Tinc més motius per creure en la "revolució" que en els seus detractors

Si, analitzant el conflicte creat al voltant de la petita, però incòmoda, illa del Carib arran la mort del pres (comú o polític, que cadascú pensi el que vulgui, per les dades jo crec que comú) cubà Orlando Zapata, jo estic d'acord amb aquesta frase del grandíssim cantautor Silvio Rodríguez: "[tengo] muchas más razones para creer en la revolución que para creer en sus detractores".

Silvio parla de que la situació política a la illa s'ha de revisar, que s'està fent però que ha de ser de manera més pública. Que s'ha d'imposar la evolució a la revolució, i que aquesta s'ha de reinventar.
També parla de "l'ampliació de les situacions" en el que afecta a Cuba.
De vegades molta gent vol ser més papista que el Papa, i s'entesten en defensar acriticament una cosa. És bo que una persona de la notorietat d'aquest gran artista defensi la [r]evolució, però expressi una crítica constructiva per a que aquesta sigui dinàmica i no es paralitzi.
De les paraules de Silvio Rodríguez es poden despendre dues idees il·lusionants i clares que, segur, molesten a aquells que, de manera interessada o seguidista, ataquen repetidament Cuba: a Cuba sí que hi ha debat, i a Cuba si que es poden expressar opinions divergents amb el govern. A Cuba el que no es pot fer és cobrar diners d'un país estranger per a canviar el seu sistema polític, això està penat amb la presó (per cert, amb penes molt més lleus que les que s'imposen, per aquest mateix delicte, a la immensa majoria de països europeus i, per descomptat, als EUA).