Eleccions Catalunya 2010. El meu punt de vista

Porto ja uns quants dies de silenci blocaire provocat bàsicament per les dues campanyes electorals que he hagut de viure aquests dies: la molt intensa campanya de les eleccions al Parlament del dia 28 i una, també intensa, campanya a les eleccions sindicals a la meva empresa, celebrades el passar 24 de novembre.
He volgut esperar uns dies, per agafar aire i prendre perspectiva, per a valorar la jornada electoral del dia 28.

Una bona, molt bona campanya
He seguit la campanya nacional de la coalició ICV-EUiA bàsicament per twitter, facebook i la web d'EUiA. Només vaig assistir a l'acte central del dia 20N a Barcelona. La conclusió és que s'ha treballat molt, i molt bé. Molts actes, la majoria destinats a la gent de fora de les nostres organitzacions, gent de sectors. Hem de tenir clar que és millor una xerrada en petit format amb un col·lectiu determinat, encara que només vinguin una desena de persones, que el típic acte per a la militància (i la premsa) on l'únic mèrit és poder, o no, omplir un espai determinat.
A Osona la campanya ha estat molt intensa i treballada. No hem fet cap acte central o míting, ens hem dedicat a trobades amb gent diversa i a explicar (i escoltar) el que diuen des de la societat: dos trobades amb sindicalistes (més una amb els afectats de Colomer), una xerrada per a explicar les polítiques d'habitatge, la visita del candidat Herrera per a parlar de transport públic, un partit de futbol (amb més d'un centenar d'assistents) amb la diversitat cultural de la nostra comarca, o un acte, que al meu entendre va ser dels millors, per a parlar de salut pública amb els sectors que hi treballen... En total, més d'una dotzena d'actes, trobades i xerrades en petit format, a banda del repartiment de propaganda als mercats, enganxades de cartells, etc... Al sopar de final de campanya ens vam ajuntar una seixantena d'amics i militants d'EUiA i ICV. Crec que és el resum d'una feina ben feta a nivell nacional, i a nivell comarcal.

Millors sensacions que resultats
Els nostres resultats no han estat bons. Amb la crisi, la vaga general, la taxa d'atur... sincerament pensava que l'opció clarament d'esquerres que nosaltres defensem podia tenir millors resultats. Tot i així, la realitat és la que és: hi ha una onada dretana que recorre Europa i un electorat d'esquerres perdut i desorientat. Catalunya era una excepció a aquesta situació, però l'onada ens ha passat per sobre. És en aquestes circumstàncies en que la sensació d'uns resultats no tan dolents creix. Les diferents sensibilitats de l'esquerra han estat escombrades, i nosaltres hem aguantat demostrant una musculatura i capacitat de resistència encomiables. La bona campanya crec que ha tingut molt a veure. S'acosten (per no dir que ja els tenim aquí) temps difícils per a l'esquerra i les classes populars.
Avui, més que mai, es demostra que la coalició que vam fer amb ICV ha estat un encert. Sense aquesta coalició, anant per separat, no haguessin quedat ni les cendres a l'espai a l'esquerra de la socialdemocràcia.

Valoració general
CiU: Triomf clar i indiscutible. Ho han tingut molt fàcil, ningú no els hi ha volgut plantar cara, només nosaltres. PSC i PP per les futures necessitats que puguin tenir a Espanya, ERC per 3/4 parts del mateix. Si no arriba a ser pels resultats de PP i SI haguessin tornat a les majories absolutes d'en Pujol
PSC i ERC: Han llençat la tovallola massa aviat. El càstig continuo al que ha estat sotmès el govern d'Entesa els ha marcat, i han acabat renegant del mateix. Fora no han trobat un altre espai alternatiu. Em sap molt greu els seus resultats, no pot haver un govern alternatiu al de la dreta a Catalunya sense ells...
PP: Són part de l'onada. A Catalunya l'ha capitalitzada CiU, però ells s'hi han enganxat. Que és preparin les esquerres espanyoles
C's: Tenen molt de mèrit. La clau ha estat en saber captar els votants espanyolistes que, a més, estan desencantats dels partits tradicionals. Han fet bona campanya amb un candidat amb les idees i un discurs clar.
SI i Rcat: El temps dirà el recorregut que tenen. Jo estic convençut que han estat instruments, potenciats des de determinats sectors, per a desgastar ERC. Els primers han estat per a mi una de les males notícies de la jornada, els segons una de les bones.
PXC: Què hagués passat sense una bona participació com la que hem tingut? O sense que el PP s'apropiés de part del seu discurs? Ja no existeix l'oasi català, la mateixa merda que corre per Europa la tenim a casa. Crec que és una gran notícia que no entri però que hagi donat un ensurt. A veure si per fi ens posem les piles en aquest tema.

Tinc més motius per creure en la "revolució" que en els seus detractors

Si, analitzant el conflicte creat al voltant de la petita, però incòmoda, illa del Carib arran la mort del pres (comú o polític, que cadascú pensi el que vulgui, per les dades jo crec que comú) cubà Orlando Zapata, jo estic d'acord amb aquesta frase del grandíssim cantautor Silvio Rodríguez: "[tengo] muchas más razones para creer en la revolución que para creer en sus detractores".

Silvio parla de que la situació política a la illa s'ha de revisar, que s'està fent però que ha de ser de manera més pública. Que s'ha d'imposar la evolució a la revolució, i que aquesta s'ha de reinventar.
També parla de "l'ampliació de les situacions" en el que afecta a Cuba.
De vegades molta gent vol ser més papista que el Papa, i s'entesten en defensar acriticament una cosa. És bo que una persona de la notorietat d'aquest gran artista defensi la [r]evolució, però expressi una crítica constructiva per a que aquesta sigui dinàmica i no es paralitzi.
De les paraules de Silvio Rodríguez es poden despendre dues idees il·lusionants i clares que, segur, molesten a aquells que, de manera interessada o seguidista, ataquen repetidament Cuba: a Cuba sí que hi ha debat, i a Cuba si que es poden expressar opinions divergents amb el govern. A Cuba el que no es pot fer és cobrar diners d'un país estranger per a canviar el seu sistema polític, això està penat amb la presó (per cert, amb penes molt més lleus que les que s'imposen, per aquest mateix delicte, a la immensa majoria de països europeus i, per descomptat, als EUA).