Vila d’Abadal no va entendre res. Per això el mateix dia de les eleccions va fer una “espantà” i va marxar corrent a plorar el seu resultat electoral en terres llunyanes.
No entenia com era possible que, després de la feina feta, la PXC no perdés suport electoral i CiU no aconseguís la gran majoria que esperaven. Molts ja varem dir el seu dia que assumir determinats discursos de forces no democràtiques era un greu error. Que les polèmiques com la de l’empadronament engreixaven la serp i afeblien els demòcrates favorables a la convivència.
Han passat les eleccions i l’alcalde de Vic torna a caure en el mateix error.
La votació al Ple d’ahir de la moció de la PXC sobre el conveni de reciprocitat entre l’estat i el Marroc per a concedir el vot a les municipals al col·lectiu marroquí n’és bon exemple.
Primer de tot s’ha de dir que aquests convenis de reciprocitat ja estan signats amb d’altres països i suposen que els espanyols poden votar en aquell país, i els nacionals d’aquell país poden votar a l’estat. La moció de la PXC demanava a l’estat espanyol que aquest acord no es signés amb el Marroc. L’argumentació era la de sempre: no estan integrats, maltracten les dones, són radicals religiosos, etc... El pitjor de tot és que l’alcalde de Vic va assumir aquests arguments i, introduint alguna petita modificació, va fer seva la moció.
Com molt bé escriu en aquest post Xavier Tornafoch, això sembla una argumentació pròpia del règim racista de Sud-àfrica. Argumentar que tots els marroquins són maltractadors o fonamentalistes és, a banda d’ignorant, absurd. Negar el vot a un col·lectiu molt determinat que viu a la ciutat és també absurd. Exigirem a aquest col·lectiu que pagui els seus impostos i compleixi les normes de la ciutat? Són vigatans per a complir les seves obligacions, però no per a tenir els seus drets fonamentals? Les exigències que volen demanar als marroquins les demanaran també per a d’altres col·lectius (inclosos els castellanoparlants)?
Sincerament, jo no sé a què juga Vila d’Abadal. Donar llibertat de vot al seu grup, per a quedar-se en minoria, només pot significar dues coses: o bé que continua tan perdut com l’endemà de les eleccions; o bé que no volia que la moció s’aprovés, però ell volia quedar, cara a la ciutat, com a contrari a la mesura. No sabria dir quina de les dues opcions em sembla més preocupant...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tornafoch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tornafoch. Mostrar tots els missatges
13 de setembre del 2011
20 de maig del 2011
Reflexió a Euskadi i a votar amb el cor
Quan llegiu aquestes lletres, ja seré a Irun preparat per a passar la jornada de reflexió. Aprofitaré per a reflexionar acomiadant, durant tot el dissabte, la solteria del meu germà petit. És un esdeveniment al que no es pot faltar...
Diumenge agafaré la meva ressaca i tornaré a Vic a votar i a donar un cop de mà amb el recompte de vots, molts espero. Vindré a votar, a votar amb el cor. El cor, que és roig i es troba a l’esquerra, em diu que haig de votar una força que defensi la igualtat de tots el ciutadans, que defensi als més febles, que sigui honrada, que faci propostes valentes, però assumibles... El cor em diu que no em vaig equivocar quan em vaig decidir a donar suport a ICV-EUiA. Diumenge, arrossegant la meva ressaca, votaré, de tot cor, Xavier Tornafoch per a alcalde de la meva ciutat, Vic.
Diumenge agafaré la meva ressaca i tornaré a Vic a votar i a donar un cop de mà amb el recompte de vots, molts espero. Vindré a votar, a votar amb el cor. El cor, que és roig i es troba a l’esquerra, em diu que haig de votar una força que defensi la igualtat de tots el ciutadans, que defensi als més febles, que sigui honrada, que faci propostes valentes, però assumibles... El cor em diu que no em vaig equivocar quan em vaig decidir a donar suport a ICV-EUiA. Diumenge, arrossegant la meva ressaca, votaré, de tot cor, Xavier Tornafoch per a alcalde de la meva ciutat, Vic.
19 de març del 2011
Ja tenim la llista d'ICV-EUiA de Vic!
Avui ens hem reunit les persones que formem ICV i EUiA de Vic per a aprovar la proposta de llista electoral de cara a les municipals del maig.Una llista il·lusionant, amb molta gent nova, joves, dones, amb moltes persones representatives de la societat vigatana: companys i companyes sindicalistes, del món educatiu, de la sanitat, de diferents associacions...
Crec que és una llista amb una bona barreja de gent nova i jove, i gent més experimentada (i, en casos, no tan jove...). Una candidatura que recull l'experiència de diferents sensibilitats de l'esquerra vigatana.
EUiA també hem renovat les persones que ocuparan els llocs més significatius de la llista que torna a encapçalar Xavier Tornafoch. En el número 3 l'Esti (tw i fb), que assumirà per primera vegada responsabilitats com a candidata i que intentarà aplicar la seva experiència en el món sindical i associatiu. En el núm. 6 l'Arnau Paré (fb), que és una presència important per a EUiA ja que representa Alternativa Jove - Joves d'EUiA a la llista i el futur d'EUiA. I en el núm. 10 en Khader Attar (fb), metge de professió i defensor dels drets del seu poble de neixement, el palestí. Finalment, jo mateix ocupant el lloc 17è de la llista.
No amaguem que tenim com a objectiu clar aconseguir el desitjat segon regidor. Serà complicat perquè es presentaran moltes candidatures amb opcions, però crec que l'esquerra vigatana es mereix que l'opció que nosaltres representem tingui un creixement. De totes les maneres, estem acostumats a rendabilitzar, molt més del que numericament suposa, la feina d'un regidor. Amb en Xevi, l'Arnau, l'Esti, l'Anna, en Domènec i tota la resta que formem la candidatura esperem aconseguir-ho. Ho intentarem!La notícia al web d'EUiA d'Osona
14 de març del 2011
Una legislatura a Vic
En Quico Sallés (twitter, fb) resumeix en aquest bon article el que ha estat aquesta legislatura a la ciutat de Vic. Crec que l'article, caricaturest com solen ser els seus articles, dóna una imatge molt exacta. Totalment recomanable:
CUP vadis?
"M'entenc molt bé amb la CUP". Aquesta frase l'ha repetit moltes vegades l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Malgrat que el diputat al Parlament sigui un almogàver de l'independentisme en un partit en què això del sobiranisme només serveix si serveix per pressionar, aquesta entente més que cordiale és senyal que alguna cosa no va bé.
Les eleccions d'ara fa quatre anys van deixar un tèrbol panorama a la sala de plens de l'Ajuntament. Es va reblar la màxima que sempre ha pronunciat un mític de la ciutat: "A Vic, les esquerres no guanyen ni per casualitat". Però la sorpresa del creixement de PxC va obligar a un estrany replegament que va deixar una autèntica autopista a la CUP. I a més, una autopista alemanya: de tres carrils, sense peatges ni límit de velocitat.
L'acord embrionari a quatre bandes -CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA- deixava les coses clares. El regidor ecosocialista, Xavier Tornafoch, prou llest per entendre que aquell sudoku seria massa complex de dibuixar cada dia, va plegar amb una generosa empenta del PSC. L'invent va quedar reduït a una curiosa combinació de tres forces que no calia ser gaire llest per preveure que els ciutadans l'entendrien com a una sola, i això, amics, fa més mal que bé als socis minoritaris, els quals ningú sap on paren.
Fem una reflexió sense acritud. A hores d'ara, el PSC de Josep Burgaya prega a Sant Miquel dels Sants que es quedi com està. La fe no és monopoli de la dreta. Els dos regidors d'ERC frisen per continuar essent masovers del bon amo que no pas per ser els amos de la terra. Ai... la poca fe és mal senyal per qui vol fer de mossèn.
I a l'altra banda? Molt senzill. Xavier Tornafoch ha estat l'única oposició assenyada. Ha pactat quan ha convingut -recordin com va robar la cartera a PSC i ERC amb el POUM- i ha venut a preu d'or el seu vot. Ha estat fidel a la seva lleial parròquia que, tot sigui dit de passada, és el que han de fer els polítics. Res de llibres de cavalleries i de renúncies ideològiques inintel·ligibles com les que ens han regalat alguns socis de govern municipal en els alegres anys del present mandat. Tornafoch serà comunista, o no ho serà, però de ximple no en té ni un pèl.
Però ...i la CUP? No s'enfadin els del farcell de palestí, el pírcing i els pantalons quechua, però la seva clientela demanava una altra cosa. Els regidors de la CUP estaven al ple de Vic per fer d'oposició dura: treure foc pels queixals, repartir mala llet i si convenia treure el sant Cristo Gros i defensar a capa i espasa l'esquerra més ideològica del poble treballador vigatà que vol la independència. Per defensar Joan Amades i el seu catàleg de gegants, balls, danses i collonades ja tenim Òmnium Cultural.
S'han deixat abraonar de manera constant i gratuïta per l'Anglada i sus muchachos. Si la resposta dels radicals a ser titllats de "rates" ha de ser demanar empara a l'alcalde, anem arreglats. "Hi eren?" es preguntaven alguns ciutadans desemparats. I això no és bo. Tenien l'oportunitat i segurament l'han desaprofitat. Potser a partir del 22 de maig tindran una nova oportunitat, però, si es dóna, serà l'última.
Publicat a Naciódigital.cat (12/03/2011)
CUP vadis?
"M'entenc molt bé amb la CUP". Aquesta frase l'ha repetit moltes vegades l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Malgrat que el diputat al Parlament sigui un almogàver de l'independentisme en un partit en què això del sobiranisme només serveix si serveix per pressionar, aquesta entente més que cordiale és senyal que alguna cosa no va bé.
Les eleccions d'ara fa quatre anys van deixar un tèrbol panorama a la sala de plens de l'Ajuntament. Es va reblar la màxima que sempre ha pronunciat un mític de la ciutat: "A Vic, les esquerres no guanyen ni per casualitat". Però la sorpresa del creixement de PxC va obligar a un estrany replegament que va deixar una autèntica autopista a la CUP. I a més, una autopista alemanya: de tres carrils, sense peatges ni límit de velocitat.
L'acord embrionari a quatre bandes -CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA- deixava les coses clares. El regidor ecosocialista, Xavier Tornafoch, prou llest per entendre que aquell sudoku seria massa complex de dibuixar cada dia, va plegar amb una generosa empenta del PSC. L'invent va quedar reduït a una curiosa combinació de tres forces que no calia ser gaire llest per preveure que els ciutadans l'entendrien com a una sola, i això, amics, fa més mal que bé als socis minoritaris, els quals ningú sap on paren.
Fem una reflexió sense acritud. A hores d'ara, el PSC de Josep Burgaya prega a Sant Miquel dels Sants que es quedi com està. La fe no és monopoli de la dreta. Els dos regidors d'ERC frisen per continuar essent masovers del bon amo que no pas per ser els amos de la terra. Ai... la poca fe és mal senyal per qui vol fer de mossèn.
I a l'altra banda? Molt senzill. Xavier Tornafoch ha estat l'única oposició assenyada. Ha pactat quan ha convingut -recordin com va robar la cartera a PSC i ERC amb el POUM- i ha venut a preu d'or el seu vot. Ha estat fidel a la seva lleial parròquia que, tot sigui dit de passada, és el que han de fer els polítics. Res de llibres de cavalleries i de renúncies ideològiques inintel·ligibles com les que ens han regalat alguns socis de govern municipal en els alegres anys del present mandat. Tornafoch serà comunista, o no ho serà, però de ximple no en té ni un pèl.
Però ...i la CUP? No s'enfadin els del farcell de palestí, el pírcing i els pantalons quechua, però la seva clientela demanava una altra cosa. Els regidors de la CUP estaven al ple de Vic per fer d'oposició dura: treure foc pels queixals, repartir mala llet i si convenia treure el sant Cristo Gros i defensar a capa i espasa l'esquerra més ideològica del poble treballador vigatà que vol la independència. Per defensar Joan Amades i el seu catàleg de gegants, balls, danses i collonades ja tenim Òmnium Cultural.
S'han deixat abraonar de manera constant i gratuïta per l'Anglada i sus muchachos. Si la resposta dels radicals a ser titllats de "rates" ha de ser demanar empara a l'alcalde, anem arreglats. "Hi eren?" es preguntaven alguns ciutadans desemparats. I això no és bo. Tenien l'oportunitat i segurament l'han desaprofitat. Potser a partir del 22 de maig tindran una nova oportunitat, però, si es dóna, serà l'última.
Publicat a Naciódigital.cat (12/03/2011)
9 de gener del 2010
Què pensaven i què pensen els polítics vigatans sobre l'empadronament de nouvinguts
Aprofito l'escrit de l'amic Josep Comajoan al 9nou d'aquest divendres, en que feia referència a un ple de l'any 2003, per a bussejar en l'acta d'aquell Ple:
“la nostra proposta inclou que en un termini no superior a una setmana, des d’aquesta corporació municipal, es trametin a la Subdelegació del Govern de Barcelona, totes les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic i dels quals l’Ajuntament tingui indicis que no són residents legals, per tal d’evitar que aquesta corporació municipal, en la persona del seu alcalde, cometi un presumpte delicte de cooperació necessària i encobriment”
“l’objectiu d’aquesta proposta és fer que aquest Ajuntament compleixi la nova llei orgànica aprovada recentment, la qual diu que els ajuntaments tenen l’obligació de fer arribar el padró municipal de tots aquells estrangers considerats il·legals al lloc corresponent”
Aquest és un extracte de la moció presentada al Ple de l'Ajuntament de Vic l'any 2003 pel regidor de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Anglada no negava el dret a empadronar-se de ningú, simplement deia que quan hi hagués indicis que alguna de les persones empadronades no tingués els papers en regla (li diuen il·legals) es posés en coneixement de l'autoritat competent.
Realment no acabo de veure grans diferències entre aquesta proposta i la que fa l'actual equip de govern tripartit de la ciutat de Vic (CiU, PSC, ERC).
“el grup municipal d’Esquerra Republicana, lògicament votarà en contra d’aquesta moció...”
“... Entenen que és una moció demagògica perquè el senyor Anglada no coneix gaire com funciona l’ordenament jurídic. Diu que en aquest cas un ajuntament ha de fer el que li requereix una administració de rang superior o algun tribunal de justícia, i això el senyor Anglada, pel que es veu no ho té clar, perquè amb temes d’immigració, de moment, qui té les competències és l’Estat i no els ajuntaments, això fins que el senyor Anglada no es presenti a les eleccions espanyoles i les guanyi per majoria absoluta”
D'aquell grup municipal d'ERC que va votar en contra de la moció, per desgràcia, no en queda ningú...
Aquesta altra argumentació en contra de la moció d'Anglada encara m'agrada més: “El senyor Burgaya diu que el seu grup votarà en contra d’aquesta moció perquè, a part dels defectes de forma que s’han assenyalat, creuen que la potestat que l’Ajuntament entregui aquests passaports és una possibilitat que té l’Ajuntament, però no és una obligació.
Que també els preocupa el tema de la immigració, però no d’aquesta manera; és a dir, afrontar el tema de la immigració amb repressió sobre la part més feble i cap a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se del seu país, no els sembla que sigui la manera d’afrontar-ho. Per tant, no donaran suport a una moció d’aquestes característiques”
Aquest tal senyor Burgaya és l'actual 2on tinent d'alcalde de l'ajuntament de Vic, i s'ha posicionat clarament a favor de la proposta de l'equip de govern al que pertany de posar en coneixement de l'autoritat els casos d'immigrants empadronats que no tinguin els seus papers en regla. Immigrants que, pel que sembla, ara ja no són "la part més feble". De fet, l'actual número dos del PSC al consistori vigatà i número dos també l'any 2003, Jacint Raurell, va votar a favor quan al 2003 havia votat en contra. El mateix és aplicable a l'actual regidora socialista Dolors Pena, regidora també al 2003.
El paper dels socialistes en tot aquest tema, com en d'altres, és patètic. Quan eren a l'oposició feien argumentacions grandiloqüents contra mesures com aquesta. Ara, al govern, fan també grans argumentacions per a dir el contrari.
El grup de CiU, que al 2003 governava en solitari, també va votar en contra de la proposta d'Anglada, però per defectes jurídics i de forma. Aquest grup ha canviat força des de 2003 (alcalde i 1r tinent d'alcalde entre d'altres), cosa, que com en el cas d'ERC, no sé si justifica un canvi tan radical de manera de pensar. En tot cas, del grup de CiU de 2003 encara es mantenen alguns regidors que han canviat el seu vot: Jaume Puig i Josep Rafús. Però bé, a aquests no se'ls hi poden demanar gaires coses perquè només aixecaven (i aixequen) la mà per a votar en funció del que digui el seu líder.
Nosaltres, ICV-EUiA, que si una cosa tenim és la coherència ens vam oposar al 2003 igual que ens oposem ara. Només reprodueixo un extracte de l'argumentació del nostre regidor Xavier Tornafoch: “...aquesta moció insinua que els membres d’aquest Ajuntament no acaten les lleis, que estan prevaricant, especialment l’alcalde. Com pretén que la votin a favor, en el benentès que hi hagués alguna raó objectiva per fer-ho, si els tracta d’entrada de prevaricadors?” “Quan diu que l’Ajuntament de Vic lliurarà les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic sobre els quals tingui indicis que són il·legals, està introduint un element de subjectivitat molt perillós. Pregunta com s’haurien d’avaluar aquests indicis: color de pell, forma de vestir, marca del tabac que fumen, vehicle que condueixen?. Quins serien els criteris?"
Creu que en l’exercici de la seva autonomia, l’Ajuntament de Vic ha d’atendre peticions de cessió de dades per part del Ministeri de l’Interior i de la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat, quan siguin degudament motivades, sense cap mena de distinció entre els drets que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i aquells i aquelles de nacionalitat estrangera, respectant sempre el dret a la intimitat que garanteix la Llei de protecció de dades...”
Doncs això... criteri, honestedat i principis
“la nostra proposta inclou que en un termini no superior a una setmana, des d’aquesta corporació municipal, es trametin a la Subdelegació del Govern de Barcelona, totes les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic i dels quals l’Ajuntament tingui indicis que no són residents legals, per tal d’evitar que aquesta corporació municipal, en la persona del seu alcalde, cometi un presumpte delicte de cooperació necessària i encobriment”
“l’objectiu d’aquesta proposta és fer que aquest Ajuntament compleixi la nova llei orgànica aprovada recentment, la qual diu que els ajuntaments tenen l’obligació de fer arribar el padró municipal de tots aquells estrangers considerats il·legals al lloc corresponent”
Aquest és un extracte de la moció presentada al Ple de l'Ajuntament de Vic l'any 2003 pel regidor de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Anglada no negava el dret a empadronar-se de ningú, simplement deia que quan hi hagués indicis que alguna de les persones empadronades no tingués els papers en regla (li diuen il·legals) es posés en coneixement de l'autoritat competent.
Realment no acabo de veure grans diferències entre aquesta proposta i la que fa l'actual equip de govern tripartit de la ciutat de Vic (CiU, PSC, ERC).
“el grup municipal d’Esquerra Republicana, lògicament votarà en contra d’aquesta moció...”
“... Entenen que és una moció demagògica perquè el senyor Anglada no coneix gaire com funciona l’ordenament jurídic. Diu que en aquest cas un ajuntament ha de fer el que li requereix una administració de rang superior o algun tribunal de justícia, i això el senyor Anglada, pel que es veu no ho té clar, perquè amb temes d’immigració, de moment, qui té les competències és l’Estat i no els ajuntaments, això fins que el senyor Anglada no es presenti a les eleccions espanyoles i les guanyi per majoria absoluta”
D'aquell grup municipal d'ERC que va votar en contra de la moció, per desgràcia, no en queda ningú...
Aquesta altra argumentació en contra de la moció d'Anglada encara m'agrada més: “El senyor Burgaya diu que el seu grup votarà en contra d’aquesta moció perquè, a part dels defectes de forma que s’han assenyalat, creuen que la potestat que l’Ajuntament entregui aquests passaports és una possibilitat que té l’Ajuntament, però no és una obligació.
Que també els preocupa el tema de la immigració, però no d’aquesta manera; és a dir, afrontar el tema de la immigració amb repressió sobre la part més feble i cap a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se del seu país, no els sembla que sigui la manera d’afrontar-ho. Per tant, no donaran suport a una moció d’aquestes característiques”
Aquest tal senyor Burgaya és l'actual 2on tinent d'alcalde de l'ajuntament de Vic, i s'ha posicionat clarament a favor de la proposta de l'equip de govern al que pertany de posar en coneixement de l'autoritat els casos d'immigrants empadronats que no tinguin els seus papers en regla. Immigrants que, pel que sembla, ara ja no són "la part més feble". De fet, l'actual número dos del PSC al consistori vigatà i número dos també l'any 2003, Jacint Raurell, va votar a favor quan al 2003 havia votat en contra. El mateix és aplicable a l'actual regidora socialista Dolors Pena, regidora també al 2003.
El paper dels socialistes en tot aquest tema, com en d'altres, és patètic. Quan eren a l'oposició feien argumentacions grandiloqüents contra mesures com aquesta. Ara, al govern, fan també grans argumentacions per a dir el contrari.
El grup de CiU, que al 2003 governava en solitari, també va votar en contra de la proposta d'Anglada, però per defectes jurídics i de forma. Aquest grup ha canviat força des de 2003 (alcalde i 1r tinent d'alcalde entre d'altres), cosa, que com en el cas d'ERC, no sé si justifica un canvi tan radical de manera de pensar. En tot cas, del grup de CiU de 2003 encara es mantenen alguns regidors que han canviat el seu vot: Jaume Puig i Josep Rafús. Però bé, a aquests no se'ls hi poden demanar gaires coses perquè només aixecaven (i aixequen) la mà per a votar en funció del que digui el seu líder.
Nosaltres, ICV-EUiA, que si una cosa tenim és la coherència ens vam oposar al 2003 igual que ens oposem ara. Només reprodueixo un extracte de l'argumentació del nostre regidor Xavier Tornafoch: “...aquesta moció insinua que els membres d’aquest Ajuntament no acaten les lleis, que estan prevaricant, especialment l’alcalde. Com pretén que la votin a favor, en el benentès que hi hagués alguna raó objectiva per fer-ho, si els tracta d’entrada de prevaricadors?” “Quan diu que l’Ajuntament de Vic lliurarà les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic sobre els quals tingui indicis que són il·legals, està introduint un element de subjectivitat molt perillós. Pregunta com s’haurien d’avaluar aquests indicis: color de pell, forma de vestir, marca del tabac que fumen, vehicle que condueixen?. Quins serien els criteris?"
Creu que en l’exercici de la seva autonomia, l’Ajuntament de Vic ha d’atendre peticions de cessió de dades per part del Ministeri de l’Interior i de la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat, quan siguin degudament motivades, sense cap mena de distinció entre els drets que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i aquells i aquelles de nacionalitat estrangera, respectant sempre el dret a la intimitat que garanteix la Llei de protecció de dades...”
Doncs això... criteri, honestedat i principis
3 d’octubre del 2008
Són uns impresentables, sí... però tenen gràcia els punyeters!
Al darrer Ple es demana al primer tinent d'alcalde per quina seria la formula jurídica per redactar el nou POUM. Callada per resposta, ens contestarà per escrit. I compleix la seva paraula el molt trempat: avui ha contestat per escrit... a la premsa! És o no genial.
Dilluns anava cap a Barcelona per assistir al darrer Consell Nacional d'EUiA abans de l'Assemblea Nacional. Pel twitter d'en Ballana segueixo el que va passant al Ple de Vic, Xevi i el cardenal Richelieu es tornen a enganxar, com sempre. El fet que prengui la paraula per explicar les malifetes de l'equip de govern els treu de polseguera. Saben que l'oposició d'Anglada fa soroll però no té ni cap ni peus. La nostra, pel contrari, va a l'arrel de les qüestions i els deixa amb el cul a l'aire.
23 càrrecs, 23 càrrecs de confiança en una ciutat de 40.000 habitants. Més de 100 milions de les antigues pessetes a compte del contribuent. Anem a demanar explicacions i... apa-li, ens trobem amb l'anomenament de 2 nous càrrecs de confiança més. Crisi? On? A Vic segur que no, i menys pels amics i familiars del membres de l'equip de govern.
Però, per què queixar-nos, d'explicacions ja ens en donen. El cavaller de Vidrà i un senyor que quan estava a l'oposició sempre es queixava de l'excessiva despesa de l'apartat de personal i que per més senyes diu que és socialista, afirmen que no augmenta la partida de personal, que tots aquests càrrecs van lligats a l'actual equip de govern i que quan aquest plegui els càrrecs pleguen. Potser ens volen fer creure que les despeses generades per aquests càrrecs són com les ampolles de vidre de fa uns anys: retornables. Uns cracs!
Però no tenen res a fer, aquest festival de l'humor el guanya per golejada la cap del tercer vèrtex d'aquest govern, que ve a ser com la Santíssima Trinitat. A la senyora Gràcia (el nom li fa honor) Ferrer no se li acudeix justificar aquest desgavell d'una altra manera que dir que aquests càrrecs tenen contractes precaris perquè acaben amb la legislatura. Torno a llegir, sí ha dit això. Sous de fins a 70.000 euros! Vaja amb els contractes precaris...
M'ho imagino tot plegat, totes aquestes explicacions a tot un Ple municipal. Mare meva! I la primera imatge que se'm ve al cap és aquesta
Don PEP-ito i don JOSE-p Mª. Sí, tenen gràcia els punyeters!
Dilluns anava cap a Barcelona per assistir al darrer Consell Nacional d'EUiA abans de l'Assemblea Nacional. Pel twitter d'en Ballana segueixo el que va passant al Ple de Vic, Xevi i el cardenal Richelieu es tornen a enganxar, com sempre. El fet que prengui la paraula per explicar les malifetes de l'equip de govern els treu de polseguera. Saben que l'oposició d'Anglada fa soroll però no té ni cap ni peus. La nostra, pel contrari, va a l'arrel de les qüestions i els deixa amb el cul a l'aire.
23 càrrecs, 23 càrrecs de confiança en una ciutat de 40.000 habitants. Més de 100 milions de les antigues pessetes a compte del contribuent. Anem a demanar explicacions i... apa-li, ens trobem amb l'anomenament de 2 nous càrrecs de confiança més. Crisi? On? A Vic segur que no, i menys pels amics i familiars del membres de l'equip de govern.
Però, per què queixar-nos, d'explicacions ja ens en donen. El cavaller de Vidrà i un senyor que quan estava a l'oposició sempre es queixava de l'excessiva despesa de l'apartat de personal i que per més senyes diu que és socialista, afirmen que no augmenta la partida de personal, que tots aquests càrrecs van lligats a l'actual equip de govern i que quan aquest plegui els càrrecs pleguen. Potser ens volen fer creure que les despeses generades per aquests càrrecs són com les ampolles de vidre de fa uns anys: retornables. Uns cracs!
Però no tenen res a fer, aquest festival de l'humor el guanya per golejada la cap del tercer vèrtex d'aquest govern, que ve a ser com la Santíssima Trinitat. A la senyora Gràcia (el nom li fa honor) Ferrer no se li acudeix justificar aquest desgavell d'una altra manera que dir que aquests càrrecs tenen contractes precaris perquè acaben amb la legislatura. Torno a llegir, sí ha dit això. Sous de fins a 70.000 euros! Vaja amb els contractes precaris...
M'ho imagino tot plegat, totes aquestes explicacions a tot un Ple municipal. Mare meva! I la primera imatge que se'm ve al cap és aquesta
Don PEP-ito i don JOSE-p Mª. Sí, tenen gràcia els punyeters!
8 d’abril del 2008
Estalinistes a Vic
Sembla ser que és el que va insinuar al darrer ple municipal l'incansable aspirant a alcalde vigatà pel PSC, i que tan bons resultats aconsegueix pera la seva formació (el problema és que aquests bons resultats es donen només a les generals...).És un viu exemple de les maneres de fer de l'equip de govern vigatà. Ells poden llençar insinuacions i ficar el dit a l'ull de l'adversari polític tantes vegades com vulguin, però si se'ls replica, s'ofenen i s'acaben emprenyant.
En quan a la insinuació concreta de connivència amb l'estalinisme i relació amb la mort del dirigent del POUM, Andreu Nin, dir que té raó. El PCE i el PSUC van tenir, entre els anys 30 i 50 relació, per acció u omissió, o simplement per justificació, amb els crims de l'Stalin. També es ben cert que a partir del finals dels 50 i sobre tot durant els 70 i 80 aquestes organitzacions van reconèixer els errors i crims de l'estalinisme i fins i tot els de la URSS post-Stalin. Avui és gairebé impossible trobar algú a EUiA o ICV que justifiqui l'estalinisme i la indecència de la persecució (i possible assassinat) de l'Andreu Nin per agents estalinistes amb la connivència del PCE/PSUC.
El que no va recordar Burgaya és la passivitat del seu partit davant la persecució de Nin. També podia haver fet una crítica, a l'estil de la del PCE i PSUC amb l'estalisnisme, dels crims dels GAL, crims pels que el seu partit mai no ha demanat perdó, tot el contrari, van manifestar-se en solidaritat amb els criminals condemnats (criminals, això sí, de segona fila; no el responsable últim, a qui encara passegen per les places de toros, aportant molts vots a Burgaya i el seu partit).
Algú s'imagina Tornafoch com a admirador secret d'Stalin? Ah!, ves a saber... Em sembla que va ser quan es discutia el cap de llista a les municipals que es va voler presentar un cap de llista alternatiu a Xevi, que aquesta persona va demanar el compliment dels estatuts i fer primàries, que amb ajuda de la direcció comarcal es va negar aquest dret a aquesta persona i a la militància, que es va muntar una persecució dins del partit, que se'l va expulsar en base a un expedient kafkià (en aquestes coses el PCUS era més professional).
Tot això va passar fa poc més d'un any. A casa nostra? Totes aquestes maldats va fer en Xevi Tornafoch? No, si al final resultarà que sí que deu córrer encara algun estalinista suelto per Vic...
traducción al español
traducción al español
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
