Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justícia. Mostrar tots els missatges

8 de gener del 2015

Llibertat d'expressió?

El mateix dia en que una publicació satírica i els seus periodistes eren brutalment agredits a França i que des de les institucions de l'estat espanyol, amb el govern en primera fila, es feien proclames a la llibertat d'expressió, un humorista satíric era imputat a Espanya per aquest vídeo.
Tota la solidaritat amb Facu. Serveixi aquest post d'autoinculpació...



L'humorista de LaTuerka @Facu Díaz ha estat imputat aquest dimecres per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte "d'humiliació a les víctimes del terrorisme". El motiu és un sketch emès en que un encaputxat anunciava el "cessament de l'activitat armada del Partit Popular" pels seus múltiples casos de corrupció, i anunciava que militants conservadors s'afegirien a formacions polítiques com UPYD i Vox.

La denuncia per la que ha estat imputat va ser presentada per l'associació "Dignidad y Justícia" que va al·legar que el vídeo equipara en to "burlesc i de mofa" al PP amb ETA. D'aquesta manera, la associació considera que l'sketch és "clarament constitutiu d'una humiliació, vexació, descrèdit, i escarni a las víctimes del terrorisme i els seus familiars, castigat a l'article 578 del Codi Penal".

10 de febrer del 2012

Garzón no és un heroi

Comparteixo la indignació general per l'aberrant sentència del Tribunal Suprem (TS) en relació al judici sobre les gravacions ordenades pel jutge Garzón als advocats defensors dels acusats del cas “Gurtel”.

Indignació perquè tot el que ha envoltat aquest cas demostra que la justícia espanyola (i més quan més amunt mirem) continua sent un reducte (potser l'únic que queda juntament amb la monarquia) del règim nacional-feixista que va governar l'estat espanyol durant 40 anys.
A la justícia espanyola no va haver cap “transició”. Els mateixos que impartien justícia des de l'aparell franquista, sense cap mena de reinserció, l'han continuada impartint en aquesta època de presumpta democràcia (TOP reconvertit en Audiència Nacional inclòs). Així, quan els temes a tractar són delictes de caire social, apliquen el codi civil, penal o el que toqui de manera bastant automàtica. Han canviat les penes i alguns supòsits i ells apliquen el que toca.
Però quan els delictes tenen un transfons polític, surt el franquista que porten a dins i actuen amb la duresa i direcció que van aprendre del “seu règim” o de la seva “casta”.

Garzón s'ha convertit en la seva darrera, i potser més notòria, víctima. Un jutge acostumat a fer la seva, sense que ningú li discutís res, ara ha ficat la mà en un vesper que ha fet reaccionar de manera agressiva tot el rusc. Voler engarjolar el “camarada” Pinochet passi, ho tirem enrere i ja està. Però ficar-se de ple amb els negocis dels “amiguetes” i, el que és pitjor, voler aixecar la merda que la transició va ficar sota la catifa, ni pensar-hi. A veure si encara apareixerà algun paper amb el nom d'algun jutge, o del “papa” d'algun jutge...


Garzón és una víctima. Una víctima de les estructures franquistes que encara tenen moltes coses lligades i ben lligades a l'estat. Però Garzón no és un heroi. Almenys per a mi no.
Jo no puc considerar heroi un senyor que ha actuat igual que el TS: Que ha tancat un diari de manera injusta (així es va reconèixer anys després) per convicció política-personal. A un senyor que ha condemnat sempre les tortures, a excepció que aquestes s'haguessin produït contra membres de l'esquerra abertzale o del independentisme d'esquerres català. A un senyor que feia servir una cosa tan greu com és la presó preventiva per a estovar els acusats i que “cantessin”. O un senyor que va il·legalitzar el 15-20% de l'electorat basc i va negar el dret de sufragi passiu a un part d'aquella societat.

Garzón hauria d'haver estat inhabilitat per cas Egin. Però a llavors la raó d'estat es va imposar a tots els nivells (polítics i informatius), i l'únic que es va fer és aplaudir-ho. Ara s'ha ficat amb la raó d'estat i ha sortit escaldat. Víctima, no heroi...

