Catalunya, nou estat independent

N'estic convençut de l'afirmació que faig al títol d'aquesta entrada.
Crec que la rapidesa del procés dependrà bàsicament de la valentia de CiU i de la capacitat d'aquests de superar les pressions dels poders fàctics que els mantenen (això si que serà complicat).
I aquest convenciment no ve només pel fet que hagin augmentat els independentistes a Catalunya, o perquè CiU hagi donat un pas endavant (segurament com a tapadora a la seva nefasta gestió). Aquest convenciment bé perquè, arran de la manifestació de l'11S, s'ha constatat que els independentistes han guanyat de carrer el discurs del futur nacional del país.

Crec, i o crec de debò, que a Catalunya el projecte que més consens genera és el federal. Un federalisme en que l'encaix de les nacions que formen l'estat es faci en base a la seva lliure adhesió i a un model de sobiranies compartides. La Catalunya nació, amb el seu dret a decidir encaixada en un estat que respecti la seva sobirania pot agrupar a la immensa majoria del país.
Però aquest discurs ha estat sistemàticament ignorat. A Espanya perquè per molt que digui la gent del PSOE, a les seves files de federalistes n'hi ha 4; i perquè l'única organització amb un discurs realment federalista i respectuós, IU, no ha fet bandera real d'aquest discurs, relegant-ho.
Els independentistes han ventilat aquesta possibilitat amb un argument simple, però efectiu: per a federar-se cal la voluntat de dos i per a independitzar-se només d'un.

Aquest argument ha calat, tot i no ser realista. No és molt factible que Catalunya es pugui independitzar de manera unilateral.
La immensa majoria d'independentistes coincideixen en que un estat català hauria de ser membre de l'UE i això, per molt que molts diguin que és un fet, s'ha de negociar. No crec que agradi gaire als països del nostre entorn el precedent d'una declaració unilateral de independència en un estat membre de l'UE i d'altres organismes internacionals. O és que França no pensaria en el que té a casa, no només amb la Catalunya Nord, amb els corsos, bretons... I Itàlia amb la Pedània? Bèlgica?... Algú creu realment que Espanya no pressionaria per tal de dificultar/retardar l'entrada de Catalunya a l'UE?
Com i d'on cobrarien els pensionistes i aturats les seves prestacions durant els primers mesos d'independència? Què passaria amb les infraestructures de titularitat estatal?

Per molt que Catalunya té recursos més que suficients per a ser un estat independent les dificultats inicials, en cas que el procés fos unilateral i amb l'oposició espanyola, serien majúscules, i molts catalans les patiríem. El procés, d'una manera o una altra s'haurà de negociar, i posats a negociar o consensuar, per què no fer un front comú per una solució que pot generar un gran consens en la societat catalana?

En fi, però això és el conte de la lletera. La realitat és que el discurs, gràcies en bona part a la estupidesa de molts espanyols, el té guanyat el projecte independentista. 

14 d'abril, 80è aniversari! Visca la República Catalana i la República Federal Espanyola

Als que defensem els drets nacionals de Catalunya, el dret a decidir en llibertat el seu futur, a ser el que el poble vulgui que sigui... aquest discurs del President Macià proclamant la República Catalana dins de la República Ibèrica ens agrada.



Un dia va semblar possible que una Catalunya sobirana pogués compatir espai amb una Espanya tolerant i amable. Tots sabem que "la Espanya que ha de helarte el corazón" ho va evitar a cop de canó.
La idea, doncs, d'una República Catalana dins d'una República Ibèrica no és nova. És la idea que alguns van defensar i altres encara defensem.



Per la igualtat entre les persones i els pobles, per la justícia social, la laïcitat... recordem la II República i treballem perquè arribi una III!

Una sentència contra el federalisme plurinacional

Just acabava de començar les meves vacances quan el Tribunal Constitucional emetia la sentència sobre el recurs interposat pel PP contra l’Estatut votat en referèndum pel poble de Catalunya. Amb gairebé un mes de retard, voldria mostrar el meu posicionament sobre el tema, posicionament que, per altra banda, ja deu ser de sobres conegut pels que seguiu habitualment aquesta bitàcora.

Deixant de banda els aspectes jurídics de la sentència, inexistents o, com a mínim, insignificants, la veritable importància de la mateixa està en la interpretació política que fa del model d’estat i les seves limitacions. Va ser una sentència política, i com a tal ha de ser analitzada.
Aquesta sentència ha suposat un cop duríssim contra aquells que sentint-nos espanyols, o no, apostem per un model de convivència de diferents nacions dins d’un mateix marc administratiu-estatal. Aquesta no és una sentència contra l’independentisme, tot el contrari, si hi ha algú a qui beneficia és precisament als independentistes, que veuen reforçats els seus arguments en base al “no ens volen”. Tampoc és una sentència que sigui beneficiosa, tot i que semblés el contrari, pels que aposten per l’obsessiva “inquebrantable unidad de España”, després de la sentència, les nacions que conviuen amb l’espanyola a l’Estat es troben una mica més lluny d’aquest mateix estat.
Com deia, els grans damnificats d’aquesta sentència som els que apostem per una convivència amable i respectuosa de les diferents nacions que conviuen a l’estat. Només hi ha una nació, només hi ha una sobirania, només hi ha una llengua d’obligat coneixement... Aquesta negació patriotera de la pluralitat, per part d’un tribunal deslegitimat, deixa la pilota a la teulada del l’estat. Ara només hi ha dues possibilitats: reforma de la Constitució per donar cabuda la plurinacionalitat real existent, o que les nacions no reconegudes creïn la seva pròpia constitució i Estat al marge de l’espanyol. Jo aposto per la primera via. Vull compartir espais amb tots aquells ciutadans espanyols (molts) que sí que estan per aquesta convivència, però vull que, en aquest marc de federal, es respecti la pluralitat nacional. Però si la idea és que a cada Estat només hi pot tenir cabuda una realitat nacional, passi-ho bé i ja ens retrobarem dins d'un altre marc federal més ampli a l’UE.

Un tribunal polític ha dictat una sentència política, ara és l'hora de la política. La convivència dins del marc de l’Estat espanyol només és factible en un model federal plurinacional que respecti els sentiment de tots els seus ciutadans. L’alternativa és la ruptura, bé de l’estat, bé de la convivència i lleialtat. Si a l’estat hi ha realment federalistes asimètrics, és del tot urgent que comencin a treure el cap.

República Federal a Polinyà

Ahir vaig tenir el plaer de poder compartir una bona part de l’aniversari de la República amb els companys de l’Assemblea Local d’EUiA de Polinyà. Aquests companys del Vallés Occidental van encetar el passat any una iniciativa molt interessant: organitzar un acte-xerrada per a parlar de temes relacionats amb la república i els valors republicans. El passat any van parlar de república i educació i enguany el tema era la república i el federalisme.

EUiA aposta per un sistema federal plurinacional, amb dret a decidir de les nacions que conformen l’estat espanyol en un sistema de sobiranies compartides i lleialtat federal de tots els seus membres. I per a estendre aquesta idea de federalisme plurinacional per Catalunya i resta de l’estat, es pretén crear foros de debat per a explicar i intercanviar opinions sobre aquest model d’estat, per altra banda preferit (segons els estudis d’opinió) per la majoria dels ciutadans.
Vaig ser convidat per fer aquesta xerrada (més aviat per posar les bases del debat posterior), i independentment de bon resultat i la bona participació del debat (més d’una hora debatent i fent aportacions molt interessants sobre república, federalisme i plurinacionalitat), va ser tot un plaer conèixer en primera persona els companys polinyencs (a algun d’ells, com en Roque, ja el coneixia pel facebook) i compartir amb ells el posterior brindis republicà.

Dissabte una colla d’amics i amigues d’EUiA d’Osona celebrarem i reivindicarem la república amb un sopar a Manlleu. I dilluns us recomano, si podeu baixar a Barcelona o si esteu per allà, assistir al debat sobre federalisme organitzat per la Fundació l’Alternativa, on intervindran Miquel Iceta (PSC), Jordi Miralles (EUiA), Carles Viver (Institut d’Estudis Autonòmics) i que serà presentat i moderat per l’escriptora Rosa Regàs. Una bona oportunitat per a confrontar les diferents propostes federalistes i encetar aquest debat tan necessari.

Salut i República (federal)!!!