De violències

Els mateixos que van ordenar desallotjar a cops de porra els indignats asseguts pacíficament a les places, que indulten policies torturadors o que consideren com a intents de cop d'estat envoltar sense cap violència una institució; són els que després van instar les autoritats ucraïneses, democràticament escollides, a no fer us de la repressió policial davant manifestants que, tal i com vam poder comprovar "in situ" per TV, van arribar a estavellar una excavadora contra els cordons policials, van assaltar comissaries emportant-se armament, o van saquejar institucions públiques. Reprimir a qui està assegut mans enlaire a una plaça, i condemnar l'ús de la repressió contra els que assalten i incendien institucions públiques i maten policies.


Finalment, el suport gens soterrat de l'UE i USA als "indignats de Maidan" va provocar un canvi de govern a Ucraïna. Poc importa si alguns manifestants armats amb Kalashnikov, i sota banderes nazi, es van acabar imposant als menys violents.

El missatge és clar: s'accepta un canvi de govern provocat per grups armats violents, tot i que abans s'haguessin pactat unes eleccions democràtiques anticipades. Acceptarien a casa pròpia aquesta tesi els paisos de l'UE o USA?

Ara l'altra meitat del país es revolta (de manera molt més pacífica, s'ha de dir) contra el govern resultant del cop d'estat. El govern colpista amenaça amb aplicar la llei contra el terrorisme, prohibir determinats partits i, fins i tot, les "idees separatistes". I com responen els professors mundials de democràcia? Doncs donant suport a la possible repressió del govern colpista de Kiev i culpabilitzant Rússia de les manifestacions.

Violència és allò que amenaça subvertir l'ordre i els interessos estratègics establerts pels paisos del G7, per si no quedava clar...

Que s'acabi el malson

Ni el passat de militància obertament feixista del seu impulsor, conegut de manera àmplia per la majoria de la ciutadania vigatana i osonenca, ni un discurs de contingut nítidament xenòfob i groller, va evitar que l’any 2003 el malson de la PXC s’obrís pas a la ciutat de Vic, i en successives conteses electorals anés guanyant terreny a la resta de la comarca, així com a Catalunya. Sense defugir les responsabilitats dels partits democràtics, que segur que les tenim, en no saber explicar solucions vàlides a una qüestió de gran complexitat com és la de la convivència en una societat que va haver d’assumir en molt poc temps l’allau de persones arribades fugint de la misèria; el cas és que el discurs demagògic de l’antipolítica i l’odi va anar quallant a casa nostra. Els resultats electorals de 2007 i 2011 van agreujar aquesta situació política, condicionant en part l’actuació de la resta de grups democràtics.

Però com sol acabar passant en casos similars, als portaveus de l’odi i la demagògia el bumerang se’ls hi acaba girant en contra. El vodevil que hem viscut amb la PXC aquestes darreres setmanes (alguns no negaré que amb notable satisfacció), no és sinó el resultat d’allò que molts havíem estat denunciant durant molt de temps: l’autoritarisme, l’odi i la demagògia, que el pare de la criatura havia estès entre una organització, creada a la seva imatge i semblança, se li ha acabat tornant en contra seva.
Al fi nal segurament han estat temes tan mundans com el poder i els diners els que han provocat l’expulsió d’Anglada de la PXC, això és el menys important. El que crec més important és que els ciutadans i ciutadanes de Vic no oblidin aquests fets.

Tinc el convenciment que el malson de PXC haurà quedat desterrat de la nostra ciutat i de la comarca, no tinc però tan clar que qui va engendrar aquest malson acabi desapareixent políticament de les nostres vides. És impensable que una PXC sense el seu líder omnipresent pugui aspirar a ocupar cap tipus d’espai polític en aquesta comarca, però Anglada ja ha amenaçat que, bé amb l’actual marca electoral, bé amb una nova, vol continuar estant present a la nostra realitat política.

En tot cas, si després del que, no ja els partits i associacions democràtiques, sinó els seus mateixos correligionaris han vingut denunciant, encara resta un espai polític destacable per aquest personatge a la nostra ciutat, haurem de concloure que la malaltia que afecta una part de la nostra societat és més greu del que imaginàvem.
És i serà responsabilitat dels partits democràtics evitar el condicionament que de la vida política de la nostra ciutat puguin fer persones que ja hem vist com actuen. I serà responsabilitat dels votants (perquè l’exercici del vot també representa una gran responsabilitat) barrar el pas a qui posa en risc la convivència entre les persones.