8 de juny del 2010

La corrupció torna a esquitxar IU

Doncs sí, perquè al final estem sent la gent d'IU els que més tacats estem quedant amb la xacra de la corrupció.
El darrer cas el protagonitza el nostre regidor al municipi madrileny d'Alpedrete, i company blocaire d'I Love IU, Fernando Jiménez. Els fets són els següents:
Un militant del PP es ven uns terrenys a una empresa constructora. Aquest simple militant mesos després passa a ser responsable d'urbanisme del seu municipi, Alpedrete.
Aquest passat més de gener IU-LV d'Alpedrete denuncia l'enriquiment exagerat d'aquest responsable d'urbanisme gràcies a la requalificació dels mateixos terrenys projectada al PGOU de la població. Com coneixia el aleshores militant de base popular el futur PGOU? I la constructora? Hem de creure que és pura casualitat que només 6 mesos abans de treure a la llum pública el desenvolupament del PGOU aquest militant (i futur regidor d'urbanisme) del PP es vengués els terrenys objecte de requalificació a la constructora?

El cas és que igual que va passar a Seseña amb l'alcalde d'IU Manuel Fuentes i la seva denúncia contra “el Pocero”, o al País Valencià amb la diputada Marina Albiol i les seves denúncies a Fabra, qui denuncia la corrupció acaba sent jutjat denunciat pels mateixos corruptes.

Avui hi ha vaga general convocada en la funció pública. El motiu és que els hi volen fer pagar a ells, els treballadors públics, la crisi provocada, en bona mesura, per l'especulació urbanística promoguda, entre d'altres, per polítics i empresaris corruptes. Mentrestant, també avui, un company blocaire i company d'IU serà jutjat per denunciar aquesta corrupció.

Ja sé que és una frase que tinc gastada amb d'altres companys però, Fernando, és un veritable honor compartir militància amb una persona com tu!

8 d’abril del 2009

Curiosa justícia

Curiosa justícia aquesta que reconeix un delicte (perquè, fins on jo sé, llençar expressions racistes és delictiu), i a la plegada arxiva el cas, ja que considera que per ser castigat s’ha de fer de manera reiterada. 
Curiosa justícia aquesta que no és capaç de comprovar que aquesta reiteració ha existit i en abundància. No cal anar a buscar les proves a arxius secrets ni gravacions ocultes. Només descarregant-se d’internet les actes dels Plens de l’ajuntament de Vic es pot comprovar com, allò que els fiscal considera expressions racistes, s’han vingut repetint durant tota aquesta legislatura, i també la passada. 
Curiosa justícia aquesta que arxiva un cas en que reconeix que hi ha indicis de delicte, i que per altra banda, permet un judici ràpid contra una persona que només ha denunciat aquests fets. 

Curiosa justícia, sí, la que fa vaga contra el col·lapse (real) que pateix, i que es pot permetre perdre el temps en judicis-farsa com el que ha patit l’advocat Francesc Arnau per denunciar el que el mateix fiscal considera provat però que, tot i així, arxiva. 

Aquí podreu trobar el vídeo amb les declaracions que van provocar la denúncia de Francesc Arnau i d'altres ciutadans contra Anglada, i que ara han portat Arnau d'avant un jutge. Tragueu vosaltres mateixos les conclusions...

23 de juliol del 2008

1 any del segrest joancarlista. Llibertat d'expressió

La mateixa postura, el mateix humor, la mateixa llibertat...
Aquesta és la portada amb la que la revista "El Jueves" commemora el primer aniversari del segrest de la publicació pel govern (fiscalia) i la justícia joancarlistes.
I ara, a més, a més la PPopular gavina els hi dóna un cop de mà (o d'ala...). Realment sou uns cracs!


3 de maig del 2008

Vomitiva justícia espanyola

Desprès d’un dimarts bastant carregat: sortir de treballar, esport, participació en el programa del 9TV Angle Obert i reunió amb els blocaires osonencs; el dimecres em va passar factura i un refredat que arrossegava feia temps em va portar al llit en sortir de la feina. Així que paradoxalment vaig passar el dia del treball estirat al llit (no se si això es pot reconèixer com a una mena de celebració).
Durant aquests dies van
passar coses, i alguna d’important. Però les que més em van fer empipar (i potser pujar la febre) van ser algunes sentències judicials que demostren que durant la transició va quedar molta merda amagada sota les catifes.

