Eleccions Catalunya 2010. El meu punt de vista

Porto ja uns quants dies de silenci blocaire provocat bàsicament per les dues campanyes electorals que he hagut de viure aquests dies: la molt intensa campanya de les eleccions al Parlament del dia 28 i una, també intensa, campanya a les eleccions sindicals a la meva empresa, celebrades el passar 24 de novembre.
He volgut esperar uns dies, per agafar aire i prendre perspectiva, per a valorar la jornada electoral del dia 28.

Una bona, molt bona campanya
He seguit la campanya nacional de la coalició ICV-EUiA bàsicament per twitter, facebook i la web d'EUiA. Només vaig assistir a l'acte central del dia 20N a Barcelona. La conclusió és que s'ha treballat molt, i molt bé. Molts actes, la majoria destinats a la gent de fora de les nostres organitzacions, gent de sectors. Hem de tenir clar que és millor una xerrada en petit format amb un col·lectiu determinat, encara que només vinguin una desena de persones, que el típic acte per a la militància (i la premsa) on l'únic mèrit és poder, o no, omplir un espai determinat.
A Osona la campanya ha estat molt intensa i treballada. No hem fet cap acte central o míting, ens hem dedicat a trobades amb gent diversa i a explicar (i escoltar) el que diuen des de la societat: dos trobades amb sindicalistes (més una amb els afectats de Colomer), una xerrada per a explicar les polítiques d'habitatge, la visita del candidat Herrera per a parlar de transport públic, un partit de futbol (amb més d'un centenar d'assistents) amb la diversitat cultural de la nostra comarca, o un acte, que al meu entendre va ser dels millors, per a parlar de salut pública amb els sectors que hi treballen... En total, més d'una dotzena d'actes, trobades i xerrades en petit format, a banda del repartiment de propaganda als mercats, enganxades de cartells, etc... Al sopar de final de campanya ens vam ajuntar una seixantena d'amics i militants d'EUiA i ICV. Crec que és el resum d'una feina ben feta a nivell nacional, i a nivell comarcal.

Millors sensacions que resultats
Els nostres resultats no han estat bons. Amb la crisi, la vaga general, la taxa d'atur... sincerament pensava que l'opció clarament d'esquerres que nosaltres defensem podia tenir millors resultats. Tot i així, la realitat és la que és: hi ha una onada dretana que recorre Europa i un electorat d'esquerres perdut i desorientat. Catalunya era una excepció a aquesta situació, però l'onada ens ha passat per sobre. És en aquestes circumstàncies en que la sensació d'uns resultats no tan dolents creix. Les diferents sensibilitats de l'esquerra han estat escombrades, i nosaltres hem aguantat demostrant una musculatura i capacitat de resistència encomiables. La bona campanya crec que ha tingut molt a veure. S'acosten (per no dir que ja els tenim aquí) temps difícils per a l'esquerra i les classes populars.
Avui, més que mai, es demostra que la coalició que vam fer amb ICV ha estat un encert. Sense aquesta coalició, anant per separat, no haguessin quedat ni les cendres a l'espai a l'esquerra de la socialdemocràcia.

Valoració general
CiU: Triomf clar i indiscutible. Ho han tingut molt fàcil, ningú no els hi ha volgut plantar cara, només nosaltres. PSC i PP per les futures necessitats que puguin tenir a Espanya, ERC per 3/4 parts del mateix. Si no arriba a ser pels resultats de PP i SI haguessin tornat a les majories absolutes d'en Pujol
PSC i ERC: Han llençat la tovallola massa aviat. El càstig continuo al que ha estat sotmès el govern d'Entesa els ha marcat, i han acabat renegant del mateix. Fora no han trobat un altre espai alternatiu. Em sap molt greu els seus resultats, no pot haver un govern alternatiu al de la dreta a Catalunya sense ells...
PP: Són part de l'onada. A Catalunya l'ha capitalitzada CiU, però ells s'hi han enganxat. Que és preparin les esquerres espanyoles
C's: Tenen molt de mèrit. La clau ha estat en saber captar els votants espanyolistes que, a més, estan desencantats dels partits tradicionals. Han fet bona campanya amb un candidat amb les idees i un discurs clar.
SI i Rcat: El temps dirà el recorregut que tenen. Jo estic convençut que han estat instruments, potenciats des de determinats sectors, per a desgastar ERC. Els primers han estat per a mi una de les males notícies de la jornada, els segons una de les bones.
PXC: Què hagués passat sense una bona participació com la que hem tingut? O sense que el PP s'apropiés de part del seu discurs? Ja no existeix l'oasi català, la mateixa merda que corre per Europa la tenim a casa. Crec que és una gran notícia que no entri però que hagi donat un ensurt. A veure si per fi ens posem les piles en aquest tema.

Carretero s'empipa amb els catalans

Sembla ser que al 'patriota' Carretero no se li va posar molt bé la fredor amb que la gran majoria de catalans va rebre al cap d'estat vaticà. Segons ha afirmat en el Fòrum Europa: "si algun dirigent català és tan estúpid per dir que no li sembla bé la visita del Papa, comencem a tenir més problemes dels que teníem...Tots els líders polítics haurien d'intentar caure bé al Papa, no fos cas".
El fons de l'argument de Carretero és que independentment de la fatxa moral i dels actes de la cúpula catòlica, hem de ser acrítics amb aquesta gent perquè pot ser d'ajuda a l'objectiu independentista.
Carretero va més enllà i diu que per aconseguir la independència "hauríem de caure bé als americans i si Barcelona és la ciutat del món que més manifestacions fa contra els americans, tampoc no ens va bé". És a dir, no ens manifestem contra les invasions i guerres il·legals de l'administració Bush. Deixem de banda els centenars de milers de morts, ells fan nosa als nostres anhels... No reclamem el compliment de l'aconfessionalitat de l'estat, no critiquem que el Papa no hagi dit res en la seva visita a Barcelona dels abusos a menors consentits per la seva església, no parlem de drets d'homosexuals, dones o sexualitat... a veure si el cap d'estat vaticà s'empipa i no dóna l'ordre a l'estat espanyol de concedir-nos ser independents. Una frase resumeix perfectament la ideologia internacionalista i solidària de Carretero: "Hem de canviar Catalunya, no el món"

Ja ho he dit més d'una i de dues vegades en aquesta bitàcora: l'independentisme amoral que representen algun dels nous partits-oportunistes em repugna, i entre ells i per sobre de tots, el de Carretero. Una persona a la que els drets de les persones o la seva mort en una guerra li són indiferents si això suposa un entrebanc als seus anhels, a banda de fàstic, em provoca por. Déu ens guardi que aquest personatge acabés governant el país. No sé que seria dels que podríem resultar incòmodes pel seu projecte "d'Una, Gran i Lliure".

I que ningú no s'equivoqui! No critico un projecte o ideologia que molts companys defensen amb total honradesa intel·lectual i moral, critico la distorsió malaltissa d'aquesta ideologia.

Gran vodevil: "I ara, qui salvarà la pàtria?"

Fa uns mesos aquesta pregunta tenia una clara resposta: Joan Carretero! L’ex-conseller va crear el seu propi xiringuito allunyat de botiflers, venuts i tebis.
L’objectiu era clar: aprofitar la tendència a la baixa d’ERC per fotre-li una bona queixalada a la seva base electoral. Ajudat d’un populisme que mai no ha amagat, l’ex-conseller va recórrer el país presentant aquest nou partit que, segons ell mateix, ni era de dretes ni d’esquerres. Un partit que ni apostava pels serveis públics ni pels privats, sinó per l’eficàcia per a resoldre els problemes reals dels catalans. Això és el que l’ex va afirmar en una entrevista radiofònica que em va deixar bocabadat. L’entrevistador li va demanar: escolti, i que vol dir amb això de l’eficàcia? Eficàcia vol dir que si som independents serem més eficaços i, per tant, podrem resoldre millor els problemes dels catalans. I si vostès governen aquesta Catalunya independent, serà un govern amb postulats més a la dreta o a l’esquerra? va insistir l’entrevistador. Serà un govern més eficaç! I d’aquí no el va treure.

Populisme ni de dretes, ni d’esquerres. Igual que diu l’Anglada. I per a un programa populista, qui millor que un populista més gran encara que ell mateix? D’aquesta manera, l’ex va anar a darrera del president (ara també “ex”) del Barça, Joan Laporta. Li va fer la pilota tot el que va poder amb la intenció de fitxar-ho, però de pilotes, i de fitxatges, té més experiència en Jan, i així, va fitxar pel tàndem López Tena / Beltran, que sembla estar més de moda. De fet, després de veure com tractava l’ex la discrepància al seu partit, en Jan devia pensar que l’invent duraria molt poc i que seria complicat canviar de cavall al mig de la cursa.

Ara ens trobem amb dos salvadors de la pàtria, cada qual més populista. En una campanya que podria semblar avorrida, per aquest cantó podria venir l’entreteniment. Carretero carrega contra Solidaritat Catalana (SC) dient que com és possible que tres persones creïn una coalició un bon dia (ell!, que ha fundat un partit ja centenari...), que la premsa li va en contra i afavoreix SC, que hi ha una confabulació planetària contra la seva persona... Per l'altre cantó, López Tena diu que amb Carretero no s'hi pot parlar... I jo, que estic convençut que els súper-egos dels fundadors de SC faran inevitable un nou espectacle intern en aquest partit, espero amb impaciència que aquest embolic s'acabi convertint en un enredat vodevil de magnituds similars al d'aquelles pel·lícules espanyoles dels anys 60-70 que, de tant cutres que eren, feien riure i no les podies deixar de mirar. Si, ho reconec, López Vázquez em feia riure i m'entretenia de valent. Igual que el vodevil d'aquests salva-pàtries, políticament molt dolents, però que entretenen un ou!