Esperem i desitgem que tot el que ha passat aquestes darreres setmanes serveixi per a que a molta gent li caigui la vena dels ulls i que, d’una vegada per totes, puguem despertar del malson.

Publicat a "El Vigatà"
edició de 28 de febrer de 2014

Josep Anglada casat amb una mora!

Si amics! Josep Anglada el regidor vigatà que assegurava treuria entre 6 i 9 diputats al Parlament de Catalunya (només li van faltar entre 6 i 9) i que fa bandera del discurs racista anti-immigració està casat amb una mora.
Ull! No malpenseu, que encara no s'han trobat noies magrebines amb tan mal gust. La mora a la que està lligat el diputat interruptus és la del lloguer de la seu del seu partit a Barcelona. És un morós (entre d'altres coses pitjors).

Es veu que Anglada va agafar a un pobre home del seu partit i li va fer llogar un local a la céntrica Travessera de Gràcia de la capital catalana. Va pagar el primer rebut i, si t'he vist...
Anglada deu uns 7.000€ de rebuts de lloguer impagats, i procediran al seu desnonament. A aquest deute s'han d'afegir 7.700€ més de despesa en octavetes electorals que tampoc no ha pagat. Diu l'home que li va fer les octavetes que la resposta d'Anglada quan li va reclamar els diners va ser: "No és un tema prioritari. Estem en campanya"

Anglada ha assegurat que el lloguer sí que s'ha pagat i que té els rebuts, però oh! casualitat, es va descuidar de portar-los al judici. Caram, si que és despistat!
Entre les seves qualitats tampoc no està la de donar la cara. Quant al lloguer, diu que no és problema seu, que no va a nom del seu partit, sinó del pobre desgraciat al que va fer fer el lloguer.



Un crack l'Anglada, podria tenir un bloc obert només dedicat a ell i em veuria colapsat per a actualitzar-ho...

Informació sobre la mora d'Anglada: cronica.cat, naciódigital.cat

Enemic públic número 1

Per descobrir-nos els secrets que els nostres governants democràtics volien amagar...

Anglada, ese hombre! (tonto i repetitiu)

Doncs sí amics, Anglada, l'home que és capaç de tot per sortir a la TV (i més si és espanyola) va haver de marxar cames ajudeu-me d'una entrevista. Amb molt poquet l'entrevistador de La Sexta va demostrar que, a banda de mentider i caradura, Anglada és un ingnorant.
El vídeo no deixa lloc a cap mena de dubte:



Però a més, hauria de començar a anar pensant en canviar la persona que li escriu els discursos. Si mireu la seqüència del vídeo precedent (entre el minut 6:14 i 6:38), i el vídeo que us deixo a continuació (entre el minut 1:10 i 1:25) sabreu de què us parlo:



Quan de temps trigarem en deixar enrera aquesta vergonya que hem de patir els vigatans (o potser tenim el que ens mereixem...!)

Israel = Estat Assassí-onista

Els EUA i l’UE demostren una vegada rere altra que la hipocresia, en el que a la política internacional respecta, i especialment quan es tracta de l’estat naz(s)ionista “amic”, no té límit.
Qualsevol canvi de govern en un país del món que no agradi als ‘amos’ de l’imperi global és atacat de manera implacable. Han intentat assassinar dirigents de països, provocar cops d’estat i, fins i tot, han intervingut militarment. Però Israel no. Israel és un estat amic i, com a tal, té via lliure per fer el que vulgui.



Ens imaginem que l’Iran, Cuba o Veneçuela ataquen una flota de vaixells humanitaris americans en aigües internacionals assassinant una vintena de persones? Quina seria la reacció dels EUA?
La supèrbia del règim sionista d’extrema dreta només és comparable a la dels seus patrocinadors nord-americans. La vergonya d’un 'gueto' amb desenes de milers de persones vivint amuntegades i en situació extrema no commou les ‘democràcies’ occidentals. Davant aquesta situació de total impunitat vers el genocidi del poble palestí i el terrorisme a cara descoberta, només queda la solidaritat amb aquells que lluiten, de la manera que sigui, contra aquest estat religiós, racista i genocida.
Israel és un estat il·legítim imposat per la força i la vergonya de les potencies occidentals, vergonya pel genocidi jueu durant la 2a Guerra Mundial. On és ara la vergonya pel genocidi palestí?
Ningú no dubta que els excessos del règim nazi durant els anys 30 i 40 només podia acabar amb la destrucció d’aquell estat racista i terrorista. El mateix final que seria desitjable per tots els estats que basen la seva actuació en la protecció d’una raça/religió a través de la superioritat militar.

La indignitat de la democràcia espanyola sobrepassa el seu propi sostre

L'estat espanyol, a través de la seva llei de partits impulsada per PSOE i PP, fa un pas més enllà en el descrèdit de la seva presumpta democràcia.
La il·legalització d'Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles (IISP) suposa la constatació ja innegable de l'ús polític d'un llei creada per combatre una determinada ideologia.

Pensava fer un post sobre el tema, però passejant per la blocosfera he trobat aquesta entrada del sempre encertat Javi Mesonero que diu el mateix que hagués dit jo, però segur que de manera més encertada. Recomanable 100%.

Al igual que, sobre el mateix tema, també us adreço a aquest post de l'Antonio Flórez al seu bloc A este lado del Rubicón.

Si unes eleccions no tenen les mínimes garanties democràtiques per a tothom, els que no donem suport a aquestes tropelies, hauríem de començat a plantejar-nos el sentit de la nostra presència en les mateixes. Qualsevol dia, ens pot tocar a algun de nosaltres...

...copio i enganxo aquest fragment, trobat al bloc d'en Pedro Mellado, d'un document (tan legal el seu dia com l'actual Llei de Partits) que molts van haver de patir. Us sona d'alguna cosa? Oi que si? 

"...quedan fuera de la Ley todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que (...) han integrado el llamado Frente Popular, así como los partidos y agrupaciones aliados y adheridos a éste por el solo hecho de serlo, las organizaciones separatistas y todas aquellas que se hayan opuesto al triunfo del Movimiento Nacional."

Ley de 9 de Febrero de 1939, de Responsabilidades Políticas. Article 2n.

Curiosa justícia

Curiosa justícia aquesta que reconeix un delicte (perquè, fins on jo sé, llençar expressions racistes és delictiu), i a la plegada arxiva el cas, ja que considera que per ser castigat s’ha de fer de manera reiterada. 
Curiosa justícia aquesta que no és capaç de comprovar que aquesta reiteració ha existit i en abundància. No cal anar a buscar les proves a arxius secrets ni gravacions ocultes. Només descarregant-se d’internet les actes dels Plens de l’ajuntament de Vic es pot comprovar com, allò que els fiscal considera expressions racistes, s’han vingut repetint durant tota aquesta legislatura, i també la passada. 
Curiosa justícia aquesta que arxiva un cas en que reconeix que hi ha indicis de delicte, i que per altra banda, permet un judici ràpid contra una persona que només ha denunciat aquests fets. 

Curiosa justícia, sí, la que fa vaga contra el col·lapse (real) que pateix, i que es pot permetre perdre el temps en judicis-farsa com el que ha patit l’advocat Francesc Arnau per denunciar el que el mateix fiscal considera provat però que, tot i així, arxiva. 

Aquí podreu trobar el vídeo amb les declaracions que van provocar la denúncia de Francesc Arnau i d'altres ciutadans contra Anglada, i que ara han portat Arnau d'avant un jutge. Tragueu vosaltres mateixos les conclusions...

És un racista

Aquest bloc es complau de donar-vos en primícia mundial una notícia: Josep Anglada és un racista.

Si, ja sé que a molts us agafarà de sorpresa aquesta notícia. Com pot ser! Si és un càrrec electe de l’ajuntament de Vic..., si mai l’haguessin relacionat amb idees d’extrema dreta...

Doncs si amics, aquí on el veieu, aquest senyor és un racista. No és que ho digui jo, pobre de mi!, que mai m’hagués imaginat que aquest honorable regidor tingués tan amagada aquesta ideologia, és que ho diu tota una fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El que no he acabat de captar ben bé és com és possible que la fiscalia, si considera que el regidor xenòfob ha llençat insults racistes a un col·lectiu, arxivi el cas sense fer res més que dir que aquests insults racistes són èticament reprovables. Llençar publicament insults racistes no és punible (¡?)

En fi, que si Anglada compleix allò que va dir, que denunciaria aquell qui li digués racista, haurà d’interposar una denúncia contra la fiscalia del TSJC. No descarteu res, el personatge dóna per això i més...

informació a osona.com

Per Jerònima, canvio de perfil

Jerònima Blanco va ser assassinada, juntament amb el seu fill de 4 anys, al començament de la guerra civil, prop de Ponferrada. El seu marit, Isaac Cabo, era un conegut militant sindical i d'esquerres que va fugir en tenir constància que anirien a buscar-lo els franquistes.
I efectivament van anar-hi, però com que no el van trobar, van assassinar la seva dona (la Jerònima) i el seu fill (Fernando). Els cossos van estar tres dies a una cuneta a la vista dels vianants.
Posteriorment, també van assassinar els pares, germans i cunyat de l'Isaac.
El passat mes de juliol l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va exhumar el cos d'una dona en avançat estat de gestació i el d'un nen a Flores del Sil (Ponferrada). Eren els cossos de la Jerònima i del seu fill.
Diumenge, l'ajuntament de Lleó dedicarà un carrer a la Jerònima i el seu fill. A l'acte assistiran les germanes de la Jerònima, que encara viuen.
Coincidint amb l'acte, un grup de facebook proposa canviar la nostra foto de perfil en aquesta xarxa social en homenatge a la Jerònima i a tant represaliats del franquisme. Aquest cap de setmana, jo també homenatjaré la Jerònima al meu facebook...

• Història de la Jerònima Blanco al bloc de l'Emilio Silva

És o no és?

Hi ha persones que es posen les mans al cap quan es compara el que està fent actualment l'estat terrorista d'Israel a Gaza amb el que va fer l'Alemanya nazi amb el poble jueu. Jo no, això és nazional-sionisme!

això l'he trobat al bloc d'Arkimia, que l'havia vist a Langostinos y lentejas

De la meva visita pel bloc d'Arkimia, també m'he emportat aquest gran article del Gran Wyoming (enemic n.1 de fatxes i similars) que publica al diari Público. Tractant el tema que tracta, només en puc afegir que... amen!

El derecho a la vida

Tal vez preocupados por el avance de la homosexualidad en España, no veo a los miembros de la Conferencia Episcopal enfáticos en la condena de la sangre derramada en la franja de Gaza. Al parecer, el derecho a la vida, tan defendido cuando se trata de evitar que las mujeres decidan sobre su embarazo, se pierde al alcanzar la categoría de infante. Lo importante es el embrión, que no tiene oportunidad de decidir. Los niños que mueren en los bombardeos ya pueden hacerlo y si, como ellos dicen, sus padres les ponen de escudos humanos, es su problema. El que dispara queda absuelto. ¿Consideran los que salen indignados a la calle a reivindicar “la familia” que volar una casa con todos los miembros dentro es atentar contra la unidad familiar? Tal vez el hecho de que mueran todos juntos preserva la esencia.
Para matar a un líder de Hamás, el Ejército israelí no dudó en asesinar, de paso, a sus ocho hijos (escudos humanos, al fin y al cabo) en una acción muy celebrada dado el éxito de la misión. Por alguna razón, estos crímenes no les provocan la reacción visceral que les producen las clínicas de interrupción del embarazo. Es posible que para la Conferencia Episcopal condenar el genocidio palestino, de verdad, como saben hacerlo cuando se lo proponen, sea ponerse del lado de la competencia. A los suyos, lo que de verdad les preocupa ahora es Cuba. Lo de Oriente Medio es muy complejo y está enquistado, no corre prisa. Son de color oscuro, ni siquiera cristianos, no son de “la familia”. Primero hay que acabar con lo de Fidel Castro.
Es lo que tiene la paz espiritual, que te permite dedicarte a arreglar un enchufe en pleno tsunami. Dichosos los llamados a esa altura moral. A los demás nos toca defender el derecho a la vida de los ya nacidos.

És o no un grandíssim fill de p...?

La resposta és evident...



vídeo trobat a bloc del company Miguel Ruiz Rios