A Arrasate va començar el ridícul de les mocions ètiques (té nassos el terme que han anat a triar aquests pocavergonyes). La premsa al servei de la dreta PPera i dels social-liberals va carregar sense pietat contra els nostres companys bascos d’EB. A darrera va venir Hernani i aquí van comprovar que a un país on fins a 7 o 8 organitzacions tenen representació municipal no es poden presentar mocions per a repartir-se el poder entre dos partits. Ni programa, ni diàleg, ni res, només xantatge emocional al caliu d’una mort. Molt ètic, molt ètic no ho sembla...
Però qui s’hagués pensat que el nacionalisme
espanyol es quedaria quiet anava ben errat. Tenien un pla B, el jutge campeador. Si per les bones (per dir-ho d’alguna manera) no podien... per les dolentes i a la garjola!
Ja dubto si és incompetència o mala baba a l’hora de voler res
oldre el conflicte basc. Mentre que alguns intenten demostrar que la via política és l’única útil i possible, altres s’encarreguen de llençar per terra aquesta feina. Primer t’il·legalitzen, després et deixen ser legal, guanyes democràticament (les eleccions i les mocions que et presenten), i quan no et poden fer fora amb la seva democràcia, t’envien a la presó. És aquest l’exemple de participació i integració en les regles democràtiques de l’esquerra abertzale?
Del jutge-polític Garzón poques coses a dir. Vaig llegir el seu llibre biogràfic, el hombre que veía amanecer, que demostra la manera que té d’instrumentar els sumaris: ell té una evidència i desprès busca les proves per a demostrar aquesta evidència, tot un desgavell processal. La pràctica també ha demostrat com extreu
les confessions: a la presó fins que el reu s’estovi una mica. Aquest tipus és un indecent.
Una vegada més s’ha demostrat que els nostres companys d’EB han ocupat la centralitat en el conflicte basc. No actuen per oportunisme (com el PNB), ni per electoralisme (PSOE), ni per nacionalisme (PP). No es deixen acollonir ni per PRISA, ni Pedrojotes, ni Llamazares de pacotilla. I al final es demostra que el vot donat en consciència acaba sent el bo (ara el PNB que volia el poder aliant-se amb el PSOE critica al jutge campeador!). És un orgull compartir espai amb aquesta gent. Enhorabona Ezker Batua!

L’altra sentència que s’ha conegut aquests dies treu a la llum l’Espanya més casposa i fastigosa. El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha anul·lat en aquest territori els continguts de l’assignatura d’educació per a la ciutadania referits a: ideologia de gènere, homosexualitat i opcions vitals. Diu aquest Tribunal que suposa una invasió en l’ètica, dret i moral. Conèixer i respectar els drets de gays i dones atenta contra el dret i la moral, vaja.
I resulta que amb els diners de tothom hem de finançar algunes escoles (privades concertades) que adoctrinen en una religió castradora de la llibertat humana. No podem pretendre que la dreta política i judicial espanyola respecti la diversitat, però el que sí que hauríem d’exigir les persones d’esquerres al PSOE és definició. O estan amb aquests casposos o fan alguna cosa. Coses com eliminar els
concerts amb les escoles religioses, eliminar l’assignatura de religió de les escoles finançades amb diners públics i sobre tot, trencar el concordat amb el Vaticà. Però mentre es continuïn emportant el vot útil d’esquerres el tema anirà per llarg...

traducción al español


  • Una imatge de la mani d'avui a Arrasate. Sembla que caldran moltes presons noves.
  • A la mani van assistir ex-dirigents d'HB com Xabier Zubizarreta (ex-alcalde d'Arrasate -també en coalició amb EB-), Itziar Aizpurua o Tasio Erkizia.
  • Tots aquests històrics s'havien desmarcat de la nova Batasuna per disconformitat amb la línia marcada i a l'activitat d'ETA. El que ETA separa, Garzón ho reuneix...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails