Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d´una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d´enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes espardenyes que un d´ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d´un d´ells.Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se´ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l´indret on van ser inhumats amb aquest escrit: “Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939”. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.
Gairebé set dècades més tard i casi coincidint amb el 77è aniversari de la proclamació de la II República, el departament d’Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat ha anunciat que en els pròxims mesos s'exhumarà aquesta fossa de Gurb com a prova pilot per establir un protocol per actuacions futures dins de la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes i la dictadura franquista.
Ara farà dos anys el president de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), Manel Perona, va visitar Vic convidat per EUiA de Vic. Va oferir una interessant xerrada sobre l’activitat d’aquesta associació i en especial sobre el projecte de llei de Recuperació de la Memòria Històrica que aleshores es discutia al Parlament espanyol. Va posar èmfasi en la qüestió de l’exhumació de les fosses comunes, exhumació a que es negava el PSOE. La principal raó de la dreta per negar-se a donar suport a la llei i dels auto-anomenats socialistes per negar el suport legal a les exhumacions era la no reobertura de ferides passades. Perona va negar la major: aquesta llei i les exhumacions no podien reobrir ferides, perquè les ferides mai no s’havien tancat. Va dir que mentre els cossos dels defensors de la legalitat republicana i perdedors de la guerra estiguessin escampats per les cunetes i fosses comunes, les ferides no s’acabarien de tancar.
També va remarcar la urgència d’aquesta llei i d’un protocol d’exhumacions perquè a mesura que el record sobre els llocs d’enterrament s’anés perdent amb la mort dels familiars i persones implicades (la majoria gent bastant gran), més difícil seria la localització i recuperació dels cossos.
Ha estat necessari l’accés al Govern dels fills i nets d’aquests republicans perquè es comencés a fer justícia amb totes aquestes famílies. Tres de les quatre famílies d’aquests gavanencs morts a la nostra comarca han manifestat el seu desig de retornar els cossos dels seus familiars al seu lloc d’origen. L’altra ha dit que segurament deixarien el cos del seu familiar a Gurb. Estiguin on estiguin els cossos d’aquests republicans gavanencs, per a mi, el seu esperit sempre romandrà amb nosaltres, a Osona.
notícia: EUiA Vic
notícia: 9 nou
notícia: osona.com (foto)
visita ARMHC a Vic
conveni de col·laboració de l'ARMHC amb la Generalitat
Un record a Manel Perona, Núria Gallach i a tots els familiars de republicans desapareguts durant la guerra civil i posterior repressió franquista.
traducción al español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada