Be, una “mani” per exigir solucions al caos que viu el transport del país. Nosaltres (EUiA) hi anirem i convençuts. Cal dir prou. Ara be, aquests dies la qüestió principal gira al voltant de la politització de la convocatòria: PSC (supeditat com sempre al PSOE) no hi anirà, són solidaris amb la ministra del “antes partia que doblá (en andalús, eh!)”. CiU sí que hi va, però com qui va a una festa per compromís. I ICV-EUiA hi anirem amb la nostra pancarta (per a no compartir pancarta amb CiU). Aquesta politització ha de resultar pura frivolitat per als soferts usuaris del transport públic, però crec que s’ha d’explicar que té una raó de ser.
La convocatòria en si mateixa neix viciada. A mi m’hagués agradat que la convocatòria partís d’una plataforma d’usuaris del transport públic. Però no, la convocant és la Plataforma pel dret a decidir. Pensar que aquesta plataforma (de la que EUiA, recordem, forma part!) no té un transfons polític és absurd. Dret a decidir, encara que l’Artur Mas no ho sàpiga, és un eufemisme de Dret d’Autodeterminació, i això no ho oblidem a Catalunya no ho defensa tothom. Per tant, la convocatòria ja neix amb divisió i polititzada.
PSC es desmarca. Es natural, si no poden decidir ni tenir un grup parlamentari propi a Madrid, que han de voler que decideixi un poble sencer. CiU s’apunta, després de l’èxit de la convocatòria del 18-F no podien tornar a fallar. Estan pel dret a decidir les infraestructures, però no van estar quan es va demanar pel dret a decidir del poble català, potser a l’Artur encara no li havia vingut la il·luminació per parlar del dret a decidir. Això sí, ara critiquen el PSC per no assistir-hi, típica hipocresia convergent.
Nosaltres anem, però lluny de CiU. Doncs sí, i tant que sí! Desprès del discurs que va fer en Mas sobre els serveis públics i el dret a decidir, crec que el més lògic és que estem el més lluny possible. Ells són co-responsables del caos que viu el transport a Catalunya, van donar suport a governs que van abandonar el transport públic català, van apostar pel tren d’alta velocitat deixant de banda les rodalies i el seu model de país passa per potenciar el transport privat en cotxe fent autovies i trossejant el país. L’alternativa de CiU passa únicament pel traspàs de la competència per a gestionar-la segons el seu programa electoral, així acabaran fent bona la ministra Alvarez. I si el tema és el dret a decidir, millor que es quedin a casa. Segons la teoria d’en Mas , CiU no hi hauria d’anar, ja que no hi ha consens (no van ni PSC, ni PP) i sense consens no hi ha decisió possible.
Les persones d’EUiA tenim molt clar el model de transport a Catalunya: potenciar el transport ferroviari i públic per sobre d’altres tipus d’infraestructures (la qual cosa no vol dir que si són absolutament necessàries no es facin). I en quan al dret de decidir, també ho tenim bastant més clar. Defensem el dret d’autodeterminació, així de clar, i ho defensem a Catalunya, Euskadi, Espanya (IU també ho defensa) i fins i tot l’hem defensat aquest cap de setmana a Europa, al II Congrés del Partit de l’Esquerra Europea (PEE).
Insisteixo, considero que la manifestació l’hauria d’haver convocat una plataforma d’usuaris del transport públic, al final el que es defensa és la millora d’aquest transport. Ja que s’ha convocat d’aquesta manera, hi anirem perquè també compartim aquesta proposta, però ben lluny dels senyors de la “Casa Gran del Conservadorisme”, que diu Miralles. Seria cínic anar de la maneta víctimes i responsables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada