.El patriotisme no té res a veure amb l'ostentació o identificació amb determinats símbols o horitzons polítics, sinó que s'exerceix mitjançant el compromís cívic i la participació voluntària i desinteressada en projectes col·lectius que cerquin el bé públic.

5.Cal recordar que, malgrat que demanem que es vegi les consultes ciutadanes com a exercici legítim de la ciutadania a expressar lliurement la seva opinió i els seus legítims anhels, Catalunya s'autodetermina en cada elecció al seu Parlament, on hi són majoritàries les opcions autonomistes o federalistes, i que no hi ha cap impediment per defensar les tesis independentistes des de les institucions.

L'MLP està compromès amb la construcció nacional de Catalunya i amb l'exercici del dret d'autodeterminació, fent seus els principis del republicanisme federal, i es defineix com una eina de construcció nacional, entesa la nació com el producte d'una voluntat col·lectiva, com una unió voluntària dels ciutadans. Per l'MLP la justificació de l'existència d'un Estat no es troba en la seva història, sinó en la decisió d'un col·lectiu de constituir-se com a entitat política. L'MLP, doncs, s'identifica amb el concepte republicà de nació.

9 de desembre del 2009

Diumenge, consulta sobre la independència de Catalunya

Diumenge la immensa majoria dels osonencs podrem votar si volem que Catalunya esdevingui un estat independent o no. Per tant, diumenge no es votarà el dret d’autodeterminació, es votarà independència sí o no.
EUiA a Osona, igual que EUiA a Catalunya, defensa el dret d’autodeterminació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Digui el que digui el TC, Catalunya és una nació i per tant els seus ciutadans tenen dret a decidir el seu futur. Des d’EUiA d’Osona animem a participar a la consulta de diumenge perquè considerem que, per damunt de tot, estem davant un exercici de democràcia. Jo mateix tinc clara intenció d’anar a votar.
El que no farem des d’EUiA és campanya per cap de les dues opcions. Els militants d’EUiA de la comarca votaran allò que considerin oportú. Tal i com li van dir a un dels principals promotors de la consulta quan ens vam reunir, aquesta pregunta no ens agrada. I, per què?
EUiA aposta per un model d’estat diferent a l’actual. EUiA aposta per un model d’estat federal on les regions i nacions que el formen acceptin ser-hi de manera voluntària i sense renunciar a la seva pròpia sobirania. El model actual, que nega l’existència de més d’una sobirania a l’estat i que, fins i tot, sembla negar l’existència de més d’una nació, no és el nostre. Però tampoc ho és el model de dos estats independents. Per tant, la principal mancança que veiem a la consulta de diumenge és que redueix les opcions, en quan a la relació entre Catalunya i l’estat, a dues: quedar-nos tal i com estem o fer-nos independents. Els que apostem per un altre model no podem optar per ell.
A EUiA convivim persones que tenim identitats polítiques i nacionals diferents. En lo polític ens uneix un programa i en lo nacional un model, que és el que he enunciat.



Personalment encara no tinc clar que votaré diumenge. El més probable és que voti en blanc, donat l’argument que he explicat abans i que tampoc se’ns ha explicat què comportaria la independència. De quins drets disposarien les persones que tenen la identitat espanyola com a pròpia? Podrien tenir doble nacionalitat? Quan a la llengua, es mantindria el bilingüisme? I d’altres qüestions de les que no se n’ha parlat.
Per altra banda, donat que la meva identitat nacional (que és una cosa que, per altra banda, tinc poc desenvolupada) no és l’espanyola i que sembla ser que ni tan sols un estatut auto-retallat i votat pel poble català té cabuda a l’ordenament jurídic espanyol, no descarto un vot favorable.
Un vot favorable que aniria més en el sentit d’un vot protesta, d’un vot de autoafirmació davant el model uninacional que ens volen imposar. Sincerament no crec que les consultes que es facin, com la de diumenge a Osona, serveixin per res més que per aixecar la veu i dir que aquesta nació existeix i ha de ser escoltada. Quan vam parlar amb els promotors de la iniciativa vam coincidir en que el més important diumenge és la participació, que la població demostri que té coses a dir i que vol ser escoltada. Participem doncs!
Diumenge a la tarda, dilluns com a molt tard, us confirmo que he votat finalment...

20 de setembre del 2009

Neix -l'alternativa d'Osona-

Aquest mes de setembre les dones i homes d'EUiA d'Osona engeguem un nou butlletí informatiu, l'alternativa d'Osona, on donarem a conèixer les nostres activitats, propostes i alternatives.
Recullo en aquest bloc la informació penjada a la web d'EUiA d'Osona:

Neix l'alternativa d'Osona


EUiA d'Osona ha publicat aquest mes de setembre el primer número de l'alternativa d'Osona, butlletí informatiu de l'assemblea comarcal d'EUiA.
La intenció de l'organització comarcal d'EUiA és repartir en mà el butlletí entre la ciutadania osonenca. La previsió és que la revista tingui continuïtat i s'editi de manera quatrimestral.
També es podrà llegir des de l'adreça web següent: http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1140
Des dEUiA d'Osona, esperem que l'alternativa d'Osona sigui del vostre agrado.

24 de maig del 2009

La gent d'EUiA demana el vot per ICV-EUiA

Aquest vídeo va ser presentat aquest dissabte a l'acte del Partit de l'Esquerra Europea en suport a la candidatura d'ICV-EUiA.
En ell surten militants, i amigues i amics d'EUiA. Especialment entranyables em resulten les paraules de l'amiga Àngels Martínez i de la Neus Català. També apareix el nostre company d'EUiA d'Osona, Khader Attar.
Lo millor de lo millor en un sol vídeo...

Vídeo del PEE en suport a la Coalició ICV-EUiA from EUiA on Vimeo.

15 de gener del 2009

Gaza? I a mi que m'importa!

Res. El tema de Gaza no m'importa res perquè jo no sóc palestí, ni israelià. Això és el que pensa el tripartit que governa la ciutat de Vic (CiU+PSC+ERC), i és per això que s'han negat a entrar al Ple una moció del nostre grup municipal que condemnava els atacs contra la població civil per part de l'estat d'Israel.
L'alcalde ens ha dit que aquesta moció "no afecta" a la política de l'Ajuntament. No se si s'ha assabentat el "cavaller de Vidrà" que a la ciutat que governa es van manifestar centenars de persones en protesta pels atacs.
Imagino que aquesta decisió va ser aplaudida amb les orelles pel regidor de la molt democràtica Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Per cert, oi que mai s'ha entrat cap moció al Ple de l'Ajuntament de condemna dels atemptats d'ETA? Afecta a la "política de l'Ajuntament" una bomba posada a Madrid o Zumarraga?
Molt més simpàtica (com sempre) ha estat l'ocurrència de la portaveu d'ERC a l'Ajuntament. Com que imaginava que bé nosaltres o bé la CUP els podíem presentar una moció sobre el tema de Gaza, ella va portar una altra per la Pau a Gaza. Però com que el seu jefe va vetar la nostra moció, també va retirar la seva sense defensar-la.

Mentrestant, el company i senador d'EUiA Joan Josep Nuet continua intentant entrar a Gaza a bord del vaixell "Spirit of Humanity" per a portar medicaments i aliments, i fer d'escut humà, juntament amb d'altres parlamentaris europeus. Podeu seguir el seu intent solidari a través del seu bloc. A Nuet si que li importa i "li afecta" el patiment i la injustícia... igual, igual que als nostres regidors de l'equip de govern vigatà.
Ànims Joan Josep!

Podeu veure la nota de premsa i el redactat de la moció que volíem presentar aquí

5 de desembre del 2008

CiU i PSC no volen desterrar el franquisme de Vic

I és normal, ja que algú dels que va votar en contra de la moció de la CUP en favor de la retirada dels símbols franquistes de la ciutat de Vic és en si mateix un clar exemple de simbologia franquista.
Cada legislatura ERC presentava una moció demanant el reconeixement del darrer alcalde republicà de la ciutat, Marià Serra, CiU s’oposava al·legant que encara era aviat (¡?) per remoure aquestes qüestions. Aquesta continua sent la mateixa excusa per a no votar a favor de la moció. Imagino que el que volen dir amb això de que no ha passat suficient temps és que molts dels que aixecaven la mà encara són vius i els hi podrien retreure la “traïció” de renegar del passat recent.
Però CiU només té 8 dels 21 regidors del consistori, per tant necessitava de més vots per tirar avall la moció. I d’on podien venir aquests vots sinó dels senyors, gens sospitosos de connivència amb l’ideal franquista, de la PXC. Com és normal, l’argumentació d’aquest grup va ser recordar que els dolents van ser els rojos que van assassinar capellans durant la guerra.
Però és que encara que els 4 regidors de la PXC haguessin estat el dia del Ple de convivències espirituals al Valle de los Caidos, i s’haguessin absentat, la moció hagués estat igualment rebutjada. Per què?
Doncs perquè els regidors socialistes (fa mal d’orella sentir la paraula socialistes associada a aquests personatges) es van abstenir. Sí, la moció la CUP feia referència al compliment de la llei de Memòria Històrica estatal, aprovada pel PSOE. Doncs es veu que a Vic els regidors del PSC s'estimen més no remoure la memòria històrica dels seus socis de govern. Com molt bé ens recorda l’amic Arnau Martí al seu bloc, que lluny semblen quedar les proclames del cabdill socialista vigatà, Josep Burgaya, al seu bloc en en favor del reconeixement a Vic de la memòria dels perdedors de la Guerra Civil. Això si, a llavors encara no creixia a l'escalfor de la mamella convergent.
Al final la moció va ser rebutjada amb 12 vots en contra (PXCiU), 4 abstencions (PSCadires) i 5 a favor (CUP+ERC+ICV-EUiA).
Com que des d’aquesta bitàcora s’ha sigut molt crític amb el papanatisme polític d’ERC, havent-se menjat mocions com les de l’estelada o el banquet monàrquic, també es sabrà reconèixer les bones actuacions d’aquest grup (de fet el més salvable d’aquest desgavell de govern) i per tant, se’ls hi dona l’enhorabona per haver sigut conseqüents i haver votat en favor de la moció. Felicitats!

Ah! El mateix dia i al mateix Ple municipal, l’Ajuntament de Vic va informar que en motiu de la beatificació de Sor Maria Magdalena va donar una subvenció de 3.600 euros a les monges en concepte de copisteria. Sabeu a quina regidoria van carregar la despesa? A la de cultura!

Al final tindran raó. Per què recordar la memòria històrica, si per ells no és memòria sinó present. Han continuat manant els mateixos, sense interrupció, i amb les mateixes idees.




Amb això vota CiU, mentre el PSC s'absté, la pervivència dels símbols franquistes a Vic

12 de novembre del 2008

EUiA en imatges: el que fem és el que som

Aquest magnífic vídeo, al igual que l'anterior que us he penjat, es va mostrar a la 5a Assemblea.
Representa l'EUiA que som i volem ser: no la que parla de si mateixa i de les seves diferències, sinó la que surt al carrer i es relaciona amb la gent.
L'EUiA que han ajudat a construir algun del que ens ha deixat en aquest període i trobem a faltar. I l'EUiA que treballem mica en mica cadascú de nosaltres fent política dia a dia.
També sortim nosaltres, la petita organització osonenca, que ha contribuït posant el seu granet de sorra al creixement d'aquesta organització. SOM MÉS, FENT MÉS!


7 d’abril del 2008

69 anys després es farà justícia amb els 4 gavanencs enterrats a la fossa de Gurb

Gener 1939. Un grup de soldats gavanencs són destinats a defensar la línia de Manresa en els darrers intents de l’exercit republicà de frenar la invasió de Catalunya per les tropes feixistes. Almenys sis d’aquests marxen destinats a la línia defensiva que els republicans havien muntat al voltant de Gurb. Les tropes republicanes ofereixen una ferotge resistència, però finalment s’han de retirar. Molts soldats republicans perden la vida, entre ells, quatre d’aquests soldats gavanencs, segons testimonis per un impacte de morter.
Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d´una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d´enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes espardenyes que un d´ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d´un d´ells.Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se´ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l´indret on van ser inhumats amb aquest escrit: “Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939”. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.



Gairebé set dècades més tard i casi coincidint amb el 77è aniversari de la proclamació de la II República, el departament d’Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat ha anunciat que en els pròxims mesos s'exhumarà aquesta fossa de Gurb com a prova pilot per establir un protocol per actuacions futures dins de la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes i la dictadura franquista.
Ara farà dos anys el president de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), Manel Perona, va visitar Vic convidat per EUiA de Vic. Va oferir una interessant xerrada sobre l’activitat d’aquesta associació i en especial sobre el projecte de llei de Recuperació de la Memòria Històrica que aleshores es discutia al Parlament espanyol. Va posar èmfasi en la qüestió de l’exhumació de les fosses comunes, exhumació a que es negava el PSOE. La principal raó de la dreta per negar-se a donar suport a la llei i dels auto-anomenats socialistes per negar el suport legal a les exhumacions era la no reobertura de ferides passades. Perona va negar la major: aquesta llei i les exhumacions no podien reobrir ferides, perquè les ferides mai no s’havien tancat. Va dir que mentre els cossos dels defensors de la legalitat republicana i perdedors de la guerra estiguessin escampats per les cunetes i fosses comunes, les ferides no s’acabarien de tancar.
També va remarcar la urgència d’aquesta llei i d’un protocol d’exhumacions perquè a mesura que el record sobre els llocs d’enterrament s’anés perdent amb la mort dels familiars i persones implicades (la majoria gent bastant gran), més difícil seria la localització i recuperació dels cossos.
Ha estat necessari l’accés al Govern dels fills i nets d’aquests republicans perquè es comencés a fer justícia amb totes aquestes famílies. Tres de les quatre famílies d’aquests gavanencs morts a la nostra comarca han manifestat el seu desig de retornar els cossos dels seus familiars al seu lloc d’origen. L’altra ha dit que segurament deixarien el cos del seu familiar a Gurb. Estiguin on estiguin els cossos d’aquests republicans gavanencs, per a mi, el seu esperit sempre romandrà amb nosaltres, a Osona.

notícia: EUiA Vic

notícia: 9 nou

notícia: osona.com (foto)

visita ARMHC a Vic

conveni de col·laboració de l'ARMHC amb la Generalitat


Un record a Manel Perona, Núria Gallach i a tots els familiars de republicans desapareguts durant la guerra civil i posterior repressió franquista.


traducción al español

7 de març del 2008

Mercè Civit amb els sindicalistes. "Un acte amb classe"

Ahir vaig assistir a un d’aquells actes electorals que deixen un regust dolç a la boca. Són actes que, segons va dir en Miguel Sánchez, mai havíem fet a la comarca i que esperem tornar a repetir. Ahir vaig assistir a un acte en que els protagonistes eren els representants del principal col·lectiu al que van dirigides les nostre propostes, els treballadors i treballadores.
Ens vam arreplegar prop d’una trentena de persones del món del treball osonenc en un acte que van organitzar dos companys i amics de l’àmbit sindical. En Mateo Heredia, responsable de la construcció de CCOO a Osona i militant d’EUiA, i en Miguel Sánchez, membre de l’executiva de CCOO a Osona i militant d’ICV. Aquestes persones del món sindical osonenc van reclamar el vot per la coalició ICV-EUiA, deixant clar que encara hi ha sindicalistes que es mullen en l’àmbit polític. Si cineastes, cantants, intel·lectuals i membres d’altres sindicats es mullen, per què una coïa de sindicalistes propers no poden fer-ho igualment? Doncs bé, fins fa ben poc sembla que això no estava ben vist (intervencionisme li deien).
A més, vam poder comptar amb la presència de la Mercè Civit, companya d’EUiA i des d’aquesta darrera legislatura diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA. La Mercè és segurament una de les persones de l’escena política catalana que millor coneixement té sobre qüestions del món laboral. De fet, fins que no va ser elegida diputada va ser responsable de la dona de CCOO i des de fa molts anys s’ha dedicat a la defensa de la classe treballadora des del sindicat. Així doncs, domina la matèria i es va notar. Va parlar de les importants diferències programàtiques de la nostra coalició amb la resta de formacions polítiques en matèria fiscal i laboral, i ho va fer d’una manera clara i entenedora.
Espero i desitjo que actes com aquest es tornin a repetir, a la fi, som moltes les persones que dediquem una bona part de la nostra vida a la política i també al sindicalisme, sent per exemple delegats a les nostres empreses. De vegades les organitzacions polítiques fem els actes pensant més en la repercussió mediàtica i en la pròpia militància, més que en acostar posicions amb col·lectius que poden tenir afinitat ideològica. I quina millor manera d’arribar als treballadors que siguin persones que treballen dia a dia per defensar els seus drets les que els hi facin arribar les nostres propostes?
I diumenge a votar, a votar AMB CLASSE!




Foto i peu de foto: 9 Nou

PD: Dos comentaris sobre el peu de foto: 1) Si la Mercè Civit és diputada de la coalició (ICV-EUiA) i militant i portaveu d'EUiA, d'on ve que li canviïn la militància? 2) Per què apareix la militància d'un sindicalista i no la de l'altre?

Per desgràcia, no és una qüestio del reporter del 9 Nou, és un tema que es repeteix a gran part dels mitjans comarcals i nacionals. En fi, un petit exercici de pataleta per a descarregar la tensió de la campanya...

Miquel Sánchez (ICV i CCOO), Xavier Tornafoch (ICV), Mercè Civit (ICV) i Mateo Heredia (CCOO)

traducción al español

3 de desembre del 2007

Dissabte, l’opinió i la decisió


Dissabte vaig tenir dia complert, al matí vaig participar a les Setenes jornades de l’Opinió Catalana i a la tarda vaig assistir com a molts catalans a la mani en defensa del transport públic i del dret a decidir les nostres infraestructures.

Les setenes jornades de l’Opinió començaven divendres a la tarda, però hi havia un acte força interessant a Vic del nostre regidor,
Xavier Tornafoch, per a explicar el desgavell del actual govern municipal i les perspectives de futur, i no podia, ni volia perdre-m’ho. Així doncs, dissabte vaig matinar per baixar a Cerdanyola. Realment em sap greu haver d’expressar aquesta opinió, més que res pel fet d’haver de criticar una cosa a la que vas com a convidat, però és que vaig marxar molt decebut (no vaig marxar abans per decepció, sinó per poder dinar tranquil i anar amb temps a la mani).
Les jornades portaven per títol: “Els sectors emergents en la construcció nacional”. Potser pensava que seria una altra cosa, però va resultar una mena de conferència d’en Mas a pedaços. Les idees força van ser: menys funcionaris, més liberalisme, menys legislació que dificulti l’activitat empresarial, i molts ànims als assistents per a crear noves empreses (tecnològiques). Això si, tot revestit d’un to independentista (aquí si que van tenir les coses més clares que en Mas). Un independentisme on no calen funcionaris, on no existeixen els sindicats, ni els assalariats. Van animar-nos a anar a la mani, però un dels ponents va dir que suposava un greuge comparatiu que l’AVE no hagués arribat a Catalunya abans que a Sevilla (o sigui volien el caos abans). Be, és interessant conèixer de primera mà aquest altre model de país.

A la tarda tocava mani, vaig arribar a 2 de cinc i em vaig situar amb la comitiva de la coalició, i no només per ser militant, sinó perquè la reclamació s’ajustava molt més a l’esperit del que crec que s’havia de reclamar. És totalment legítim que es consideri que la solució al caos del transport públic és la independència, però com
ja vaig dir en aquest bloc, crec que ara “no tocava”. No crec que la independència, si acaben governant els ponents de les jornades del matí, solucioni els problemes del transport públic. Dubto que molts dels usuaris combreguin amb aquesta idea, i havien de ser ells els protagonistes. A més a Madrid van trigar poc a dir que el tema de la mani era el sobiranisme i no el dèficit en infraestructures, o sigui que el tema no anava amb ells.
De totes les maneres, feia goig veure tanta gent reclamant respecte per a Catalunya, el transport públic i el dret a decidir (que no és el mateix que la independència). Vaig veure molts osonencs, i també molts treballadors, molts afiliats a sindicats que no van gosar mossegar la mà que els dóna de menjar. Era una marea humana, cosa que va provocar que no comencessin a caminar fins gairebé les 19h. La comitiva més nombrosa era la dels responsables catalans del caos en el transport públic, sí aquells que defensen també el dret a decidir però que no es decideixen sobre la relació de Catalunya amb l’estat, i que no van anar a la veritable mani pel dret a decidir (sí la de febrer de 2006).
Com deia, molts osonencs a la mani. Juntament amb
EUiA d’Osona, d’altres van fer una crida a la participació. Però sembla que algú dels seus militants tenia les orelles taponades, sinó no s’explica l’abstenció d’avui, al ple de l’ajuntament de Vic, a la moció de la CUP sobre el caos de RENFE (del que molts vigatants segur que en són víctimes). Potser la llarga ma d’en Montilla arriba també al consistori vigatà, o potser la barra dels convergents i els seus minyons és la que arriba fins a Barcelona.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails