Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transport. Mostrar tots els missatges

3 de desembre del 2007

Dissabte, l’opinió i la decisió


Dissabte vaig tenir dia complert, al matí vaig participar a les Setenes jornades de l’Opinió Catalana i a la tarda vaig assistir com a molts catalans a la mani en defensa del transport públic i del dret a decidir les nostres infraestructures.

Les setenes jornades de l’Opinió començaven divendres a la tarda, però hi havia un acte força interessant a Vic del nostre regidor,
Xavier Tornafoch, per a explicar el desgavell del actual govern municipal i les perspectives de futur, i no podia, ni volia perdre-m’ho. Així doncs, dissabte vaig matinar per baixar a Cerdanyola. Realment em sap greu haver d’expressar aquesta opinió, més que res pel fet d’haver de criticar una cosa a la que vas com a convidat, però és que vaig marxar molt decebut (no vaig marxar abans per decepció, sinó per poder dinar tranquil i anar amb temps a la mani).
Les jornades portaven per títol: “Els sectors emergents en la construcció nacional”. Potser pensava que seria una altra cosa, però va resultar una mena de conferència d’en Mas a pedaços. Les idees força van ser: menys funcionaris, més liberalisme, menys legislació que dificulti l’activitat empresarial, i molts ànims als assistents per a crear noves empreses (tecnològiques). Això si, tot revestit d’un to independentista (aquí si que van tenir les coses més clares que en Mas). Un independentisme on no calen funcionaris, on no existeixen els sindicats, ni els assalariats. Van animar-nos a anar a la mani, però un dels ponents va dir que suposava un greuge comparatiu que l’AVE no hagués arribat a Catalunya abans que a Sevilla (o sigui volien el caos abans). Be, és interessant conèixer de primera mà aquest altre model de país.

A la tarda tocava mani, vaig arribar a 2 de cinc i em vaig situar amb la comitiva de la coalició, i no només per ser militant, sinó perquè la reclamació s’ajustava molt més a l’esperit del que crec que s’havia de reclamar. És totalment legítim que es consideri que la solució al caos del transport públic és la independència, però com
ja vaig dir en aquest bloc, crec que ara “no tocava”. No crec que la independència, si acaben governant els ponents de les jornades del matí, solucioni els problemes del transport públic. Dubto que molts dels usuaris combreguin amb aquesta idea, i havien de ser ells els protagonistes. A més a Madrid van trigar poc a dir que el tema de la mani era el sobiranisme i no el dèficit en infraestructures, o sigui que el tema no anava amb ells.
De totes les maneres, feia goig veure tanta gent reclamant respecte per a Catalunya, el transport públic i el dret a decidir (que no és el mateix que la independència). Vaig veure molts osonencs, i també molts treballadors, molts afiliats a sindicats que no van gosar mossegar la mà que els dóna de menjar. Era una marea humana, cosa que va provocar que no comencessin a caminar fins gairebé les 19h. La comitiva més nombrosa era la dels responsables catalans del caos en el transport públic, sí aquells que defensen també el dret a decidir però que no es decideixen sobre la relació de Catalunya amb l’estat, i que no van anar a la veritable mani pel dret a decidir (sí la de febrer de 2006).
Com deia, molts osonencs a la mani. Juntament amb
EUiA d’Osona, d’altres van fer una crida a la participació. Però sembla que algú dels seus militants tenia les orelles taponades, sinó no s’explica l’abstenció d’avui, al ple de l’ajuntament de Vic, a la moció de la CUP sobre el caos de RENFE (del que molts vigatants segur que en són víctimes). Potser la llarga ma d’en Montilla arriba també al consistori vigatà, o potser la barra dels convergents i els seus minyons és la que arriba fins a Barcelona.

27 de novembre del 2007

Volem decidir les nostres infraestructures (però que no decideixi en Mas!!)

Be, una “mani” per exigir solucions al caos que viu el transport del país. Nosaltres (EUiA) hi anirem i convençuts. Cal dir prou. Ara be, aquests dies la qüestió principal gira al voltant de la politització de la convocatòria: PSC (supeditat com sempre al PSOE) no hi anirà, són solidaris amb la ministra del “antes partia que doblá (en andalús, eh!)”. CiU sí que hi va, però com qui va a una festa per compromís. I ICV-EUiA hi anirem amb la nostra pancarta (per a no compartir pancarta amb CiU). Aquesta politització ha de resultar pura frivolitat per als soferts usuaris del transport públic, però crec que s’ha d’explicar que té una raó de ser.
La convocatòria en si mateixa neix viciada. A mi m’hagués agradat que la convocatòria partís d’una plataforma d’usuaris del transport públic. Però no, la convocant és la Plataforma pel dret a decidir. Pensar que aquesta plataforma (de la que EUiA, recordem, forma part!) no té un transfons polític és absurd. Dret a decidir, encara que l’Artur Mas no ho sàpiga, és un eufemisme de Dret d’Autodeterminació, i això no ho oblidem a Catalunya no ho defensa tothom. Per tant, la convocatòria ja neix amb divisió i polititzada.
PSC es desmarca. Es natural, si no poden decidir ni tenir un grup parlamentari propi a Madrid, que han de voler que decideixi un poble sencer. CiU s’apunta, després de l’èxit de la convocatòria del 18-F no podien tornar a fallar. Estan pel dret a decidir les infraestructures, però no van estar quan es va demanar pel dret a decidir del poble català, potser a l’Artur encara no li havia vingut la il·luminació per parlar del dret a decidir. Això sí, ara critiquen el PSC per no assistir-hi, típica hipocresia convergent.
Nosaltres anem, però lluny de CiU. Doncs sí, i tant que sí! Desprès del discurs que va fer en Mas sobre els serveis públics i el dret a decidir, crec que el més lògic és que estem el més lluny possible. Ells són co-responsables del caos que viu el transport a Catalunya, van donar suport a governs que van abandonar el transport públic català, van apostar pel tren d’alta velocitat deixant de banda les rodalies i el seu model de país passa per potenciar el transport privat en cotxe fent autovies i trossejant el país. L’alternativa de CiU passa únicament pel traspàs de la competència per a gestionar-la segons el seu programa electoral, així acabaran fent bona la ministra Alvarez. I si el tema és el dret a decidir, millor que es quedin a casa. Segons la teoria d’en Mas , CiU no hi hauria d’anar, ja que no hi ha consens (no van ni PSC, ni PP) i sense consens no hi ha decisió possible.
Les persones d’EUiA tenim molt clar el model de transport a Catalunya: potenciar el transport ferroviari i públic per sobre d’altres tipus d’infraestructures (la qual cosa no vol dir que si són absolutament necessàries no es facin). I en quan al dret de decidir, també ho tenim bastant més clar. Defensem el dret d’autodeterminació, així de clar, i ho defensem a Catalunya, Euskadi, Espanya (IU també ho defensa) i fins i tot l’hem defensat aquest cap de setmana a Europa, al II Congrés del Partit de l’Esquerra Europea (PEE).
Insisteixo, considero que la manifestació l’hauria d’haver convocat una plataforma d’usuaris del transport públic, al final el que es defensa és la millora d’aquest transport. Ja que s’ha convocat d’aquesta manera, hi anirem perquè també compartim aquesta proposta, però ben lluny dels senyors de la “Casa Gran del Conservadorisme”, que diu Miralles. Seria cínic anar de la maneta víctimes i responsables.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails