El fons de l'argument de Carretero és que independentment de la fatxa moral i dels actes de la cúpula catòlica, hem de ser acrítics amb aquesta gent perquè pot ser d'ajuda a l'objectiu independentista.
Carretero va més enllà i diu que per aconseguir la independència "hauríem de caure bé als americans i si Barcelona és la ciutat del món que més manifestacions fa contra els americans, tampoc no ens va bé". És a dir, no ens manifestem contra les invasions i guerres il·legals de l'administració Bush. Deixem de banda els centenars de milers de morts, ells fan nosa als nostres anhels... No reclamem el compliment de l'aconfessionalitat de l'estat, no critiquem que el Papa no hagi dit res en la seva visita a Barcelona dels abusos a menors consentits per la seva església, no parlem de drets d'homosexuals, dones o sexualitat... a veure si el cap d'estat vaticà s'empipa i no dóna l'ordre a l'estat espanyol de concedir-nos ser independents. Una frase resumeix perfectament la ideologia internacionalista i solidària de Carretero: "Hem de canviar Catalunya, no el món"
Ja ho he dit més d'una i de dues vegades en aquesta bitàcora: l'independentisme amoral que representen algun dels nous partits-oportunistes em repugna, i entre ells i per sobre de tots, el de Carretero. Una persona a la que els drets de les persones o la seva mort en una guerra li són indiferents si això suposa un entrebanc als seus anhels, a banda de fàstic, em provoca por. Déu ens guardi que aquest personatge acabés governant el país. No sé que seria dels que podríem resultar incòmodes pel seu projecte "d'Una, Gran i Lliure".I que ningú no s'equivoqui! No critico un projecte o ideologia que molts companys defensen amb total honradesa intel·lectual i moral, critico la distorsió malaltissa d'aquesta ideologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada